LA TRADUCCIÓ O SÍNTESI DE PROTEÏNES

ADN

ARNr ARNm ARNt

PROTEÏNES

EL CODI GENÈTIC
El codi genètic és el conjunt d´equivalències entre els codons o triplets de
nucleòtids de l´ARNm i els corresponents a.as (aminoàcids) de les proteïnes.

Les principals característiques del codi genètic son:

● És universal: Hi ha la mateixa relació entre codons i aminoàcids (aas) en

tots els éssers vius. Això vol dir que tots absolutament tots, els éssers
vius, exemple humans, pollastres, elefants, bacteris, tenim el mateix codi
genètic. Compte, perquè tenir el mateix codi genètic és diferent de tenir
el mateix genoma. Evidentment aquests éssers vius tenen el mateix codi
genètic però diferent genoma ( conjunt de gens).

● No és ambigu: ja que cada codó només està relacionat amb un a.a.

● És redundant: per a la major part d´a.a.s hi ha triplets sinònims (amb el

mateix significat). Acostuma a passar , però no en tots els casos!!!, que
en els triplets l'última base pot ser qualsevol de les quatre bases.
Exemple:

● És llegeix sempre en sentit 5´-------- 3´. És a dir és unidireccional.

● Els codons o triplets d´ARNm estan alineats i no se solapen. Els codons

estan situats un a continuació de l´altre i no compartiesen mai un
nucleòtid.
● Dels 64 codons possibles, 61 codifiquen per a aas. I els altres 3 codons
són codons de stop, de parada o de terminació. → UAA, UAG,UGA
L´ARNt : L’ARN de TRANSFERÈNCIA
Com tots els ARN és de cadena senzilla. No ho sembla, oi?. Però, fixa't bé, que
el que passa és que és de cadena senzilla però hi ha zones complementàries
que els fa disposar-se en aquesta forma de trévol. Imagina que agafes amb
una mà l´extrem 3´ i amb l'altra l'extrem 5´. Et quedaria una cadena estirada
senzilla.

Fixa't´t què hi ha enganxat a l’extrem 3´. ………………………

Fixa´t on està l´anticodó. Digues quin és: ……….
L´anticodó, present a l´ARNt és complementari al codó: ………, present a
l'ARNm.

La figura següent representa una biomolècula. Indiqueu com s’anomena i la

funció de les dues regions assenyalades (A i B)

Nom

Funció
de la PUNT D’UNIÓ
regió A

Funció
de la ANTICODÓ
regió B
TRADUCCIÓ O SÍNTESI DE PROTEÏNES
Abans d'iniciar-se la traducció, els aas s´han d´unir al corresponent ARNt (per
l'extrem 3´). Aquesta unió està catalitzada per enzims específics. Una errada en
aquesta reacció, determinarà una mutació.

La traducció té lloc als ribosomes que estan o bé lliures o bé enganxats

al reticle endoplasmàtic, constituint el reticle endoplasmàtic rugós. Els
ribosomes estan formats per dues subunitats formades per ARNr i proteïnes.
En el moment que comença la traducció les dues subunitats formades per
ARNr I proteïnes estan separades.

Com té lloc la traducció? NOMÉS ES TRADUEIX L´ARN m

INICIACIÓ DE LA TRADUCCIÓ

1.- Separació de les dues subunitats del ribosoma.

2.- Unió de l'ARN m per l'extrem 5´a la subunitat ribosomica petita.

3.- La subunitat ribosomica petita es desplaça en sentit 5´---- 3´al llarg de

l´ARNm fins que troba el primer codó AUG, que és el codó per a la metionina.
Totes les proteïnes comencen a traduir-se per l aminoàcid metionina (met). Ja
veurem después que quan s´acaba la traducció hi ha modificacions. Entre
aquestes modificacions pot estar la d´eliminar aquest a.a. Del contrari, totes les
proteïnes començarien per la metionina (met). Però, de moment totes les
proteïnes comencen a traduir-se per la metionina.

4.- Quan ja està unit l´ARNt a de la metionina a la subunitat petita del ribosoma,
s'uneix la subunitat gran del ribosoma.

Ens fixem que hi ha un lloc A i un lloc P al ribosoma.I el ARNt unit a la met està
al lloc P

ELONGACIÓ DE LA TRADUCCIÓ

5.- El següent ARNt, és un ARNt que presenta un anticodó complementari al

codó que hi ha a continuació del primer que era AUG en la molécula d´ARN.
Així el segon ARNt carregat amb el seu aa se situa al centre o lloc A del
ribosoma.

6.- Els dos aas propers, s'uneixen mitjançant un enllaç peptídic( entre el grup
–COOH del primer aa , el de la ment, i el – NH2 del segon aa).

7.- L´ARNt buit de la met salta del lloc P on estava. I l´ARNt amb els dos aas
units es desplaça cap el lloc P. Queda el lloc A lliure.

8.- L´ARNm en direcció 5´----- 3´es va desplaçant sobre el ribosoma (per la

subunitat petita) i es van afegint els aas corresponents segons els codons de
l´ARNm i els anticodons complementaris a l´ARNt. Com? El tercer ARNt
carregat amb el aas corresponent s'hi posa al lloc A. El ARNt amb els dos aas
anteriors està al lloc P. S'uneixen a aquest tercer aa. Salta el ARNt que ara
queda buit del lloc A i es desplaça aquest últim ARNt amb la cadena que
s´està formant des del lloc P al lloc A. I tornem-hi. A repetir els passos 6,7.

FINALITZACIÓ DE LA TRADUCCIÓ

Quan a l´ARNm hi ha un codó o triplet sense sentit, d´acabament o mut: UAA,

UAG o UGA, el procés d´elongació s´acaba i s´acaba el procés de traducció i
se separen l´ARNm i la cadena d'aminoàcids formada.

El que tenim fins ara és l´estructura primària de la proteïna. És a dir, únicament

la seqüència d´aa.

MADURACIÓ DE LES PROTEÏNES

La cadena polipeptídica, abans de convertir-se en proteïna funcional,

experimenta un seguit de transformacions. En els eucariotes aquestes
modificacions tenen lloc al reticle endoplasmàtic rugós. Aquests canvis
atorguen a les seqüències peptídiques l'estructura secundària, terciària, i
quaternària i les fa funcionals.

Quins són aquests canvis?

● L'extrem –NH2 de la proteïna pateix una modificació on es perden alguns

aas. Entre ells la metionina, que recordem era el primer aa per on havia
començat la traducció.

● El fet d´haver-se eliminat aquests aas determina que es puguin formar

els enllaços de pont d´H o de sulfur que es necessiten per tal que la
proteïna sigui funcional.

● D'altres modificacions poden ser la unió de vàries cadenes

polipeptídiques per a formar la proteïna. Exemple: la hemoglobina està
formada per dues cadenes alfa, α, i dues cadenes beta, β. D'altres
modificacions : la unió de grups prostètics ……………………….

La síntesi de proteïnes es dóna simultàniament en diversos ribosomes situats

l´un a continuació de l´altre, formant un poliribosoma. Això vol dir que un mateix
ARNm és traduit per molt ribosomes i per tant es poden fer multitud de còpies
de la mateixa proteïna de manera simultània.

I als procariotes?

Tot ha de ser molt més ràpid. La diferència principal és que abans que acabi la
transcripció comença la traducció. Per contra en eucariotes quan acaba la
transcripció comença la traducció. I les modificacions tenen lloc al citoplasma
del bacteri ja que no tenen reticle endoplasmàtic. La síntesi a procariotes, als
bacteris té lloc als ribosomes ( que són diferents, de mida diferents respecte els
dels eucariotes) inmersos al citoplasma.
Recordeu que els ribosomes procariotes són de la mateixa mida que els que
trobem a mitocondris i cloroplasts