EXEMPLES DE LES TIPOLOGIES TEXTUALS MÉS IMPORTANTS

1. CARTA FORMAL

Ibei SA
Departament d’Atenció al Client
Sra. Teresa Puig Ferrer
C/ Sant Antoni, 10, 5é p. 20
46031 Benimasclet

Senyora,

Li escric en relació a la comanda número 7893-123W que vaig efectuar el passat 22 de setembre.
L’únic producte de l’encàrrec era un smartphone, concretament un YouPhone 14, que té diversos
problemes de funcionament que detallaré a continuació.

En primer lloc, la bateria va donar errors des que el vaig estrenar. Tot i que vaig efectuar una
càrrega completa del telèfon abans del primer ús, com s’especificava en les instruccions, el
terminal passa del 100 % al 50 % 4 de càrrega en cosa de quatre hores amb un ús normal. A més,
els altaveus són deficients: sovint, el so s’apaga i és impossible escoltar una telefonada si no és
amb els auriculars. Per si fóra poc, freqüentment el telèfon es reinicia sol, sense cap avís, la qual
cosa és un gran inconvenient.

Aquest tipus d’irregularitats són inacceptables en un model de gamma alta com el YouPhone 14 i,
per tant, sol·licite que em canvieu l’aparell per un de nou o, si no és possible, que em torneu
l’import complet de la compra.

És la primera vegada que tinc inconvenients amb una adquisició feta en Ibei i estic segura que la
resposta del seu departament serà positiva. Agraïsc de bestreta la seua atenció.
Ben atentament,
Laura Pou Masip

Vilaconill, 15 d’octubre del 2017

PD Adjunte una còpia de la factura de compra.
2. CARTA AL DIRECTOR

TANCAMENT DE LA DISCOTECA.
De Lourdes Bargalló

És ben cert que tots els veïns del barri hem notat, durant molt temps, com s’interrompia la
tranquil·litat de les tardes i de les nits dels caps de setmana, pel fet d’haver-hi una discoteca. En
aquest sentit sóc del parer que la Junta de l’Associació de Veïns ha procedit de forma molt adient
en tot aquest procés.

D’una banda crec que van actuar de forma manera adequada quan anaren a parlar amb el
propietari del local a fi que hi pogués posar remei al problema.

En segon lloc no podem oblidar els esforços del membres de la Junta per tal d’implicar a tots els
veïns del barri en la recollida de dades per presentar a l’Ajuntament.

Per tant és indiscutible que la forma de procedir de l’Associació ha sigut correcta i la decisió de
l’Ajuntament molt encertada.

Així, doncs, crec que és necessari que tot el veïnat ens felicitem per com s’ha dut a terme tot el
procés i per la seva resolució.

Revista del Barri, 20 d’abril del 2015

3. ARTICLE D’OPINIÓ

Un any perdut? Un any guanyat?

Si ara mateix anunciara als meus pares o iaios que m’agafe un any sabàtic, segurament em
mirarien amb la incomprensió més absoluta. Ho considerarien una pèrdua injustificable de temps i
buscarien un motiu plausible. “Però estàs malalta? T’ha passat alguna cosa? Estàs prenyada?”.

Fa vora una dècada que vaig sentir el terme “any sabàtic” per primera vegada. Vaig coincidir,
durant una estada d’estiu al Regne Unit, amb una xica alemanya que feia un ‘gap year’ entre
l’institut i la universitat. M’explicava que així millorava l’anglés i, especialment, afrontava amb 3
més maduresa la decisió de quin grau volia estudiar. Quants estudiants coneixem que han triat la
carrera a desgana, sense saber ben bé a què s’enfrontaven?

Ara bé, no podem ignorar que no tot el jovent té el mateix grau de seny, i que bona cosa de la
jovenalla del nostre poble, sense anar més lluny, passaria l’any enganxada a la pantalla del mòbil,
de festa en festa o en altres afers poc profitosos. Fins i tot la gent adulta corre el risc de no saber
com ocupar les hores trobades i acabar penedint-se de la decisió.

En conclusió, perquè l’any sabàtic tinga un resultat fructuós, calen orientacions i preparació. Es
tracta de traure beneficis, en el camp de l’educació, de la salut mental o en qualsevol altre, de la
inversió d’un dels nostres actius més valuosos: el temps.
4. ENTRADA AL BLOG

Paraula africana
Acabe de llegir África en 10 palabras. Mi manual de supervivencia en la jungla de asfalto, de Jordi
Serrallonga (Barcelona: Plataforma, setembre de 2011) i en deixe unes notes a Aprendre llengües.
Es tracta de la reflexió sobre alguns contrastos culturals entre els habitants de certes zones de
l’Àfrica i els habitants de la jungla de l’asfalt, des d’un partit pres a favor de les formes culturals
africanes. L’autor, arqueòleg, naturalista, docent universitari i profund coneixedor de l’Àfrica posa
de relleu per mitjà de deu paraules de la llengua franca swahili concepcions culturals
marcadament diferents de les occidentals. El text ens interpel·la, és clar, en un segle caracteritzat
perquè els individus pertanyem a diversos codis culturals dels quals diàriament posem a prova la
flexibilitat a partir de l’exercici de la nostra competència intercultural. Serrallonga ens parla amb
passió d’una civilització que sap agrair, a diferència de la nostra (amb el mot asante del swahili,
‘gràcies’), d’una civilització que se sap saludar (amb el mot jambo, ‘hola’), mentre que altres
cultures conreen l’evitació social. D’una cultura que defuig dir-se adéu i opta per l’amical, intens i
emotiu tutaonana (‘A reveure’). Una cultura que, alhora, se solidaritza amb el sofriment dels altres
i amb el seu esforç per sortir de la situació que el genera (pole, ‘ho sento’, ens dirien els maasai si
veiessin que hem rebentat una roda i que fem mans i mànigues per canviar-la). L’autor també
destaca mots com mama imzee (‘dona respectable’ i ‘home respectable’), formes que
contribueixen a expressar la idea d’una experiència i una saviesa sense edat ni casta, mentre que
sovint les nostres societats marquen el respecte, merescut o no, per la posició social o el càrrec.
Jordi Serrallonga focalitza també en un altre mot en swahili que és siombaya (‘no va pas
malament’), per indicar-nos que la (una certa) mirada africana damunt la realitat és més aviat
positiva (l’ampolla mig plena) que no negativa, mentre que la queixa i el plany són constants en
societats com la nostra. Explica Serrallonga que davant la pregunta habari gani (‘com estàs?’), ell
mai no ha sentit a l’Àfrica una resposta negativa, mbaya sana (‘molt malament’), sinó nzuri sana
(‘molt bé’) o siombaya (‘no va pas malament’). Un altre dels conceptes africans que l’autor troba a
faltar a la jungla de l’asfalt és el que expressa el mot polepole (‘a poc a poc’), que indica un ritme
lent però continu, eficient i assossegat (que no té res a veure, és clar, amb la mandra o la
inactivitat), als antípodes de l’estrès i la pressa en què nosaltres vivim. Serrallonga es
promet a les pàgines d’aquest text singular respectar l’essència slow del polepole cada cop que
retorni en safari (‘viatge’ en swahili) a la seua ciutat del món occidental.
5. NOTÍCIA

Salut demana calma en l’Ebola perquè el país està preparat per fer-hi front
Les autoritats catalanes han detectat 28 casos sospitosos de la malaltia aquest any
El govern crearà una comissió d’experts per combatre el virus
10/10/14 02:00 – BARCELONA – REDACCIÓ

El Departament de Salut va sortir ahir a tranquil·litzar la població arran de l’alarma creada pel
contagi d’Ebola d’una auxiliar d’infermeria a Madrid. Davant la comissió de Salut del Parlament, el
conseller, Boi Ruiz; el secretari de Salut Pública, Antoni Mateu, i el cap d’epidemiologia de
l’hospital Clínic, Antoni Trilla, van assegurar que el risc de contagi de la malaltia a Catalunya “és
molt baix” i que s’han reforçat les mesures de prevenció de l’Ebola.
Mateu va revelar que les autoritats sanitàries catalanes han detectat 28 casos sospitosos d’Ebola
des que va començar el brot a principi d’any, tot i que només en dos d’aquests es va activar una
investigació protocol·lària, els resultats de la qual han estat negatius. Pel que fa als dos casos
investigats, els pacients es van traslladar a l’hospital Clínic, un dels dos que hi ha a l’Estat per fer
front a aquestes situacions. Trilla va afirmar que el Clínic “està preparat” per fer front a casos
positius amb un box i dues habitacions d’aïllament, i un sistema de transport adequat.
El conseller va explicar que el govern “reforçarà” les actuacions contra el virus i va anunciar la
creació d’una comissió d’experts i que s’estrenyeran els llaços amb l’Institut de Salut Global de
Barcelona. Ruiz va demanar la col·laboració de la sanitat militar especialitzada en el control
d’infeccions per formar en el tractament de l’Ebola, una qüestió que traslladarà a la ministra de
Sanitat, Ana Mato, en la comissió interterritorial de Sanitat d’avui a Madrid.
El Punt Avui, 10-10-2014
6. RESSENYA

Et donaré la terra
Chufo Lloréns
Debolsillo
Barcelona, 2009
Pàgines: 732

La Barcelona medieval amaga darrere les muralles dues històries, marcades per l’amor i l’ambició:
la d’un camperol que vol canviar el seu destí, amb l’única esperança de prosperar, aconseguir la
ciutadania i fer-se així mereixedor de l’amor d’una jove d’alt llinatge, i els amors adúlters del
comte de Barcelona, que sumeixen la ciutat en un perillós conflicte polític.
Et donaré la terra uneix amb mestria ficció i història per mostrar el vívid fresc d’una ciutat on els
pactes, el llinatge, les intrigues de palau, l’ambició comercial i la convivència entre diferents
religions es tenyeixen amb les emocions més intenses: passió, amistat, enveja, honor i venjança.
Una novel·la apassionant i ambiciosa que submergeix el lector en l’època de la forja d’una ciutat.
“Un gran espectacle d’amor i vilesa, de traïció i aventures, de joc polític en un temps fosc.”

Lilian Neuman, La Vanguardia.

7. CIRCULAR
Senyor / Senyora,

Volem informar-vos que l’Institut Valencià de Renovació Tecnològica ha organitzat les

VI Jornades de Programari Lliure, que se celebraran el pròxim dia 24 de novembre en
la sala d’actes de la Facultat d’Informàtica de la Universitat Politècnica de València.

Estes Jornades tenen com a objectiu fonamental informar sobre les principals aplicacions
disponibles en programari lliure i reflexionar sobre les possibilitats d’implantació
en la societat valenciana.

Vos adjuntem el programa de les Jornades confiant que seran del vostre interés. Si
desitgeu assistir-hi, cal que envieu, adequadament omplida, la butlleta que hi ha en el
mateix programa a l’adreça indicada abans del dia 6 de novembre. El dia 15 de novembre
es notificaran les sol·licituds que han sigut admeses.

Moltes gràcies per la vostra atenció.

Atentament,

(firma)

Lluïsa Martí Senent

Secretària d’organització

València, 19 d’octubre del 2006