El cor és una bomba que ha de enviar sang per tot el cos, si no funciona, no arriba la sang a la resta del cos

i les cèl·lules
no es nodreixen correctament. Pot haver-hi problemes al cor o als seus tubs (cardiopatia perifèrica, arteries i venes).
L’objectiu d’aquesta bomba és transportar la sang que conté O2 i CO2.

És la primera causa de mort al món: aquests valors augmentaran en el futur (tabac, sedentarisme...).Catalunya és un dels
països de la EU on hi ha menys prevalença.

1. VALORACIÓ FÍSICA
Al realitzar la valoració, identifiquem signes o símptomes que ens indiquen que el cor està fallant. Per tant, hem de
realitzar les següents intervencions.

1) ENTREVISTA

Durant la entrevista, hem de preguntar per:

 Malalties actuals, al·lèrgies.

 Estils de vida (tabac, exercici físic, alcohol, dieta...).
 Antecedents familiars (infart és hereditari).
 Tractament farmacològic, malalties respiratòries (estretament relacionats)...
 Palpitacions (percepció com el cor batega).
 Dispnea, tos (seca, per fases, irruptiva, espasmòdica, irritativa, nocturna...). Pot ser indicador de vessament
pleural també.

2) OBSERVACIÓ

Quan observem un pacient amb una alteració cardiovascular, podem identificar:

Cianosis: hemoglobina reduïda per CO2 > a 5 gr/dl sang.

Signes absència de reg sanguini: EEII fredes, pal·lidesa, ungles gruixudes i trencadisses, lesions tròfiques...

Ompliment capil·lar: l’ompliment ha der ser als 2 segons o menys.

Ingurgitació jugular: ompliment de la vena iugular. En una IC, es produeix un retard del buidament del ventricle, la
sang s’acumula i el cor no té força per treure aquesta sang. La vena iugular és la més propera al cor, per tant, retorna i
queda plena.

3) DOLOR TORÀCIC

Quan es parla de dolor precordial significa que es parla de dolor cardíac segur.

a) Dolor toràcic isquèmic (angina): Dolor sord, opressiu, regió precordial que freqüentment s’irradia a
espatlla, mandíbules o braços (+ esquerra). Pot acompanyar ‐se d'activació vegetativa. Les dones no
sempre tenen el dolor toràcics característic, sinó que tenen dolors mes epigàstrics.

b) Dolor pericardi: Dolor pleurític per irritació pericardi. Punxant, agut, no es relaciona amb l’esforç. Empitjora amb
respiració i el decúbit. Millora al inclinar‐se cap endavant. Sigui per que hi ha un cúmul de sang en el pericardi
(múscul que cobreix el cor), inflamació... això provoca dolor i no es sol relacionar amb l’esforç. Si els pacient es
tira endavant millors perquè es destensa.

c) Dolor del síndrome aòrtic agut: Dolor punxant, molt intens, transfixiu (en punyalada) des del pit a l’esquena, amb
sensació de mort. Causa: dissecció aorta. Pot irradiar ‐ se a mesura que avança la dissecció. No es modifica amb els
moviments respiratoris, ni amb el moviment. No millora encara que respirem, ens moguem...

Els malalts diabètics tenen menys percepció del dolor, i pot estar fent un problema cardíac. Per tant, vigilar ja que pot
no tenir dolor i fer una isquèmia, dispnea brusca, arrítmies i faci una parada...

4) PALPACIÓ I PERCUSSIÓ
Els edemes són característics dels problemes cardíacs ja que el cor no bombeja bé i el líquid es queda acumulat. Quan
pressionem la mà a la pell del pacient i es queden els dits marcats, significa que té edemes, i quan més tarda a recuperar
més greu és.

El fetge pot ser un repercussor d’una IC: pot acumular-s’hi la sang i es produeix una hepatomegàlia (augment del
tamany del fetge) o una esplenomegàlia (augment mida melsa)

Valorar la qualitat del pols (pols dèbil, no transmet bé el flux) i la localització, la temperatura...

5) AUSCULTACIÓ

La tensió arterial ens dona informació de com està el cor.

Primer soroll: to baix, timbre suau i llarga duració

(lub). Correspon al tractament de les vàlvules
mitral i tricúspide durant la sístole ventricular. Es percep millor a la regió de la punta.

Segon soroll: breu i de tonalitat aguda (tup). Coincideix amb la diàstole ventricular i el tancament de les vàlvules
sigmoidea aòrtiques i pulmonars. Intens a la regió de la base (focus pulmonar en joves, focus aòrtic en adults i senyors).

6) MONOTORITZACIÓ

La tensió arterial dóna molta informació del funcionament del cor:

a. Pressió baixa = poca resistència del cor (pèrdua de sang, menys líquid circulant, cor té menys força).
Hipervolèmia
b. Pressió alta = el cor ha de fer molta força (problemes circulatoris). Hipovolèmia
 Per mesurar la TA, el braç ha d’estar a l’alçada del cor i ha de cobrir 2⁄3 del braç (sinó dóna valors incorrectes).

Monitorització hemodinàmica TA

TA no invasiva: la mitjana de les dues tensions (sistòlica i diastòlica) és un

indicador de l’oxigenació dels teixits. Els valors normals han de estar entre
70-105 mmHg, sent 90 ideal.

TA invasiva: a través d’un catèter arterial; es punxa l’artèria radial que va

directa a l’aurícula o a la vena, depèn, es mesura la pressió exacta dins de
l’artèria, es fa en pacients inestables.

Monitorització pressió venosa central

La pressió venosa central (PVC) ens serveix per saber com està el cor i com funciona a l’hora d’expulsar la sang
d’aquest: ens indica si el pacient està retenint o perdent líquids.

Es calcula a través d’una via central, ja sigui jugular o subclàvia, per connectar-la amb la vena cava superior.

 Si hi ha pressió a l’entrada del cor, aquest no bombeja bé i la sang queda acumulada: augment de la pressió.

PVC alta = hipervolèmia.

 Si el pacient està hipovolèmic (no hi ha prou circulació), la pressió serà baixa: el cor fa força però no hi ha
sang per bombejar.

PVC baixa = hipovolèmia o mal retorn de la sang al cor.

Els valors normals de la PVC són entre 6-12 cmH20 o 3-8mmHg.

ona A: contracció aurícula

ona C: contracció isovolumètrica

ventricular

ona V: ompliment auricular

cavitat X: relaxació auricular

cavitat Y: obertura vàlvula A-V

També hem de valorar:

Despesa cardíaca (DC): volum de sang expulsat del cor a circulació sistèmica en un minut (freqüència cardíaca per
volum sistòlic d’ejecció). Valor normal de 4-6 l per minut, amb un minut tota la sang hauria de circular pel cos.

Índex cardíac (IC): correcció de DC per superfície corporal. Valor normal 2,4 – 4 litres/min/m 2

2. PROVES DIAGNÒSTIQUES

1) MONITORITZACIÓ ELECTROCARDIOGRÀFICA

L’EKG és la representació gràfica del funcionament del cor: aquest té una funció muscular i una funció elèctrica.
L’EKG ens serveix per veure l’activitat elèctrica del cor.

La informació que obtenim a través de l’EKG és:

  Ritme del cor: sinusal (diferència entre un batec i altre és el mateix, estable), els canvis de ritme ens indiquen
una arrítmia...
 Freqüència cardíaca.
 Forma de l’EKG ens indica si el pacient té una isquèmia: en un infart, ens indica de la localització de la zona
alterada, quina artèria està afectada.
 Funcionament del marcapassos (surt una ratlla o espícula entre les ones P i Q).

Podem monitoritzar l’EKG de diferents maneres:

 2 derivacions al tòrax superior, 1 àpex.

 4 derivacions als braços, 6 precordials.

En un EKG hem de veure el cor rítmic (mateixa distància entre complex), identificar totes les ones.

2) HOLTER

Aparell que registra contínuament l’EKG i la TA de la persona.

 Holter EKG: registre EKG durant un període de temps. D’aquesta manera detectarem problemes que potser en
aquell moment no s’han donat i que costen de veure nomes mirant el cor una vegada. Registre continu EKC en
la persona.

 Holter TA: registre seriat durant un dia de la TA. Registra la TA contínuament i correlaciona quan té la pressió
alta i quan baixa. S’utilitza també en síndromes de bata blanca, on el pacient augmenta la TA en entrar a la
consulta.

3) PROVA
D’ESFORÇ
O DE

TOLERÀNCIA A L’EXERCICI

Realitza exercici en una cinta mòbil que va elevant la inclinació i /o velocitat mentre
es monitoritza ritme, TA. Si apareix alteració elèctrica o física s’ha de parar la
prova.

Es col·loquen els elèctrodes i valoraran la presència de taquicàrdia (normal, però no

si surt 220x’). El moment en que el pacient té dolor es para la prova.

 Clínicament positiva (angina)

  Elèctricament positiva (canvis EKG): tot i que el pacient no presenta dolor, l’electro si que presenta alteracions.

4) PROVA DE LA TAULA INCLINADA (BASCULANT)

Avaluar l’aparició de sincopes per falta de resposta cardíaca o vasomotora.

Simula la situació d’aixecar-se ràpid i marejar-se.

5) IMATGE

 Ecografia: pot ser a través del tòrax i no és necessari preparació. Ens permet veure la mida del cor, la pressió que
exerceixen les parets dels ventricles i les aurícules (força d’ejecció)
 Eco transesofàgica: ecografia a través de l’esòfag, i es necessita preparació ja que el pacient està sedat i ha de fer
un dejuni previ. Més precisa.
 Eco doppler: ecografia no de l’estructura del cor, sinó per veure la circulació de la sang, de les venes i les artèries.
 RNM: Visualitzar una imatge reconstruïda del cor. Per valorar anomalies del cor
 Rx: dona més informació anatòmica i no elèctrica.
 PET: (no podem administrar glucosa, 6h en dejú. NO SÈRUM GLUCOSAT). S’administra radioisòtops
endovenosos que contenen glucosa, on aquesta s’enganxa a les cèl·lules. Útil per a càncer.
 Gammagrafia: S’administra isòtops radioactius, les cèl·lules miocàrdiques el busquen. Poca captació dels isòtops:
poc flux.

6) LABORATORI. BIOMARCADORS ENZIMÀTICS – COLESTEROL

A part de les proves esmentades anteriorment, s’han de realitzar les proves al laboratori de biomarcadors enzimàtics i
colesterol on detectarem valors alterats de:

 Troponina (T i I): proteïna específica de les cèl·lules miocàrdiques, alliberada quan aquestes estan danyades.
Indica si hi ha hagut dany miocàrdic.
 CPK: enzims que allibera el múscul quan es lesiona. En funció de quin òrgan s’allibera, tenen un nom o altre.
 CK-MB: enzims específiques cardíaques. Alliberada quan hi ha lesió muscular del miocardi. Si hi ha hagut una
isquèmia d’aquest, estaran alterades.
 Mioglobina: alterada en alteracions cardíaques i musculars de les EEII. No és tan específica.

Colesterol: factor de risc modificable que influencia en les

cardiopaties ja que les plaques d’ateroma estan formades per
colesterol (més risc de fer un SCA). Podem trobar el colesterol
expressat en mg/dL o per mg/100mL (és el mateix).

El colesterol HDL és ideal que es trobi a menys de 40mg/100mL, tot i

que si el trobem a més no
és del tot dolent.

3) PROVES INVASIVES
Un cop el pacient sabem que té un infart o placa d’ateroma, la via més ràpida de solució és fent una angioplàsia: entrar a
les artèries del cor per treure l’èmbol i es torni a permeabilitzar i arribi la sang a la zona alterada.

Angiografia: valoració d’un vas observant la seva estructura després

d’administrar un contrast radioopac, al mateix temps es realitza radioscòpia.

El codi infart té l’objectiu de fer arribar el més ràpid possible un pacient que fa
una SCA, per tal de poder desobstruir les artèries i fer una angioplàsia i, per tant,
que hi hagi una isquèmia menys greu.

La cardiopatia isquèmica o SCA (síndrome coronari agut) hi ha obstrucció completa. Durada més llarga, administració
de ttm…

En una angina estable (apareix el dolor amb l’esforç) hi

ha una obstrucció parcial: el dolor és més lleu, no tanta
durada, no obstrucció total.

En una angina inestable, quan realitzem una analítica, les

enzims de dany miocàrdic no es veuen alterades.

SCASEST (SCA sense elevació del segment EST).

2. PROVES DIAGNÒSTIQUES
ECG

Cara inferior VE: elevació ST a DII, DIII, avF

PARÈNTESIS: Tractaments:
Cara posterior VE: depressió ST de V1 a V3
AAS: antiagregants
Cara anterior VE: elevació ST de V1 a V6 Anticoagulant
Cara lateral VE: elevació ST a DI, avL Trombolitic: no és per evitar la formació de
trombus, és per desfer-los.

Altres:

 Ecocardio: analítica de sang, prova d’esforç, ecocardiografia, gammagrafia nuclear

 Procediments invasius: coronariografia

3. VALORACIÓ INFERMERA

1) RESPIRACIÓ/CIRUCLACIÓ

• Dispnea amb o sense esforç. Increment del ritme respiratori, cianosis. Sorolls respiratoris (crepitants/ estertors)
• Pols: normal, ple o dèbil
• TA: normal , elevada o baixa.
• Freqüència cardíaca: regular /irregular, taquicàrdia/bradicàrdia, Edema, dilatació de la vena jugular, edema
perifèric
• Tons cardíacs alterats: disminució de la contractilitat o relaxació ventricular

Risc de recurrència/progressió de la isquèmia miocàrdica

Risc de síndrome de disminució dels cabal cardíac (sang que el cor és capaç de bombejar amb un minut)
2) NUTRICIÓ I HIDRATACIÓ: normalment no tenen gaire gana. Presenten nàusees i vòmits, sensació indigestió.

3) MOURE’S I MANTENIR UNA POSTURA ADEQUADA: en el moment agut té debilitat generalitzada i fatiga.
Quan el pacient es mou més, el cor crea una demanda que no pot assumir i augment la FC.  Risc d’intolerància a
l’activitat. El cor farà taquicàrdia molt més ràpid.

4) TERMOREGULACIÓ: diaforesis, fredor, pell freda.

5) EVITAR PERILLS:

El dolor és una amenaça, per tant, hem de solucionar-lo per tal de millorar el diagnòstic. El dolor que pateixen aquests
pacient és un dolor precordial (dolor subesternal, interescapular que s’irradia a mandíbula, espatlla i braç esquerra).

Dolor toràcic

Segons cada cas: risc hemorràgia pels efectes adversos dels anticoagulants, risc arrítmies...

6) CREENCES I VALORS: està molt inquiet, verbalitza “Crec que m’estic morint”  Risc de síndrome depressiva

7) APRENDRE: Valorar el nivell de coneixements en relació a la patologia, el tractament i les cures. Valorar la
capacitat d’aprenentatge i de comprensió  Risc de deteriorament de l’adaptació al nou estat de salut.

IMPORTANT RECORDAR!
La nitroglicerina és un vasodilatador, s’administra en TA>90mmHg.
Hipolipemiants per desfer el colesterol.
Oxigen per tal que la sang vagi més carregada d’oxigen

4. PLA DE CURES

1) RISC DE RECURRÈNCIA/PROGRESSIÓ DE LA ISQUÈMIA MIOCARDÍACA

Les cures en aquest risc estan destinades a millorar la isquèmia miocàrdica i a evitar que pugui tornar a passar. El dolor
ens indica si s’està tornant a patir la isquèmia.

Control i vigilància:

• Estat mental
- Avaluar el grau de consciència
- Canvis d’estat mental
- Somnolència
• Signes vagals: sincopes, mareig, diaforesi
• Signes vitals (monitoratge hemodinàmic no invasiu)
- FR i profunditat. Sat O2.
- FC: valoració ritme cardíac (control arrítmies)
• Control ECG
 • Temperatura
• Diüresis, deposicions. Per valorar que no tingui estrenyiment perquè sinó haurà de fer molt d’esforç i
augmentarà la pressió.

Intervencions:

• Repòs relatiu. Al principi no el farem aixecar, però si ja li han fet l’angioplàstia podem començar a deixar-li fer
activitat dependent de la seva tolerància. No fer-li fer activitats que requereixin una despesa d’oxigen.
• Ajuda en higiene, ús WC
• Supervisar higiene bucal
• Extracció de sang venosa per buscar troponines i CK-MB
• Preveure caigudes

El control del dolor és clau en la recurrència o progressió de la isquèmia. No hem de minimitzar mai el dolor toràcic.
Per tant, hem de realitzar les següents intervencions:

• Ensenyar la importància de comunicar immediatament l’inici de dolor precordial:

- Identificar els successos desencadenants si existeixen (exercici, ansietat)
- Valorar la freqüència, durada, intensitat (0-10) i localització del dolor
- Observar la presència de símptomes associats: nàusees, vòmits, dispnea, palpitacions
- Dolor irradiat a les mandíbules, coll, espatlles, braç o mà (sobretot esquerra)
• Valoració del dolor (localització, radiació i durada) i intensitat (EVA o altres). Factors d'intensificació o
millora. Observar expressió no verbal del dolor
• Mantenir el repòs en fase aguditzada i semifowler si té dispnea
• Controlar l’ansietat i l’entorn per evitar l’estimulació simpàtica i l’augment del consum de la demanda
d’oxigen miocardíaca
• Revisar els antecedents de dolor d’angina de pit
• Mesures de benestar: proporcionar un entorn agradable i tranquil
• Ensenyar en el pacient tècniques de relaxació (respiració profunda, lenta)
• Revisar els signes i símptomes abans i després d’administrar la medicació

El dolor és la conseqüència de que en el múscul no i arriba prou oxigen i per això provoca dolor. En el moment que
vasodilatem (bomba de nitroglicerina), arriba més oxigen i les cèl·lules no pateixen.

No fer-li fer res al pacient que pugui augmentar la demanda d’oxigen, ja que el cor no bombeja correctament.

Intervencions pel dolor:

• Administració de medicació: analgèsics segons prescripció (paracetamol per cefalea, morfina), seguidament
valorar l’efecte de l’analgèsia per saber si ha funcionat o no.
• Proporcionar oxigen complementari segons prescripció
• Administrar fàrmacs antianginosos:
- Nitroglicerina (provoca cefalea)
- Betabloquejants
- Bloquejadors dels canals de calci
• Monitoritzar canvis seriats de l’ECG i especificar si hi ha dolor en el moment de realitzar-lo

2) RISC DE SÍNDROME DE DISMINUCIÓ DEL CABAL CARDÍAC

La bomba deixa de funcionar i no arriba tota la sang necessària al cos. Els signes d’una disminució del cabal són
hipotensió i edemes.

• Monitoritzar signes vitals: FC, TA, FR, SatO2 . Ritme cardíac.

- Control patró respiratori, valoració dispnea
- Auscultar sorolls respiratoris per detectar signes i símptomes d’insuficiència cardíaca
- Avaluar l’estat mental, observant l’aparició de confusió, desorientació
- Observar el color de la pell i la presència / qualitat del polsos
 • Control ingesta líquida i diüresis (indica deshidratació i alteracions de la funció renal)
• Controlar efecte/respostes adverses de la medicació

Intervencions:

• Mantenir el repòs al llit/ sedestació controlada (suplir/ajuda en autocora).

• Evitar fer esforços (especialment durant la defecació): Valsalva
• Administració d’oxigen
• Administració de medicació: Nitrats, antagonistes del calci, betabloquejants, antiagregants plaquetaris,
heparina, antiarítmics
• Monitoritzar les proves de laboratori: TTP, PTTa, enzims cardíacs, gasometria arterial, electròlits
• Realitzat i revisar ECG seriats
• Preparar per cateterització de revascularització o intervenció quirúrgica (valvulopatia, bypass)
• Preparar per trasllat a la unitat de cures intensives si l’estat del pacient ho justifica

3) COMPLICACIÓ: HEMORRÀGIA PELS EFECTES ADVERSOS DELS ANTICOAGULANTS

Controlar i vigilar:

• Valorar signes i símptomes d’hemorràgia: hipotensió, taquicàrdia, sudoració , gingivorràgia, hematúria, sang
en la femta, hematoma, petèquies, sagnat en les zones de punció...
• Mesurar les constants vitals : TA,FC,FR, satO2
• Si apareixen signes i símptomes avisar al metge.
• No posar injeccions intramusculars

Activitat col·laboradora:

• Monitoritzar els estudis de laboratori (INR, TAXA DE PROTOMBINA)

• Seguir protocol /pauta mèdica (ex: disminuir dosis d’anticoagulant)

4) RISC INTOLERÀNCIA A L’ACTIVITAT

Un cop el pacient està estable i el tractament inicial està fet: el pacient està ingressat per fer un control i garantitzar una
tornada a casa segura.

Per tant, hem de realitzar les intervencions de mobilització i recondicionament de l’activitat següents:

 Tolerància a l’activitat: valoració.

 Recondicionament de l’activitat fase 2: sedestació.
 Avaluar la resposta del pacient a l’activitat: a nivell de dispnea i dolor toràcic i canvi en els signes vitals durant
i després de les activitats (FC, ritme i TA).
 Fomentar el respòs i restringir les visites en la fase aguda de la malaltia. Suplir en les activitats d'autocura.

5) RISC SÍNDROME ANSIOSA I DEPRESSIVA

El pacient es pot trobar intranquil·litat, angoixat… Per tant hem de:

 Valorar l’estat anímic.

 Observar la conducta: inquietud, falta de contacte ocular, conducta exigent…
 Proporcionar informació verbal per tal de resoldre dubtes.
 Afavorir l’expressió dels sentiments.
 Escolta activa.
 Explicar el tractament que estabilitzarà la malaltia i limitarà la crisi.
 Fomentar el repòs i la son (el màxim possible).
Les activitats col·laboradores que realitza infermeria són:

 Administrar medicaments que redueixin l’ansietat (segons prescripció: sedants i tranquil·litzants).

 Derivar el pacient a professionals de salut mental (en el moment en què la situació és limitant).

6) RISC DE DETERIORAMENT DE L’ADAPTACIÓ AL NOU ESTAT DE SALUT

L’educació sanitària en aquests malalts és clau: fins ara tenia una vida on, potser, no vigilava els seus hàbits. A partir
d’aquest fet, ha de ser conscient que ha de canviar els hàbits diaris i que és primordial seguir el tractament.

 Prevenció de complicacions
- ES: signes d’alarma i actuació davant una crisi anginosa: repòs, mantenir la nitroglicerina de rescat a mà i
prendre-la si és necessari
- ES: factors que poden precipitar crisis anginoses: estrès, esgotament físic, àpats abundants, temperatures
extremes
- ES: necessitat de prevenir i tractar les crisis anginoses (evitar esforços)
- Descriure les símptomes que ha de consultar al metge: augment de la freqüència i durada de la crisis, canvis en
la resposta de la medicació
- ES: identificació factors de risc individuals (deixar de fumar, obesitat…)
• Dieta
- Importància dels nivells de colesterol i l’ús de hipolipemiants
• Medicació
• Activitat física (intensitat moderada 30 min/dia 5 veg setm)
• Ensenyar l’automonitorització del pols i la TA després de les activitats
• Salut sexual
• Aconsellament

Intervencions:

• Descriure l’ús de fitoteràpia ( ex: ginseng, l’all, ginkgo)

• Advertir contra l’activitat isomètrica, la maniobra de Valsalva i activitats que requereixin posicionar els braços
per sobre del cap
• Recomanar l’increment progressiu de l’activitat i informar sobre els valors de referència de la FC
• Recordar que cal consultar al metge davant un canvi del patró anginós o altre símptoma
• Identificar els signes i símptomes que requereixen una reducció de l’activitat i consultar al metge: dolor
precordial, palpitacions o dispnea
• Informar l’aparició de febre acompanyat de dolor precordial difús, atípic (pleural, pericardi) i dolor articular

Programa rehabilitació cardíaca integral

Objectiu: millorar pronòstic, situació física, psíquica i social de persones que han patit un IAM

• Fase 1: UCO – HOSPITAL: contrarestar efectes repòs perllongat, prevenció 2daria, educació persona de la
malaltia, tractament llarg termini, factors de risc…
• Fase 2: activa o ambulatòria supervisada durant 3-6 mesos: Pla individualitzat d’exercici físic, control factors
de risc, suport psico-social
• Fase 3 o de manteniment: la resta de la vida. Fase no supervisada.

7) PROTOCOL CATÈTER VENÓS

5. TRACTAMENTS
a) SCASEST O AI

L’objectiu és incrementar el flux de sang coronari i reduir la demanda d’oxigen.

Antianginòs

 Nitroglicerina: vasodilatador (no administrar si TAS < 90 mmHg)

 Bloquejadors β adrenèrgics, antagonistes del canals de calci (FC objectiu: 50-60bpm)
 Analgèsia: morfina
 Hipolipemiants per evitar que es formin més plaques d’ateroma (formades de colesterol)

Antitrombòtic

 Antiagregants plaquetaris: AAS, clopridogrel

 Anticoagulants: heparina

Administrar Oxigen (Sat O2 94-98%) per tal que la sang vagi més carregada.

b) SCAEST (PROCEDIMENTS INVASIUS DE REVASCULARITZACIÓ CORONÀRIA)

L’objectiu és minimitzar el dany miocardi, preservar la funció miocàrdia i prevenir complicacions.

Antianginòs + Antitrombòtic (= SCASEST)

Angioplàstia (catèter per treure l’èmbol i que torni a irrigar la sang) coronària percutània transluminal o Intervenció
coronària percutània primària

• Antiagregant plaquetari (AAS V/O o Inyesprin®I/V. clopidogrel 600mg V/O)

• Heparina sòdica IV
• Estatina (hipolipemiant): prevenció secundària

Tractament fibrinolític (Requereix fer coronografia 24h després resolució)

• Antiagregant plaquetari (AAS V/O o Inyesprin®I/V. clopidogrel 300 o 75mg V/O)

• Anticoagulant
• No administrar AINE, ni inhibidor de la COX-2

Altres: diazepam, si té vòmits (antiemètics), protecció gàstrica (omeprazol)

CAS CLÍNIC

Ets infermera del torn de nit, estàs apunt d’acabar el torn quan truca al timbre el Sr. Albert, de l’habitació 417-A.
Quan hi vas et trobes el Sr. Albert assegut al llit amb la mà al cor i el cos inclinat cap endavant. Està suat, pàl·lid i
amb la pell freda.

Es queixa d’un dolor subesternal, interescapular que s’irradia a mandíbula, espatlla i braç esquerre. Ha començat fa
uns 15 minuts quan s’ha despertat i com que veu que no millora ha trucat al timbre. També té nàusees i sensació de
mareig. Dificultat per respirar.

Li fas un ECG que és el que hi ha a la diapositiva.

El Sr. Albert està molt inquiet, verbalitza “Crec que m’estic morint”. Diu que el seu pare va morir d’un infart de
miocardi quan tenia la seva edat i creu que li està passant el mateix.

Li mires les constants i presenta: TA: 100/60 mmHg; FC: 115 bpm, FR 20 rpm; SAT 94%, T 36,6º. EVA 7/10. No té
al·lèrgies medicamentoses.

Valoració:

 Postura, inclinat cap endavant degut al dolor  postura antiàlgica

 Diaforesis
 Pal·lidesa
 Dolor típic precordial, molt indicatiu del que li pot passar
 Elevació segment ST (encerclat en vermell)
 Angoixa
 Antecedents familiars patològics
 Sensació de morir-se
 Nàusees i vòmits
 Dificultat respiratòria, taquipnea
 EVA de 7
 Electro regular
La Insuficiència Cardíaca (Congestiva) és el conjunt de signes i símptomes causats per un funcionament inadequat del
cor. No és una patologia sinó un síndrome (conjunt de símptomes).

La inadequació del cor pot ser pel mal funcionament:

 Estructural
Defecte en l’emplenament o buidament cardíac, o combinació de les dues. Totes les
 Funcional
IC tene com a conseqüència que el cor no satisfà les necessitats metabòliques de
 Ritme
l’organisme.
 Conducció

La insuficiència cardíaca congestiva sol ser una presentació aguda de la IC.

Insuficiència cardíaca dreta

Mal funcionament en l’emplenament del cor. Despesa cardíaca disminuïda ja que no arriba prou sang i no s’envia prou
a la resta del cos. Augmenta la precàrrega: hi ha molta més sang que arriba que la que marxa.

Símptomes:

 Augment de pes degut a la retenció de líquid

 Ingurgitació jugular: distensió de les venes jugulars ja que la sang es queda acumulada i augmenten de tamany.
 Ascites
 Hepatomegàlia: augment patològic del tamany del fetge per la mala circulació sanguínia en aquest cas.
 Edemes
 Fatiga

Insuficiència cardíaca esquerra

Mal funcionament en el buidament de la sang. Augmenta la POSTcàrrega, és a dir, la sang no pot sortir cap als
pulmons i augmenta la càrrega inicial.

Símptomes:

 Dispnea paroxística nocturna

 Dispnea d’esforç
 Inquietud
 Fatiga
  Taquicàrdia
 Esput amb sang
 Cianosi
 Congestió pulmonar: crepitants, tos
 Taquipnea
 Edema agut de pulmó (EAP

1. VALORACIÓ INFERMERA

1) RESPIRACIÓ / CIRCULACIÓ

Valorar si el pacient presenta:

• Dispnea d’esforç, dispnea paroxística nocturna o ortopnea (quan el pacient està de peu el líquid va cap els
peus, però quan s’estira el líquids es distribueixen pel cos i arriben als pulmons, fet que li causa afogament)
• Degut a la congestió pulmonar per l’acumulació de la sang el pacient presenta tos amb esput.
• Estertors pulmonars humits, disminució Sat O2
• Esput rosat, amb escuma
• Taquicàrdia, hipertensió
• Galop ventricular. Si el cor no té força per expulsar la sang, aquest es va dilatant (hiperextensió), i a la llarga
les fibres no es podran contraure, hi haurà un excés d’elasticitat.
• Dilatació jugular: la sang no pot entrar a l’aurícula i es va acumulant al llarg de les venes jugulars.
• Edema extremitats inferiors amb fòvea: no hi ha un bon retorn de la sang.

2) ELIMINACIÓ

• Oligúria: disminució de la producció d’orina.

• Nictúria: augment de la freqüència en la micció nocturna d’orina.
• Restrenyiment

3) NUTRICIÓ I HIDRATACIÓ

El risc de dèficit nutricional depèn de molts factors és multifactorial, pot ser degut a:

• Falta de gana o anorèxia

• Nàusees i vòmits degut a la congestió hepàtica
• Ascites: augment del líquid a nivell del peritoneu (abdominal).
 • Anasarca: edemes generalitzats
• Augment de pes per retenció de líquids. El pacient perd gana però guanya pes, això és degut a l’augment
del líquid, ja que a nivell nutricional està molt baix.

4) MOBILITAT

El pacient presenta

• Debilitat muscular
• Fatiga
• intolerància a l’activitat

5) SON I DESCANS

Hem de valorar les dificultats que presenta el pacient per dormir degut a la dispnea, i tenir en compte amb quants
coixins dorm ja que això ens indica el grau de dispnea que té. A més, l’angoixa també és un factor que dificulta el
descans.

6) SEGURETAT

• Dolor hipocondri dret, dolor precordial. Degut a la congestió, la vena cava està plena de sang i per tant la
porta també fet que causa l’acumulació de sang al fetge (Sistema Porta).
• Confusió aguda

7) CREENCES I VALORS: Ansietat, estrès, irritabilitat, patiment emocional

8) APRENDRE: Valorar el nivell de coneixements en relació a la patologia, el tractament i les cures. Valorar la
capacitat d’aprenentatge i de comprensió

2. PLA DE CURES. PROBLEMES D’INFERMERIA A LA IC

1. Edema perifèric

Un edema perifèric és l’acumulació de líquid a les extremitats de la persona. El trobarem a gairebé tots els malalts
d’ICC

Davant un edema perifèric, primer de tot cal fer una valoració del seu grau mitjançant la següent escala. Un edema pot
anar del 0 al 4, que correspon a la pressió i el temps que tarda a desaparèixer l’edema:
És molt important mantenir la pell hidratada ja que l’edema causa distensió de la pell i les seves fibres, així no es
produirà cap lesió.

Podem millorar l’edema amb el canvi de postura i amb diferents exercicis tant actius com passius, però sobretot es resol
amb fàrmacs diürètics. També s’ha de mantenir les EEII elevades i evitar fer pressió a la zona poplítia.

2. Risc d'edema agut de pulmó

 Repòs relatiu: posició semifowler (45º) durant les fases aguditzades.

 Valorar l’estat mental, la desorientació, somnolència que pot estar causada per una hipoperfusió cerebral.
 Control signes vitals: TA, FC, valorar arrítmia, FR, SatO2, temperatura, PVC (pressió venosa central) si està
indicada serveix per saber si hi ha edemes.
 Valorar arrítmia: freqüència i ritme cardíac (auscultació pols apical)
 Realitzar ECG
 Monitoratge hemodinàmica no invasiu si està indicat

Control:

 Dolor, especialment abdominal per la congestió hepàtica.

 Rampes musculars causades pel tractament per evitar els edemes de pulmó. El ttm són bàsicament diürètics que a
part de fer augmentar l’orina, també eliminen molts minerals entre ells el K. Si hi ha una baixada de K, és a dir, el
pacient es troba amb hipopotassèmia, li augmentaran les rampes.
 Diüresi: observar quantitat (si disminueix) i aspecte (orina fosca/concentrada)
 Ingesta líquida: valorar restricció distribuint-los al llarg del dia
 Control neurovascular: palpar polsos perifèrics, observar la presència de vasos perifèrics dilatats, especialment al
coll, valorar presència de dolor a nivell de bessons, tumefacció, envermelliment local o pal·lidesa en les extremitats
 Pell i mucoses: cianosi, pal·lidesa (en ICE), presència d’anasarca
 Deposicions: avaluar els sorolls intestinals, distensió abdominal, restrenyiment. El líquid causa limitació en els
moviments dels òrgans, per tant augmentaran els sorolls intestinals.
 Paràmetres antropomètrics: pesar diàriament, mesurar circumferència abdominal si està indicat
 Higiene: ajuda
 Ús del WC: ajuda
 Higiene i cura bucal: supervisió
 Sang venosa: extracció
 Caigudes: prevenció

Activitats de col·laboració

Activitats que com a infermeres poden realitzar independentment per afavorir l’esta de salut del pacient.

 Administrar oxigen segons estigui indicat

 Administrar medicaments segons pauta mèdica
- Vasodilatadors: IECA, ARA-II, βbloquejants, antagonistes aldosterona...
- Diürètics (al matí)
- Glucòsids cardiotònics (digoxina)
- Fàrmacs inòtrops (dobutamina, nesiritida,...)
 Monitoritzar l’administració de solucions IV
 Monitoritzar les proves del laboratori i radiografies de tòrax
 Prescriure dieta amb restricció de sodi ja que la sal reté líquids.

3. Risc de vessament pleural

Per al vessament pleural, hem de fer un control i vigilància de:

Control del patró respiratori:

 Valoració de la dispnea: ortopnea, dispnea paroxística nocturna, tos persistent, taquipnea.

 Auscultació sorolls respiratoris, observant la disminució i/o presència de sorolls accessoris, crepitants,
estretors…

4. Risc d'intolerància a l'activitat

Valorar la tolerància que té el pacient i el recondicionament de l’activitat.

 Revisar les constants vitals (sobretot pols) abans, durant i immediatament després d’una activitat, especialment si el
pacient està rebent vasodilatadors, diürètics o β-bloquejadors. Si el pacient rep vasodilatadors té més risc
d’hipotensió.
 Documentar la resposta cardiopulmonar a l’activitat. Observar taquicàrdia, arrítmies, dispnea, sudoració, pal·lidesa.
 Ajudar a les activitats d’autocura segons estigui indicat en funció de la tolerància.
 Animar al pacient a realitzar les activitats de manera més lenta, més breus o amb ajuda.
 Alternar les activitats amb períodes de repòs. Evitar repòs al llit si no hi ha símptomes greus

5. Risc de dèficit nutricional

Les persones amb ICC poden patir pèrdua de gana o anorèxia causa de la dispnea, l’angoixa…

Hem de fer un control de la ingesta.

6. Risc de síndrome ansiosa depressiva

Per tal d’evitar que el pacient s’angoixi o pugui patir una síndrome ansiosa depressiva hem de realitzar:

 Escolta activa: observar la conducta del pacient, si té inquietud, irritabilitat, falta de contacte ocular, conducta
exigent
 Expressió / reconducció emocions
- Recomanar l’expressió verbal dels sentiments
- Ajudar el pacient a identificar conductes d’afrontament positives
 Repòs i son
- Valorar les hores de descans
- Afavorir un ambient tranquil i relaxat, sobretot a la nit

Activitats de col·laboració

 Administrar medicaments que redueixin l’ansietat segons prescripció

 Derivar el pacient a professionals de la salut mental o treballador social

7. Risc de deteriorament de l'adaptació al nou estat de salut

 Prevenció de complicacions
- Descriure la funció cardíaca normal
- Explicar els signes d’alarma i la seva actuació
- Descriure la importància de la restricció del sodi. Oferir un llistat d’aliments rics en sodi que no hauria de
consumir. Fomentar la lectura de les etiquetes dels aliments i dels fàrmacs.

 Estratègies d'adaptació
 - Mantenir-se actiu sense arribar a l’esgotament. Explicar la necessitat de fer pauses entre activitats.
- Instruir el pacient a mirar-se diàriament el pols i la TA i conèixer els valors estandarditzats.

 Educació sanitària medicació

- Revisar quina medicació li cal, els seus objectius i efectes secundaris
- Recomanar prendre's el diürètic a la primera hora del matí
- Destacar la importància de detectar signes i símptomes d’intoxicació digitàlica en cas de prendre digoxina

 Aconsellament: identificar els recursos de la comunitat/grups de recolzament

 Cuidador: implicació
CAS CLÍNIC

Home de 66 anys que consulta a urgències perquè des de fa tres setmanes es cansa molt més quan camina, li costa
respirar quan està estirat i a les nits es desperta de cop ofegant-se. Li han prescrit broncodilatadors però no millora.

Manifesta tenir palpitacions però no refereix dolor toràcic. Comenta que se li han inflat les cames perquè se li marquen
els mitjons i abans no li passava. També diu que li costa cordar-se els pantalons des que s’ofega.

Des que li van començar els símptomes, ha perdut la gana i menja poc, però tot i això, li costa cordar-se els pantalons.
Està espantat perquè ha empitjorat en poc temps i comenta que no se’n sortirà.

Antecedents patològics: apendicectomia als 15 anys, criteris de MPOC sense requerir ingrés, HTA, dislipèmia

Respiració: estretors humits. COR: tons irregulars amb ritme de galop. NRL: normal

Analítica: hemograma, bioquímica i coagulació normal.

Exploració física: normocolorejat, no tolera el decúbit, edemes mal·leolars amb signe de fòvea +.

TA 140/100 mmHg, FC 128 x’, FR 24 rpm, SatO2 94%, Ta. 36,6ºC,

No al·lèrgies conegudes, fumador actiu de 20 cigarretes al dia

VALORACIÓ

 Edema  Anorèxia
 HTA  Dispnea grau 3
 Taquicàrdia  Electro amb arrítmies i palpitacions
 Taquipnea  AP: fumador, dislipèmia
 Dispnea paroxística  Estretors humits
 Ortopnea  Angoixat i trist

RISCOS

 Edema perifèric: Edemes mal·leolars, signe fòvea +, se li inflen les cames i no li corden els pantalons.

 Risc d’edema agut de pulmó:

- Es cansa molt més quan camina
- Li costa respirar quan està estirat
- A les nits es desperta de cop ofegant-se
- TA 140/100 mmHg, FC 128x’
- Estretors pulmonars
- Ritme de galop
- Oligúria

 Risc de vessament pleural

 - Li costa respirar quan està estirat
- Edemes mal·leolars i signe de fòvea +
- Oligúria

 Risc de dèficit nutricional: Des que li van començar els símptomes, ha perdut la gana i menja poc

 Ris d’intolerància a l’activitat: Es cansa molt més quan camina

 Risc síndrome ansiós depressiu: comentaris depressius