PRACTIQUEM – UD 8

1.Descriviu el tipus de font utilitzada

2. Identifiqueu les idees principals dels text

3. Expliqueu la situació del clergat espanyol durant la Segona República i la Guerra Civil.

Text 1
Art. 26. Totes les confessions [religioses] seran considerades com a Associacions sotmeses a
una llei especial. L'Estat, les regions, les províncies i els Municipis, no mantindran, afavoriran,
ni auxiliaran econòmicament a les Esglésies, Associacions i Institucions religioses. Una llei
especial regularà la total extinció, en un termini màxim de dos anys, del pressupost del Clergat.
Queden dissoltes aquells Ordes religiosos que estatutàriament imposin, a més dels tres vots
canònics, un altre especial d'obediència a autoritat diferent de la legítima de l'Estat. Els seus
béns seran nacionalitzats i afectats a fins benèfics i docents. Els altres Ordes religiosos se
sotmetran a una llei especial votada per aquestes Corts Constituents i ajustades a les següents
bases:

lº Dissolució de les quals, per les seves activitats, constitueixin un perill per a la seguretat de
l'Estat.

2º Inscripció de les quals hagin de subsistir, en un Registre especial dependent del Ministeri de
Justícia.

3º Incapacitat d'adquirir i conservar, per si o per persona interposada, més béns que els que,
prèvia justificació, es destinin al seu habitatge o al compliment directe dels seus fins privatius.

4º Prohibició d'exercir la indústria, el comerç o l'ensenyament.

5º Submissió a totes les lleis tributàries del país.

6º Obligació de rendir anualment comptes a l'Estat de la inversió dels seus béns en relació amb
els fins de l'Associació. Els béns dels Ordes religiosos podran ser nacionalitzats.

Constitució espanyola. 9 de desembre de 1931.

 Text 2
El 27 de de febrer de 1936, arran del triomf del Front Popular, la Komintern russa decretava la
revolució espanyola i la finançava amb exorbitants quantitats. El següent 1 de maig, centenars
de joves postulaven públicament a Madrid “per a bombes i pistoles, pólvora i dinamita per a la
pròxima revolució”.

La guerra és, doncs, un plebiscit armat. La lluita dels comicis de 1936, en què la falta de
consciència política del govern nacional va donar arbitràriament a les forces revolucionàries un
triomf que no havien aconseguit en les urnes, es va transformar per la contesa cívic-militar, en
la lluita cruenta d'un poble partit en dues tendències: l'espiritual, del costat dels revoltats, que
va eixir a la defensa de l'ordre, la pau social, la civilització tradicional i la pàtria, i molt
ostensiblement en un gran sector, per a la defensa de la religió; i d'una altra part, la
materialista, diga's marxista, comunista o anarquista, que va voler substituir, la vella civilització
d'Espanya, amb tots els seus factors, per la novíssima civilització dels soviets russos (...).
L’alçament cívic-militar, per tant, és un moviment nacional de defensa dels principis
fonamentals de tota societat civilitzada; en el sue desenvolupament, ho ha estat contra
l’anarquia col·ligada amb les forces al servei d’un govern que no va saber o no va voler tutelar
aquells principis. Conseqüència d’aquesta afirmació són les conclusions següents:

Primer. Que l'Església, malgrat el seu esperit de pau i de no haver volgut la guerra ni haver
col·laborat amb ella, no podia ser indiferent en la lluita: li ho impedia la seva doctrina i el seu
esperit, el sentit de conservació i la doctrina de Rússia (...)

Quarta. Ara com ara no hi ha a Espanya més esperança per a reconquerir la justícia i la pau, i
els béns que d'elles deriven, que el triomf del moviment nacional. Tal vegada avui menys que
en els començaments de la guerra perquè el bàndol contrari, malgrat tots els esforços dels
seus homes de govern, no ofereix garanties d'estabilitat política i social

Carta col·lectiva del bisbes espanyols als bisbes del món sencer amb motiu de
la guerra a Espanya. 1 juliol 1937