science-bits.

cat

La Terra a
l’Univers
 Aquest fascicle constitueix la versió en paper d’una unitat
d’aprenentatge multimèdia de Science Bits.

El seu contingut procedeix d’una obra digital multimèdia

disponible a science-bits.cat i el seu objectiu és com-
plementar els continguts digitals amb un format físic en
paper per facilitar el treball en aules sense un ordinador
per a cada alumne.

Crèdits fotogràfics
Oriol Massana (pàg. 6-7); NASA (pàg. 8); ESA (telescopi Hubble, pàg. 10); NASA (galàxia, pàg. 12); YvanDubé, ©iStock.com (telescopi i cel estrellat, pàg. 12);
DmitryMordolff, ©iStock.com (Crimea, pàg. 12); Tom Wachs, ©iStock.com (radiotelescopis, pàg. 12); NASA &STScl (telescopi Hubble, pàg. 12); NASA/JPL-
Caltech/UCAL/MPS/DLR/IDA, nasa.gov (Asteroide Vesta, pàg. 15); NASA/JPL-Caltech/UCLA/MPS/DLR/IDA, nasa.gov (Ceres, pàg. 15); Halley Multicolor Camera
Team, Giotto Project, ESA (Cometa Halley, pàg. 15); NASA/SDO, nasa.gov (el Sol, pàg. 15); NASA,ESA, M. Robberto (Space Telescope Science Institute/ESA)
and the Hubble Space Telescope Orion Treasury Project Team, hubblesite.org (Nebulosa de Orió, pàg. 16); NASA, Hui Yang University of IllinoisODNursery
of New Stars, en.wikimedia.org (Nebulosa NGC604, pàg. 16); NASA/Stsci, commons.wikimedia.org (Nebulosa cap de cavallo, pàg. 16); NASA, ESA, and the
Hubble Heritage (STScI/AURA)-ESA/Hubble Collaboration, hubblesite.org (M74, pàg. 16);NASA, ESA, and The Hubble Heritage Team (STScI/AURA), hubblesite.
org Acknowledgment: P. Knezek (WIYN) (NGC 1300, pàg. 16); NASA, ESA, and The Hubble Heritage Team (STScI/AURA), hubblesite.org (M82, pàg. 16);NASA, ESA,
S. Beckwith and the HUDF Team (STScI), and B. Mobasher (STScI), hubblesite.org (Espai profund, pàg. 17); ESA (astronauta, pàg. 18); NASA (nebulosa, pàg. 19);
commons.wikimedia.org (Aristòtil, pàg. 20); commons.wikimedia.org (Ptolemeu, pàg. 21); commons.wikimedia.org (Copèrnic, pàg. 22); commons.wikimedia.org
(Kepler, pàg. 24); NASA, ESA, and The Hubble Heritage Team (STScI/AURA), hubblesite.org (Galàxia, pàg. 25); NASA/SDO, nasa.gov (Estrella, pàg. 25); NASA/JPL/
Space Science Institute, solarsystem.nasa.gov (Planeta, pàg. 25); NASA/JPL-Caltech/UCAL/MPS/DLR/IDA, nasa.gov (Asteroide, pàg. 25) ; NASA, ESA, and J. Parker
(Southwest Research Institute) STScl-PRC05-27c, en.wikipedia.org (Planeta nan, pàg. 25); NASA,ESA, M. Robberto (Space Telescope Science Institute/ESA) and
the Hubble Space Telescope Orion Treasury Project Team, hubblesite.org (Nebulosa, pàg. 25).

Es permet la còpia i reproducció d’aquesta obra sense necessitat d’autorització sota

les següents condicions simultànies:

- La seva utilització complementarà l’ús legal de la versió digital multimèdia.

- El seu ús quedarà restringit a l’àmbit escolar i educatiu.
- En cas de distribució, es realitzarà de forma gratuïta.
- En cap cas es modificarà el seu contingut.

Per a qualsevol altre ús, queda prohibida la reproducció, distribució, comunicació

pública o transformació d’aquesta obra sense l’autorització dels titulars del copyright.

Copyright: © International Science Teaching Foundation & Learning Bits S.L., 2020.

International Science Teaching Foundation Learning Bits, S.L.

12a Marlborough Place C/ Sant Joan de la Salle, 37
Brighton 08022 Barcelona (Espanya)
BN1 1WN
United Kingdom
Ciències de la Terra i l’espai

Unitat

La Terra a
l’Univers
 Estructura de la unitat

Portada
Apareix destacat el títol de la unitat i es
presenten els objectius d’aprenentatge. A
més, es proporciona un índex dels contin-
guts organitzats segons el model cons-
tructivista de les 5E. En la versió digital, la
portada ofereix una activitat que permet
repassar els coneixements necessaris per
abordar la lliçó.

Engeguem
En aquest apartat s’ofereix una activitat
associada a un vídeo disponible a la
versió digital. Igualment, es proporciona
un resum del mateix a la primera pàgina.
A partir del vídeo es desenvolupen una
sèrie d’activitats. Algunes d’elles poden
ser interactives en la versió digital, però
sempre apareixeran preguntes de respos-
ta oberta.

Explorem
Es tracta d’una activitat exploratòria i de
descobriment per a mobilitzar els conei-
xements previs i comparar-los amb els
resultats obtinguts a partir de l’experiència.
L’ objectiu és realitzar un aprenentatge
intuïtiu dels conceptes més destacats de
la unitat. La versió digital ofereix recursos
multimèdia que resulten indispensables
per a desenvolupar aquesta activitat: simu-
ladors, vídeos, interactivitats, etc.

4 science-bits.cat
 Estructura de la unitat

Expliquem
S’exposen de manera sistemàtica i formal
tots els conceptes clau de la unitat. La
versió digital ofereix una gran quantitat de
recursos multimèdia que faciliten la com-
prensió de les idees exposades. En aquesta
versió imprimible s’inclouen els elements
gràfics que resulten indispensables i les
referències dels recursos digitals disponi-
bles. La versió digital també pot incloure
activitats d’ampliació o de reforç.

Elaborem
En aquest apartat s’ofereix l’oportunitat
de demostrar els aprenentatges adquirits
mitjançant la seva aplicació pràctica. Per
això, es proposa una tasca que consisteix
en una activitat-problema a resoldre. La
proposta exigeix l’aplicació dels conceptes,
actituds i procediments apresos en la uni-
tat. La versió digital pot proporcionar eines
multimèdia, com simuladors o vídeos, per
al seu desenvolupament.

Exercicis
Cadascun dels conceptes desenvolupats
a l’apartat «Expliquem» compta amb
exercicis interactius o de resposta oberta
que tenen com a objectiu la consolidació
dels aprenentatges mitjançant la pràcti-
ca. Aquesta versió imprimible inclou tots
aquells que no corresponen a ampliaci-
ons o reforços, organitzats exactament
igual que els continguts de la secció
«Expliquem».

science-bits.cat 5
 La Terra a l’Un
Índex
· Engeguem
· Inconcebiblement gran .....................................................08
· Explorem
· Descobrim quin és el nostre lloc a l’Univers ...................10
· Expliquem
· Què és l’Univers? ................................................................12
· Com coneixem l’Univers? ..................................................12
· Models històrics de l’Univers ............................................13
· El model d’Aristòtil ........................................................13
· El model de Ptolemeu .................................................13
· La fallida del model de Ptolemeu ..............................13
· El model de Copèrnic ...................................................14
· El model de Kepler .......................................................14
· El model actual de l’Univers ...............................................14
· El sistema solar ...............................................................14
· El Sol és un estel .............................................................15
· Els estels són «forns» de matèria .................................15
· Els estels neixen en nebuloses ....................................16
· Estels i nebuloses s’agrupen en galàxies ....................16
· Les galàxies s’allunyen les unes de les altres ............17
· El Big Bang ......................................................................17
· Elaborem
· Un viatge per l’Univers .......................................................18
· Exercicis ......................................................................................19

En aquesta unitat aprendràs:

Què és un model de l’Univers.

Les característiques d’alguns grans models històrics de

l’Univers.

Que la Terra és un dels vuit planetes del sistema solar que

giren al voltant del Sol conjuntament amb una gran varie-
tat d’altres cossos.

Que el Sol és un més dels milers de milions d’estels de la

nostra galàxia, la Via Làctia.

Que la Via Làctia és una més dels milions de galàxies que

poblen l’Univers.

Que l’Univers està en expansió.

6 www.science-bits.com
nivers

www.science-bits.com 7
 Engeguem

Inconcebiblement gran
Vídeo
L’oceà és enorme i misteriós. En contemplar-lo, els nostres avant-
passats es quedaven estupefactes per la seva bellesa i immensitat i
es preguntaven què hi havia més enllà: altres terres? Altres éssers?

Endinsar-se a l’oceà per descobrir-ho era molt arriscat. Gairebé no

s’atrevien ni a xipollejar a la vora.

Ràpidament, els més audaços van construir vehicles per navegar;

petites embarcacions, que en molts casos, van ser la seva perdició i
en d’altres, els van portar a descobrir nous mons.

Quan avui mirem cap a l’Univers, ens sentim com aquells primers
humans bocabadats per l’oceà i fantasiem amb altres mons i altres
éssers.

Com ells, hem construït vehicles per explorar aquell oceà. Però fins
ara, només ens hem mullat els peus.

El sistema solar no és res més que l’escuma que formen les ones
sobre la sorra de la platja. Una escuma que ens ha revelat grans me-
ravelles i ens ha ajudat a sentir quina és la nostra posició a l’Univers.

L’Univers és inconcebiblement gran, bell i misteriós. Ens ha mostrat

ja coses, l’existència de les quals no havíem somniat.

Qui sap quines sorpreses ens esperen més enllà, en el gran oceà
còsmic?

8 science-bits.cat
Qüestions

a. Per què creus que el vídeo compara l’Univers amb un oceà i el sistema solar
amb la costa? Amb què està comparant l’exploració de l’Univers?

b. A què es refereix el vídeo amb l’expressió «només ens hem mullat els peus»?

c. Quins objectes de l’espai més proper coneixes?

d. Què en saps, de l’Univers més llunyà?

e. Quin lloc creus que ocupem a l’Univers?

q Un racó insignificant.
q El centre.
q Un lloc pròxim al centre, que és el Sol.
q Un lloc pròxim al centre.
q Un lloc important.

science-bits.cat 9
 Explorem

Descobrim quin és el nostre lloc a l’Univers

Per descriure l’Univers que ens envolta i determinar el lloc que hi ocupem,
fins fa pocs anys només comptàvem amb dues eines:
Les observacions que es poden fer des de la Terra, ja sigui a ull nu o
amb telescopis.
El nostre enginy per comprendre i interpretar el que signifiquen
aquestes observacions.

Creus que series capaç de determinar quin és el nostre lloc a l’Univers

simplement observant els astres del cel?

Simulador La disciplina científica que estudia els objectes del cel que es troben
més enllà de l’atmosfera terrestre, els astres, s’anomena astronomia.

En aquesta activitat utilitzarem un simulador del cel que ens permet

realitzar observacions i tractar de determinar el nostre lloc en l’univers.

Els astrònoms investiguen com són i com es mouen els astres, amb
l’objectiu d’entendre com és l’Univers i on s’hi situa la Terra.

A partir de les seves observacions, els astrònoms identifiquen patrons i

proven d’explicar-los construint models de l’Univers.

Els models són representacions sobre algun aspecte de la realitat que

deduïm a partir d’observacions.
Aquesta activitat es desenvolupa mit-
jançant l’ús d’un simulador d’accés El Sol
lliure (www.stellarium.org). L’objecte més evident del cel és el Sol.

a. Observa primer l’aspecte del Sol. Quina forma sembla que té?

Vídeo
b. És font de llum? q Sí q No

c. Observem ara els moviments aparents del Sol. Descriu el moviment

que el Sol realitza en el cel diàriament i que és l’origen del dia i de la nit.
Utilitza els punts cardinals (nord, sud, est, oest) per descriure aquest moviment.

Alternativament, l’activitat pot realit- d. Quins dels models proposats a la versió digital permeten explicar
zar-se mitjançant vídeos disponibles aquests moviments aparents? Descriu cadascun d’ells.
a la versió digital.

10 science-bits.cat
Els estels en un dia
Quan el Sol s’amaga a sota de l’horitzó, els estels es
converteixen en els astres més significatius.
a. Observem primer el seu aspecte. Quina forma
sembla que tinguin?
b. Són font de llum? q Sí q No
c. Centrem-nos ara en els moviments aparents
dels estels. Descriu el moviment que les estrelles
realitzen en el cel una nit qualsevol. Utilitza els
punts cardinals (nord, sud, est, oest) per descriure
aquest moviment.
d. Quins dels models proposats a la versió digital
permeten explicar aquests moviments aparents?
Descriu cadascun d’ells.
e. Algun dels models que podien explicar la pri-
mera observació, sobre el moviment diari del Sol,
ha perdut la seva validesa?
El models de l’Univers
Quan observem els moviments aparents
dels astres en el firmament, podem apreciar
patrons, és a dir, fenòmens o situacions que
es repeteixen.
No obstant, l’observació d’un patró aïllat,
com el moviment aparent del Sol cada
dia, pot ser explicada mitjançant diversos
models de l’Univers.
Per poder reduir el nombre de models vàlids
possibles és necessari combinar diverses ob-
servacions.
science-bits.cat
Els estels al llarg de l’any
a. Utilitza el simulador o visualitza el vídeo per ob-
servar com evoluciona el cel a la mateixa hora del
dia al llarg d’un any complet.
Veiem els mateixos estels al cel durant tot l’any?
Els estels ocupen la mateixa posició cada nit a la
mateixa hora?
La posició d’uns estels respecte als altres és sem-
pre la mateixa?
b. Quins dels models proposats a la versió digital
permeten explicar aquestes observacions? Des-
criu cadascun d’ells.
El moviment aparent del Sol, els estels i els
planetes es pot explicar tant mitjançant
models que situen la Terra al centre, com
mitjançant models que hi situen el Sol.
No és estrany que durant tants anys tothom
pensés que la Terra era el centre de l’Univers, ja
que la nostra experiència diària així ho sugge-
reix i les observacions a ull nu no ho desmentei-
xen fàcilment.
Els models científics són revisats i re-
interpretats contínuament tenint en
compte les noves observacions.
11
 Expliquem

Què és l’Univers?
Imatge
L’Univers és tot el que existeix, ha existit i existirà.

Els objectes que t’envolten, l’aire que respires, l’espai pel qual et mous,
el temps que transcorre i també tu mateix. Tot això i tota la resta és
l’Univers.

No obstant això, quan parlem de l’Univers acostumem a pensar en tot

allò que hi ha més enllà de la Terra, en aquella misteriosa immensitat que
podem observar al cel durant una nit clara.

La immensitat del cel estrellat. Som una mota de pols que forma part d’un Univers inimaginablement
gran.

Apunt Com coneixem l’Univers?

Realment no sabem com
és l’Univers. Tot el que
podem fer és deduir les
seves característiques
a partir de les observa-
cions realitzades.
Els éssers humans sempre hem intentat entendre com és l’Univers i
quin lloc hi ocupem. Tot el que sabem sobre el cosmos prové de les
observacions que hem pogut realitzar des de la nostra posició:
A ull nu
Amb telescopis des de la Terra o en òrbita

Mitjançant missions a altres indrets del sistema solar

Així, hem construït diversos models de l’Univers.

Els models de l’Univers són les formes en què imaginem com deu
Galeria ser el cosmos, deduïdes a partir de les observacions realitzades.

Instruments utilitzats per la huma- Al llarg de la història, hem reformulat moltes vegades el nostre model
nitat per a realitzar observacions de
de l’Univers per ajustar-lo a les noves i millors observacions.
l’Univers.

Telescopi de l’Observatori Astrofísic de Crimea. Radiotelescopis del VLA, Nou Mèxic. El telescopi espacial Hubble.

12 science-bits.cat
Models històrics de l’Univers

El model d’Aristòtil
Al segle IV aC, el filòsof grec Aristòtil va proposar el següent model de Animació
l’Univers:
Model d’Aristòtil.
La Terra es troba immòbil al centre de l’Univers.

Al seu voltant, incrustats en esferes trans- Mercuri

parents, giren dibuixant cercles perfectes la
Mart
Lluna, el Sol, Venus, Mercuri, Mart, Júpiter i
Saturn. Júpiter
Terra
L’última esfera no és transparent i ens prote-
Saturn Lluna
geix del foc etern, que es pot veure a través de
petits forats: els estels. Sol

Venus
La teoria que situa la Terra en el centre de
l’Univers es denomina geocentrisme. Estels fixos

El model de Ptolemeu
Al segle II dC, l’astrònom egipci Claudi Ptolemeu va perfeccionar el mo- Apunt
del d’Aristòtil per explicar la retrogradació dels planetes.
El model d’Aristòtil no
A vegades, els planetes, vistos des de la Terra, es frenen i fins i tot avancen servia per explicar el
en sentit contrari durant un temps. moviment de retrogra-
dació dels planetes. Per
En el model de Ptolemeu: això, Ptolemeu va haver
de modificar-lo.
Els planetes estan incrustats en esferes mòbils (epicicles), el centre
de les quals està incrustat en altres esferes mòbils (deferents) que
tenen el seu centre a la Terra.

Totes les esferes giren uniformement, cadascuna a la seva velocitat.

La fallida del model de Ptolemeu Animació

Durant catorze segles, el model de Ptolemeu va
ser considerat la millor explicació de l’estructura i Model de Ptolemeu.
el moviment de l’Univers.
Sol
No obstant això, al llarg d’aquest temps es van
obtenir noves observacions que es desviaven de Mart
les seves prediccions.
Júpiter
Terra
Per explicar-les, els astrònoms van incloure petits
canvis, cada vegada més subtils i complexos, en Saturn Lluna
l’estructura d’esferes de cada planeta.
Mercuri
Cap al segle XVI, el model s’havia complicat tant Venus
que resultava inabordable.
Estels fixos
Va començar a agafar força la idea que calia un
canvi.

science-bits.cat 13
 El model de Copèrnic
Animació Al segle XVI, l’astrònom polonès Nicolau Copèrnic va proposar una al-
ternativa revolucionària que va acabar triomfant.
Model de Copèrnic.
El Sol, i no la Terra, és el centre de l’Univers.
Terra La Terra és un planeta més.
Mart
Tots els planetes són cossos molt semblants
Júpiter a la Terra.
Sol
Saturn Els planetes giren al voltant del Sol seguint
Mercuri
trajectòries circulars a velocitats constants.
Venus
La Lluna no és un planeta, sinó que gira al
Lluna
voltant de la Terra.
Estels fixos Els estels romanen immòbils.

La teoria que situa el Sol al centre de

l’Univers s’anomena heliocentrisme.

El model de Kepler
El model copernicà va ser molt polèmic per les seves repercussions po-
Animació lítiques i religioses: la humanitat deixava d’ocupar el centre de l’Univers.
A més, no explicava amb precisió totes les observacions astronòmiques.
Model de Kepler.
Aleshores, l’astrònom alemany Johannes Kepler,
que disposava de les millors observacions de la
seva època, va proposar el seu model:

Els planetes es mouen seguint trajectòries

lleugerament el·líptiques.

El Sol està en un dels focus de cada el·lipse.

El moviment dels planetes no és uniforme

(canvien de velocitat).

El model de Kepler va permetre explicar totes

les observacions sobre el Sol i els planetes.

El model actual de l’Univers

Apunt
El model actual del
sistema solar afegeix dos
planetes més, que Kepler
desconeixia, i alguns
altres objectes astronò-
mics menors.
El sistema solar
Com a conseqüència de l’atracció gravitatòria del Sol, una multitud
d’objectes gira al seu voltant en òrbites el·líptiques.
Els més grans d’aquests objectes són els planetes: Mercuri, Venus,
la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.
Tots aquests planetes, excepte Mercuri i Venus, tenen satèl·lits que giren
al seu voltant.

14 science-bits.cat
Molts altres cossos més petits orbiten al voltant del Sol:

Asteroides: els asteroides són cossos rocosos massa petits per te-
nir la forma esfèrica característica dels planetes.

Planetes nans: els planetes nans són cossos esfèrics i rocosos

d’una mida intermèdia, entre la dels planetes i els asteroides.
Galeria
Cometes: els cometes són cossos celestes constituïts per gel i ro-
ques que orbiten al voltant del Sol seguint trajectòries el·líptiques
molt pronunciades. Fotografies reals d’alguns objectes
menors del sistema solar.

Fotografia real de l’asteroide Vesta (NASA). Fotografia real del planeta nan Ceres Fotografia real del cometa Halley (NASA).
(NASA).

El Sol és un estel

El Sol no és un astre excepcional: els estels que veiem al firma-

Vídeo
ment són també sols, però molt llunyans.
Vídeo real del Sol realitzat per l’obser-
vatori solar SOHO (ESA&NASA).
L’estel que hi ha més a prop del Sol està tan lluny que les unitats que acos-
tumem a utilitzar a la Terra per mesurar distàncies resulten molt poc pràc-
tiques. Per això, utilitzem els anys llum.

Un any llum és la distància que recorre la llum en un any. La velocitat de

la llum és de 300.000 km/s.

Hi ha centenars de milers de milions d’estels i hem descobert que

molts, com el nostre Sol, tenen planetes orbitant al seu voltant.

Els estels són «forns» de matèria

Els estels són enormes boles de gas on s’hi produeixen contínuament
explosions termonuclears com les de les bombes d’hidrogen. Aquest Imatge
és l’origen de l’energia dels estels.

A les explosions termonuclears, els àtoms d’hidrogen es fusionen per

formar àtoms d’heli. Fusions consecutives d’aquests àtoms i del resul-
tat d’aquestes donen lloc a la resta dels elements de la taula periòdica.

Els estels són grans «forns» on es formen tots els elements que
existeixen.

Per això podem dir que som «pols d’estels».

El Sol, el nostre estel.

science-bits.cat 15

Galeria
Fotografies reals de nebuloses.
M42, la nebulosa d’Orió (NASA).
Apunt
La Via Làctia és la galàxia
on vivim.
Galeria
Fotografies reals de galàxies.
M74, una galàxia espiral (NASA).
16
Els estels neixen en nebuloses
Quan observem el firmament podem distingir alguns objectes que
clarament no són estels ni planetes: es mostren com núvols difosos i
reben el nom de nebuloses.
Les nebuloses són enormes zones de l’espai interestel·lar en
què hi ha una major concentració de gas i pols.
Moltes de les nebuloses són els llocs on «neixen» els estels, mitjançant
l’agregació del gas i la pols per efecte de la gravetat.
Altres nebuloses, en canvi, són les restes d’estels en les últimes etapes
de la seva vida. Són molt més petites que les anteriors i es denominen
nebuloses planetàries.
Nebulosa NGC604 (NASA). Nebulosa del cap de cavall (NASA).
Estels i nebuloses s’agrupen en galàxies
Al cel hi ha altres objectes d’aspecte difús que no són nebuloses. Són
molt més grans i llunyans que qualsevol nebulosa o qualsevol estel del
firmament. Són galàxies.
Una galàxia és un conjunt de milers de milions d’estels i nebuloses.
Existeixen més de cent mil milions de galàxies a l’Univers, aïllades en-
tre si per distàncies increïbles, molt més grans que les que separen els
estels d’una mateixa galàxia.
Els estels i nebuloses que observem al cel formen part de la nostra ga-
làxia: la Via Làctia.
NGC 1300, una galàxia espiral barrada (NASA). M82, una galàxia irregular (NASA).
science-bits.cat
Les galàxies s’allunyen les unes de les altres
Les observacions de què disposem mostren que totes les galàxies s’es-
tan distanciant de nosaltres.
Imatge
Podria semblar que aquesta observació ens resitua en el centre de
l’Univers, però no hi ha res més lluny de la realitat.

A més a més, com més llunyana és una galàxia, més ràpidament

s’allunya.

Aparentment, l’única explicació consistent és que el mateix Univers es

troba en expansió, fins i tot l’espai entre galàxies, de manera que totes
Fotografia de l’espai profund. Cada
les galàxies s’allunyen de tota la resta a la vegada. punt de llum correspon a una galàxia.

El Big Bang
Si l’Univers està en expansió, en el passat va haver de ser molt més petit
del que és ara.

Segons la teoria del Big Bang, al principi tot l’Univers es trobava

superconcentrat en un petit punt i no existien ni el temps ni l’espai.

Aleshores, per alguna raó, l’Univers va explotar i es va començar a

expandir. Imatge
Les observacions i càlculs de què disposem a dia d’avui indiquen que Amb el Big Bang va començar tot
l’Univers ha estat expandint-se durant uns 13.000 milions d’anys. el que existeix, inclosos l’espai i el
temps.

Temps

science-bits.cat 17
 Elaborem

Un viatge per l’Univers

Vídeo Visualitza el vídeo que trobaràs a la versió digital.

Quadern de bitàcola
Acabes de participar en un increïble viatge per l’Univers, partint de la
superfície de la Terra. És un viatge imaginari que ens mostra el cosmos
tal com avui dia creiem que és.

Pel camí has anat trobant diversos objectes celestes de naturaleses molt
diferents que podem observar des de la Terra.

Tasca

Imagina que ets l’astronauta que ha estat escollit per realitzar aquest viatge
extraordinari i escriu un diari del teu viatge amb descripcions dels objectes
que vas trobant.

Indica, a més a més, a quina distància aproximada es troben de la Terra.

Escriu les distàncies en quilòmetres i en anys llum.

Redacta el teu quadern de bitàcola en forma de blog, dedicant una

+ entrada als objectes més destacats que observis durant el viatge.
Busca i inclou imatges i informació de cadascun.

18 science-bits.cat

Què és l’Univers?
1. Un pàl·lid puntet blau
«Som una mota de pols en un Univers inimagi-
nablement gran». És molt probable que aquestes
paraules, que no són teves, no tinguin cap significat
especial per a tu. Observa atentament en la versió
digital dues imatges reals i escriu, amb les teves
paraules, què et fan sentir.
2. Cosmos
Llegeix el text i respon les preguntes.
A la vora de l’oceà còsmic
El cosmos és tot allò que és, va ser o serà alguna
vegada. Les nostres contemplacions més dèbils
del cosmos ens commouen: un formigueig ens
recorre l’esquena, se’ns trenca la veu, ens inunda
una sensació de feblesa, com la d’una memòria
distant, o la d’una caiguda des de molt amunt.
Sabem que ens estem acostant al més gran dels
misteris.
La mida i l’edat del cosmos estan més enllà de
l’enteniment humà ordinari. La nostra diminuta
llar planetària està perduda en alguna ban-
da entre la immensitat i l’eternitat. Des d’una
perspectiva còsmica, la majoria de les preocu-
pacions humanes semblen insignificants, fins i
tot frívoles. Tot i això, la nostra espècie és jove,
curiosa i valenta, i promet molt. En els últims
mil·lennis hem dut a terme els descobriments
més sorprenents i inesperats sobre el cosmos i el
lloc que hi ocupem, exploracions que són certa-
ment estimulants. Ens recorden que els humans
hem evolucionat per desitjar saber, que enten-
dre és alegria, que el coneixement és un requisit
essencial per sobreviure. Crec que el nostre futur
depèn de com de bé coneguem aquest cosmos
en què flotem com una mota de pols a l’alba.
Aquestes exploracions requereixen tant escep-
ticisme com imaginació. La imaginació sovint
ens conduirà a mons que mai no existiren.
Però sense ella no anem enlloc. L’escepticisme
ens ajuda a distingir la suposició del fet, amb
l’objectiu de posar a prova les nostres espe-
culacions. El cosmos posseeix una riquesa
incommensurable: en fets elegants, en interre-
lacions exquisides, en la subtil maquinària de la
meravella.
La superfície de la Terra és la costa de l’oceà
còsmic. Des d’aquí hem après gairebé tot el que
sabem.
science-bits.cat
EXERCICIS
Recentment hem anat una mica més enllà
del mar, prou per mullar-nos els peus o, com a
màxim, humitejar-nos els turmells. Sembla que
l’aigua ens hi convidi. L’oceà ens crida. Alguna
part del nostre ésser sap que precisament d’allà
és d’on venim. I desitgem tornar-hi.
Carl Sagan, Cosmos (1980)
a. Per què l’autor diu que surem en el cosmos
«com una mota de pols a l’alba»?
b. Per què creus que l’autor compara l’Univers amb
un oceà i la superfície de la Terra amb la costa?
c. Què tracta d’expressar l’autor quan diu que
de moment ens hem endinsat al mar «prou per
mullar-nos els peus o, com a màxim, humitejar-nos
els turmells»?
d. «En els últims mil·lennis hem dut a terme els
descobriments més sorprenents i inesperats sobre
el cosmos». Com creus que és el cosmos? Quin lloc
creus que ocupem en ell?
e. Carl Sagan, l’autor d’aquest text, era un cèlebre
astrònom de finals del segle XX. A què es dedica
un astrònom?
El model d’Aristòtil
3. Planetes i dies de la setmana
A l’antiguitat, els planetes eren els astres visibles a
simple vista, el moviment dels quals és diferent al
dels innombrables estels fixos: el Sol, la Lluna, Mer-
curi, Venus, Mart, Júpiter i Saturn.
Excepte el Sol i la Lluna, els altres planetes repre-
sentaven alguns dels déus més importants de la
mitologia romana. A quin déu/planeta corresponia
cada dia de la setmana?
Dilluns Mercuri
Dimarts Venus
Dimecres Sol
Dijous Lluna
Divendres Mart
Dissabte Júpiter
Diumenge Saturn
19
 EXERCICIS
4. Qui va ser Aristòtil?
Busca informació sobre Aristòtil i respon les pre-
guntes següents:
a. En quin país de l’actualitat va néixer Aristòtil?
q Grècia
q Macedònia
q Itàlia
q Turquia

b. En quin segle va néixer?

q IV aC
q III dC g. Quines característiques ofereix el model del
q XV dC cosmos d’Aristòtil?
q XVIII dC q L’Univers és finit i esfèric.
q La Terra es troba en el centre de l’Univers.
c. En què destacava el seu model de l’Univers?
q El Sol es troba en el centre de l’Univers.
q En què situava el Sol en el centre.
q La Terra no és un planeta.
q En què situava la Terra en el centre.
q La Lluna gira al voltant del Sol.
q En què considerava que l’Univers era infinit.
q Els planetes giren al voltant del Sol.
q En què considerava que cap astre girava al
voltant de la Terra. q El Sol gira al voltant de la Terra.
q L’Univers és infinit.
d. Qui va ser el mestre més important d’Aristòtil?
q Els planetes i el Sol es mouen seguint trajec-
q Plató tòries circulars.
q Sòcrates
El model de Ptolemeu
q Demòcrit
q Empèdocles 5. Qui va ser Claudi Ptolemeu?
Busca informació sobre Ptolemeu i respon les
e. Qui va ser el deixeble més famós d’Aristòtil? preguntes següents:
q Sòcrates a. En quin país actual va néixer Ptolemeu?
q Juli Cèsar q Egipte
q Alexandre Magne q Grècia
q Cleopatra q Turquia
q Itàlia
f. Quina teoria del cosmos defensava Aristòtil?
q La teoria geocentrista b. En quin segle va viure?
q La teoria heliocentrista q IV aC
q La teoria selenocentrista q II dC
q Cap de les altres respostes. q XVI dC
q XVIII dC

20 science-bits.cat
 EXERCICIS
c. En les idees de qui es va basar per elaborar el h. Per què Ptolemeu va haver de modificar el
seu model de l’Univers? model vigent a la seva època?
q Plató q Perquè no aconseguia explicar correctament
el moviment dels planetes.
q Galileu
q Perquè s’havien descobert nous planetes
q Aristòtil
que calia afegir-hi.
q Cleopatra
q Perquè no servia per explicar el fenomen de
les estacions.
d. Quina va ser la seva obra més important?
q Perquè no permetia donar explicació als
q Almagestum
eclipsis.
q Mechanica
q Sidereus nuncius
q De stella nova

e. Quina teoria sobre el cosmos es defensava en

l’obra més important de Ptolemeu?
q La teoria geocentrista
q La teoria heliocentrista
q La teoria selenocentrista
q Cap de les altres respostes

f. Quines característiques ofereix el model del

cosmos de Ptolemeu?
q L’Univers és infinit.
q L’Univers és finit i esfèric.
q La Terra es troba en el centre de l’Univers.
El model de Copèrnic
q El Sol es troba en el centre de l’Univers.
q La Terra no és un planeta. 6. Qui va ser Nicolau Copèrnic?
Busca informació sobre Copèrnic i respon les pre-
q La Lluna gira al voltant del Sol.
guntes següents:
q Els planetes giren al voltant del Sol.
a. En quin país va néixer Copèrnic?
q El Sol gira al voltant de la Terra.
q Polònia
q La Terra està immòbil.
q Rússia
g. Quina novetat important aporta el model de q Alemanya
Ptolemeu? q Itàlia
q La Terra no és esfèrica, sinó plana.
b. En quin segle va néixer?
q La Terra es situa al centre de l’Univers.
q IV aC
q Els planetes realitzen dos moviments circu-
lars al mateix temps. q II dC
q Existeixen molts altres planetes girant al q XV dC
voltant de la Terra.
q XVIII dC

science-bits.cat 21
 EXERCICIS
c. En què destacava el seu model de l’Univers? g. Quin pensador grec havia defensat la mateixa
teoria que Copèrnic diversos segles abans?
q En què situava la Terra en el centre.
q Aristarc de Samos
q En què situava el Sol en el centre.
q Aristòtil
q En què considerava que l’Univers era esfèric.
q Tales de Milet
q En què considerava que cap astre girava al
voltant de la Terra. q Sòcrates

d. Quina va ser la seva obra més important? 7. Novetats del model copernicà
Selecciona entre les opcions següents les aportaci-
q De stella nova
ons al model d’Univers que va fer Copèrnic.
q Sidereus nuncius
q Va proposar que el moviment d’alguns astres
q Philosophiae naturalis principia mathematica no era circular i uniforme.
q De revolutionibus orbium coelestium q Va proposar que tots els planetes eren cossos
semblants a la Terra.
e. Qui va defensar el model de Copèrnic després q Va eliminar les esferes dels planetes.
de la seva mort?
q Va proposar que la Lluna era l’únic objecte
q Claudi Ptolemeu que girava al voltant de la Terra.
q Leonardo da Vinci q Va situar el Sol al centre de l’Univers.
q Galileu Galilei
q Cristófor Colom 8. De revolutionibus orbium coelestium
Llegeix aquest fragment de l’obra més important de
f. Quina teoria es defensava a l’obra més impor- Nicolau Copèrnic i respon les preguntes següents.
tant de Copèrnic? La primera i més allunyada de totes és l’esfera dels
q La teoria geocentrista estels fixos, que conté totes les coses i que, per tant,
és immòbil. És, doncs, el lloc de l’Univers respecte
q La teoria heliocentrista del qual s’estableix el moviment i la posició de tots
q La teoria selenocentrista els altres astres. […] Aleshores ve Saturn, el primer
dels planetes, que completa la seva revolució en
q Cap de les altres respostes trenta anys. Després d’aquest hi ha Júpiter, que
tarda dotze anys a completar-la. A continuació,
Mart, que triga dos anys. El quart lloc l’ocupa la
revolució anual de l’orbe terrestre, el qual conté la
Terra juntament amb la Lluna. Després, Venus, el
període del qual és de nou mesos; i finalment, el
sisè lloc correspon a Mercuri, que completa un gir
orbital cada vuitanta dies.
Al mig de tots hi ha el Sol. En efecte, qui, en aquest
esplèndid temple, el podria col·locar en un lloc
millor, des d’on ho pugui il·luminar tot? Amb raó
alguns l’han anomenat la làmpada del món; d’al-
tres, esperit, i d’altres, rector. Trismegist l’anomena
el déu visible; i l’Electra de Sòfocles, el que tot ho
veu. D’aquesta manera, com si reposés sobre un
tron reial, el Sol governa la família dels astres que
giren al seu voltant.

22 science-bits.cat
 EXERCICIS
[…] Així, doncs, trobem en aquesta admirable
ordenació una simetria del món i un nexe d’har-
monia entre el moviment i la magnitud dels orbes
que no podem trobar de cap altra manera.

a. Què exposa Copèrnic en aquestes línies?

b. Quines raons utilitza Copèrnic per justificar la
validesa del seu model? Consideres que aquests
arguments són científics?
c. Copèrnic detalla el temps que tarda cada plane-
ta a fer una volta completa al voltant del Sol. Són
correctes aquestes dades comparades amb el que
sabem actualment?
d. Quins planetes no esmenta Copèrnic en el seu
model? Per què?

A la imatge pots observar un detall d’una pàgina

original de la primera edició de l’obra de Copèrnic.
e. Què representa la il·lustració?
f. En quina llengua estan escrits els textos?
g. En quina llengua hauria escrit la seva obra Co-
pèrnic actualment si hagués volgut fer-la arribar a
tota la comunitat científica?

El model de Kepler

9. Qui era Johannes Kepler? c. En què destacava el seu model de l’Univers?

Busca informació sobre Kepler i respon les pregun-
q En què situava la Terra en el centre.
tes següents:
q En què considerava que l’Univers era esfèric.
a. En quin país va néixer Kepler?
q En què les trajectòries dels planetes no eren
q Polònia
circulars.
q Suïssa
q En què considerava que cap astre girava al
q Alemanya voltant de la Terra.
q Àustria
d. Quina va ser la seva obra més important per a la
cosmologia?
b. En quin segle va néixer?
q Astronomia nova
q IV aC
q De stella nova
q III dC
q Sidereus nuncius
q XVI dC
q XVIII dC

science-bits.cat 23
 EXERCICIS
e. Qui va proporcionar a Kepler les millors dades
d’observacions astronòmiques de la seva època?
q Tycho Brahe
q Galileu Galilei
q Christiaan Huygens
q Isaac Newton

f. Sota quina teoria es posicionava Kepler?

q La teoria geocentrista
q La teoria heliocentrista
q La teoria selenocentrista
q Cap de les altres respostes.
g. Quina altra gran aportació va fer Kepler que
anava en contra de les idees anteriors sobre
l’Univers?
q El Sol és el centre de l’Univers.
q Els planetes no són cossos esfèrics.
q La Lluna no és l’astre més proper a la Terra.
q Els planetes no es desplacen a velocitat
constant.
10. Novetats del model keplerià
Selecciona entre les opcions següents les aporta-
cions al model d’Univers que va fer Kepler.
q Va situar el Sol en el centre de l’Univers.
q Va proposar que tots els planetes eren cossos
similars a la Terra.
q Va proposar que la Lluna girava al voltant de
la Terra.
q Va proposar que el moviment d’alguns astres
no era circular i uniforme.
q Va eliminar les esferes dels planetes.

El sistema solar

11. Els planetes segons la seva distància al Sol
Ordena els planetes de més proper a més allunyat
del Sol.
12. Els planetes segons la seva mida
Ordena els planetes del sistema solar de més gran a
més petit.
13. Classificació dels cossos del sistema solar
Omple els buits.
a. Un ........... del sistema solar és un cos celeste que:
Orbita al voltant del Sol.
Té massa suficient perquè la força de gravetat li
hagi donat una forma pràcticament esfèrica.
Ha «netejat» l’entorn de la seva òrbita d’altres
cossos menors.
b. Un ........... és un cos celeste que orbita al voltant d’un
planeta del sistema solar.
c. Un ........... del sistema solar és un cos celeste que:
Orbita al voltant del Sol.
Té prou massa perquè la seva força de gravetat li
hagi donat una forma pràcticament esfèrica.
No ha «netejat» l’entorn de la seva òrbita d’altres
cossos menors.
d. Un ........... del sistema solar és un cos celeste que:
Orbita al voltant del Sol.
No té prou massa perquè la seva força de grave-
tat li hagi donat una forma pràcticament esfèrica.

24 science-bits.cat
 EXERCICIS
El Sol és un estel

14. Viatge al Sol b. A Alfa Centauri hi ha l’estel més pròxim a la Terra

Quant tardaria, aproximadament, una nau espacial després del Sol. Concretament, es troba a 4, 4 anys
terrícola a arribar al Sol si viatgés a una velocitat 10 llum.
vegades inferior a la de la llum? Segons aquesta dada, a quants quilòmetres de dis-
q 8 minuts tància està situat?
q 80 minuts q 4,2 · 1013 km
q 800 minuts q 4,2 · 1011 km
q 3,4 · 1014 km
15. Anys llum i quilòmetres
a. Considerant que la llum viatja a una velocitat de q 3,4 · 1012 km
300.000 km/s, a quants quilòmetres equival un any
llum? O, en altres paraules: quina distància recorre la c. Els cúmuls globulars són agrupacions denses
llum en un any? d’estels molt vells. El cúmul globular M80 es troba a
uns 28.000 anys llum.
En un any hi ha ............... dies. En un dia hi ha ...............
hores. Per tant, en un any hi ha ............... hores. A quants quilòmetres es troba M80?
En una hora hi ha ............... minuts. Per tant, en un q 1,2 · 1018 km
any hi ha ............... minuts. q 2,6 · 1017 km
En un minut hi ha ............... segons. Per tant, en un q 2,6 · 1019 km
any hi ha ............... segons.
q 1,2 · 1016 km
Si la llum recorre ............... km en un segon, en un
any recorrerà ............... km.

Estels i nebuloses s’agrupen en galàxies

16. La mida dels objectes de l’Univers

Ordena de més petit a més gran els objectes de l’Univers.

a. Nebulosa b. Galàxia c. Asteroide

d. Planeta nan e. Estel f. Planeta

science-bits.cat 25
 ANOTACIONS

26 science-bits.cat
 ANOTACIONS

science-bits.cat 27
 ANOTACIONS

28 science-bits.cat
 La Terra a l’Univers

Unitats associades:

El sistema solar Sistema Sol-Terra-Lluna

Roques i minerals Dinàmica atmosfèrica i el temps

science-bits.cat
science-bits.cat