Literatura

Universal
Noves tècniques narratives
Es produeix el declivi de la novel·la realista i naturalista del s. XIX, és aleshores quan sorgeix la necssitat
duna nova mirada dels escriptors. Sorgeixen noves vies literàries d’expressió per reflectir les inquietuds
dels intel·lectuals del nou segle.

Nous personatges

L’heroi es basa en l’esbós de diverses circumstàncies que configuren i humanitzen la seva realitat. Es
dona prioritat al món interior del personatge.

Neix la figura del personatge col·lectiu, un grup de persones que assumeixen el protagonisme de la
narració i es troben lligades per vincles socials, locals, familiars, etc.

Nous espais

Prevalen espais urbans. L’entorn es descriu a partir de la vivència interior i subjectiva dels personatges.
Especial importància als espais petits i íntims, sovint dotant el marc espacial d’un valor simbòlic.

Nou temps narratiu

Planteja una seqüència temporal en què els fets no s’estructuren ordenadament, sinó segons la
repercussió en la vida dels personatges. És a dir, temps psicològic, intensificat a partir del 1905.

Analepsi o flash-back
Prolepsi o flash-foward
El·lipsi
Simultaneïtat d’accions
Ampliació o ralentí
Síntesi

Nous arguments

Predominen les històries que comencen pel mig (in media res). Es prefereixen els finals oberts que
exigeixen la participació activa del lector. La trama, l’acció i l’argument tendeixen a difuminar-se, donant
prioritat a les emocions dels personatges i les reflexions de l’autor.

S’afavoreix la barreja de gèneres i s’incorporen temes que havien sigut considerat tabús en novel·les
anteriors. Apareixen les primeres històries en què es parla de l’amor homosexual.
Canvi del tipus de narrador

Narrador observador que sovint posseeix la mateixa informació que el lector. En el narrador
protagonista i en el narrador testimoni predomina la primera i segona persona.
Noves tècniques discursives:

CORRENT DE CONSCIÈNCIA
reproducció en primera persona dels sentimets del personatge. Aquestes es plasmen en el text
amb la mateixa espontaneïtat, intentant captar el discurs del subsconscient.
Elements tipogràfics per expressar el desordre i el caos propis del pensament del personatge
aquesta tècnica va influir en la psiconàlisi

Renovadors de la novel·la europea

Novel·la francesa
Proust → A la recerca del temps perdut
André Gide → La porta estreta
Antoine Sain-Exupéry → El petit príncep
Novel·la anglesa
James Joyce → Dublinesos
Virginia Woolf → La senyora Dalloway
Novel·la alemanya
Thomas Mann → La muntanya màgica
Franz Kafka → La metamorfòsi
Novel·la americana
Scott Fitzgerald → El gran Gatsby
John Dos Passos → Manhattan transfer
Ernest Hemmingway → El vell i el mar
Steinbeck → A l’est de l’Edèn
William Faulkner → El soroll i la fúria
L’herència realista
Lawrance → L’amant de Lady Chatterley
Forster → Una habitació amb bona vista
J.Conrad → El cor de les tenebres
R. Kipling → El llibre de la jungla
A. C. Doyle → Estudi en escarlata
A. Christie → Els deu negrets
D. Hammet → El falcó maltès
A. Huxley → Un món feliç
George Orwell → La revolta dels anima
Raymond Chandler → Somni etern