ELABORA UNA SÍNTESI SOBRE…

Treballant cadascun d’aquests punts, tindreu una recopilació dels aspectes més importants
del Franquisme II.

TEMA 6: EL FRANQUISME II (1959-1975)

- PUNT 1: LIBERALITZACIÓ ECONÒMICA I PLANS DE DESENVOLUPAMENT

ECONÒMIC

- La situació econòmica i política d’Espanya el 1957, que va obligar a fer

un canvi de rumb econòmic.

Cap al 1957, l’economia espanyola era a tocar del col·lapse:

1. exhauriment de les reserves del Banc d’Espanya
2. gran dèficit comercial
3. inflació elevada = els preus augmenten i la moneda val menys (amb la mateixa
quantitat de moneda, podràs comprar menys coses)
4. fort desequilibri pressupostari = no es complia amb els acords pressupostaris en
sanitat / educació / obres públiques…
Es demana ajuda a organismes internacionals:
- OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic)
- FMI (Fons Monetari Internacional)
Comporta l’acceptació de mesures correctores, que implicaren:
- liquidació de la política dirigista (intervencionista de l’estat) i autàrquica
- opció per una lliure economia de mercat.

- La nova orientació i la composició dels governs a partir del 1957.

La nova orientació econòmica va quedar recollida al “Plan de Estabilización” (1959), que

comprenia 3 grans eixos d’actuació:

1. Estabilització de l’economia = per reduir la inflació:

- eleven els tipus d’interès
- limiten els crèdits bancaris
- congelen els sous

2. Liberalització interior de l’economia = es van eliminar els organismes estatals que

intervenien en l’economia.

3. Liberalització exterior de l’economia = eliminació dels obstacles per:

- a l’entrada de mercaderies estrangeres
- a la inversió de capitals exteriors
- devaluació de la pesseta un 50% en relació amb el dòlar

La composició del govern, a partir de 1957, va ser amb perfils de persones molt vinculats
a l’Opus Dei i més preparats professionalment (advocats, economistes…), que se’ls
denominà tecnòcrates. Van prendre els ministeris de:
 - Comerç: Alberto Ullastres
- Hisenda: Mariano Navarro
- Promotor de “Planes de Desarrollo”: Laureano López Rodó

Despertant així reticències entre els sectors falangistes, relegats a ministeris més socials
(treball, habitatge, sindicats).

Amb aquest govern, es va inicir el “Desarrollismo econòmic” = es volia aconseguir una

estabilitat social i una continuïtat política, sense haver de qüestionar els principis
polítics de la dictadura.

- Els objectius dels plans de desenvolupament, les accions que van

engegar i els resultats que van obtenir.

Posteriorment al “Plan de Estabilización” del 1957, es va iniciar els “Planes de

desarrollo”, econòmics i socials (3 plans, de vigència quadriennal, del 64 al 75).

Objectiu:
- Impulsar l’activitat del sector públic
- oferir inversions i ajudes als inversors privats

Línies d’actuació:
- Estructurals: resoldre deficiències en la indústria
- Pols de desenvolupament: reduir desequilibris regionals = promoure infraestructures
en zones d’industrialització escassa.

Resultats:
- molt limitats = recursos es van invertir de manera ineficaç.
- Els millors resultats van ser en:
- dotació d’infraestructures elèctriques, refineries de petroli, carreteres,
acer, carbó i alumini.

- El protagonisme de l’Estat en la nova orientació econòmica. Què

significa que la planificació fos indicativa.

El protagonisme de l’Estat vindrà determinat perquè el govern tecnòcrata tractarà d’adequar

l’administració als nous plans econòmics i és per això que intentaran augmentar-ne els
recursos (beneficis).

Com ho faran:

- Implantació d’una reforma fiscal = ineficaç, perquè la càrrega fiscal procedia dels
impostos indirectes (aplicats al consum) i no als directes (renda dels contribuents).

- Hisenda va limitar el dèficit públic i a controlar la despesa pública.

(explicar les 4 mesures)
 - PUNT 2: ELS ANYS DE CREIXEMENT ECONÒMIC

- Les transformacions que van experimentar l’economia espanyola i la

catalana (sector primari, secundari i terciari) a la dècada del 1960
utilitzant les dades de les taules i dels gràfics.

Entre el 1960 i el 1973, la indústria va ser el motor principal de l’expansió econòmica.

Les causes van ser:

1. millora de la productivitat industrial

2. importació de maquinària i de tecnologia
3. inversió estrangera
4. baixos costos salarials

Anàlisi gràfica Doc.2 “Sectors Industrials principals a Catalunya”:

Tenim una clara evolució a la baixa de la indústria tèxtil, entre els anys 1955 i 1970, i un clar
ascens del metall. La resta de sectors, com són el químic i el de la construcció, es van
mantenint estables al llarg d’aquests anys, sense destacar-ne una producció superior al
10%.

És per això que podem parlar d’una diversificació de la producció:

1. creixement del sector metal·lúrgic, químic i alimentari.

2. reestructuració de sectors tradicionals (tèxtil, siderúrgia i construcció naval)
3. creixement de les indústries amb baixa necessitat tecnològica = competitives pels
preus baixos en producció.

Zones amb més tradició fabril seran Catalunya i País Basc.

Industrialització de noves zones = Madrid, Ferrol, Vigo, Sevilla…

Conseqüències d’aquesta industrialització:

- Crisi de l’agricultura tradicional = s’abandonen explotacions agràries poc

rendibles i se’n transformen d’altres (adaptar-se a les necessitats de les dietes
urbanes)
- Intensificació dels conreus i creació d’explotacions ramaderes = increment d’ús de
maquinària i de fitosanitaris = alta capacitat de producció i excedent de mà d’obra =
èxode rural.

A Catalunya, el canvi més important es va produir en la ramaderia intensiva (aviram i bestiar

porcí) = més del 50% de la població va passar a ser agropecuària.

Anàlisi Doc.1 “L’emigració a Europa”

Destacar també que part d’aquest èxode rural, no tant sols va moure’s per l’interior de
l’Estat, sinó que també va marxar a Europa, a països democràtics com França, Alemanya,
Suïssa i Bèlgica. Aquests emigrants van enriquir Espanya, amb les trameses de diners que
enviaven als seus familiars. Això va equilibrar la balança de pagaments i va elevar el nivell
de vida del país.

- Els resultats econòmics d’aquest creixement i la seva comparació amb

les economies europees.

Aquest creixement econòmic es va evidenciar:

- modernització dels serveis, a causa:

- desenvolupament del turisme

- resultats del procés d’urbanització
- augment de les xarxes de comerç
- millora dels mitjans de transport i comunicació
- creixement dels serveis públics

- augment del comerç internacional:

- importacions i exportacions = passen de productes agrícoles a béns

d’equipament i automòbils.

- increment de la construcció:

- edificació d’àrees urbanes

- Instal·lacions hoteleres
- obres d’equipament públic

- Les febleses que va comportar aquest model de creixement i la

comparació amb les economies europees.

A Espanya hi va haver una llarga etapa de creixement econòmic, on tenim un PIB que creix
per sobre de la mitjana europea (el nivell de vida s’aproxima al de la mitjana europea).

La feblesa del model econòmic vindrà determinada perquè dependrà de factors externs
i s’evidencia quan hi ha una crisi econòmica mundial, l'any 1973. Aquests factors externs
eren:
- necessitat d’importació tecnològica
- necessitat d’inversions estrangeres
- supeditació d’empreses estrangeres

Alhora, hi haurà una manca de recursos públics, que es mostrarà en:

- Falta d’una reforma fiscal progressiva (tot allò que afecta als pressupostos de l’estat,
als impostos, a la despesa pública…)
- Falta de redistribució de rendes (desequilibri en el PIB de la població)
- Falta de construcció d’infraestructures, per tal de consolidar el creixement econòmic
- Falta de creació de serveis públics, per les demandes ciutadanes.
Tenir en compte el Doc.5 “El balanç d’un historiador”.

- Les conseqüències econòmiques i socials que van derivar de la manca

d’una reforma fiscal amb caràcter progressiu.

El govern no serà capaç de redistribuir les rendes, ni impulsar la construcció

d’infraestructures per tal de consolidar el creixement econòmic. Tampoc es crearan
serveis públics per tal d’atendre les demandes ciutadanes.

Hi haurà un creixement de barris nous, a les perifèries de les grans ciutats, densament
poblats i sense serveis, ni infraestructures. Això derivarà en desequilibris econòmics i de
nivell de vida entre diferents regions. Creant així diferències territorials, que configuraren
2 Espanyes:
- una de més poblada, dinàmica i amb població jove
- una altra de despoblada, endarrerida econòmicament i amb una població més
envellida.

- PUNT 3: ELS CANVIS DEMOGRÀFICS I SOCIALS

- Els canvis demogràfics de la població espanyola i la catalana entre els

anys 1960 i 1975.

De 1960 a 1975 Espanya va experimentar l’augment de població més alt de la seva història.

Causes:

- Davallada de la mortalitat (sobretot infantil) i taxa de natalitat elevada = a causa de la

millora en les condicions de vida.

- El nombre de naixements es manté elevat ja que l’ús de mètodes de planificació

familiar era pràcticament desconegut i el franquisme proposava una política
clarament natalista.

- La taxa de fecunditat va continuar sent alta i el 1975 se situava en 2,7 fills per dona.

(observar piràmide població Desembre, 1970)

- Els moviments migratoris i les seves conseqüències.

Sortida d’un milió i mig d’espanyols a l’estranger.

Moviments de població a l’interior d’Espanya = gairebé 5 milions de persones.

Causes:
- capacitat d’atracció de les grans ciutats industrials espanyoles i europees, amb
millors condicions de treball i de vida

- dificultat de subsistència i manca d’ocupació a les zones rurals.

 - Èxode rural intens de zones:
- latifundistes: Andalusia, Extremadura, Castella la Manxa i Múrcia
- minifundistes: Galícia i Castella-Lleó

- Zones d’atracció:
- Madrid, Catalunya, el País Basc i València.
- Catalunya: moviment especialment intens. Provinents d’Andalusia,
Extremadura, les 2 Castelles, Aragó i de zones de muntanya interiors de
Catalunya.

Conseqüències:

Cal dir que el creixement econòmic i canvis socials entre el 1960 i el 1975, van estar molt
poc regulats pel govern i les adminstracions locals.

- En el cas català, els nouvinguts es van instal.lar a Barcelona i cinturó industrial

(Badalona, Santa Coloma, Sabadell, Terrassa…) = absorveixen el 80% de la
població nouvinguda.

- Despoblament de joves de comarques agrícoles (Urgell, Pallrs, Solsonès…)

- Increment de la natalitat a les zones receptores i envelliment de zones
emissores = es van crear 2 Espanyes:

- la més poblada, dinàmica i amb població jove

- La més despoblada, endarrerida econòmicament i amb població envellida.

- Proliferació del barraquisme als afores de les ciutats, per la manca de previsió de
les autoritats.

- Procés d’urbanització amb creació de nous barris = densament poblats, sense

serveis, ni infraestructures i sense seguir un pla urbanístic = provocarà desequilibris
econòmics i de nivell de vida entre diferents regions.

- Els canvis de l’estructura social i professional de la població.

- Canvis en l’estructura social: el creixement de la població va permetre que les

formes de vida de les ciutats s’anessin imposant en el conjunt de la societat.

- Hi haurà un increment dels assalariats (població activa) i alhora, de la

classe mitjana i la burgesia urbana (el nivell adquisitiu i de vida, augmenta).
La xifra més gran és a Catalunya, amb un 85% de la població en actiu.

- També hi haurà un abandonament progressiu de bona part de les actituds,

normes de conducta i fins i tot rigidesa, de la moralitat de la postguerra. La
societat es fa més oberta.

- Laïcització i secularització de la societat.

 - Accés a l’ensenyament bàsic: la Ley de Educación de 1970 = increment de
la població escolaritzada a tots els nivells.

- Modificació de l’estructura familiar = de família extensa i família nuclear.

- Canvi de paper de les dones = incorporació al món labor i primers
moviments feministes.

- Canvi generacional afebleix el suport social del franquisme i estimula

l’antifranquisme = societats que voldran assemblar-se a Europa
(democràtiques, riques i modernes)

- Canvis en l’estructura professional de la població: hi haurà un desenvolupament

industrial i dels serveis. Augmenten els autònoms, els funcionaris de l’administració i
les professions liberals.

- Canvis en la distribució sectorial de la població: disminució dels actius

agrícoles i augment dels dedicats a la indústria i als serveis → per primer cop
a la història d’Espanya el nombre d’obrers industrials era superior al de
pagesos.

- La millora del nivell de vida de la població i com es fa evident en les

pautes de consum familiars.

- L’increment del nivell de vida millora la capacitat de consum, que es duplica entre el
60 i el 73 i la dona s’incorpora al món laboral = Accés progressiu a la societat de
consum

- La composició de les despeses varia molt: l’alimentació passa del 55% de les
despeses familiars l’any 58 al 38% l’any 73, mentre que s’incrementen despeses a
l’habitatge, domèstiques o de lleure. (observar gràfiques de l’apartat 3.5 de la
presentació)

- PUNT 4: REFORMISME POLÍTIC SENSE LLIBERTATS

- Les reformes del sistema polític introduïdes a la dècada del 1960 i

valorar-ne els avantatges i les limitacions.

Durant els governs tecnòcrates dels 60’s, hi haurà un intent de reformes polítiques per
adequar el règim a les transformacions socials i econòmiques i per camuflar alguns dels
aspectes més autoritaris del franquisme.

- 1963: Tribunal de Orden Público (TOP) → passa els delictes polítics de la

jurisdicció militar a la civil (no comporta una disminució de la persecució a opositors).

- 1967: Ley de Bases de la Seguridad Social: amplia la cobertura, amb càrrec a

l’Estat, de l’assegurança de malaltia, vellesa i viduïtat (incipient Estat del Benestat,
molt endarrerit en relació a Europa i sense contribució de l’empresariat).

- 1966: Ley de Prensa e Imprenta per Manuel Fraga → suprimeix la censura prèvia
permet la publicació de revistes, diaris i llibres fins aleshores prohibits. Crea, però,
un sistema de multes i suspensions governatives per penalitzar les publicacions que
 superessin la imprecisa permissivitat de la llei.

- 1967: Ley Orgánica del Estado → nova llei fonamental. On només es va permetre
la propaganda del sí. Introdueix retocs en algunes lleis fonamentals (per camuflar
alguns dels aspectes més autoritaris del règim) i confirma el caràcter monàrquic del
règim.

- La Ley de Representación Familiar permet l’elecció dels 108 procuradors a les

Corts que formaven el “terç familiar” (només s'hi podien presentar afins al
Movimiento i es va limitar el vot als caps de família - les dones podien votar si ho
eren-).

- 1969: Ley de Sucesión → es designa Joan Carles de Borbó, fill de Joan de Borbó,
com a successor.

- Com es va estipular la successió de Franco.

Mitjançant la Ley Orgánica del Estado i la Ley de Sucesión.

- Les causes que van provocar les tensions entre immobilistes i oberturistes.

Algunes lleis van provocar grans discrepàncies i això va fer distanciar els immobilistes
(partidaris de continuar amb el règim franquista) i els oberturistes (partidaris d’un canvi en el
Règim):

- Ley de Bases de la Seguridad Social, bloquejada 3 anys

- No s’aprova la Ley Sindical davant el temor evidenciat per les eleccions sindicals
del 1966

- La Ley de Prensa de Fraga va ser durament censurada per Carrero per ser
excessivament permissiva = 1969, amb l’Escàndol Matesa = escàndol de corrupció
on hi havia implicats alguns ministres → difusió per la premsa i sectors immobilistes
que culpen el descrèdit públic a l’excessiva tolerància informativa.

- Quin paper hi va fer Carrero Blanco.

La crisi de l’Escàndol Matesa es resol amb la victòria de Carrero i la formació del denominat
govern monocolor (sortida de Fraga i Solís, oberturistes) = Carrero modifica la Ley de
Prensa i ordena reprimir qualsevol manifestació opositora.

- La renovació de l’Església espanyola, la seva relació amb el Concili

Vaticà II i amb la pèrdua d’influència social. Quin paper hi va tenir el
Cardenal Tarancón.

En el Concili Vaticà II es posà en evidència que l’Església catòlica espanyola s’havia de

distanciar del règim i retirar el suport incondicional que hi havia, des del 1939.

Es durà a terme una reorientació condicionada per:

- Crisi interna de la institució (secularitzacions, disminució de les vocacions)

- Context de laïcitat creixent de la societat
 - Pèrdua d’una bona part de la seva influència en tots els àmbits de la vida
espanyola.
- Molts capellans joves s’alineen amb posicions de l’oposició antifranquista.

El cardenal Tarancón = nou cardenal de la Conferència Episcopal i prendrà una posició a

favor de les llibertats democràtiques i la reconciliació política.

- PUNT 5: LA REORGANITZACIÓ DE L’ANTIFRANQUISME

- La recomposició de les forces polítiques antifranquistes i les noves

estratègies que van desenvolupar.

La recomposició del franquisme es va donar a causa de:

- transformacions socials
- recanvi generacional
- pèrdua d’influència de l’exili polític

Les noves estratègies utilitzades, van ser:

- denúncia de la precarietat de les condicions de vida

- denúncia de la manca de llibertats polítiques
- plantejament de superar la Guerra Civil i “reconciliar” vencedors i vençuts.
- Importància de certs partits i creació de noves organitzacions socialistes i marxistes:
- PCE = forta presència en moviments de masses
- Creació FLP, PCE-ML i PCI (polítics) i FRAP (lluita armada).
- PSOE (Felipe González)
- Oposició Moderada al franquisme, per dissident del mateix Règim.
- 1962 = Congrés del Moviment Europeu (Contubernio de Múnich) =
democratacristians + liberals + republicans i socialistes a l’exili = denúncia
internacional de la dictadura.

- L’augment de la conflictivitat laboral, el naixement de CCOO i les

actuacions que proposaven.

Entre els anys 60 i 75, el moviment obrer serà la principal manifestació d’oposició al règim.
Les reivindicacions laborals incorporaran també demandes de llibertats polítiques.

- El 1964, es creà CCOO = organització clandestina, que impulsà la lluita laboral i

política. Les accions que proposaven eren il·legals, com les vagues i s’introduirà al
sindicat franquista (CNS-sindicat vertical), aprofitant les eleccions a representants
sindicals.
 - Les causes al sorgiment d’un moviment antifranquista entre els
estudiants i les associacions ciutadanes.

Moviment antifranquista entre els estudiants.

Causes:
- joves estudiants a les universitats, nascuts durant la postguerra i influenciats pels
canvis socials i culturals dels seixanta. Influència del “Maig Francès” o “Maig del 68”.
Demanant, en el cas català, una universitat democràtica, autònoma científica i
catalana (Manifest de Bellaterra, març 75).
- La repressió agressiva del Règim, radicalitza el moviment.
- Lluita contra el SEU (sindicat falangista) = es creen sindicats democràtics
d’estudiants, com el SDEUB (Barcelona, 1966).

Moviment antifranquista entre associacions ciutadanes.

Causes:
- Apareixen nous moviments socials a favor de les llibertats i la democràcia.
- Les associacions de veïns, demanen:
- millors condicions de vida als barris desatesos per les administracions, sense
serveis públics, ni infraestructures.

- PUNT 6: AGONIA DE LA DICTADURA

- Les tensions dins de les famílies polítiques franquistes i el fracàs del

projecte oberturista d’Arias Navarro.

Les tensions seran causades per l’oposició entre immobilistes i oberturistes, centrades
en la continuïtat del règim després de Franco. Finalment es van decantar a favor de
l’immobilisme i el govern de Carrero Blanco, assassinat per ETA, en un atemptat a
Madrid, el mes de Desembre de 1973.

La successió serà per Arias Navarro, 1974 = partidari d’un trencament amb el Règim =
fractura entre els immobilistes i els oberturistes i no acabarà sent efectiu degut a l’increment
espectacular de conflictivitat, social, obrera, estudiantil i veïnal, en previsió de la mort pròxim
del dictador i l’increment d’atemptats d’ETA i el FRAP i la forta repressió com a resposta.

- La creació d’organismes unitaris de l’oposició i els punts que exigien

per a la democratització del règim.
A l’Estat:

- 1974: A iniciativa del PCE es va constituir a París la Junta Democrática (Des de

CCOO a partits d'esquerra i, fins i tot, personalitats de la dreta democràtica).

- 1975: El PSOE impulsa la Plataforma de Convergencia Democrática, juntament

amb democratacristians, la UGT i el PNB.

Proposaven la formació d’un govern provisional que implantés un règim democràtic,

dictés una amnistia de gran abast i convoqués eleccions lliures.
A Catalunya:

Creació d’un programa comú d’alternativa democràtica al franquisme. Un exemple calr a

destacar serà la creació de l’Assemblea de Catalunya, amb la que es voldrà arribar a
aconseguir: llibertats democràtiques i polítiques, amnistia pels presos i exiliats polítics i
restabliment d’organismes d’autogovern català, sota el lema de Llibertat, Amnistia i Estatut
d’Autonomia.

- Com es va dur a terme la independència de les colònies espanyoles i el

conflicte que es va generar al Sàhara. Com va influir en la seva
resolució el context polític del moment.

1956 = França pacta amb el rei del Marroc la independència de la zona francesa, sense
informar-ne al govern espanyol.
1957 = després d’un breu conflicte armat, Espanya cedeix el territori d’Ifni al Marroc.

Per procedir a la descolonització del Sàhara, el govern espanyol havia acceptat un

referèndum d’autodeterminació, a proposta de l’ONU, i del Front Polisario, una formació
independentista saharaui = el 1975, el Marroc va exigir aquest territori i s’inicià la Marxa
Verda = invasió del Sàhara.

El govern d’Arias Navarro va voler evitar un conflicte amb el Marroc i va lliurar el

territori del Sàhara.