TEMA 4: EL RÈGIM DE LA RESTAURACIÓ (1874-1931)

1. Precedents: la revolució liberal (1833-1874)

Ferran VII mort al 1833 (la seva única filla te 3 anys)→ llarg període agitació política
a Espanya.
Agitació política:
● Tensió entre grups liberals (moderats/conservadors i progressistes) →
constitució adaptada a la corona parlamentària (mantenir seus privilegis)
● Partidaris de l’Antic Règim (Carlistes/Carlins) → aixecaments armats fins la
dècada del 1870
Candidats al tron (llei sàlica):
● Isabel II, reina d’Espanya (1833-1868)
● Carles Maria Isidre de Borbó (germà Ferran VII)
Llei Sàlica (no permetia que les done governesin). Per assegurar el tron a la seva
filla, Ferran VII aplica la Pragmàtica Sanció que anula la Llei Sàlica.
Període de regència → període de temps on una persona agafa el càrrec mentres el
rei o reina no pot.
Esposes de Ferran VII
● M.Antònia de Nàpols (cosina)
● M.Isabel de Braganza (neboda) → tenen un fill pero mor als pocs mesos
● M.Josepa de Saxònia
● M.Cristina de Dues Sicílies (neboda) → tenen una filla (Isabel II)
Els Carlins/Carlistes → partidaris de Carles M. Isidre: absolutistes, no accepten
testament de Ferran VII i aixecament armats.
Primera Guerra Carlina (1833-1840) → perden Carlins
Carlins forts a les àrees del Nord i fugida a frança de Carles M. Isidre
● General Espartero, Logroño “el pacificador”, Isabelí
● General Carlí Ramon Cabrera, Compte de Morella
Conseqüències de la guerra:
● Entre 150.000 i 200.000 morts (13 milions habitants)
● Es consolida divisió liberalisme entre moderats i progressistes
● Més deute, desamortització (treure propietats a l'església i menys
desenvolupament industrial
Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners (1846-1849) → perden Carlins
A Catalunya, iniciades per partidaris del fill de Carles M.Isidre (qui es va fer dir
Carles VI) i Carlins derrotats a Barcelona pels Isabelins.
Tercera Guerra Carlina (1872-1876) → perden Carlins
A Catalunya, Maestrat, País Basc i Navarra i carlins derrotats per l’exèrcit liberal
Abans del regnat d’Isabel II
● Regència de Maria Cristina (1833-1840)
○ Constitució 1837
○ Supressió delmes (impost que l'església cobrava als que ocupaven el
seu patrimoni/propietats i era del 10%)
○ Desamortització de Mendizábal
● Regència d’Espartero (1840-1843)
○ Progressista però es va tornar dictatorial
○ Política lliurecanvista (Catalunya enfadada) → obrir portes, és a dir,
treure impostos i aranzels

El regnat d’Isabel II → agafa el tron al 1843 i encarrega la formació del govern al

Partit Moderat de Liberals
● General Ramon Maria Narváez
○ Constitució 1845
○ Creació de la Guàrdia Civil
○ Corrupció, autoritarisme → aixecament liberal
● General Leopoldo O'Donnell
○ Progressista (1858-1863)
○ President del Consell de Ministres
○ Corrupció per la compra de vots
○ Bonança econòmica
● General Joan Prim i Prats
○ Militar i polític progressista Català
○ Advocar per reformes liberals a Espanya
○ Donar suport a la idea d'una monarquia constitucional i va intentar
modernitzar Espanya implementant reformes destinades a liberalitzar
el sistema polític.

Revolució del 1868

● Crisi política i descrèdit del règim Isabelí (no es creia en el regnat d’Isabel)
● Crisi econòmica → financera (tren), industrial (augment preu cotó) i de
subsistència (males collites)
● Juntes Revolucionàries (inici a Cadis i es va estendre a la resta d’Espanya)
→ juntes que anaven a diferents llocs fent publicitats per guanyar seguidors i
acabar amb Isabel II
○ Lemes: “morin els borbons”, “Espanya amb honor”
○ Promotors (liberals progressistes): General Prim, Francisco Serrano
Domínguez i Juan Bautista Topete
● Gener de 1869 es convoquen eleccions a través d’un sufragi universal
masculí per primer cop a Espanya → Nova Constitució (1869)
 ● Rei escollit: Amadeu I de Savoia (fill de Víctor Manuel II)
○ Tron poc més de 2 anys (1871-1873)
○ Monarca constitucional (regna però no governa, fa el paper)
○ Prim, defensor seu, va morir assassinat el
○ 3a Guerra Carlina
○ Tenia en contra a alfonsins i republicans
○ Problemes colonials a Cuba
○ Revoltes urbanes
○ Abdica l’11 de febrer del 1873 i se'n va a Italia
● El 19 d’octubre de 1868 un Decret del Govern va establir la pesseta com a
unitat bàsica del sistema monetari espanyol

PRIMERA REPÚBLICA
● Presidents: Estanislao Figueras, Francesc Pi y Margall, Nicolás Salmerón i
Emilio Castelar
● Poder Federal dividit en legislatiu, executiu i judicial i el poder serà exercit pel
President de la República → Republicans Federals majoria diputats al govern
● En contra
○ Contraposició dels republicans → unitaris i federals
○ Església, carlins, camperols, obrers i monàrquics
○ Catalunya aprofita això per a intentà crear un Estat Català
● 3 de gener del 1874
○ Cop d’estat per part del Capità General de Madrid, Manuel Pavía
○ Manuel Pavía juntament amb forces de la Guàrdia Civil va irrompre a
les Corts, les dissol i dona poder al general Francisco Serrano
● Francisco Serrano → Govern dictatorial durant 12 mesos fins a la
Restauració Monàrquica
● Cop d’estat del general Arsenio Martínez Campos el 29 de desembre del
1874 a favor d’Alfons XII

2. El retorn de la dinastia
29 de desembre del 1874 → és proclama a Alfons XII rei d’Espanya
● Govern provisional amb Antonio Cánovas del Castillo
El 14 de gener del 1874, amb Alfons XII a Madrid queda instaurada la dinastia
borbònica → El Manifiesto de sandhurst (1874)
4 principis del sistema canovista
● Constitució del 1876 (moderada i flexible)
● Defensa que la corona (monarquía) ha d’existir si o si i fa de moderadora a
quan la política (inqüestionable i àrbitre)
● Alternança al poder dels partits dinàstics (conservadors i liberals)
● L’exèrcit → per sota del poder civil però amb llibertat en assumptes interns
Conceptes: bipartidisme, frau electoral, caciquisme (persones que convencien o
manipulaben a altres per a que els votesin a ells o a algú altre), sufragi censatari,
sufragi universal masculí, estat confessional i societat laica.
 3. Les guerres colonials: Cuba i Filipines

Final del segle XIX → Espanya tenia les colònies de:

● Cuba i Puerto rico al Carib (per que li interessava cuba a Espanya? Les grans
plantacions, Espanya posava uns aranzels i els hi donava molts beneficis)
● Filipines al Pacífic (per que li interesava Filipines a Espanya? perquè era un
punt clau de comerç a l'oceà pacífic)

CUBA
Principis s.XIX: 700.000 habitants (400.000 esclaus i treballaven al camp)
Riquesa: canya de sucre, del cafè i del tabac (ingeni sucrer → plantacions de sucre)
Espanya tenia un mercat protegit → aranzels
L’abolció de l’esclavitut a Espanya s’inicià l’any 1820 amb l’abolició del tràfic
d’esclaus per pressió de GB, tot i que el tràfic “il·legal” va coninuar
Cuba sentia un sentiment independentista creixent → van fer insurreccions
● Primera insurrecció 1868 - 1878 (José Martí → creia que amb les
insurreccions no hi havia prou i volia guerra)
→ EUA
● Interessos econòmics a Cuba (els mateixos que Espanya)
● Campanya de desprestigi contra Espanya → Espanya posa aranzels i això a
EU no li agradava
La guerra de Cuba
● 1a fase (febrer 1895 - gener 1896) → Mort josé Martí, Posen al General
Martínez Campos (no va anar bé)
● 2a fase (gener 1896 - agost 1897) → Posen al General Valeriano Weyler cap
d’Espanya → destrucció
● 3a fase (agost 1897 - febrer 1898) → Mort Cánovas, els liberals donen més
autonomia a Cuba i independentistes ja tenien el suport nord-americà

FILIPINES
● Presència espanyola més feble
● 1896: Revolució Filipina
● José Rizal → crea la lliga filipina

LA INTERVENCIÓ DELS EUA

● Pretext: enfonsament del Maine (vaixell americà) el 1898 (EUA acusa a
Espanya de sabotatge)
● William Mckinley → President dels EU, va ser assassinat
● EUA va afavorir les derrotes d’Espanya en les dues colònies (cuba i Filipines)
● 10 de desembre 1898 → Espanya es veu obligada a signar el tractat de Paris
(Perd i ha d’entregar Cuba, puerto rico i Filipines i també va donar Marianas,
Palaos i Carolinas a Alemanya)
 4. El “Desastre de 1898
Desastre del 98 → derrota i consegüent pèrdua de les colònies.
Repercussions de la derrota:
● Derrota militar → moltes baixes i endeutaments pero no grans repercussions
econòmiques
● Crisi política → fi d’un imperi i necessitat de regenerar la política
● Crisi moral → impacte social per pèrdua de les colònies i augment del
nacionalisme
Nous moviments:
● Generació del 98 → autors pessimistes i analitzaven el “problema d’Espanya”
i/o “els mals de la pàtria”
● Regeneracionisme: renovar vida política i social i fi del caciquisme

A Catalunya: reducció d’exportacions, pèrdua del mercat privilegiat i per a recuperar

els diners es pujen els impostos i hi s’inicien protestes. Fi de l’hegemonia dels partits
dinàstics i entrada del catalanisme en l’escena política.

5. Economia i societat (1898-1931)