Sara i Angelines

4ºC

LA POMERA
Pomes transgèniques
 Descripció de l'espècie original
La pomera és un arbre que varia en altura d'1.8 a 4.6 metres, però pot
arribar fins a 12 metres en estat silvestre. Té fulles caduques ovalades
amb vores dentades, de color verd fosc en el feix i verd grisenc en el
revés. Les seves flors blanques i rosades tenen 5 pètals i creixen en
grups, amb estams i estigma en el centre. Produeix fruits rodons de
diferents colors segons la varietat, amb 2 o més llavors en el seu
interior.Les pomes van evolucionar inicialment per a atreure a la
megafauna antiga i dispersar les seves llavors, la qual cosa eventualment
va conduir a la seva domesticació. Troballes recents de llavors antigues
de poma, combinats amb dades genètiques i paleontològiques, revelen
una nova història sobre l'origen d'aquesta fruita. En 1929, el botànic rus
*Vavilov va rastrejar el genoma de la poma fins a les muntanyes *Tian
*Shan al Kazakhstan, que són riques en diversitat genètica. El seu
descobriment va ser sorprenent i significatiu.
 TRETS I VARIANTS
(PRESSIÓ DE SELECCIÓ)
El pardejament enzimàtic, un procés bioquímic que es responsable
de l'enfosquiment de fruites i verdures que es produeix quan es
pelen, trossegen o colpegen.
Aquest es produeix per l'oxidació dels polifenols presents en
aquests aliments, que dona lloc a l'aparició de les taques fosques
clàssiques en fruites i verdures que tan poc ens agraden als
consumidors. A causa de la repulsa que ens produeix
l'enfosquiment d'aquests aliments, la indústria fa anys que es
marca com a objectiu la recerca de mètodes que inhibeixin o
retardin l'aparició del pardeament enzimàtic... i és aquí on la
investigació bàsica en el sector alimentari té un paper
importantíssim.
 Característiques actuals de l'espècie
El *Malus *sieversii és un tipus de pomera silvestre originària d'Àsia Central. Creix en altituds entre 1,000 i
2,700 metres i pot aconseguir altures de 5 a 12 metres. Té fulles verda fosc i produeix flors blanques o
rosades a la primavera. Els seus fruits són petits, de color verd a vermell, i tenen un sabor àcid amb
matisos dolços. És resistent a condicions climàtiques extremes i ha estat fonamental en el
desenvolupament de moltes varietats de pomes comercials. A més, és important culturalment per a les
comunitats locals a Àsia Central.
les seves variants, com a conseqüència de la selecció artificial.
La selecció artificial en *Malus *sieversii ha reduït la seva diversitat genètica i ha creat dependència
humana en les varietats conreades, que poden haver perdut resistència natural.Varietats de les pomeres
Per a menjar la fruita fresca
-Primerenca:la collita del qual es recull a la fi d'estiu o principis de tardor com per exemple la George cavi,
Iris *peach i la Charles *Ross.
-Mitja estació:es recullen a mitjan octubre, recullen les *Golden *delicious, La *American *Mother i La
*Sunset.
-Tardanes:Les que es recullen a la fi de tardor com ara la Júpiter, La *Laxton i La *Rosemary *Russet
 TÈCNIQUES DE BIOTECNOLOGIA
La principal causant del pardeament enzimàtic és una proteïna anomenada
polifenoloxidasa. Per evitar la seva acció cal cercar processos que inhibeixin
aquesta proteïna. Tradicionalment, s'han fet servir sulfits, tractaments tèrmics
adequats, modificacions de pH, etc. Tot i això, la majoria d'aquests processos
porten associats problemes nutricionals o sanitaris, per la qual cosa s'estan
buscant noves alternatives... i una d'elles són les modificacions genètiques que
han donat lloc a la comercialització de les pomes Àrtic, que són ara per ara les
úniques pomes transgèniques.
 TÈCNIQUES DE BIOTECNOLOGIA
1r pas va ser seqüenciar el genoma de les pomes Arctic, compost de 750
milions de parells de bases. Va caldre determinar la seqüència de gens
responsable de codificar l'enzim polifenoloxidasa.

2. Després de trobar-la van introduir al sistema un ARN d'interferència per

silenciar l'enzim polifenoloxidasa.
Per això van utilitzar com a 'vehicle conductor' un organisme, el bacteri
Agrobacterium tumefaciens.
3.Després d'una sèrie de processos biotecnològics molt senzills van obtenir al
laboratori 'petites fulles de pomera transgènica' que, posteriorment, van fer
créixer.

4. Finalment, els investigadors van realitzar empelts en pomeres transgèniques i

així van obtenir les pomes Àrtic on l'enzim polifenoloxidasa està 'bloquejat' i
gràcies a aquests processos, les pomes aguanten fins 17 dies després de trossejar-
se sense enfosquir-se.
 controvèrsies socials sobre l’ús de les variants
obtingudes per mitjà d’enginyeria genètica i beneficis
del seu ús.
Controvèrsies Socials:
Preocupacions ambientals: Algunes persones temen que la introducció de variants obtingudes
mitjançant enginyeria genètica pugui tenir efectes imprevistos en el medi ambient, com la
contaminació genètica d'espècies silvestres o la pèrdua de biodiversitat.
Seguretat alimentària: Existeixen preocupacions sobre la seguretat dels aliments modificats
genèticament i els seus possibles efectes a llarg termini en la salut humana. Algunes persones
desconfien dels mètodes utilitzats per a crear aquestes variants i prefereixen opcions naturals.
Control corporatiu: La concentració de la propietat intel·lectual i el control de les llavors modificades
genèticament en mans d'unes poques empreses grans pot plantejar preocupacions sobre el control
corporatiu de la cadena alimentària i la dependència dels agricultors d'aquestes companyies.
Els beneficis de l'ús de la pomera inclouen el seu valor com a font d'aliment nutritiu, adaptabilitat a
diferents condicions de cultiu, generació d'ingressos per als agricultors, importància cultural, impacte
positiu en la salut, versatilitat culinària, contribució a la pol·linització i el seu paper en la preservació
de la biodiversitat.
 Situació actual

No hi ha gràfics, ni informació detallada de cada país que puguem

escriure aquí, ja que fins fa uns mesos no hi havia informes
oficials sobre si l'ús del silenciament de gens en aliments, més
concretament a l'illa, podria provocar problemes mediambientals
o sanitaris.
Només s'està començant a comercialitzar als Estats Units.
 Bibliografia
https://blogs.alimente.elconfidencial.com/un-espia-en-el-
supermercado/2018-05-02/manzanas-transgenicas-artic-
oxidacion_1557505/
https://www.bioenciclopedia.com/manzano-412.html
https://www.europapress.es/ciencia/ruinas-y-fosiles/noticia-
manzana-evoluciono-megafauna-dispersara-semillas-
20190527121656.html
https://billiken.lat/interesante/como-fue-la-domesticacion-de-
la-manzana/
https://comotecuidaunamanzana.eu/manzanas/
https://www.botanical-online.com/cultivo/manzano-variedades