QÜESTIONARI SOCIOLINGÜÍSTICA 2BAT Carmen Bou Merino

1. Què és la sociolingüística?. Quina és la seua relació amb les dues disciplines que li
donen nom?

Es la disciplina encarregada d´estudiar com parlen les persones segons la situació o

context en que es troben, per tant treballa amb eines de la sociología (la ciencia que
estudia la formació i el desenvolupament de les societats humanes) i de la
lingÜística (la ciencia que estudia la estructura formal de la llengua).

2. Què és la variació lingüística? De quins factors depén? Quina diferència hi ha entre
variació i varietat? Quines classes de varietats existeixen?

Els usos lingÜístics, és a dir, les maneres de parlar, varíen en funció de quatre
factors que donen lloc a quatre tipus de variació i varietat :

VARIACIÓ VARIETAT

Diacrònica ( canvis en funció del temps) Varietat històrica

Diatòpica (canvis en funció de l'espai) Geolecte

Diastràtica (canvis segons el nivell de Sociolecte

competència lingÜística)

Diafàsica ( canvis segons el context Registre

comunicatiu immediat)

3. A quin procés s’anomena normativització lingüística?. Ha sigut el mateix per a totes

les llengües? Què implica el concepte de normalització lingüística? Quina relació hi
ha entre els dos conceptes, normalització i normativització?

El procés pel qual una llengua adopta un conjunt de regles ortogràfiques,

sintàctiques i lèxiques determinades s'anomena normativització. Per a cada llengua
el procés de normativització ha sigut diferent. La normalització implica que una
llengua estiga present en tots els àmbits d'ús d'una societat. La normalització i la
normativització estan relacionades, atés que una llengua no es pot normalitzar si no
disposa d´una normativa sòlida.

4. Quin és l'objectiu bàsic de la normativa i de l’estàndard ?. Per què diem que la
normativa té a veure amb la correcció i l'estàndard amb l’adequació?

La normativa és el conjunt de regles ortogràfiques i gramaticals que determinen que

es pertinent en l'ús de la llengua. L´estandard es el registre que s´usa quan cal ser
moderadament formals , i es regeix per la màxima adequació al context comunicatiu.
Perque la normativa recull tot el que està bé de la llengua i l´estandard por variar
depenent de la situació en que la llengua estigue sent utilitzada.
5. Quantes modalitats normatives existeixen en la llengua catalana?. Ens quins
dialectes es basa cadascuna? Quin tipus de característiques lingüístiques són trets
distintius?

Existeixen 3, la catalana (basada en el dialecte central), la valenciana (basada en el

valencià general) i la balear ( basada en els trets distintius que comparteixen la
majoria de parlants illencs).

6. Què predomina al món des d'un punt de vista quantitatiu, les llengües majoritàries o
les minoritàries? Posa'n tres exemples de cada.

Les llengües majoritàries, ja que les parken molts milions de persones, com l'anglès,
el castellà i el xinès mandarí.

7. Quin criteri descriu millor la situació sociolingüística d'una llengua, el quantitatiu o el

qualitatiu? Quin és absolut i quin és relatiu? Per què? Quines categories es deriven
de l'aplicació de cada un dels dos criteris?

El qualitatiu, el quantitatiu és l'absolut i el qualitatiu és relatiu, perquè el qualitatiu

depèn de la situació lingüística de cada llengua i el quantitatiu del nombre absolut de
persones que la parlen. Del criteri quantitatiu deriven les llengües majoritàries i les
minoritàries, i del criteri qualitatiu deriven les llengÜes normalitzades i les llengÜes
minoritzades.

8. Llig l’article “De llengües minoritàries i minoritzades” de la lingüísta Carme Junyent,

que trobaràs a AULES i resumeix breument el seu contingut.

El text parla de la complexitat de definir què és una llengua i com canvien i es

diversifiquen al llarg del temps i l'espai. Menciona casos on una llengua es percep
com una o diverses depenent del context cultural i polític. També qüestiona la
necessitat de compartir una mateixa llengua per comunicar-se i com les tecnologies
han afectat l'evolució de les llengües. En resum, el text reflexiona sobre la diversitat
lingüística i els canvis que experimenten les llengües al llarg de la història.

9. Quins tipus de multilingüisme hi ha? Defineix “conflicte lingüístic” i “substitució

lingüística” ?
● El multilingÜisme individual o poliglotisme, que implica que una persona sap
usar diverses llengües.
● El multilingÜisme territorial que implica que en una mateixa entitat política hi
ha territoris acotats on es parlen llengÜes diferents
● El multilingÜisme social implica que en un mateix territori, sense cap tipus de
divisió i acotació territorial, coexisteixen dues o més comunitats lingÜístiques
diferents. Una comunitat sol usar la llengua pròpia del territori, i les altres,
llengÜes que s'hi han establert per motius migratoris, polítics o econòmics.

Conflicte lingÜístic : situacions de tensió causades per no garantir els drets

individuals i col.lectius per a poder usar les dues llengÜes cooficials amb
llibertat i en igualtat de condicions.
 Substitució lingÜística: procés de pèrdua d'ús d'una llengua en benefici
d'un altra en un mateix territori.

10. Què s’entén per política lingüística? Quines cinc classes principals de política
lingüística hi ha? Dels cinc models, quins són els que promouen més la diversitat
lingüística? Quins són els que la promouen menys? Afig dos exemples de cada un
dels cinc models de política lingüística. Pots buscar informació sobre qualsevol estat
del món.

El concepte de lingüística política es refereix a la activitat pública destinada a

modificar la presència de una llengua en una societat on es parla més de un idioma.
Aquesta política pot ser activa (actúa a favor o en contra d'una llengua o passiva (
decideix no intervenir en cap sentit).

- MonolingÜisme(Japó, França), respecte cap a les minories(Regne Unit) (la

fomenten menys)
- Cooficialitat(Espanya), federalisme lingüístic(SuÏssa), pluralisme institucional(
Irlanda, Paraguai).
11. Què vol dir que una política pot ser activa o passiva? Penses que en els dos casos
qui exerceix la política pren una decisió? Per què? Quina relació hi ha entre política
lingüística i planificació lingüística?

El concepte de lingüística política es refereix a la activitat pública destinada a

modificar la presència de una llengua en una societat on es parla més de un idioma.
Aquesta política pot ser activa (actúa a favor o en contra d'una llengua o passiva (
decideix no intervenir en cap sentit). Si. La planificació lingüística sols es dona dins
d´una política activa, ja que implica la elaboració conscient i programada de plans de
promoció d´una llengua.

12. Per què podem afirmar que el domini lingüístic del català està fragmentat
legislativament?

Perquè té conseqüències en el desplegament dels estatuts per mitjà de lleis de

política i planificació lingüística, que tenen un abast i una ambició diferent en cada
cas.

13. Quina llei va establir l'obligatorietat d'estudiar valencià i la possibilitat d'usar-lo com a
llengua vehicular? Una cosa és que el valencià siga una assignatura obligatòria i una
 altra que siga llengua vehicular. Explica la diferència a partir de la teua pròpia
experiència personal.

En la Llei D'ús I Ensenyament del Valencià del 1983. Que el valencià siga una
assignatura obligatòria és el fet de que en tots els cursos educatius s'ensenye
llengua i literatura valenciana, que sigue la llengua vehicular es que es hagen de
impartir les classes i fer els exàmens en valencià.

14. Quina importància té una radiotelevisió pública per a la difusió d'una llengua
minoritzada?

Molts programes de RTVV van contribuir decisivament a la normalització del

valencià, ja que la van incluir en el àmbit d'ús periodístic d'aquesta manera.

15. Quan es va crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i amb quins objectius?

L'any 2001, amb l'objectiu de fixar l normativa del valencià a partir de les normes de
Castelló, promoure el coneixement i la difusió de la nostra literatura i elaborar estudis
i accions destinats a estimular l'ús social de la lengua.