PRACTIQUEM – UD 8

1.Descriviu el tipus de font utilitzada

2. Identifiqueu les idees principals dels text

3. Expliqueu la situació del clergat espanyol durant la Segona República i la Guerra Civil.

TEXT 1:

1.

Podria considerar-se com un text jurídic, donat el seu contingut relacionat amb la
constitució espanyola i la regulació de les institucions religioses. També seria primari
ja que estem parlant d’una constitució que es un document legal i públic ja que
afecta a tota la població.

2.

El text estableix diverses disposicions respecte a les confessions religioses segons

la Constitució espanyola del 1931. Aquestes disposicions inclouen la consideració
de les confessions religioses com a associacions sotmeses a una llei especial, la
prohibició per part de l'Estat i altres entitats de mantenir, afavorir o auxiliar
econòmicament les esglésies i altres institucions religioses, així com la dissolució
progressiva del pressupost del clergat en un termini de dos anys. A més, es detalla
la dissolució dels ordres religiosos que imposin obediència a una autoritat diferent
de l'Estat, amb la nacionalització dels seus béns. Per als ordres religiosos restants,
es proposa una regulació especial que inclou diverses restriccions com ara la
inscripció en un registre especial, limitacions en l'adquisició i conservació de béns,
prohibicions en l'exercici de certes activitats, submissió a lleis tributàries i
obligacions de rendir comptes a l'Estat sobre la gestió dels seus béns. A més,
s'indica la possibilitat de nacionalitzar els béns dels ordres religiosos.
 TEXT 2:

1.

La naturalesa del text és predominantment jurídica, donat que tracta sobre una
guerra i les seves implicacions polítiques i socials, amb referències a la religió i la
civilització. A més seria primari perquè és un document original contemporani dels
esdeveniments que descriu. En aquest cas, és una carta col·lectiva dels bisbes
espanyols als bisbes de tot el món durant la Guerra Civil Espanyola, escrita el 1 de
juliol de 1937.

2.

El text narra el context inicial de la Guerra Civil Espanyola, destacant el suport

financer de la Komintern russa a la revolució espanyola. A més, argumenta que la
guerra va transcendir els comicis de 1936, convertint-se en una lluita cívic-militar,
amb la població dividida entre dues tendències: l'espiritual, que defensava l'ordre, la
pau social i la civilització tradicional, i la materialista, que buscava substituir la
civilització espanyola per la dels soviets russos.

S'argumenta que l'alçament cívic-militar va ser un moviment nacional de defensa

dels principis fonamentals de la societat civilitzada, enfrontant-se a l'anarquia
associada amb el govern que no va protegir aquests principis. A més, s'indica la
impossibilitat de l'Església d'abstenir-se en la lluita, atès el seu esperit i doctrina.

Finalment, s'expressa confiança en el triomf del moviment nacional com l'única

esperança per a la justícia, la pau i la reconstrucció, tot i les incerteses sobre
l'estabilitat política i social del bàndol opositor.
3.

Durant la Segona República espanyola (1931-1939), es va produir un canvi

significatiu en la relació entre l'Església Catòlica i l'Estat espanyol. La Constitució de
1931 va establir una separació entre l'Església i l'Estat, amb la intenció de la
secularització de la societat i la limitació del poder eclesiàstic. Aquesta constitució va
introduir mesures com la nacionalització de béns eclesiàstics, la supressió de
l'ensenyament religiós en les escoles públiques i la regulació de les activitats del
clergat.

Durant aquest període, es van produir tensions i conflictes entre l'Església Catòlica i
el govern republicà, especialment a causa de les polítiques anticlericals
implementades per la Segona República. Això va generar resistència i
descontentament per part de sectors conservadors i religiosos de la societat
espanyola.

Amb l'inici de la Guerra Civil Espanyola el 1936, les tensions es van intensificar, i
l'Església va ser un actor important en el bàndol nacionalista encapçalat per
Francisco Franco. Molts membres del clergat espanyol van donar suport obert al
bàndol franquista, considerant-lo com una defensa de l'ordre, la religió i la civilització
tradicional.

Durant la guerra, el clergat espanyol va jugar un paper actiu en la propaganda i la

mobilització de la població en favor del bàndol nacionalista. Després de la victòria de
Franco el 1939, es va establir un règim autoritari i conservador on l'Església Catòlica
va recuperar una posició de privilegi en la societat espanyola, amb una influència
significativa en la vida política, social i cultural del país.

ARIADNA SANZ BELDA