ODS 11 i CIUTATS. Algunes idees.

Algunes idees

Societat i Sostenibilitat
Mestre/a de Primària. UdG.
Professores: Dra. Rosa M. Medir/ Dra. Meriam Boulahrouz /Dra. Anna Serra

Definició de ciutat
https://geografiabatxillerat.wordpress.com/category/tema-
11-la-ciutat-estructura-i-morfologia/
• No existeix una definició estandarditzada de ciutat. Cada país fa servir criteris
diferents. El que sí que podem distingir clarament és el que és un medi
rural i un medi urbà.
Veiem alguns dels criteris més utilitzats:
•
• Criteri quantitatiu: no existeix un nombre mínim d’habitants. Espanya
considera ciutat a partir de 10.000, Canadà de 1.000, Estats Units 2.500, Japó
30.000 Suècia 200.
• Concentració de l’hàbitat: aquest criteri es complementa amb els de
densitat i continuïtat, és a dir un espai on es concentren molts habitants amb
una densitat alta. De totes maneres, és poc útil per diferenciar barris
residencials, que tenen poca densitat de població, amb estructures aïllades i
discontinues, de medi rural concentrat amb altes densitats de població.
• Activitat econòmica: a les zones rurals es concentren activitats relacionades
amb el sector primari (agricultura, ramaderia) mentre que en els espais
urbans tenim una gran varietat d’activitats (indústria, administració,
transports, comerç, serveis en general). Tampoc és un criteri definitiu,
podem trobar molts espais rurals al sud d’Espanya amb activitats agràries
(olivera) que poden ser considerats pobles grans o ciutats rurals.
• Influència territorial: la ciutat com a centre de poder, de creativitat,
d’oportunitats, que genera importants fluxos de persones, productes,
capitals, idees. La interconnectivitat d’aquestes ciutats i dels seus nodes es
garanteix amb xarxes de comunicació i mitjans de transport. En moltes
ocasions els nodes van més enllà de l’àrea urbana (exemple de Madrid i
Barcelona).
• Arquitectura i urbanisme: els edificis alts, les avingudes amples i llargues,
una expansió ràpida i constant són elements característics de l’entorn urbà
que difícilment trobarem en medi rural.
• Estil de vida: malgrat que avui en dia la globalització tendeix a desdibuixar
aquest criteri podem apuntar que els estils de vida urbans tendeixen cap a la
tolerància, el dinamisme, la facilitat d’establir relacions socials, l’anonimat,
en contraposició a l’entorn rural amb ritmes més lents i amb més contacte
amb la natura.
• Concentració de funcions: la multifuncionalitat dels nuclis urbans ve
determinada per les activitats i les professions a què es dediquen els seus
habitants.
ODS 11, Ciutats i comunitats sostenibles
• Què ens diu l’ODS 11?
• Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius,
segurs, resilients i sostenibles
• L’any 2015, prop de 4000 milions de persones vivia en ciutats i es
preveu que l’any 2030 en siguin uns 5000 milions.
• Pensem en aquests mots, aplicats a la ciutat:
• Inclusió.......................
sense barreres arquitectoniques (discapacitat),

• Seguretat:....................
il·luminació,

• Resiliència:..................
capacitat que té una persona per a resistir i afrontar situacions traumàtiques ..

• Sostenibilitat:...............
Medi ambient
Dibuixa la teva ciutat, mentalment.
• Fes un croquis amb el traçat dels carrers i edificis que creguis més
significatius; aquells que tu utilitzes i/o aquells que creus que
servirien per orientar un visitant forani.

• Fes el dibuix, el fotografies i l’envies a la tasca preparada al Moodle.

Estudi de la ciutat a través de la percepció
• Des dels anys 60, els geògrafs de la percepció estudien
la ciutat a través dels mapes mentals dels ciutadans
(Kevin Lynch, The imatge of the city, 1960)
• Conèixer la imatge de la ciutat que en tenen els
ciutadans és una eina per al planejament urbanístic, i
per tant, per a millorar la qualitat de vida.
• En els mapes mentals, s’hi identifiquen:
• Sendes (path): els camins que segueix l’observador, ja sigui
a peu o en cotxe
• Vores (edge): fronteres entre dos llocs; elements lineals
que l’observador no utilitza o no considera sendes (murs,
platges, encreuaments de tren...) No es poden recórrer,
però juguen un paper essencial en l’orientació urbana
• Districtes / Barris (district): seccions de la ciutat que tenen
aspectes bidimensionals i amb un caràcter comú; el
ciutadà sent que hi pot entrar i que es distingeixen
d’alguna manera.
• Nodes (node): punts estratègics de la ciutat perquè
connecten diverses sendes i obliguen al vianant o al
conductor a prendre una decisió.
• Fites (landmark): objectes, edificis que poden veure’s des
de diversos angles i distàncies i que s’utilitzen per a
l’orientació.
 Com és la ciutat europea?

Font: Lacoste, Y. (1983) Geografía General Física y Humana. Ed Oikos Tau

• Ciutat compacta
• La ciutat compacta presenta una estructura i una
trama urbana amb una certa compacitat, és una
ciutat cohesionada socialment que genera espais
de sociabilitat, crea un territori urbà amb
proximitat dels seus ciutadans als serveis, propicia
la trobada d’activitats i permet el
desenvolupament de la vida en comunitat.
• Ciutat difusa
• Caracteritzada per un creixement extensiu, dispers i de
baixa densitat d’edificabilitat, amb una elevada
segregació d’usos i d’ocupació del territori i tot i
aportar beneficis com la disminució de la densitat de la
població, planteja aspectes negatius com l’alteració del
paisatge, l’encariment dels serveis públics i l’augment
de la mobilitat del transport privat.
Ciutats de Catalunya

Dades IDESCAT 2015. Font: ed. Vicens Vives, 2016 Font: ed. Vicens Vives, 2016
Girona
• Ciutat històrica
• Ciutat universitària
• Ciutat mitjana
• https://www.girona.cat/planol/
• https://www.girona.cat/opendata/dataset/barris
 “la ciutat és abans de res l’espai públic i l’espai públic és la ciutat” (J.
Borja, 2013)
L’espai públic és un espai triple:
- Espais d’ús general que comuniquen els diferents espais de la ciutat, com els carrers i les places
- comunicació dels diferents espais de la ciutats
- lloc de socialització, de confrontació de maneres de viure
- lloc d’exposició de diferències i divergències socials
- espai on s’aprèn la conducta col·lectiva
- Espais de propietat pública, que poden ser gestionats per les administracions o per empreses privades,
preparats per a fer diferents activitats d’ús públic, com camps i pavellons d’esport, piscines, teatres
municipals, mercats municipals, etc.
- Espais de titularitat i gestió privada que estan concebuts per a ser dedicats a l’atenció del públic en general o
a grups específics de població, com els bars, les botigues, les discoteques, les esglésies, els hospitals privats,
les escoles privades, els centres comercials, etc.
(Font: Jordi Domingo, 2010)
Pràctica 3
• Ens fixarem en l’espai públic d’un barri de Girona, tenint en compte:
• L’espai públic representa, reflecteix l’estructura social
• El disseny de l’espai públic és una eina poderosa per a la qualitat de vida
• El dret a un espai públic organitzat, net, saludable, que possibiliti la lliure mobilitat amb autonomia i
seguretat
• A l’espai públic s’hi desenvolupen les mobilitzacions socials, lloc d’expressió democràtica, on és possible
escenificar i exercir els drets de la ciutadania
• A l’espai públic tenen lloc les celebracions populars i les diades de festa
• L’espai públic es veu i es percep com a propi per la comunitat que hi interactua
• A l’espai públic es posen de manifest els contrastos socials i les problemàtiques que porten a la
segregació i a la divisió de la ciutadania
• Els espais públics són espais de relacions socials, interaccions interpersonals
• L’espai públic genera sentit de pertinença
• L’espai públic és multifuncional
• L’espai públic educa. Carta de les Ciutats Educadores.
• .............................................................
Conceptes clau per analitzar la dimensió social de la
sostenibilitat als espais públics
• Seguretat: es relaciona amb la idea d’estar i desplaçar-se amb confiança, de sentir-se còmode anant d’un lloc a l’altre
sense témer ésser molestat/da per altres persones. S’hi observen també els aspectes que tenen a veure amb la visibilitat i
la senyalització de l’espai públic.
• Sociabilitat: es tracta de valorar si l’espai afavoreix o no, les relacions socials, les possibilitats de fer activitats, de trobar
gent i/o de compartir l’estona dins l’espai públic.
• Autonomia: fa referència a les possibilitats que tothom pugui realitzar les seves activitats sense sentir-se exclòs. En aquest
sentit es tenen en compte tant els elements que afavoreixen l’autonomia, la llibertat de moviment i acció com els que la
perjudiquen.
• Identitat: s’hi relacionen aquelles opinions, judicis o descripcions que tenen a veure amb el sentit de barri, d’estima per
l’espai on es viu i de trets simbòlics compartits amb la comunitat.
• Accessibilitat: s’atenen a totes aquells aspectes que fan possible, dificulten o impedeixen el desplaçament i l’arribada a
qualsevol espai públic. Es tenen en compte les facilitats i/ o dificultats per als vianants, analitzant la presència o no de
barreres arquitectòniques; així com la proximitat o llunyania de transports públics i l’accés adequat o exagerat dels
transports privats.
• Qualitat: fa referència a si el barri és un espai confortable, agradós d’estar-hi, amable, que convida a passejar, net, amb
espais verds, amb bancs per descansar i percebut visualment com a bonic.
• Multifuncionalitat: contempla totes aquelles manifestacions que tenen a veure amb la dotació de serveis i amb la
possibilitat o impossibilitat de tenir-hi cobertes les necessitats. Es fa especial incidència en el comerç, equipaments lúdics,
socials, esportius i de salut per a tots els col·lectius, espais de joc i trobada.
• Font: Tesi doctoral (2019) d’Anna Serra Salvi: Vida quotidiana, espai públic i construcció de sentit de pertinença a Girona (UdG)
CIUTATS
Algunes idees
Per saber-ne més:
• Jordi Domingo (2010) Espais públics i ciutats petites
• https://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/56852/017752.pdf?sequence=1&isAllo
wed=y

• Ciutats educadores
• https://www.edcities.org/ca/temes/espai-public/

• Les ciutats del futur postpandemia

• https://www.isglobal.org/ca/healthisglobal/-/custom-blog-portlet/los-
espacios-publicos-y-la-salud-en-la-ciudad-pospandemia/8000927/12302