TEMA 1 L’ORGANITZACIÓ FUNCIONAL DE L’ESTAT ESPANYOL

1. La Constitució espanyola de 1978

La RAE defineix la CONSTITUCIÓ com:

Constitució, llei fonamental d'un Estat que defineix el règim bàsic dels drets i
llibertats dels ciutadans i els poders i les institucions de l'organització política.

1.1 Origen i principis de la constitució espanyola

La Constitució espanyola de 1976 neix del consens entre els actors polítics de
diferents ideològics per tal de dotar Espanya d'una Constitució que trenquen amb
l'antic règim dictatorial i que converteix en la societat espanyola en una societat
sobirana, moderna i lliure d'escollir el futur.
Constitució va ser ratificada majoritàriament pels ciutadans en referèndum celebrat
el 6 de desembre de 1978.

Espanya es constitueix així com un Estat social i democràtic de dret que propugna
com a valors superiors:
• La llibertat: Atorga a la ciutadania per poder actuar i pensar sense por de patir-hi
represàlies.
• La Justícia: creació d'un marc Jurídic en què tots, ciutadans i ciutadanes,
empreses, organismes públics, etc., estan sotmesos a la llei i la justícia.
• La igualtat: perseguir la igualtat entre els ciutadans i ciutadanes, garantint per a
l'accés a les oportunitats.
• El pluralisme polític: permetre l'existència de diferents corrents ideològics, sense
que això suposi un problema social; al contrari, hauria d'enriquir el panorama polític.

Els principis que inspiren aquesta Constitució són:

Estat social: L'Estat ha de buscar i promoure de manera activa la igualtat social i

econòmica de la ciutadania i garantir la igualtat d'oportunitats.
Estat democràtic: el poder és al poble i participa d'aquest poder, símbol de la
pluralitat i llibertat ideològica.
Estat de dret: Estat elegit lliurement pels ciutadans, com els poders públics estan
sotmesos a la llei.

1.3 La societat que dibuixa la constitució

Orientacions socials i civils de la constitució:

- Forma d’estat: Monarquia parlamentària.

- Separació de poders: Poder legislatiu, judicial i executiu són independents y tots
estan sotmesos a l'imperi i el control de la Constitució i les lleis.
- Jerarquia legal: Hi ha un ordenament legal, en qué les lleis estan sotmesos a la
Constitució, i per damunt de totes està la Constitució.
- Llibertats i drets individuals: Llibertat ideològica, religiosa, d’expressió,
participació de la ciutadania en la vida política, dret a l’educació i llibertat
d’ensenyament, mobilitat...
- Llibertats i drets col·lectius: Llibertat d’associacionisme, dret a la manifestació
pacífica ..
- Economia: Economia de mercat amb intervenció de l'Estat per garantir el
funcionament i permetre la propietat privada. Contribució dels agents econòmics al
sosteniment de les despeses públiques.
- Territorialitat: Estat → comunitats autònomes→ províncies→ municipis. Es
traspassen competències estatals a l'àmbit autonòmic.
- Reconeixement de la diversitat cultural: S'accepta que en l'Estat hi hagi
diverses llengües oficials segons el territori.

1.4 Garanties constitucionals

La societat necessita sentir-se segur sota un paraigua legal estable per tenir certitud
i tranquilitat. Dos vies:
● Rigidesa en la modificació i la reforma
● Existència del Tribunal Constitucional

A. La reforma constitucional

Qui pot promoure una reforma constitucional?

Poden promoure una reforma constitucional el Govern, les Corts Generals i les
assemblees legislatives de les comunitats autònomes.
Quan es pot iniciar una reforma constitucional?
No es podrà iniciar una reforma constitucional en temps de guerra o estats d'alarma,
excepció o setge.
Com es pot reformar la Constitució?
Dos procediments en funció de les matèries a modificar.

B. El tribunal Constitucional

No pertany al poder judicial, està sotmès a la constitució ia la pròpia llei orgànica.

S'encarrega de vetllar perquè totes les normes de rang inferior a la constitució no hi
vagin en contra.

- Composició: S'escull el president entre 12 membres i el seu mandat durarà 3

anys, es pot renovar per 3 anys més ( President, Vicepresident i Magistrats.)

- Organització:

Òrgans jurisdiccionals→ ple (1), Sales (2) i seleccions (4)

Òrgans de govern i administració.
Òrgans de suport.
Altres Òrgans

- Funcions:
● Determinar la constitucionalitat o no de les lleis i normes amb rang de llei
● Resolució de conflictes entre Estat i comunitats autònomes.
● Resolució de conflictes en defensa de l'autonomia local.
● Resolució de conflictes entre els òrgans constitucionals de l'Estat.
- Normativa reguladora: Constitució Espanyola i llei orgànica del Tribunal
constitucional.

1.5 La constitució economica

La Constitució econòmica es basa en tres principis:

● Cerca de l'estat del benestar.
● Permet la propietat privada i llibertat d'empresa.
● Existència d'un sistema tributari just.
Donant lloc a una economia mixta de mercat.

2. El poder legislatiu (Fan propostes de lleis)

Encarregat d'elaborar les lleis i administrar els pressupostos del pais.

Segons l’article de la constitució, la protestat legislativa exerceixen les Corts
Generals, que estan formades pel Congrés dels Diputats (cambra baixa) i el senat
(cambra alta).

2.1 Consideracions generals

Les Corts Generals són l'òrgan de representació del poble espanyol, i són elegides
per sufragi universal. Les seves característiques són:
- Durada del mandat de diputats i senadors: Una legislatura de 4 anys
- Qui pot elegir diputats i senadors: Espanyols majors de 18 anys, excepte
condemnats per sentència judicial ferma a la pena principal.

2.2 Les cambres i la seva elecció

Les cambres i la seva elecció els Espanyols elegim cada 4 anys els nostres
representants al Congrés dels Diputats i el Senat.
A. El Congrés dels Diputats: Els candidats van en llistes tancades i cada elector
tria una llista.
B. El Senat: Candidats a senadors apareixen a llistes obertes, i els electors poden
triar fins a 3 candidats de totes les opcions.

2.3 Organització i funcionament

Quan es reuneixen?
- Sessions ordinàries: dos períodes de sessions(1r a setembre i 2n de febrer a juny)
- Sessions extraordinàries:
- Sessions conjuntes
Com s’organitzen?
- President: Elegit per la majoria absoluta de la Cambra. És el portaveu de la
Cambra i representant a tots els actes oficials.
- Mesa:
- Junta de Portaveus
- Vicepresidents: Substitueix el president en absència seva.
- Secretaris:
Com funcionen?
- Ple
- Diputació Permanent
- Comissions i ponències

2.4 Funcions

A. Funció legislativa

Segons l'article 87 de la Constitució, la iniciativa legislativa correspon:

- Al Govern, al Congrés i al Senat.
- Assemblees de les CCAA, mitjançant sol·licituds al Govern/Taula del Congrés.
- Iniciativa popular, almenys 500.000 signatures acreditades.

B. Altres funcions

3. El poder judicial

Encarregat de dur a terme l'acció governativa atenent la llei.

La justícia emana del poble i s'administra en nom del rei per jutges i magistrats
integrants del poder judicial, independents, inamovibles, responsables i sotmesos a
l'imperi de la llei.

Dos grans braços:

1. La mateixa justicia encargada en els jutjats i tribunals, que s’encarreguen

d’administrar justícia.
2. El ministeri fiscal, encarregat de promoure l’acció de la justicia.

3.1 L'organització de la justicia

Els òrgans que formen el poder judicial són:

- Jutjats i tribunals.
- Administració de justícia.
- Ministeri fiscal.
- Consell General del Poder Judicial.

4. El poder ejectiu

Encarregat de que es compleixen les lleis i governar el país.

TEMA 2 EL MODEL TERRITORIAL DE L'ESTAT ESPANYOL

Models territorials

- Centralistes: Unió dels tres poders. Ex. Vaticà.

- Regionalitzats: L'estat cedeix certa autonomia Ex. França
- Federals: Tenen una jurisdicció estatal i una altra local, totes dues obeeixen
a una constitució. EUA
- Confederals. Les unions confederals tenen una major sobirania que les
federals, Ex SUÏSSA

Model espanyol i principis.

En cap article no apareix la denominació de model territorial. Però per similituds

podem dir que és un híbrid entre un estat centralitzat-regionalitzat i un estat federal.

El tribunal constitucional el defineix com a “Estat d'Autonomies”

Principis d'aquest estat d'autonomies:

- Principi de constitucionalitat: A la constitució apareix l'organització

territorial de l'estat espanyol i per altra banda cap norma o activitat no pot
anar en contra de la constitució.
- Principi d'autonomia: S'estableixen ens territorials als quals es pot concedir
autonomia en determinats aspectes.
- Principi d'unitat: Es permet autonomia territorial però aquesta mai no hi pot
anar contra la idea d'unitat de la nació.
- Principi de solidaritat:
- Principi de cooperació:
- Principi de no federalitat: S'aprova la cooperació entre autonomies, però no
es permet que s'uneixin entre ells per formar una unitat federal.
- Principi de llibertat, igualtat i diversitat.

Autonomia: L'autonomia a nivell territorial (art. 137) implica la capacitat de gestió

dels seus propis interessos.

L'autonomia té diferents significats segons el nivell que estiguem parlant (municipis,

província o CCAA)

2. Les comunitats autònomes. (CCAA)

És una entitat territorial formada per una o diverses províncies que té capacitat
d'autogovern la qual està limitada per les seves competències i regulada per la
constitució

Estatut d'autonomia:
Norma bàsica de cada comunitat autònoma i està reconegut i protegit per l'estat.
Contingut

- Denominació de la comunitat que millor correspongui a la seva identitat

històrica
- Delimitació del territori
- Denominació i organització i seu de les institucion
- Competències assumides.

COMPETÈNCIES de les CCAA

● Competències en matèries exclusives de les CCAA

● Competències en matèries exclusives de l'Estat

Òrgans de govern

3. LES PROVÍNCIES.

Una entitat territorial local amb personalitat jurídica pròpia composta per l'agrupació
de municipis i amb capacitat per al compliment dels seus fins

Organització

- Règim ordinari (DIPUTACIONS)

● Ple; Constituït pel president i diputats, Les seves funcions són aprovació
ordenances i pressupostos i control del govern.
● President i vicepresident; És elegit entre els diputats, s'encarrega de dirigir el
govern i l'administració.
● Junta de govern: Integrada pel president i no més de ÿ dels diputats.
Assisteixen al president i realitzen totes les activitats delegades.

- Règim especial

● Ciutats autònomes uniprovincials (No hi ha diputacions) Les competències

seran assumides per la CCAA. Ex: Madrid, Murcia.
● Ciutats autònomes: (No hi ha diputacions) Les competències són assumides
per les assemblees autonòmiques. Ex. Ceuta i Melilla
● País Basc Òrgans forals
● Canàries: Representades per cabildos insulars que assumeixen el govern i
l'administració.

4. ELS MUNICIPIS.

Una entitat territorial bàsica amb personalitat jurídica i capacitat per al compliment
dels seus fins Depèn del volum de població del municipi entre d'altres coses.

Organització
OBLIGATORI per a tots els municipis
● Alcalde: Dirigeix el govern i l'administració municipal
● Tinent d'alcalde
● Ple: controla òrgans de govern i aprova i modifica pressupostos i
competències cedides per les administracions públiques.
● Comissió especial. Examinar, estudiar i informar dels comptes municipals

+ 5000 Habitants
● Junta de govern local: Assistir a l'alcalde i gestionar les tasques delegades

Municipis amb gran població:

● Comissió especial de suggeriments i reclamacions: Per defensar els drets
dels veïns

COMPETÈNCIES: Satisfer les necessitats i les aspiracions dels seus ciutadans.

Urbanisme, proveïment d'aigua potable, protecció civil, policia local i prevenció i
extinció d'incendis cultura entre altres.

A més, competències delegades d'estat o les CCAA.

FINANÇAMENT:

● TAXA: Tribut que s'exigeix als ciutadans per aprofitar un servei públic.
● CONTRIBUCIÓ ESPECIAL: Contribució per l'increment del valor d'un bé.
● IMPOSTOS: ( IBI, IAE, IVTM, Etc. )
 Preguntes

● What is the main objective of the European Union? explain 5 other

objectives of the European Union.

The main objective of the European Union (EU) is to promote peace, stability,
and prosperity among its member states through economic cooperation and
integration.
● Promoting economic and social progress
● Establishing a single market with free movement of goods, services,
capital, and people
● Strengthening economic and monetary union, including the adoption of
the euro
● Developing common policies and actions in various areas such as
agriculture, fisheries, environment, and energy
● Promoting justice and security within and outside the EU through
cooperation in areas such as migration, asylum, and combating crime.

● In which documents can we find the objectives of the European Union?

Why is this document important?

​ The objectives of the European Union are primarily outlined in its founding
treaties, particularly the Treaty on European Union (TEU) and the Treaty on
the Functioning of the European Union (TFEU). These documents are
important as they provide the legal framework and principles guiding the EU's
actions and policies, ensuring coherence and consistency across its member
states.

● What does it mean to be a member of the European Union?

​ Being a member of the European Union entails adhering to the principles,

rules, and obligations set forth in the EU treaties. This includes participating in
the single market, adhering to common policies and regulations, contributing
to the EU budget, and upholding the values of democracy, human rights, and
the rule of law.

● How many countries are part of the European Union? Which countries
belong to the euro zone?

There are currently 27 countries that are part of the European Union. The
countries that belong to the eurozone, which have adopted the euro as their
official currency, are Austria, Belgium, Cyprus, Estonia, Finland, France,
Germany, Greece, Ireland, Italy, Latvia, Lithuania, Luxembourg, Malta,
Netherlands, Portugal, Slovakia, Slovenia, and Spain.

● In what year did Spain join the European Union? In what year was the
euro introduced?

​ Spain joined the European Union in 1986. The euro was introduced as the
official currency of the eurozone on January 1, 2002.
● Name the countries that do not have euro. What are their currencies?

​ The countries that do not have the euro as their currency are Bulgaria,
Croatia, Czech Republic, Denmark, Hungary, Poland, Romania, Sweden, and
the United Kingdom (which left the EU in 2020). Their currencies include the
Bulgarian lev, Croatian kuna, Czech koruna, Danish krone, Hungarian forint,
Polish złoty, Romanian leu, Swedish krona, and British pound sterling.

● What are the euro convergence criteria? In which European treaty are
these criteria collected?

​ The euro convergence criteria, also known as the Maastricht criteria, are a set
of criteria that EU member states must meet to adopt the euro as their
currency. These criteria include requirements related to price stability,
government finances, exchange rate stability, and long-term interest rates.
They are collected in the Treaty on European Union (TEU) and the Treaty on
the Functioning of the European Union (TFEU).

● What is the Schengen area?

​ The Schengen area is a zone comprising 26 European countries that have

abolished passport and other types of border controls at their mutual borders.
It allows for the free movement of people within the area without the need for
passport checks. The Schengen area is named after the Schengen
Agreement, which was signed in 1985 in the village of Schengen,
Luxembourg.

● Where does the main income of the European Union come from? What
does the European Union allocate its main income to?

​ The main income of the European Union comes from various sources,
including contributions from member states based on their gross national
income (GNI), customs duties, and a portion of value-added tax (VAT)
revenues. The EU allocates its main income to various areas, including
agriculture, regional development, research and innovation, administration,
and external aid.

● What European regulations are mandatory in the member countries?

​ European regulations that are adopted by the EU institutions are mandatory in

all member countries once they enter into force. These regulations are directly
applicable and binding on all member states without the need for national
legislation.

● How does a European directive differ from other regulations?

​ A European directive differs from other regulations in that it sets out the
objectives that all EU member states must achieve but leaves the choice of
form and method to the national authorities. This means that while directives
 are binding in terms of the results to be achieved, member states have some
flexibility in how they transpose the directive into national law.

● What are the main institutions of the European Union?

The main institutions of the European Union include:

a. The European Parliament
b. The European Council
c. The Council of the European Union
d. The European Commission
e. The Court of Justice of the European Union
f. The European Central Bank (ECB)
g. The European Court of Auditors
​