Berta Puigdomènech Polo Etologia i Evolució de la Conducta

Francesc Salvador

TEMA 4: CONDUCTA SEXUAL

1. REPRODUCCIÓ I ESTRATÈGIES SEXUALS

L’objectiu dels éssers vius és la reproducció (supervivència dels gens). Tipus de reproducció:

 Reproducció asexual el nou organisme procedeix únicament de les cèl·lules

reproductores d’un progenitor
o La reproducció no requereix meiosi ni fertilització
o Genèticament idèntic al progenitor
o Per mitosi, fissió binària, partenogènesi

 Reproducció sexual el nou organisme procedeix de la unió de dues cèl·lules sexuals,

òvul i espermatozoide (gàmetes), produïdes mitjançant meiosi (divisió de cromosomes)
o El nou individu conté informació genètica combinada dels seus dos progenitors
(recombinació genètica)
o Per meiosi

REPRODUCCIÓ SEXUAL

La reproducció asexual té menys avantatges adaptatius davant d’entorns canviants. Les cèl·lules
eucariotes (reproducció sexual) es desenvolupen al precambià (2500 milions d’anys). Font de
variabilitat genètica permet adaptacions més ràpides que en la reproducció asexual

 Hipòtesi de la coevolució la variabilitat genètica és beneficiosa quan la supervivència

està afectada per l’evolució d’altres organismes (coevolució predador-presa)

 Hipòtesi de la loteria la reproducció sexual és l’estratègia òptima perquè els gens

sobrevisquin en un ambient variable (els fills no són iguals= comprar molts números de
loteria)

SEXES
Berta Puigdomènech Polo Etologia i Evolució de la Conducta
Francesc Salvador

 Femella individu que produeix cèl·lules grans i immòbils en quantitats limitades

(òvuls)
(Cada cicle menstrual produeix de 15 a 20 òvuls preparats per madurar, un dels quals és
el dominant i anul·la als altres. Hi ha entre 300-400 òvuls dominants al llarg d’una vida)

 Mascle individu que produeix cèl·lules sexuals i petites en quantitats pràcticament

il·limitades (espermatozoides).(un home produeix uns 100 milions d’espermatozoides al
dia)

En aus i mamífers el sexe queda determinat pel cromosoma X (determina femella) o Y

(determina mascle) de l’espermatozoide que fecunda l’òvul

Ràtio sexual 50-50 (50% d’espermatozoides tenen X i 50% tenen Y)

 Gonocorisme (o dioecisme) un individu és o mascle o femella durant tota la seva vida

o Avantatge divisió feina (alimentar els fills, defensar-se dels depredadors...)

 Hermafroditisme un individu produeix cèl·lules sexuals femenines i masculines

o Homogàmia (simultàniament) tots els membres de l’espècie són companys
sexuals potencials. És útil en espècies amb densitat de població baixa

o Dicogàmia (successivament) pot ser beneficiós actuar com a mascle o

femella segons si pot atreure un harem de femelles o no. És propi d’espècies
que no tenen genitals externs
 Protoginia neix femella i canvia posteriorment a mascle
 Protoandria neix mascle i canvia posteriorment a femella

ESTRATÈGIES REPRODUCTORES
Berta Puigdomènech Polo Etologia i Evolució de la Conducta
Francesc Salvador
Teoria de la selecció r/K la selecció natural produeix estratègies que equilibren la relació
entre la quantitat i la qualitat de les cries i la capacitat d’adaptació de l’espècie a entorns
particulars

Model de creixement de la població

 Estratègia de la R espècies amb taxa de natalitat i mortalitat infantil molt altes

o Moltes cries, amb poques cures parentals o cap
o Creixement i maduració ràpids (mida corporal relativament petita)
o Cicle vital curt (generalment un any)
o Reproducció primerenca, usualment una única vegada
o La població fluctua molt: baixa densitat de població
o Espècies oportunistes, adaptades a colonitzar nous entorns
o Viuen en ambients amb recursos inestables o impredictibles
 Estratègia de la K espècies amb taxes de natalitat i de mortalitat infantil baixes
o Poques cries, amb cures parentals
o Creixement i maduració lents (mida corporal relativament gran)
o Cicle vital llarg, el general major d’un any
o Reproducció retardada i repetida
o La població fluctua molt poc al voltant d’un valor K
o Espècies amb capacitat per competir amb èxit per recursos limitats
o Viuen en ambients amb recursos estables i bastant predictibles

ESTRATÈGIES SEXUALS
Berta Puigdomènech Polo Etologia i Evolució de la Conducta
Francesc Salvador

 Estratègia accions amb un fi determinat. Recursos amb freqüència limitats

 Estratègia sexual accions perquè l’individu maximitzi la seva eficàcia biològica
 Esforç reproductor esforç que els individus de cada sexe realitzen per reproduir-se
 Inversió parental acte fet pels pares que augmenta la supervivència i l’èxit
reproductor dels seus fills, disminuint la seva pròpia capacitat per invertir en futurs fills

 Estratègia sexual, esforç reproductor i inversió parental canvien segons el sexe:

o Femelles cures parentals pre i post-natals
o Mascles recerca de parella, festeig i aparellament

 Estratègies sexuals òptimes diferents per a un i un altre sexe (i sovint conflictives)

o Femelles òvuls limitats. La seva estratègia és aparellar-se amb el millor
mascle possible, per la millor la supervivència de les cries (estratègia
qualitativa)
o Mascles poden fecundar moltes femelles. La seva estratègia òptima és
aparellar-se amb el major nombre de femelles possible (estratègia quantitativa)

 Ràtio sexual operativa (RSO) individus disposats a aparellar-se en una població

o No disponibilitat a aparellar en períodes infèrtils, embaràs, lactància
o Si RSO és diferent a 1, l’esforç reproductor es distribueix de manera desigual

Principis de Bateman:

 L’èxit reproductor és més variable en els mascles que en les femelles

 El nombre de parelles sexuals és més variable en els mascles que en les femelles
 Relació entre èxit reproductor i èxit en aparellament és + gran en mascles que en femelles
Berta Puigdomènech Polo Etologia i Evolució de la Conducta
Francesc Salvador

2. FASES DE LA CONDUCTA SEXUAL

La reproducció sexual s’inicia amb la recerca del company sexual i acaba amb les cures
parentals

Fases de la conducta sexual:

 Atracció  Competència post-copulatòria

 Festeig  Cures parentals
 Fecundació

Diversitat interespecífica conductes sexuals diferents en espècies diferents

Diversitat intraespecífica conductes sexuals diferents en individus d’un i altre sexe

La conducta sexual i la reproducció no van necessàriament units:

 Conducta sexual sense reproducció festeig i aparellament, però no fecundació

 Reproducció sense conducta sexual reproducció sexual

ATRACCIÓ
Berta Puigdomènech Polo Etologia i Evolució de la Conducta
Francesc Salvador
Les femelles són més sensibles als mascles que indiquen èxit reproductiu que els mascles als
tres de les femelles: tenen més a perdre en eficàcia biològica si trien al mascle inadequat

Trets atractius:

 Són indicadors de la qualitat genètica i de la capacitat d’aportar recursos

 Són fàcils de percebre (poden atreure depredadors)

ATRACCIÓ PER TRETS EXAGERATS

En algunes espècies els mascles desenvolupen trets morfològics exagerats

Hipòtesi de la selecció inter-sexual desbocada (Fisher, 1915)  els trets exagerats dels mascles
són resultat de la selecció inter-sexual (atractius per a les femelles), perquè indiquen la
presència de gens de qualitat en els mascles

 La preferència dels mascles amb determinats gens és heretada per les filles
 El tret exagerat del mascle que és escollit per les femelles és heretat pels fills
 Si les femelles prefereixen els mascles amb trets exagerats, posseir-los és avantatjós per
a la reproducció dels mascles: aconsegueixen transmetre els seus gens
 Preferir-los és avantatjós per a la reproducció de les femelles: reben gens de qualitat
 La realimentació positiva fa que les femelles prefereixin i que els mascles desenvolupin
trets cada vegada més exagerats (desbocat)
 El procés està limitat pel cost de supervivència que comporta desenvolupar-los

Hipòtesi de desavantatge (Zahavi, 1975)  els trets exagerats dels mascles són costosos de
desenvolupar i de mantenir: són un desavantatge per a la supervivència
Berta Puigdomènech Polo Etologia i Evolució de la Conducta
Francesc Salvador

 Indiquen la seva qualitat genètica, garantida pel cost de mantenir-los

 Els mascles que posseeixen els trets més exagerats han superat la prova de sobreviure
 La femella que distingeix els mascles amb trets més exagerats distingeix els mascles
que van superar la prova
 Seleccionar aquests mascles assegura seleccionar els que tenen més qualitat genètica
 Mascles amb trets poc exagerats tenen poca probabilitat de ser seleccionats perquè
escullen els que han superat la prova, independentment de la seva qualitat genètica

Hipòtesi de biaix sensorial (Endler & McClellan, 1988; Ryan, 1990)  les femelles prefereixen
trets que provoquen la màxima estimulació en els seus sistemes sensorials: estímuls nous als
quals no havien estat exposades abans o estímuls associats a la seva supervivència i reproducció

o Els mascles utilitzen els sistemes neuro-biològics existents en les femelles per
desenvolupar trets que provoquen aquesta estimulació per a què els seleccionin
o La preferència és filogenèticament anterior a l’aparició del tret en els mascles

FESTEIG

Funcions

 Trobar un company sexual potencial i identificar l’espècie, sexe i disposició fisiològica

 Reduir la distància individual, permetre el contacte físic i apaivagar (tranquil·litzar al
company potencial)
 Facilitar l’estimulació recíproca i sincronitzar l’activitat sexual

Festeig mutu

 Espècies on els dos sexes inverteixen una energia equivalent en cures parentals
 Festeig de llarg termini: afavoreix el vincle de parella
 Propi d’espècies monògames, on els mascles participen en cures parentals

FECUNDACIÓ

 Fecundació externa fora del cos de la femella (a l’aigua)

o Relativament simple
Berta Puigdomènech Polo Etologia i Evolució de la Conducta
Francesc Salvador
o Procés ràpid
o Femella es pot desentendre dels zigots després de la fecundació
o Pròpia dels peixos: la femella fresa i el mascle diposita l’esperma en els ous

 Fecundació interna dins de la femella: el zigot es forma en el tracte reproductor

femení
o Pot produir-se en qualsevol mitjà
o El zigot queda protegit en el tracte reproductor de la femella
o La femella pot conservar l’esperma en el seu cos durant un temps fins que es
produeixi la fecundació, sense haver de tornar a aparellar-se (abelles)
o És possible ajornar la implantació de l’embrió a l’úter: regulació dels
naixements (lleons marins)
o Pròpia d’aus i mamífers

 Còpula és la manera més comuna de fecundació interna. El mascle introdueix el seu

òrgan de penetració a la vagina o cavitat de la femella i allibera l’esperma

Solen ser ràpides i estereotipades, la majoria d’aus i mamífers fan còpules ventro-dorsals.

Costos de la còpula temps i energia, risc de predació, menor eficiència per aconseguir
menjar, risc de transmissió de paràsits i malalties, assetjament sexual i risc de maltractament
pels mascles

Competència post-copulatòria

La competència entre mascles continua després de la fecundació per assegurar-se la

paternitat. Vigilància de la femella

 Efecte de recència (aus i insectes) l’esperma de l’últim mascle amb el qual la

femella ha copulat és el que generalment fecunda major quantitat d’ovòcits. El
mascle no permet que altres s’acostin després de la còpula i mentre està receptiva
Berta Puigdomènech Polo Etologia i Evolució de la Conducta
Francesc Salvador

 Efecte de primacia (mamífers) quan diversos mascles copulen amb una mateixa
femella en poc temps, el primer té més possibilitats de fecundar. En els mamífers la
vigilància de la femella és menys habitual

COMPETÈNCIA ESPERMÀTICA

Competència entre espermes per fertilitzar un òvul. Les estratègies que ho afavoreixen són:

 Conductuals
o Major nombre de còpules i d’activitat sexual
o Ejaculació múltiple
o Defensa post-còpula de la femella
o Ajust de les còpules al moment de l’ovulació
 Fisiològiques
o Major nombre d’espermatozoides
o Testicles més grans
o Espermatozoides de més longitud

Augmenten la probabilitat que l’esperma fecundi la femella quan aquesta copula amb més d’un
mascle en un mateix període fèrtil i les còpules són molt seguides

Competència espermàtica en la família Hominidae

 Pes relatiu dels testicles:

o Ximpanzés i bonbos gran (espècies amb grups multi-
mascle)
o Goril·les petit (espècies amb grups uni-mascle)
o Humans intermedi (espècie amb tendència a la
monogàmia amb grups multi-mascle)
 A major ràtio, més competència espermàtica

Competència espermàtica en humans (Homo sapiens)

Els mascles vas desenvolupar adaptacions a la possible infidelitat de les seves parelles, generant
conductes destinades a incrementar la probabilitat d’èxit en la competència espermàtica.

Hi ha una correlació positiva entre la proporció de temps que una parella està separada des de la
seva última còpula amb el volum d’esperma amb el que el mascle insemina en la següent
Berta Puigdomènech Polo Etologia i Evolució de la Conducta
Francesc Salvador
Com més temps passa el mascle apartat de la seva parella des de l’última còpula, més risc té
d’una possible infidelitat d’ella. Més atractiva la troba, més atractiva creu que és per a altres
homes, més interès té en copular amb ella, més atractiu creu que és per a ella.

3. SISTEMES D’APARELLAMENT

És el patró de relacions sexuals que s’estableix entre mascles i femelles d’una espècie. El
classifiquen segons quants companys sexuals que té cada individu en el període reproductor

MONOGÀMIA

Tant mascles com femelles tenen una parella en un període reproductor. És més probable quan:

 El risc de predació de les cries és gran presència de dos progenitors, més protecció
 Els recursos alimentaris són escassos necessitat de cures parentals intensives
 Els mascles tenen major eficàcia biològica si romanen amb la seva companya i ajuden a
cuidar els fills que si cerquen altres parelles
 Gran inversió parental perquè sobrevisquin els fills. La mare sola no podria donar-la

La competició per les femelles és escassa i gairebé tots els individus tenen oportunitat
d’aparellar-se: la selecció sexual és menys intensa i, per tant, el dimorfisme sexual poc
accentuat

Freqüència:

 Molta aus (90%)

 Poca mamífers (>3%) i invertebrats (0,01%)

Tipus de monogàmia:
Berta Puigdomènech Polo Etologia i Evolució de la Conducta
Francesc Salvador

 Permanent es formen parelles monògames durant més d’un període reproductor,

sovint fins la mort del company sexual (psitàcids: lloros i cotorres)
 En sèrie s’encadenen períodes de monogàmia amb diferents parelles (humans,
gibons)
 Social es formen parelles estables en què femella i mascle comparteixen les cures
parentals, però s’aparellen també amb individus externs a la parella (aus, aprox 75%)

POLIGÍNIA

Mascle s’aparella amb dues o més femelles en un període reproductor. És més probable quan:

 Hi ha superabundància de l’aliment local o estacional la femella pot criar sola als fills
 El risc de predació és baix no cal protecció de cries per una parella monògama
 Els joves són precoços i poden ser protegits només per les femelles

Aquestes espècies mostren molt dimorfisme sexual. És el sistema d’aparellament més estès

Tipus de poligínia:

 De defensa dels recursos

o El mascle estableix un territori que conté un recurs valorat per les femelles i el
defensa contra altres mascles (forta selecció intrasexual)
o El mascle defensa el territori i indirectament a les femelles que entren, amb les
quals només ell s’aparella (monopoli de les femelles)
o Propi d’espècies que depenen de recursos vitals que estan concentrats en l’espai
i al voltant del quan és possible establir un territori
o Lleons marins

 De defensa de les femelles

o El mascle defensa directament les femelles que ha aconseguit monopolitzar a
través d’enfrontaments amb altres mascles (forta selecció intrasexual)
o Els recursos són abundants i distribuïts, la defensa no atrauria a les femelles
o Les femelles tenen una tendència a formar grups, per ser una estratègia anti-
predatoria o perquè tenen un vincle amb una zona determinada
o Espècies terrestres de l’ordre dels primats i ungulats
Berta Puigdomènech Polo Etologia i Evolució de la Conducta
Francesc Salvador

 De lek (espai gran on cada mascle ocupa un territori molt petit, que no té recursos, i on
s’exhibeix per atreure l’atenció de les femelles i a aparellar-se)
o Els mascles competeixen per estar en les posicions centrals del lek (s.
intrasexual)
o Els mascles no monopolitzen a les femelles
o Les femelles es beneficien que els mascles es trobin agrupats en una zona:
poden comparar-los i triar amb quin aparellar (selecció intrasexual)
o Als períodes reproductors els mascles tornen a la zona per establir territoris
o Propi d’espècies amb un període reproductor breu, amb les femelles disperses i
els recursos relativament poc concentrats
o Poc freqüent. Alguns insectes, aus (galls fers) i mamífers (espècies d’antílop)

POLIÀNDRIA

Una femella s’aparella amb un o més mascles en un període reproductor. Generalment implica
una inversió de rols sexuals associada a l’existència de factors ecològics o fisiològics insòlits.

Els mascles s’encarreguen de les cures parentals i són de menor grandària que les femelles. Les
femelles inicien el seguici i competeixen pels mascles: dimorfisme sexual.

És el sistema d’aparellament menys freqüent (grills, titís de Goeldi)

POLIGINÀNDRIA

Tant mascles com femelles tenen més d’un company sexual al llarg d’un període reproductor.
Viuen en grups amb més d’un mascle, i aquests s’aparellen amb les femelles del grup. El mascle
dominant és el que més còpules realitza, la competència espermàtica és gran (testicles grans)

Probablement es va desenvolupar a partir de la poligàmia: a l’augmentar la mida dels grups, un

únic mascle no podia monopolitzar a totes les femelles, sobretot si tenien sincronia
reproductora.És poc freqüent (alguns mamífers: lleons, papions, ximpanzés, bonbos)

Primats poliginàndrics les femelles presenten inflor de la zona peri-genital durant l’estre, que
indica receptivitat i fomenta l’aparellament amb múltiples mascles.

4. CONDUCTA SEXUAL HUMANA

Berta Puigdomènech Polo Etologia i Evolució de la Conducta
Francesc Salvador
Sistemes d’aparellament humans:

 Societats humanes
o 83% poligèniques (Kenya i Amazones)
o 16% monògames (societats occidentals)
o <1% poliàndriques (Himàlaia)
 Poligínia en entorns amb recursos abundants i sense prohibició de poligàmia
o Poligínia basada en recursos coalicions masculines pel control dels recursos
(terra, bestiar...). Kipsigi
o Poligínia basada en el poder social coalicions masculines pel control del
poder (mitjançant guerres). Els dominants són poligínics. Ianomami
 Monogàmia
o Per restriccions ecològiques en entorns amb recursos escassos i molt
dispersos, quan és necessària tant de la dona com de l’home en la cura dels fills
o Per restriccions socials en entorns amb recursos abundants però amb
prohibició de poligàmia. Pot ser permanent o en sèrie
 Poliàndria en entorns on la terra és poc fèrtil i proporciona collites pobres, les
famílies no tendeixen a dividir la terra que s’hereta. Els germans comparteixen la terra i
una dona: poliàndria fraternal

La monogàmia en els humans tendència del pare a romandre amb la mare mentre els fills són
petits i a compartir la criança (estratègia reproductora de tipus K)

La ràtio del pes dels testicles/ pes del cos humà indica una competència espermàtica intermèdia
entre els sistemes poligínics i monògams.

El dimorfisme sexual en la veu humana està més proper al dimorfisme en sistemes poligínics
que monògams

Indicis d’aparellament ancestral no monògam en humans:

 Indicis fisiològics:
Berta Puigdomènech Polo Etologia i Evolució de la Conducta
Francesc Salvador
o Mida relativament gran dels testicles
 Competència espermàtica, resultat d’aparellament ancestral promiscu
 Dones ancestrals tenien relacions amb diversos homes en períodes curts
o Variacions en la inseminació major volum de semen com més temps ha
passat des que la parella va romandre separada per la possibilitat de relacions
extra-maritals de la dona durant aquest temps

 Indicis culturals:
o Aventures extra-maritals en totes les cultures els homes tenen més relacions
extra-maritals que les dones (50% homes i 26% dones)
o Prostitució femenina en totes les cultures els homes tenen un major desig de
relacions sexuals esporàdiques que les dones (69% homes sol·liciten
prostitutes)

 Indicis conductuals:
o Desig de varietat sexual més gran en homes que dones (homes 37 vegades/
setmana, dones 9 vegades/ setmana)
o Desig de tenir sexe aviat: després d’haver conegut a una possible parella sexual,
els homes desitgen tenir relacions sexuals abans que les dones
o Menors requisits d’atractiu en el sexe esporàdic: els homes no exigeixen que les
seves parelles esporàdiques tinguin un alt grau d’atractiu (+ companyies
sexuals)
o Evitació del compromís desprès de la còpula
 Promou l’èxit d’una estratègia sexual a curt termini i minimitza la
possibilitat d’inversió per part de l’home
 Per als homes que solen tenir més parelles sexuals l’atractiu que té la
companyia sexual esporàdica decau després de la còpula
o Fantasies sexuals els homes tenen més fantasies i somnis sexuals que les
dones, més sovint amb persones desconegudes i amb major varietat de persones
o Remordiments sexuals els homes lamenten més haver perdut oportunitats
sexuals que les dones; les dones lamenten més haver tingut relacions sexuals
amb homes amb els quals no n’haurien d’haver tingut

EVITACIÓ DE L’INCEST
Berta Puigdomènech Polo Etologia i Evolució de la Conducta
Francesc Salvador
Els humans adults no presenten atracció sexual cap a aquells individus amb els que han crescut

Les dades contradiuen les teories de Freus i Lévi-Strauss, segons les quals tenim un profund
desig de tenir relacions sexuals amb membres de la nostra família, però la cultura ens ho nega

Eficàcia biològica:

 La dels descendents de progenitors genèticament molt relacionats és menor que la dels

descendents de pares genèticament no relacionats
 La probabilitat de ser homozigòtic per al·lels recessius en un mateix locus és més gran
en aparellaments endogàmics. Els descendents tenen una major taxa de mortalitat
 La selecció natural afavoreix adaptacions conductuals que redueixen la probabilitat
d’aparellaments endogàmics i l’incest

Els aparellaments endogàmics no són habituals en les societats humanes, no s’afavoreix el

matrimoni regular entre germans o entre pares i fills (sí que hi ha que ho afavoreixen entre
nebots o cosins. A Egipte es van registrar 12 matrimonis entre germans i 8 entre mig germans)

Algunes societats prohibeixen el sexe o matrimoni entre qualsevol tipus de parent. L’evitació de
l’incest és habitual entre primats no humans

FESTEIG (FLIRTEIG)

Conductes i llenguatge verbal i corporal indicadors de l’eficàcia biològica pel company

potencial (capacitat d’obtenir recursos en els homes; capacitat reproductiva a les dones)

 Mirada contacte ocular, mirada fixa, picar ulls, parpelleig ràpid...

 Somriures i rialles forçades
 Tocar mans i braços durant la conversa
 Auto-contacte
 Donar regals...

És comú en totes les cultures

Berta Puigdomènech Polo Etologia i Evolució de la Conducta
Francesc Salvador

Percepció intencions sexuals:

 Les dones s’arrisquen més la seva eficàcia biològica si trien l’home equivocat:
tendeixen a cometre més falsos negatius (creuen que no agraden quan en realitat sí)
 Els homes tendeixen a maximitzar les oportunitats de les trobades sexuals perquè així
incrementen la seva eficàcia biològica: tendeixen a cometre més falsos positius (creuen
que agraden a l’altra persona quan en realitat no)

CÒPULA

 Conductes preliminars d’excitació prèvies a la còpula

 Còpules relativament llargues en comparació amb altres espècies de la família
Hominidae
 Varietat de postures sexuals, amb preferència de ventro-ventrals (resultat de l’adaptació
al bipedisme dels Hominina)
 Orgasme femení referma el vincle emocional amb el company i augmenta la velocitat
d’avanç d’esperma des de la vagina al canal cervical i a l’úter, incrementant la
probabilitat de la fecundació
 Còpula en privat els humans no són l’única espècies que la realitza en privat
o Hipòtesi sobre la evolució en el gènere Homo reduir l’agressió entre mascles
en la seva competició per les femelles i promoure la cooperació entre els
mascles caçadors

SEXUALITAT HUMANA

 Separació de la conducta sexual i la reproducció

o Els humans inverteixen més temps i energia en la conducta sexual que el
necessari per reproduir-se
o Té una funció social i és en gran part no reproductora o recreativa
o Còpula fora dels períodes d’ovulació (gestació, lactància, menopausa)
o Conducta homosexual
 Constant receptivitat femenina l’atracció i la receptivitat de les dones no es limita als
períodes d’ovulació sinó que son permanents (al contrari d’altres espècies
d’Hominidae)
Berta Puigdomènech Polo Etologia i Evolució de la Conducta
Francesc Salvador

 Ovulació oculta (cripsi de l’ovulació) no hi ha signes externs clarament visibles que

indiquin quan les dones estan ovulant

CRIPSI DE L’OVULACIÓ HUMANA

Hipòtesi de la inversió parental i l’aprovisionament

 La cura dels fills és molt costós per a una femella sola

 La cripsi de l’ovulació es va desenvolupar per obtenir ajuda dels mascles en la cura dels
fills: la receptivitat contínua de les femelles va promoure el vincle de parella
 Al no saber el període d’ovulació, el mascle copula regularment amb la mateixa femella
per assegurar la seva fecundació: reducció de la poligàmia i augment de la monogàmia
 Augment de la certesa parental: major inversió del mascle en les cures parentals i major
èxit reproductor

MENOPAUSA

Període de la vida de les dones on deixen de produir òvuls i ja no poden reproduir-se. S’inicia
cap als 45 anys, però hi ha variabilitat (35-52) deguda a diferències nutricionals.

La capacitat reproductora disminueix abruptament i molt abans que l’envelliment d’altres

sistemes de l’organisme. Malgrat la fertilitat decau amb l’edat, la majoria de femelles de primats
no humans continuen reproduint fins a la seva mort

Hipòtesi de l’àvia

Si no es produeix la menopausa, les dones grans que tinguessin fills no podrien seguir invertint
prou en els seus fills ja nascuts ni en els seus nets. Ha estat afavorida per la selecció natural
perquè les dones post-menopàusiques aconsegueixen una major eficàcia biològica cuidant els
seus fills ja nascuts i als seus nets que produint nous fills.

Els gens responsables de la menopausa van proliferar perquè els seus portadors van sobreviure
gràcies a la inversió realitzada per les seves àvies, amb les que compartien el 25% dels gens
Berta Puigdomènech Polo Etologia i Evolució de la Conducta
Francesc Salvador
La capacitat reproductora dels homes grans no decau bruscament perquè aconsegueixen més
eficàcia biològica tenint fills (amb dones joves) que cuidant fills i nets

5. CURES PARENTALS I DESENVOLUPAMENT

Inversió parentalacte altruista dels progenitors que augmenta la probabilitat de supervivència

i l’èxit reproductor dels seus fills i disminueix la seva pròpia capacitat per invertir en futurs fills

Costos de la inversió parental:

 Limita la supervivència futura dels progenitors

 Limita les seves oportunitats de reproducció: una gran inversió en els fills actuals
redueix el nombre de fills que es poden tenir en el futur

La inversió parental afavoreix la supervivència dels fills. Compensant la possible reducció en el

nombre de nous fills que els progenitors poden tenir

La disposició dels progenitors a realitzar la inversió està influïda per:

 Perspectives de poder seguir reproduint-se

 El valor relatiu dels fills actuals

Cures alo-parentalsIndividus diferents dels progenitors ajuden en les cures dels fills

 Avantatge per les cries afavoreix la seva supervivència

 Avantatge pels cooperants fa guanyar eficàcia biològica indirecta al cuidar cries
sense parentiu. Aporta experiència a les mares abans de ser-ho i afavoreix aliances entre
mares

Desenvolupament de la conducta l’ontogènia de la conducta de l’individu abasta des del seu

estat embrionari fins la seva mort. Els canvis més importants es produeixen des del període
infantil fins la maduresa sexual. És influïda tant per la genètica com per l’ambient

Empremtes en els mamífers les empremtes tenen influència en el desenvolupament posterior:

elecció de parella, selecció d’hàbitat, comunicació...

 En els mamífers no es produeixen empremtes tan fixes i rígides (comparades amb les
aus)
 Els períodes sensibles són més llargs i el que s’apren no és tan resistent a canvis
posteriors
Berta Puigdomènech Polo Etologia i Evolució de la Conducta
Francesc Salvador

JOC

Activitat que imita alguns elements de conductes dirigides a una meta, però no permet assolir un
objectiu immediat.

És tota activitat motriu post-natal que aparentment no té propòsit, en la qual s’empren pautes de
moviment pròpies d’altres contextos però amb formes modificades i amb una seqüenciació
temporal alterada. Si l’activitat s’adreça a altres individus, es diu joc social

Joc en els mamífers:

 Es produeix en cries i joves, i decreix en l’edat adulta

 S’enllacen seqüencialment activitats pròpies de contextos diferents
 Les seqüències es poden interrompre bruscament
 Les activitats apareixen de forma inesperada sense provocació aparent
 Gairebé mai es donen conductes de por i submissió
 Durant el joc es donen canvis temporals en les relacions de dominància, els rols socials,
les interaccions de persecució-fugida, cessió d’avantatge (deixar guanyar)...
 Imita conductes pròpies de l’espècie: caçar i aguaitar en cries de carnívor, fugir en cries
d’ungulat...

Tipus de joc:

 Amb objectes ús d’objectes inanimats com pals, pedres, fulles, plomes... manipulant,
empenyent, tirant, trencant...
 Locomotor (o locomotor-rotacional) botar, saltar, fer salts mortals, girar sobre si
mateix, fer piruetes, perseguir la cua...
 Social jugar amb altres individus (principalment amb la mare, els germans i altres
individus de la mateixa edat)

Funcions del joc:

 Ensinistrament motor conseqüències fisiològiques de la repetició d’activitats motrius

variades i vigoroses durant el joc
o Enduriment dels ossos i acomodació a l’esforç físic
o Canvis cel·lulars i bioquímics en els músculs: més capacitat per l’esforç
Berta Puigdomènech Polo Etologia i Evolució de la Conducta
Francesc Salvador
o Increment de la capacitat i eficiència cardiopulmonar: permeten major
resistència a l’esforç
o Increment de l’agilitat, flexibilitat i economia del moviment

 Socialització millora les habilitats interactives a través del joc social

o Contribueix a l’adquisició de les habilitats comunicatives
o Facilita el desenvolupament i manteniment de llaços socials
o Facilita el desenvolupament del reconeixement dels parents i d’altres membres
del grup
o Ajuda a les cries a controlar la seva conducta agressiva
o Contribueix a reduir i retardar la tendència dels grups a dispersar-se

 Ensinistrament cognitiu fomenta el desenvolupament de les capacitats cognitives

o Genera conductes noves. Aquelles que resulten adaptatives es retenen
mitjançant aprenentatge
o Facilita l’aprenentatge de regles i la seva generalització a partir d’exemples
o Permet descobrir com es fan servir els objectes: manipulació, ús
d’instruments...