Tema 4.

PROBABILITAT
ÍNDEX

1. Conceptes bàsics
1.1 Experiment determinista i aleatori
1.2 Probabilitat
1.3 Tipus de successos
1.4 Regla de Laplace
1.5 Propietats de la probabilitat
1.6 Probabilitat condicionada

2
 1.1 Experiment determinista i aleatori

Exemples:

- Llençar una pedra al buit i observar que passa.

- Llençar una moneda.

- Barrejar aigua i oli i comprovar quin dels dos queda a dalt.

- El nombre de la loteria que sortirà per Nadal.

- Triar una carta d’una baralla.

- Apagar el llum i veure que li passa a la nostra pupil·la.

- En quin minut marcarà el Barça contra el Madrid.

3
 1.1 Experiment determinista i aleatori

❑ Experiment determinista: És aquell experiment en el que el

resultat està totalment determinat una vegada es coneixen les
condicions en les que es realitza. Podem predir el resultat de
l’experiment.

Exemples:

- Llençar una pedra al buit i observar que passa.

- Barrejar aigua i oli i comprovar quin dels dos queda a dalt.

- Apagar el llum i veure que li passa a la nostra pupil·la.

4
 1.1 Experiment determinista i aleatori

❑ Experiment aleatori: És aquell experiment en el que no podem

saber per endavant el resultat que obtindrem, però coneixem
tots els seus possibles resultats abans de realitzar-lo. No podem
predir el resultat de l’experiment. L’experiment es pot repetir en
condicions idèntiques.
Exemples:
- Llençar una moneda.
- Triar una carta d’una baralla.
- El nombre de la loteria que sortirà per Nadal.
- En quin minut marcarà el Barça contra el Madrid.

5
 1.1 Experiment determinista i aleatori

En un experiment determinista podem predir quin serà el

seu resultat, mentre que en un experiment aleatori no.

Però, en un experiment aleatori, després de moltes

repeticions, la distribució dels seus resultats tindrà una
forma regular.

6
 1.2 Probabilitat

La probabilitat de qualsevol resultat d’un experiment aleatori és la

proporció de vegades que observo el resultat després d’una llarga
sèrie de repeticions (sota condicions similars).

Quina és la probabilitat de que surti cara al llençar una moneda?

La proporció de vegades que surti cara després de llençar la

moneda moltes vegades (després de 24.000 vegades, la proporció
de cares és de 0,5, és a dir, un 50%)

7
 1.2 Probabilitat

Llançament d’una moneda → experiment aleatori

cara o creu → llista de resultats possibles o espai mostral

cara → succés

creu → succés

La probabilitat de qualsevol succés d’un experiment aleatori és la

proporció de vegades que es produeix un succés després
d’una llarga sèrie de repeticions (sota condicions similars).

8
 1.2 Probabilitat

Llançament d’un dau → experiment aleatori

1, 2, 3, 4, 5 o 6 → llista de resultats possibles o espai mostral

1 → succés
2 → succés
etc.

obtenir un 2 al llençar un dau → succés elemental

obtenir menys d’un 3 al llençar un dau → succés compost

(més d’un succés elemental: 1, 2 o 3)

9
 1.2 Probabilitat

Quin és l’espai mostral del següent experiment aleatori?

Experiment aleatori: llençar una moneda i un dau

Espai mostral:

10
 1.2 Probabilitat

Quin és l’espai mostral del següent experiment aleatori?

Experiment aleatori: llençar una moneda tres vegades

Espai mostral:

11
 1.3 Tipus de successos

1. Succés segur:

A = “que surti un número entre 1 i 6” = {1, 2, 3, 4, 5, 6}

12
 1.3 Tipus de successos

2. Succés impossible:

A = “que surti un 7” = {7}

13
 1.3 Tipus de successos

3. Succés contrari d’A:

14
 1.3 Tipus de successos

4. Unió de successos A i B:

A B AUB
(es llegeix com “A o B”)

Donats dos successos A i B d’un mateix experiment, s’entén per unió de

tots dos, i es denota per AUB, al succés que es dóna quan es dóna A, quan
es dóna B o quan es donen tots dos; és a dir, al conjunt format per tots
els successos elementals que són d’A o de B.

15
 1.3 Tipus de successos

4. Unió de successos A i B (exemple):

A = “treure parell” = {2, 4, 6}

B = “treure un múltiple de 3” = {3, 6}

4
2 6 6 3

16
 1.3 Tipus de successos

4. Unió de successos A i B (exemple):

A = “treure parell” = {2, 4, 6}

B = “treure un múltiple de 3” = {3, 6}

A U B = {2, 3, 4, 6}

4 6 3
2

17
 1.3 Tipus de successos

5. Intersecció de successos A i B:

A B (es llegeix com “A i B”)

18
 1.3 Tipus de successos

5. Intersecció de successos A i B (exemple):

A = “treure parell” = {2, 4, 6}

B = “treure un múltiple de 3” = {3, 6}

{6}

4 6 3
2

19
 1.3 Tipus de successos

6. Successos incompatibles (exemple):

4 1
2 3
6 5

20
 1.3 Tipus de successos

Exemple de successos compatibles i incompatibles:

21
 1.3 Tipus de successos

Exemple de successos compatibles i incompatibles (solució):

22
 1.4 Regla de Laplace

La probabilitat d’un succés A és (Regla de Laplace):

Exemple:

Experiment aleatori: llençar una moneda

Succés A = “treure creu” = {creu}

23
 1.4 Regla de Laplace
Exemple:

Experiment aleatori: llençar un dau

Succés A = “treure un 6” = {6}

24
 1.5 Propietats de la probabilitat
1. La probabilitat d’un succés està sempre entre 0 (succés
impossible) i 1 (succés segur).

2. La suma de les probabilitats de tots els resultats possibles ha de

ser exactament 1.

Exemple: llençar un dau

P(1) + P(2) + P(3) + P(4) + P(5) + P(6) =

= 1/6 + 1/6 + 1/6 + 1/6 + 1/6 + 1/6 = 6/6 = 1

25
 1.5 Propietats de la probabilitat

llençar un dau

Per tant, P(1) + P(no 1) = 1 → P(no 1) = 1 – P(1)

26
1.5 Propietats de la probabilitat

27
1.5 Propietats de la probabilitat

1U5

28
1.5 Propietats de la probabilitat

29
1.5 Propietats de la probabilitat

30
 Exercicis

• Quina és la probabilitat de que en un bombo amb boles

numerades de l’1 al 100 surti el 7?

• I que surti un número acabat en 5?

• I que surti un número parell?

• I que surti un número acabat en 3 o el número 99?

• I que surti un número parell o senar?

• I que surti el 0?

31
 Exercicis (solució)
• P(7) = 1/100 = 0,01 = 1%

• P(número acabat en 5) = P(5, 15, 25, 35, 45, 55, 65, 75, 85, 95) =
= 10/100 = 0,1 = 10%

• P(número parell) = P(2, 4, 6, 8, 10, 12, 14, 16, 18, 20, 22, ...) =
= 50/100 = 0,5 = 50%

• P(número acabat en 3 o número 99) = P(3, 13, 23, 33, 43, 53,
63, 73, 83, 93, 99) = 11/100 = 0,11 = 11%

32
Exercicis (solució)

33
Exercicis (solució)

34
 1.5 Propietats de la probabilitat

8. La probabilitat condicionada és la probabilitat de que passi A si

sabem que ha passat B.

P(B) ≠ 0

35
1.6 Probabilitat condicionada

36
1.6 Probabilitat condicionada

37
 1.6 Probabilitat condicionada

Exercici:

En una empresa treballen 190 homes i 130 dones. Hi ha 19 homes i

26 dones que són fumadors. Si triem una persona d’aquesta
empresa a l’atzar, calcula:
a) La probabilitat que sigui una dona i fumi.

b) La probabilitat que sigui una dona sabent que fuma.

38
 1.6 Probabilitat condicionada

Exercici:

AJUDA: Completa la taula

FUMA NO FUMA TOTAL

HOMES
DONES
TOTAL

39
 1.6 Probabilitat condicionada

Exercici (solució):

FUMA NO FUMA TOTAL

HOMES 19 171 190
DONES 26 104 130
TOTAL 45 275 320

a).

40
 1.6 Probabilitat condicionada

Exercici (solució):

FUMA NO FUMA TOTAL

HOMES 19 171 190
DONES 26 104 130
TOTAL 45 275 320

a) .La probabilitat que sigui una dona sabent que fuma:

b) (opció 1, a partir de
la taula)

41
 1.6 Probabilitat condicionada

Exercici (solució):

FUMA NO FUMA TOTAL

HOMES 19 171 190
DONES 26 104 130
TOTAL 45 275 320

a).

42
 1.6 Probabilitat condicionada

Exercici (solució):

FUMA NO FUMA TOTAL

HOMES 19 171 190
DONES 26 104 130
TOTAL 45 275 320

a) .La probabilitat que sigui una dona sabent que fuma:

b) (opció 2, aplicant la
fórmula)

43
 Exercicis per practicar

1. En una ciutat, el 40% de la població té el cabell castany, el 25%

té els ulls marrons i el 15% té el cabell castany i els ulls marrons.
Es tria una persona a l’atzar. Si té el cabell castany, quina és la
probabilitat de que tingui els ulls marrons?

2. En una bossa tenim 7 boles vermelles, 9 boles blaves i 4 boles

verdes. Extraiem una bola, calcula la probabilitat que:
a) No sigui vermella.

b) Sigui vermella o blava.

44
 Exercicis per practicar

3. En un grup, el 40% juga a basquet i el 60% a futbol. Sabent que

el 85% practica algun dels dos esports, quin percentatge juga als
dos?

4. En una classe el 68% aprova Llengua i el 61% Matemàtiques. Si

el 43% ha aprovat les dues assignatures, quin percentatge no
aprova cap de les dues?

45
Exercicis per practicar (solució)

46
Exercicis per practicar (solució)

47
Exercicis per practicar (solució)

48
Exercicis per practicar (solució)

49
Exercicis per practicar (solució)

50
Exercicis per practicar (solució)

51
Exercicis per practicar (solució)

52
Exercicis per practicar (solució)

53
Exercicis per practicar (solució)

almenys
almenys

54
Exercicis per practicar (solució)

almenys

55