Nom:

Els ecosistemes

1. Què és un ecosistema?

L’ecosistema està integrat pel conjunt d’éssers vius que viuen en un

determinat espai i les relacions que s’estableixen entre aquests éssers

vius i entre ells i el medi on viuen.

Un ecosistema pot ser la selva equatorial, un alzinar, , la mar

Mediterrània, un llac. Però també es pot considerar , un arbre caigut en

descomposició dins d’aquesta clariana, una platja, o

una roca de la platja.

L’ecosistema més gran és la biosfera, que inclou tots

els organismes vius de la Terra. És un ecosistema que agrupa tota la resta

d’ecosistemes del món: aquàtics i terrestres.

Un ecosistema és una comunitat d’éssers vius (animals, plantes, …) i

el medi físic (el clima, el sòl, l’aigua, …) on aquests éssers vius viuen i es

relacionen.

ECOSISTEMA = BIOCENOSI (éssers vius) + BIÒTOP ( medi físic)

Ens adonem que per definir un ecosistema necessitem parlar

d’uns components abiòtics (sense vida) que ens defineixen el lloc i

d’uns components biòtics ( bio= vida), que fan referència als éssers vius i

les relacions que estableixen.

Els components abiòtics: atmosfera, aigua, el sòl, sorra, roca,lluminositat,

temperatura, humitat,salinitat,….

Depenent de la combinació dels dits factors, les espècies varien i es

Un concepte molt important relacionat és el d’adaptació. Podem

definir adaptació com la capacitat que tenen els éssers vius per a, al llarg

del temps, modificar el seu organisme i adequar-lo a les condicions del

medi ambient on viuen o habitat.

Els components biòtics de l’ecosistema

Són els relacionats amb els éssers vius que habiten en un biòtop.

LA BIOCENOSI

La biocenosi o comunitat es defineix com el conjunt d’organismes que

conviuen en un medi determinat.

Tots els organismes que són de la mateixa espècie i que viuen al mateix

lloc formen poblacions, i el conjunt de les diferents poblacions que

conviuen en un determinat indret s’anomena comunitat o biocenosi.

LES RELACIONS DE LA BIOCENOSI

Entre els organismes que conviuen a l’ecosistema s’estableixen una sèrie

de relacions: alimentàries, de competència pel territori, per la parella, per

la llum, pels nutrients…, que es poden donar entre els individus d’una

mateixa població (relacions entre els pins d’una pineda, per ex. o entre els

conills d’un bosc) i entre individus de poblacions diferents ( relacions

entre un pi i un esquirol, per ex.). També s’estableixen relacions de

benefici o d’ajuda mútua, anomenades simbiosi, o d’aprofitament,

conegudes amb el nom de parasitisme.

Tipus de relacions de la biocenosi

Relacions intraespecífiques:

Són les relacions biòtiques que s’estableixen entre els individus d’una

mateixa espècie, i poden ser temporals o permanents, de cooperació o de

competència. Generalment, tenen com a finalitat el benefici del grup, dins

el qual s’ajuden per protegir-se, reproduir-se, tenir cura de la

descendència, buscar aliment i desplaçar-se.

– Les abelles són un exemple de relació social.

Relacions interespecífiques:

Són les relacions biòtiques que s’estableixen en una comunitat entre

individus d’espècies diferents. En general, tenen com a finalitat obtenir

aliment, protegir-se, desplaçar-se i ajudar-se durant la reproducció. N’hi

ha d’agressives i de no agressives.

Les més importants són:

a) competència (-/-)

b) depredació (+/-)

c) parasitisme (+/-)

d) comensalisme (inquilinisme) (+/0)

e) mutualisme (+/+)

d) simbiosi (+/+)

HÀBITAT I NÍNXOL ECOLÒGIC

L’àrea on un organisme pot viure i on rep el

seu aliment rep el nom d’hàbitat.

El nínxol ecològic és la funció que

desenvolupa una espècie dins el seu

ecosistema.

Així per exemple, tots els herbívors que mengen fulles fins a una

determinada alçada pertanyen al mateix nínxol ecològic; zebres i girafes

pertanyen a diferents nínxols.

El nínxol ecològic permet que en un àrea

determinada convisquin moltes

espècies herbívores o carnívores o omnívores,

havent-se especialitzat cadascuna en una

determinada planta o presa, sense fer-se competència.

ELS NIVELLS TRÒFICS

Productors, consumidors, descomponedors i transformadors són els

principals nivells tròfics.

Els productors

Inclouen tots els organismes que són capaces de fabricar la seva matèria

orgànica mitjançant la fotosíntesi. Constitueixen el primer nivell tròfic.

Els consumidors

Són tots aquells organismes que han d’alimentar-sed’altres organismes.

Segons el tipus d’alimentació els podem agrupar en:

Consumidors primaris. Són els organismes

herbívors, és a dir s’alimenten dels

organismes productors. Constitueixen el

segon nivell tròfic.

 Consumidors secundaris. Són els animals carnívors que s’alimenten dels

consumidors primaris, és a dir dels herbívors i per tant es situen en el tercer

nivell tròfic.

Consumidors terciaris. Són animals carnívors que s’alimenten d’altres

consumidors, tant herbívors com carnívors. També se’ls anomena

superdepredadors.

L’ home, que poden ocupar el segon i el tercer nivell tròfic.

Els descomponedors

Són organismes que s’alimenten de restes orgàniques com excrements,

animals morts, restes vegetals, etc. D’aquesta manera transformen la

matèria orgànica en matèria inorgànica aprofitant l’energia que encara

contenen aquests nutrients.

Entre els organismes descomponedors trobem els bacteris i els fongs.

Aquests procés és molt important ja que retornen a la natura la matèria

inorgànica que les plantes necessiten per fabricar els nutrients que

necessiten mitjançant la fotosíntesis.

Els transformadors

Transformen els compostos inorgànics anteriors en substàncies

aprofitables pels productors. Formen aquests nivells alguns tipus de

bacteris .

Hàbitat Nínxol ecològic

 Nivell tròfic
Lloc (espais) que ocupa
Posició que ocupa en la
dins l'ecosistema. Estratègies de
cadena tròfica,
Condicions ambientals de supervivència.
de qui s'alimenta i a qui
l'ecosistema que li són Funció dins l'ecosistema
alimenta dins
favorables.
l'ecosistema

4.2 CADENES I XARXES TRÒFIQUES

Les diverses seqüències que es poden establir en un ecosistema entre

organismes que s’alimenten els uns dels altres es coneixen amb el nom

de cadenes tròfiques .

Una cadena tròfica està formada per un organisme productor, un

consumidor primari i un o dos consumidors secundaris. De fet les

cadenes tròfiques no poden ser massa llargues tal com veurem més

endavant. El fet que un individu serveix d’aliment a un altre s’indica

mitjançant una fletxa, com a l’exemple següent:

Difícilment, però, una cadena tròfica ens pot donar una idea de la

complexitat dels ecosistemes ja que un mateix individu sol alimentar-se

de diferents preses, és a dir forma part de més d’una cadena tròfica. A

més els organismes omnívors poden situar-se en diferents nivells tròfics.

És com si les diferents cadenes tròfiques s’encreuessin entre si. És per

això que utilitzem les xarxes tròfiques que ens donen una idea més

acurada de les relacions alimentàries que es donen en els ecosistemes.

Els biomes

La biosfera terrestre es divideix en biomes: són les regions naturals que

es caracteritzen pel clima i per la fauna i flora que hi viu adaptada a

aquestes condicions ambientals. Dins de cada bioma hi ha diferents

ecosistemes.

Els principals biomes terrestres són: Tundra; Taigà; Bosc caducifoli; Bosc

mediterrani; Praderia; Desert i Selva.