SOLITUD:

Víctor Català

● Autora: Victor Català és un pseudònim de una noia que es deia Caterina

Albert i Paradís. Neix a l’Escala, un poblet de pescadors de l’Alt Empordà
(avui en dia és molt turístic), al 11 de setembre de 1869 i mor el 27 de gener
de 1966 als 96 anys.
Era filla d’una família benestant, propietaris rurals, és a dir, tenien terres, per
tant, tenien diners.

No tenia gaire formació acadèmica, no li interessava anar a l’escola perquè

deia que era una persona molt viva i intel·ligent i allà s'avorria (no era
obligatori anar-hi). És per això que es formava a casa, per tant, era una
persona autodidacta:
- La seva àvia, sobretot pel català que utilitza en les seves obres.
- La mestra del poble, la orientava amb lectures perquè li agradava molt
llegir (amiga de la mare, que la visitava a casa seva)
- Professor de pintura, ja que eren rics
- Estudiava francès quan es va traslladar a Girona durant 1 any

Quan era encara jove, el seu pare mor i ella s’encarregarà d’administrar les
propietats, les rendes, el patrimoni familiar… En les estones lliures que li
quedaven, ella escrivia. És així com en un concurs literari, en uns jocs florals
a Olot, presenta un poema i una narració amb el pseudònim de Virgili
d'Alacseal i guanya les dues categories.
El títol de la narrativa es deia “la Infanticida”, i era un monòleg d’una noia que
en el seu despertar sexual es queda embarassada i decideix matar a la
criatura quan neix per la pressió social.
Quan es va saber que Caterina ho havia escrit, la gent no va respondre bé i
ella decideix que mai més posaria el seu nom a les seves obres.

El seu primer llibre va ser “Drames Rurals”, va tenir molt d’èxit iera una
novel·la molt dramàtica basada en un ambient rural. Va posar el pseudònim
de Víctor Català per primera vegada ja que estava escrivint una obra, mai
acabada, on el protagonista es deia així.
Caterina darrere d’aquest nom se sentia lliure d’escriure el que vulgués,
perquè no estava condicionant el fet de ser dona.
● Novel·la: Apareix després de Drames Rurals ja que el director de la revista
“Joventut” (revista cultural) li encarrega a Víctor Català que li escrigui una
novela publicada en fascicles (per trossos) a la mateixa revista. S'entregaven
8 pàgines per cada entrega entre el maig de 1904 i l’abril de 1905, és a dir,
que la va escriure molt ràpid i aparentment estava poc pensada però resulta
que va ser la millor novela de la seva carrera i té el mateix pes que altres
novel·les de l’època a nivell europeu (molt traduïda):
- Madame Bovary
- Anna Karènina
- La regenta
- Obres de les germanes Bronte.

Totes aquestes novel·les estan escrites en el mateix moment de la història

(finals del 19, principis del 20) i s'embarquen en el moviment cultural del
modernisme. Aquests autors son fills de famílies renaixentistes on neixen
determinats (amb expectatives dels seus pares per tenir els mateixos oficis) i
lluiten contra aquest determinisme i es fan dir Modernistes.

Finalment, a través d’una entrevista es sap que Caterina va ser la autora.

● Tema i estructura: Plantejament d’un conflicte entre l’heroi (Mila) i la

societat. Lluita amb l’entorn per trobar la pròpia individualitat i s’oposaven al
determinisme que els envoltava.
Primera part:
- Mila: és la protagonista que trenca amb el seu determinisme. És una
noia orfe que viu amb els seus tiets. El tiet, que era pescador, mor i el
mateix dia coneix a Maties que serà el seu marit. Es casaran molt
ràpidament perquè ella és pobre i perquè estava sola amb la seva
tieta, per tant aquest casament es produeix per determinisme.
- Maties: era una persona que no li agrada treballar, molt inestable, que
es gastava tots els diners, que accepta una propsta d’anar a viure a
l’ermita de Sant Ponts a dalt d’una muntanya fent d’ermità. Mila
accepta perquè és una dona innocent i inculta però quan comença la
seva ascensió, ja indica que li sembla una cosa feixuga i que el
matrimoni no anirà bé.. Ell enteoria es dedicava a netejar, rebre
excursionistes, organitzar la festa del patró Sant Ponts
- Al capítol 4, ella comença a netejar-ho tot i acondicionar-ho per viure
allà. Aixó representa un símbol d’inici, de posar una mica d’ordre a la
seva vida i començar-ne una de nou. Pel que fa Maties, no l’ajuda i no
la toca, per tant, ella és infeliç.
- Aquesta història passa entre la primera (l’inici, el naixement, ella brota
perquè fer fi és lliure, s’ha casat i comença la seva vida adulta) i la
tardor (després de la maduresa, cau el fruit) d'un mateix any.
 - Gaietà (“bé”): pastor bondadós bon home, l’aconsella, l’acompanya, li
fa estimar la muntanya… És com un guia espiritual per ella per
resoldre la seva sensació d’estar atrapada. És llum per ella.
- Ànima (“dolent, foscor”): És l'antagonista de la novel·la. Allunya a
Maties de la seva dona ja que son amics. L’oposat del Gaietà.
- Arnau: noi del poble pretendent de la Mila pero ella el rebutja per por ja
que està casada.
- Baldiret: noi d’uns 10-12 anys, amic d’en Gaietà.
- La primera part de l’obra acaba amb la diada de Sant Ponts.

Segona part (nus):

- Ànima comença a intervenir més activament i Mila comença a tocar
fons. Està confosa, s’apropa a Gaietà i gairebé s’enamora perquè el
seu marit no li fa cas.
- En una excursió a un cim, ella s’adona que Gaietà té 64 anys.
- El marit no li fa cas, en Gaietà és casi un avi i a l’Arnau el va rebutjar, i
per tant, ella es queda sola i en un capitol, ella està en una ermita
natural que es diu “Bram” i fa un desig a sant Ponts dient-li que vol ser
mare. Allà passa algo, és un punt d'inflexió per ella, el conjunt de
desastres que li passen fan que reaccioni i al final trobi la seva felicitat,
individualitat i la seva rebel·lió contra en que li està passant.
- Al final de l’obra la protagonista se sent realitzada i decideix algo.

● Símbols:
- El bram on ella expressa la seva voluntat per ser mare, simbolitza una
matriu /font de vida i les muntanyes es consideren com a dones.
- Oposició entre la terra alta (puresa, bé, Gaietà…) i la terra baixa
(maldat, el Maties juga, beu..)
- “Callaring” que ens avisa d’un perill.
- El grill és un símbol d’una vida nova.
- En Gaietà parla d’una manera molt estranya que és un dialecte que
Caterina es va inventar.