Acompanyament residencial i infància en risc social 1

PAC 3. La normativa i el treball amb la norma a les institucions.

BLOC 1

Principalment, parlaré del concepte que s'estudiarà en aquesta darrera PAC, el

concepte de norma. En aquest cas, tant el document de l'Equip NORAI com
l'article de la Gemma Sambola, coincideixen i fan referència al treball
de Frigerio i Poggi (1996), però l'Equip NORAI, ens dona una reflexió més
extensa del que significa la paraula norma, així doncs tenim clar que
"la palabra norma presenta diferentes acepciones,
entre las que destacamos dos: por un lado la que remite la norma a una regla,
a un principio o base (en relación con ley, prescripción o estatuto), es decir, a
disciplina; por otro lado remite a un mo delo al que se
ajusta una fabricación [....]. Podríamos decir, pues, que la norma señala tanto
aquello que está permitido como lo que está prohibido, resaltando lo que será
objeto de aprobación y distinguiendo lo que será objeto de sanción.” (Equipo
NORAI 27 i 28:2007).

Quant a l'Equip NORAI, ens presenta una forma innovadora de veure la norma,
els autors s'allunyen del concepte del qual és negatiu i ens fan veure la norma
com un efecte transformador, i reflexiu. Així doncs, la norma actua, en aquest
cas, per poder establir, junt amb l'infant o adolescent, una convivència i una
responsabilitat conjunta. En moltes ocasions, en aquestes residències encara
es conserva la tasca educativa que queda relegada al control i la vigilància, de
manera que els nens/es queden sotmesos a tenir unes responsabilitats
innecessàries. Però, tornant a la reflexió del concepte "norma", per la
residència NORAI, serà flexible i s'adequarà en tot moment a cada nen/a de
forma particular.

Podem dir que, la norma s'ajusta al subjecte i no al revés, si algunes de les

normes són fruit de la negociació i el pacte, voldrà dir que hauran introduït la
flexibilització en el treball de la norma. (Sambola 41:2021).

Fent una petita reflexió, per a moltes societats, aquest concepte és considerat
com un principi rígid i disciplinari, que es basa en l'homogeneïtzació, de
manera que es creu així un regulador fix, és a dir, únicament es parla del que
 Acompanyament residencial i infància en risc social 2

està bé o malament, sense l'oportunitat de qüestionar-ho, ja que aquesta

contempla la protecció a partir d'una sèrie de normes i regles que estableixen
uns límits i llibertats.

Tornant al tema principal, estem d'acord en el fet que, tant l'Equip NORAI com
l'article de Sambola, es refereixen als agents educatius com a conductors de
l'ús de la normativa, de manera que la utilitzen, per evolucionar i innovar noves
maneres de transmetre la informació, ja que és imprescindible fer un bon ús
dels actes educatius d'un professional, de forma coherent i reflexius.

Per altra banda, Sambola, parla dels espais i de la importància de saber

gestionar-los, perquè no tots han de ser espais amb normativa, per no caure en
la frustració del subjecte s'haurà de tenir en compte que, molts espais d'una
residència hauran de ser lliures de normes, per tant, entenem que és una
manera d'innovar, ja que "si permetem espais no normalitzats estarem també
obrint-nos a la possibilitat per a la responsabilització, l'autoconeixement, la
particularitat i la innovació. També seria importat que el subjecte entengés que
a prohibició ens obre d'altres possibilitats, sempre amb la contrapartid d'una
oferta, una altra porta per obrir." (Sambola 42:2021).

Recuperant a l'Equip NORAI, planteja l'enfocament i la tolerància de com

actuar en vers a les peculiaritats de cada infant i com actua. Hi ha moltes
normes que no són ajustables o flexibles, és a dir, són fixes, per tant, els
agents educatius hauran de saber enfocar i justificar d'una forma coherent les
normes socials que es plantegen. Això ens fa reflexionar que, és molt important
tenir en compte les responsabilitats que tenen els professionals, ja que
majoritàriament és necessari qualificar les accions, funcions i obligacions que
tenen, perquè insta a què aquests no deixin de cercar, pensar i estudiar en la
seva trajectòria i amb la de cada infant amb els quals es treballa, amb això em
refereixo al fet que s'ha de ser conscient en la forma en la qual es fa l'acció
d'introduir les normes, han d'estar ben definides, garantint un bon acte
educatiu.

No ens hem d'oblidar, que sempre s'ha d'oferir uns drets i deures als nens/es,
regulant així una bona convivència, encara que és cert que, els agents
 Acompanyament residencial i infància en risc social 3

educatius no han d'enfocar el seu treball educatiu exclusivament entorn la

norma, ja que seria totalment impossible portar a terme un bon acte educatiu.
Entenem doncs que la norma, és una oportunitat per actuar i educar, ja que, se
propone la norma como algo que permite, exploraciones, trayectos diferents y
diversidad de lecturas en cuanto al uso normativo (Equipo NORAI 28:2007).
Per tant, observem, que es aquí on la norma ens dona una feina educativa, on
s'originen enfrontaments oposicions, resistències, etc., on l'educador/a haurà
de treballar de manera particular, trobant la forma de transmetre als més petits.

Per acabar aquesta primera part, estem d'acord en què la

norma es importante si se utiliza con una valentia relacionada con el
acto educativo en toda su extensión (Equipo NORAI 31:2007).

BLOC 2

En aquesta segona part, començaré amb una cita que he extret del text
Normas y contratos, de Friggerio y Poggi (1996).

“Imaginemos los hilos que conforman una trama; ésta podrá ser mas cerrada,
más aireada, tener áreas más firmes, ofrecer “desprolijidades” en otra,
conformar con distintos puntos diferentes figuras, tener “agujeros”, como
sucede cuando “se perdió el punto”. [...] Se trata de una red que sostiene a los
sujetos y los contiene; en esre sentido es percibida como protectora. Además y
en el mismo acto, la red recuerda al sujeto sus limites y por ello es recibida
como restrictiva.” (1996:117).

Amb aquesta cita metafòrica, podem entendre la manera en que un centre

residencial se posiciona amb la norma, como determinarà i es situarà davant el
nen/a, determinarà també, quina llibertat d’acció dona als professionals i de
quina manera s’entén l’educació. Aquesta, fa de protecció i limitació, però,
deixa buits on apareixen els anomenats intersticis, que es refereixen a l’espai
que es dona a la invenció i creació, de forma que, la institució delimitarà la seva
postura depenent de com s’escriuen les normes.
 Acompanyament residencial i infància en risc social 4

Pel que entenem, al text de Frigerio i Poggi (1996), hi ha diferents institucions

(des de la més estricta a la més flexible), com és evident, aquests subjectes
hauran d'acatar la forma en com s'imposen les normes, però, depenent de la
forma en què es faci, aquests s'ho prendran de diferents maneres. Per
entendre-ho millor faré un llistat amb les diferents institucions i com els
subjectes actuen.

Principalment, ens trobem amb un tipus d’institució, on la normativa del centre

està per sobre de tot, más regalmentaristas que el Estatuto (Frigerio i Poggi
(1996:118). La manera en que s’imposen les normes en aquests centre està
basada en el RRII (Reglament de Regim Intern), per tant, no li donen
importància a les particularitats que té cada subjecte, així que, no s’explorarà el
perquè desobeeixen les normes.

En aquesta perspectiva, obliga als seus agents educatius a no definir la seva

tasca educativa, amb la conseqüència de no oferir un treball individualitzat. No
hi ha possibilitat de canviar la norma, per tant, en aquest moment, l’educador/a,
deixa de ser-ho i es converteix en vigilant. Entenem que, l’educador/a no podrà
conèixer ni la seva tasca ni als nens/es que viuen al centre, a més de no poder
fer el seu treball de transmissió.

En aquesta definició s’ignoren els intersticis, no hi ha lloc a la innovació. No

tenen la oportunitat de la llibertat, de manera que al subjecte se l’ha de
modelar, aquest, no veurà mai el centre com una llar.

Seguidament, podem observar com el subjecte reaccionarà davant la decisió

que pren el centre (extret del text Normas y contratos de Frigerio y Poggi,
1996):

- Subjeción: resignación fatalista. Els subjectes es troben en una posició

submisa, de desigualtat i subordinació. No hi ha diàleg.
- Trangresión: no cumplimiento por desacuerdo explicito. Els subjectes
busquen saltar-se les normes, perquè no estan conformes amb elles.
- Resistencia: oposición no deliberada. El subjecte, resisteix a la norma,
però, si es revela donarà pas a una resistència no deliberada, és a dir, la
norma s’utilitza per controlar.
 Acompanyament residencial i infància en risc social 5

En segona posició, trobem un tipus de centre amb una normativa definida,

de manera fixa, que fa que hi hagi una direcció en les tasques del dia a dia.
La norma ha estat consensuada i reflexionada pels professionals, deixant
un espai per ser flexible amb els subjectes, és a dir, la norma es converteix
en una eina de transmissió per als agents educatius i per poder treballar
amb el subjecte.

Els professionals, reconeixen els intersticis com a espais de llibertat, deixant

moments d’invenció. En aquest cas, els educadors/es són conscients de les
particularitats de cada nen/a, per tant, respectant-los, el treball amb la
norma significarà un escenari d’acció educativa. El RRII, és una simple guia.

Els infants són partícips, són escoltats, i se senten acollits i respectats, són
responsables de les seves accions. En aquest cas, els nens/es veuran la
institució com una llar.

La posició que he pogut extreure del text de Frigerio y Poggi (1996), dels
subjectes amb relació a la imposició de la normativa, seria la següent:

- Transformación: conocimiento, desacuerdo y trabajo para modificar. En

el moment del conflicte, es proporcionarà un debat, per altra banda, la
transformació es donada pel subjecte, com a element reflexiu, i per
l’agent, com a altres maneres de veure diferents possibilitats de canvis.
La norma es converteix en una eina transformadora, sent una tasca
educativa.

Per acabar, veiem una institució on les normes no són concretes, ni tampoc
estan determinades pel RRII, la norma sorgeix dia a dia, és a dir, és
canviant, i segons la percepció del professional serà d’una manera o un
altre. Aquesta posició davant la norma, pot causar un desequilibri al centre.

El que ens explica al tex de Frigerio y Poggi (1996), els intersticis, són
utilitzats amb cautela, ja que el centre té com a cultura el treball
individualitzat, per tant, els educadors/es treballen sense el recolzament del
demés. Los intersticios operan entonces como lugares cerrados en los que
algo nuevo ocurre pero no es comunicable y en consecuencia no se
vuelven producto colectivo (Friggerio y Poggi 1996:118), ens referim al fet
 Acompanyament residencial i infància en risc social 6

que, al centre, es pot crear un temor a innovar, ja que es crea un estat de

responsabilitat.

Trobem una institució amb uns buits normatius incerts, on els recursos
educatius són inexistents, aquests donen pas a situacions difícils com ara,
donar estabilitat al subjecte. Per altra banda, els educadors/es no adopten
una responsabilitat per treballar amb la norma, o bé, per treballar amb els
infants i com preparar-los pel futur.

En aquest cas, diferenciem dos posicions, per una banda els professionals i
per altra els subjectes. Veurem la posició que te l’agent davant la norma.
(Extret del text de Friggerio i Poggi, 1996):

- Opcion por el desconocimiento: desentendimiento. Els agents actuen

segons els seus criteris, derivant en la frustració i el desordre del centre.
L’educador/a es converteix en una figura sense substància educativa.

La repercussió que té aquesta posició en els subjectes, serien les

següents:

- Opcion por el desconocimiento: desentendimiento. El subjecte,

malauradament, es desentén de les normes i el centre, no li dona la
oportunitat de pensar en aquestes. Serà interpretada a la seva manera.
- Transegresión: no cumplimiento pordesacuerdo explicito i Resistencia:
oposición no deliberada. Aquests darrers punts, penso, que van
relacionats, ja que, en aquest cas, el subjecte no arriba a tenir uns punts
de referència, de forma que rebutgen la norma, a més, pateixen una
desigualtat per part dels professionals, ja que imposen uns criteris
diferents, arribant a la confusió.

Finalment, el subjecte, en cap moment participa en la imposició de les

normes, aquest fet fa que no se sentin escoltats, no tenen dret a decidir.
El seu aprenentatge i la seva futura autonomia, s’anul·la.
 Acompanyament residencial i infància en risc social 7

BIBLIOGRAFIA
- Equipo Norai (2007). La inquietud al servicio de la educación. La
residencia Infantil Norai y sus apuestas pedagógicas. Barcelona: Gedisa
(Colección Pedagogía Social, TXT).

- Frigerio, G; Poggi, M. (1996). "Normas y contratos". A El análisis de la

institución educativa. Hilos para tejer proyectos. Buenos Aires:
Santillana. pp. 113-132.

- Moyano, S. (2012). “La pràctica educativa en educació social.” Capítol

2.2.3. La norma i la normativa. pp. 27-33. UOC.

- Sambola,G. (2020). Institucions residencials: espais per viure, per ser

cuidat i per ser educat. A Pensar els espais donar un lloc. Pràctica
educativa en espais de vida per a infants i adolescents tutelats. València:
Nau Llibres. pp. 25-44.