[Escribir el nombre de la compañía]

Educació intercultural

PAC 2: Conceptes teòrics al voltant les diversitats (I)

1. Sis trets de la definició de cultura de Malgesini i Giménez

Com a subjecte d’una cultura en la que vist i per tant des de la que, una part de la
meva personalitat m’ha construït, parlaré dels 6 trets que ens proposen l’antropòleg
Carlos Giménez i l’experta en marginació Gabriela Malguesini, donant una aportació
del que es fa a la meva cultura.

A) La cultura la entenem com conducta apresa quan es transmesa de generació en

generació i per tant la aprenem, dit amb altres paraules, es el conjunt de
comportaments que tota persona o ésser viu aprenen d’altres. Com bé diu a l’article
Cultura: la evitación del fuego(4:2000). Ara bé un clar exemple de conducta apresa
en la meva cultura, seria per exemple dona el “Bon dia” cada cop que entres a la
classe i veus als companys/es o profesora.
B) La cultura com a significant de la realitat es quan cada cultura interpreta a la
seva manera la realitat, com ara per exemple la manera en que és el que ens diuen
i ensenyen, el que captem de manera més inconscient, etc. Un clar exemple del
significat de la realitat, es sobre com incideix la religió en la teva persona i depenen
que t’hagin ensenyat seràs una persona practicant o no.
C) La cultura és simbòlica quan ens referim a la manera de comunicar-nos, pot ser els
gestos o el llenguatge, on el segon es el sistema simbòlic més avançat pels
humans, a més de la comunicació no verbal que també seria part simbòlica. Un
exemple que pot anar relacionat, seria la posició de l’home a l’hora de saludar, si és
una noia, li donarà dos petons, en canvi si es un home li donarà una sacsejada de
mans.
D) La cultura es integrada quan el sistema d’aquesta es pautat. Les costums,
creences, valors, institucions, etc. es tot un, aquesta estructuració fa que aquella
cultura sobresurti de les altres, com ara el cas de la meva cultura, l’hora de menjar
no és a les 12 del migdia o sopar a les 19 h de la tarda, sinó que es menja a les 14-
15 h i es sopa a les 21-22 h de la nit, això fa que aquesta cultura es diferenciï de les
demés. En el moment que es vulgui canviar, es farà tot a la vegada.
E) La cultura és compartida diferencialment quan es de manera heterogènia, és a dir
dintre d’aquesta cultura, hi ha grups i subgrups, on comparteixen creences o valors,
però depenent del seu gènere, ideologia, posició social agafarà un camí o un altre.
La cultura té diversitat. Un exemple de la meva cultura, és que depèn el estatus
social en el que hagis nascut la teva família t’aportarà uns valors o uns altres.

1
 [Escribir el nombre de la compañía]
Educació intercultural

F) La cultura és un dispositiu d’adaptació, perquè aquesta mai a estat la mateix, és

adir sempre a sigut canviant, ja que a la historia hi ha hagut diferents contextos
socials i politics. Així doncs com diu el seu propi nom la cultura s’ha anat adaptant
as canvis que hi ha en una societat. A la meva cultura i de manera molt general,
gràcies a les noves tecnologies no fa falta comprar llibres, amb els llibres
electrònics pots descarregar-te tots els que vulguis.

2. Fonamentalisme cultural
Entenem com a fonamentalisme la corrent que promou el sotmetiment de
determinada doctrina o pràctica, de manera intransigent, com ara corrents
ideològiques i/o religioses, sense permetre cap rèplica o interpretació contextual
actualitzada. El fonamentalisme és dogmàtic, fanàtic i extremista.
Fent referència a la fotografia 1 de la PAC 1, i veient que aquestes dues persones
pertanyen al col·lectiu gità, des de la perspectiva i el pensament de la meva cultura,
sent així diferent a la seva, puc donar unes atribucions que fan referència en virtut
de la seva pertinença, així doncs donaré alguns exemples de les diferents costums
que té aquest col·lectiu a la resta.
El principal exemple que em ve al cap, seria el procediment que tenen per contraure
matrimoni, primer seria el “apalabramiento” (parlar entre ells i la família), la
demanada de mà (davant de les famílies) i finalment la boda, sempre i quan els dos
arribin “purs” al casament, és a dir verges. Per altra banda tenim el moment
naixement, sempre serà benvingut un nen abans que una nena, tenir més homes a
casa suposa un major poder a la família.
Encara que cada persona del col·lectiu gità varia la seva religió depenent del lloc on
viu, majoritàriament s’identifiquen com catòlics de fe, normalment, evangelista. Per
altra banda i no molt diferent a la religió, son una cultura que creuen molt en les
supersticions, més encara a vegades que en la pròpia religió, com ara per exemple,
el mal d’ull, les malediccions, poders especials, etc.
Acabant a un curiós exemple, que m’ha sobtat, ja que és el clar exemple del
concepte, és quan mor un familiar, fent dol durant 12 mesos amb roba negra i
sense tenir cura d’un mateix no dels demés (no afaitar-se, no escoltar música ni
assistir a festes de la comunitat, no usar roba nova, etc.)

2
 [Escribir el nombre de la compañía]
Educació intercultural

3. Etnocentrisme
Anomenem etnocentrisme a la tendència que tenim per considerar la nostra cultura
superior a les demés, jutjant-les. Com ens demana l’enunciat de l’activitat, de cada
exemple que ens proposa el relacionaré amb els diferents tipus d’etnocentrisme que
trobem.
- Exemple 1. (Al meu poble l’arribada de famílies d’origen marroquí...). El que
aquesta persona ens dona entendre, es el fet que “no l’importa que estiguin allà”
però que preferiblement les seves pràctiques les facin en un altre lloc. Per tant
el tipus de etnocentrisme que trobem en aquest exemple es
d’autocompliment i particularista. Lo propio i no ajeno separadamente.
(Teresa San Román 1996:109)
- Exemple 2. (En l’activitat del diumenge del centre cívic on treballo...) El que
pretén aquest/a educador/a es buscar i entendre perquè ara es porten les
ungles pintades tant dones com homes, es pregunta si es un tema revolucionari
o simplement moda. Aquest altre exemple el podem relacionar amb
l’etnocentrisme crític. Contrasta con otros referentes culturales ajenos y con la
propia historia de cmabios y mutaciones. (Teresa San Román 1996:110)
- Exemple 3. (No puc comprendre com els serveis socials del meu barri...)
Aquesta persona no entén perquè la família a les que els han donat una ajuda
no ho inverteixen en menjar que es amb el que es subsisteix. Aquesta manera
de pensar la podem relacionar amb una variant de l’etnocentrisme
d’autocompliment i universalista, que com diu l’autora dona uns valors de
igualdad, libertad y solidaridad, dignidad de todos los seres humanos y equidad
de las relaciones entre las personas, es decir valores particulares y no
necesariamente exclusivos de un sector de nuestra cultura que se universalizan
y que se tratan de imponer, en sus versiones extremas, por la dominación y la
violencia. (Teresa San Román 1996:109)
- Exemple 4. (L’altre dia vaig veure com els meus veïns senegalesos...) Encara
que aquest veí/ïna li sobta com menjen, no li dona cap importància ja que fa les
seves suposicions sense discriminar, aquesta manera de veure-ho seria del
tipus etnocentrisme càndid. el que se da inocentemente, acríticamente entre
la gente y no pretende imponer su proyección universal. (Teresa San Román
1996:110).
- Exemple 5. (Tots els nenes i nenes al voltant del món haurien d’anar...) Aquesta
persona vol que, si en tots els països no es poden permetre anar a l’escola, que
amb l’ajuda dels països més rics ho puguin fer. Això ens dona a entendre que

3
 [Escribir el nombre de la compañía]
Educació intercultural

es pot relacionar amb l’etnocentrisme autocompliment universal, però

aquesta vegada amb la vessant de l’alterofobia. Pretende la imposición de la
cultura occidental, [...] y que en su versión extrema lleve a [...] la dominación, la
explotacón y el etnocidio. (Teresa San Román 1996:110)

4. Models de gestió de la diversitat cultural

4
 [Escribir el nombre de la compañía]
Educació intercultural

BIBLIOGRAFIA

- Beltrán J. (2010) El nou valor de la diferència (Mòdul Didàctic). Barcelona:

Editorial UOC.

- Bretones, E. (2020) L'antropologia i l'estudi de la variabilitat de les cultures

humanes (Mòdul Didàctic). Barcelona: Editorial UOC.

- Juliano, D. (2003) Cultura y Exclusión. A: Quaderns de l'Institut Català

d'Antropologia, 13, 55–67. Disponible a:
https://www.raco.cat/index.php/QuadernsICA/article/view/95560

- Malgesini G. i Giménez C. (2000) Cultura. Disponible a:

http://redongdmad.org/manuales/educacionintercultural/datos/docs/ArticulyDocu
mentos/Clarificacion%20de%20conceptos/culMultIntr/CULTURA.pdf

- San Román, T. (2001). “Educación, marginación y minorías culturales”.

Disponible a: https://red.pucp.edu.pe/ridei/files/2011/08/100611.pdf

- Stolcke, V. (1995). Fundamentalismo cultural. Disponible a:

https://www.insumisos.com/lecturasinsumisas/FUNDAMENTALISMO
%20CULTURAL.pdf

- Giménez, C. (2003) Pluralismo, Multiculturalismo e Interculturalidad. Propuesta

de clarificación y apuntes educativos. A: Educación y futuro: revista de
investigación aplicada y experiencias, 8.

- Definició fonamentalisme: https://www.significados.com/fundamentalismo/

- Costums col·lectiu gità. https://astelus.com/costumbres-gitanas/