T1-La filosofía: origen i sentit

• Filòsof/a: Busca plenitud per tenir saviesa

• “philos”(amor, desig, empatia) + “sophia”(saviesa)
• Mirada Filosófica
o Karl Jaspers: “L’important es la pregunta, no la resposta”, “Homo preacunctatus”
o Kant: “Sapere aude!”
o Sócrates: “Nomès sé que no se res”
o 1. Admiració
o 2. Reconeixement de la ignorància
o 3. Valentia
o 4. Angoixa
o 5. Autonomía i Llibertat

T2- Utilitats de la Filosofia

• Pràctiques:
o Aristòtil: <<energuia>>
o Epicur: <<Pharmakon>>
o Sòcrates: <<Epimeleia heauton>> “L’aura de si mateix”
o Viure i conviure
o Aporta <<Cosmovisions>>
o Lluitar contra els fanatismes
• Teòriques:
o Assolir Objectius Propis (satisfer curiositats)
o Assolir objectius orbitals (“pensar bé”)
o Russell: “La filosofía és ellindar de la ciència”

T3- Els tres sabers/savieses

• “El pas del mite(religió) al logos(raó/racionalitat)”

• Religió (+ antiga)
o Discurso o fenómeno irracional basado en la fe personal y colectiva
o Grandes dificultades para renovarse
o El tipo de preguntas que se hacen son preguntas radicales
• Filosofía
o El tipo de preguntas que se hacen son preguntas radicales
o Se está más abierto a ideas, renovación constante
• Ciència(+ nova)
o Discurso racional basado en la lógica y la comprobación empírica
o Se está más abierto a ideas, renovación constante
o Tipo de preguntas concretas sobre el visible perceptible
• *FILOSOFIA NEIX A GRÈCIA AL S. VII a.C*

T4- Dogmatisme, escepticisme i relativisme

• Veritat = “Epistéme”
o Veritat és correspondència entre: (El que passa)→( El que es diu)
o Criteri de Correspondència: el que jo dic correspon amb el que passa
▪ Aristòtil: “la veritat és dir del que és, què és; i dir del que no és ,que no és; i la falsedat és dir del que és,
que no és; i dir del que no és, què és”
▪ Els monjos definien així la veritat: “Veritas est adequatio rei et intellectus”
o Criteri Ontològic
▪ La veritat segons aquest criteri és: La veritat és el que és real
▪ A diferència del criteri de correspondència, aquest criteri és extrahumà, el criteri de correspondència es
basa en el que diu un humà
• Dogmatisme
o Dogmàtic Radical
▪ Afirma que hi ha unes veritats comunes
▪ Afirma que es pot arribar a les veritats universals
▪ Ell creu que ja ha arribat a la veritat
▪ Tots aquells que no pensin com ell són persones que viuen en la mentida
▪ Al mon només hi ha dues mentides lògiques per a ell: els meus VS els dolents
▪ Creu que coneix els valors universals
 o Dogmatic Moderat
▪ Creu que hi ha veritats
▪ Creu que la veritat es pot conèixer
▪ Creu que estem de camí a conèixer la veritat i que pot que la coneguem en un futur
▪ Creuen en el concepte de PROGRÉS(es passa d'un estat X, a un estat Y; l'estat I és superior a l'estat X, el
progrés només s'aplica i es fa servir al coneixement. Perquè hi hagi un progrés cal un referent.
• Escepticisme
o No existeix la veritat
o Postura que creu que els humans mai arribaran a saber alguna cosa de la veritat, creuen que l'ésser humà viu amb
unes circumstàncies determinades però que no pot saber res amb certesa d'aquestes circumstàncies.
o Escèptic Radical
▪ No creu que hi hagi una veritat objectiva universal
▪ L'univers és un món de perspectives
▪ L'ésser humà no arribarà mai a la veritat ja que no hi ha cap veritat
▪ Els Sofistes( V a.C )
• Gòrgias: “La triple negació”: "Res existeix. I si alguna cosa existís, no la podríem conèixer. I si
alguna cosa existís i la poguéssim conèixer, no la podríem comunicar"
• Protàgoras: “L’home es la mesura de totes les coses”
o Escèptic Moderat
▪ Creu o pot acceptar que sí que poden arribar a existir veritats objectives universals però l'ésser humà no
les podrà conèixer
▪ Els humans tenen diverses veritats, la veritat social és la més creguda però no sabem la veritat absoluta.
▪ Sext Empíric (II-III d.C) >>> “Metàfora de les ànfores”
▪ Michael de Montaigne(1533-1592) >>> “Assajos”
o Consequències del escepticisme
▪ El relativisme:
• El relativisme del silenci:
o Si tot el que diem ja és expressar una veritat llavors el millor és callar per no tenir
problemes.
o Nihilismo pasivo
• El relativisme de la paraula:
o El món és una lluita d'opinions a través de la paraula a través del discurs.
• El relativisme humanista:
o No hi ha veritats a la vida però hauríem d'evitar caure en la postura del silenci o de
la paraula llavors acceptem que tothom té una opinió diferent i eduquem la gent
per saber que no hi ha veritats i tenim respecte amb un conveni de valors en comú
ja que tothom té una opinió diferent.

T5- El coneixement la gran tasca humana

• Tecnologia: producte final de les transformacions del medi

• Heidegger: “En el mòn tot és xerrameca”
• Karl Marx: <<Homo faber>> o <<Homo technologicus>>
• Técnica: conjunt de coneixement que cal per construir tecnología.
• (Saber-Com)(Técnica)---→(Saber-que)
• (Saber-Com)
o Control i domini de dades
• (Saber-que)
o Possessió de dades
• El Coneixement es trespassa a travès del Llenguatge(Constituit per símbols)
• Ferdinand de Saussure: “Curs de lingüística general”
• Símbol té 2 parts: Significant/Significat
• Ernest Cassirer(Antropoleg més gran del s.XX): “Animals Simbólics”
• La tecnologia ens permet tenir poder

T6- Ètica

• La ètica requereix de Llibertat i responsabilitat

• Els humans som éssers lliures, éssers morals
• Coneixement
o Sentit ampli(cultura)
o Sentit restringit
▪ Coneixement privat/individual
▪ Coneixement public/social
T7- El problema de la llibertat

• Llibertat va acompanyat de Responsabilitat

• Significats de llibertat
o Libertat absoluta(sense sentit)[omnipotència]
o Llibertat d’exercici(d’acció)(Té graus): Llibertat regulada per un agent
o Llibertat d’elecció(NO té graus): “Lliure albir”
• Determinisme
o Creença que estipula que no hi ha llibertat humana ni el lliure albir fins i tot la nostra mentalitat està determinada
o Baruch Spinoza: “La llibertat només és el desconeixement de les causes”
o Totes les vide están determinades
o Tipus de determinisme:
▪ Cosmològic: (destì), com si el cosmos hagues decidit per nosaltres
▪ Teològic(predestinació): “Tot el que faré déu ja ho ha decidit per a mi”
▪ Científic:
• Psicoanalític (Sigmond Freud(1856-1939): “Allò”)
• Econòmic(Tot està sobmès a forces econòmiques)(Karl Marx)
• Sociològic(La potència de la cultura en la gent)(Durkheim)
• Materialista(Fisicalisme): nosaltres tenim un cos amb un cervell(material, resulta que al
cervell es dona una activitat a través de les neurones i finalment es produeix la ment(nivell
psíquic)(és un epifenomen))

• Julien Offray de la Metrie(1709-1751): “L’home màquina”, “No hi ha cap diferència entre una
nou, un enciam i jo”
• Pierre Simond de Laplace(1749-1827): “podem mirar l'estat present de l'univers com l'efecte
del passat i la causa del seu futur”
• Paul-Henri d’Holbach(1723-1789)
• Indeterminisme
o Creença que diu que no avui hi ha determinació, que hi ha voluntat, i que hi ha lliure albir
o Jean-Paul Sartre
▪ “Llençat al món”, “Jo soc la meva llibertat”, “L’étre et le néant(LLIBRE)”
▪ Eslogan més actual: “L’existència precedeix l’essència(Conjunt de decisions preses)”
▪ Es el pare de -
▪ Segons Sartre: Som un projecte
▪ anomena l’humà:“per-a-si” i a la resta d’animals: “en-si”
▪ “vida autèntica(vida existencialment ben dirigida)” i “vida inautèntica(incapacitat d'assumir
responsabilitats)”
o José Ortega y Gasset: “Jo soc jo i la meva circumstancia”
o L’existencialisme:
▪ Tipus de Moviment que enfoca els coneixements en entendre la humanitat i la seva existència
▪ Jean-Paul Sartre és el el màxim exponent del existencialisme
▪ Els existencialistes li donen molta importància al futur perquè es construeix a partir de les nostres
decisioins. Però un cop construit es converteix en passat directament sense passar pel present. El futur
no existeix i es una projecció del nostre cap
▪ L’angoixa juga un paper important, Angoixa(NO causat per un agent extern) != Por(causat per un agent
extern)
▪ Jean-Paul Sartre: “ésser-per-la-mort”
▪ Sartre parla de “la nàusea”, quan una persona no accepta o no pot afrontar la gratuïtat de la vida(la vida
es gratuïta ja que és un parèntesi entre dos eternitats, NO TÉ VALOR LA VIDA)
▪ Segons Sartre cal saber afrontar l’absurditat/gratuïtat de la vida
▪ En filosofia, els existenciaris són conceptes fonamentals que es refereixen a la constitució ontològica de
l'existència. El terme va ser encunyat per Martin Heidegger en la seva obra “Ser i Temps” (1927)