Quines característiques presenta el gènere en el context de

l’escriptura de l’obra?
Narrativa

La novel.la com a gènere s’adreça a un públic majoritari, raó per la qual és

objecte d’una major vigilància per part de la censura. Així doncs, diferenciarem
dos etapes clarament diferenciades. La primera als anys 40 desaparició d’un
bon nombre d’editorials i de fons bibliogràfics. Pràcticament, no hi ha ni mercat
literari ni escriptors en la nostra llengua, ja que optaren per l’exili o la
clandestinitat.

En els anys 50 i sobretot als 60, relaxació de la censura i represa de la vida

pública. S’instauren plataformes editorials com Edicions 62 i premis com el de
Joanot Martorell.

Poesia

La poesia com a gènere minoritari no va patir tanta persecució com altres

gèneres més majoritaris. Amb tot, el efectes d’una guerra i la conseqüent
pèrdua de les llibertat no deixà indiferent a aquest gènere. Així doncs, de la
producció sorgida a l’exili,, cal destacar dos poemes: Nabí, de Carner i Elegies
de Bierville de Riba. Algunes activitats fetes a l’exili: instauració de la
continuïtat dels Jos Florals i l’aparició d’algunes revistes com: Revista de
Catalunya. Així, fins l’any 1945 predomina l’exili i la clandestinitat que propicia
la difusió d’aquesta en àmbits privats. Cap al 1946 el règim es relaxi i es dona
una evolució notable del gènere amb l’increment de plataformes editorials ( els
llibres de l’Óssa menor), premis amb el mateix nom i revistes com Ariel.

Teatre

Des de 1939 s’interromp la consolidació dels gèneres. Alguns dels dramaturgs

se’n van a l’Exili, com Carles Soldevila o Oliver. Les representacions en la
nostra llengua es reprimeixen en els diferents territoris durant el primer
franquisme. Mentre que a Catalunya només hi ha escenificacions en un àmbit
restringit i familiar com les nadalenques d’Els pastorets, al territori valencià
Miracles vicentins. A partir de 1946, i ha les representacions continuistes
d’autors d’abans com: Guimerà, Rusiñol o Sagarra o bé es potencia un teatre
d’evasió còmic i sainetesc.

Assaig

Des de 1939 i durant els anys 50 i 60, l’assaig en la nostra llengua és escàs a
causa de la repressió i de l’absència de plataformes periòdiques per a publicar
aquest gènere. Sorgeix una producció d’exili i a mitjan dels 50, la reflexió sobre
la història pròpia i la identitat dels territoris . És sobretot als 60 on creix la
producció assagística. Entre els assagistes exiliats destaquen Ferrater i Mora,
els que estigueren en la clandestinitat elaboren treballs de reflexió sobre la
identitat i la història pròpia, és el cas de Nosaltres els valencians de Fuster.