Biologia Animal Matisos a la de nció d’animal: son tots heteròtrofs?

Endosimbiont: organisme que viu a l’interior d’un altre

Son tots pluricel·lulars? Sí però no tots formen
TEMA 1. DEFINICIÓ ANIMAL I MÈTODES D’ESTUDI veritables teixits, com es el cas dels porífers
(esponges).
De nició d’animal: organisme eucariota, heteròtrof
i pluricel·lular. Estadi del desenvolupament
Organismes tradicionalment considerats d’a nitat
embrionari amb 2 o 3 capes de cèl·lules que
animal
determinen el seu pla corporal adult, tret que hi
hagi metamorfosi*. Pertanyen al Regne Animalia, El cas dels protistes heteròtrofs (= protozous). Hi ha
grup evolutivament proper als Fongs. tres grans morfologies de protozous:
*metamorfosi: s un transformaci anat mica profunda que experimenten els nounats
d’alguns animals per esdevenir adults. El nounat rep el nom de larva.
- agel·lat: es mou de forma helicoïdal. Extensió de la
Desenvolupament embrionari: Seqüència de
membrana citoplasmàtica.
canvis que experimenta un zigot ns que neix.
Dins d’aquest hi ha diferents estats: - Ciliat: la membrana citoplasmàtica està protegida per
cilis, ho utiltzen per desplaçar-se en l’aigua i també
Zigot —> Mòrula —> Blàstula —> Gàstrula —> Embrió
generen corrents per transportar els aliments.

- Ameba: es desplaça per extensió del citoplasma

(pseudopolis —> falsos pies)
Capes embrionàries:
Els protozous han interessat als zo legs per 3 grans
raons:
Les cèl·lules
mesodèrmiques
donen lloc a una 1) Hi ha una hip tesi que postula que l’origen evolutiu
tercera capa. dels animals estaria en associacions de protozous. Son
associacions que formen com a mecanisme de
Animals diblàstics (Cnidaris, porífers) defensa i per atraure més aliments. Els coano agel·lats
Animals triblàstics (vertebrats I equinoderms) colonials podrien haver estat l’origen del teixit de
Desenvolupament postembrionari: metamorfosi l’esponja, ja que s’assemblen als coanòcits.
La metamorfosi s un transformaci anat mica
2) S n importants al cicle dels nutrients i com a
profunda que experimenten els nounats d’alguns
bioindicadors a les estacions depuradores d’aig es
animals per esdevenir
residuals (EDAR). Hi ha una successió ecològica,
adults. El nounat rep el nom
primer arriben els agelats (tenen una reproducció i
de larva.
movilitat més ràpida), després els ciliats i els metazous.
Es passa de comunitats planctòniques a comunitats
bentòniques ( xes al substrat).

3) Poden ser par sits de l’esp cie humana, d’animals

Pot suposar que hi hagi canvis en el patr de
dom stics i silvestres. La parasitòsi dóna lloc a
simetria amb el desenvolupament de l’individu. Els
problemes medioambientals.
possibles que hi ha son: asimetria, radial i bilateral.
Un exemple seria el cas de Asteroidea, passa de M todes d’estudi dels animals
simetria bilateral a una pentaradial.
Observacionals: no manipulatius, manipulatius o
experimentals, anatomia comparada.

Estudis bibliogr cs o de s ntesi: Revisions d’un

determinat tema sense quanti caci (article d’opini ) i
Revisions quanti cades sobre un tema (metaan lisi)
fl
è
fi
è
ó
é
fi
fi
fi
ò
à
é
à
fi
ó
fl
ò
fi
è
í
ó
fi
ò
ó
ò
ó
fl
à
fi
ü
ó
 La importància d’aplicar el mètode cientí c TEMA 2. NIVELLS D’ORGANITZACIÓ BIOLÒGICA
Es calcula la probabilitat que tingui lloc un event DELS ANIMALS I LA SEVA IMPORTÀNCIA ALS
ESTUDIS MEDIAMBIENTALS
(ex. trobar un llop a una plantaci de pins).
Comparar la resposta de grups d’individuus sota De nició de nivell d’organització biològica
un determinat tractament en relaci a la dels grups
control i hi ha difer ncies estad stiques Individu: cada ser viu organitzat d’acord a l’espècie a la
signi catives. que pertany i que viu de forma autònoma.
Població: conjunt d’individus d’una mateixa espècie
L’ tica a l’estudi dels animals que tenen unes característiques genètiques que els
diferencien dels d’altres poblacions.
També és important que els nostres
Comunitat: conjunt d’individus d’espècies
estudis causin el menor impacte
possible al medi natural. Cal: diferents que interactuen entre ells.
Ecosistema: és el resultat de l’interacció
- Prendre mesures de entre els éssers vius i l’hàbitat.
bioseguretat adients

- Seguir els protocols de benestar Biodiversitat: diversitat biològica, la

animal que marca la institució. diversitat de formes de vida. És un
concepte polisèmic que engloba
- Quan aquests manquin, aplicar la diferents nivells d’organització
lògica i la ética.
biològica.
Es seguiran uns procediments de Els estudis fan referència a la diversitat
recerca no invasius (des de lluny), poc taxonòmica, funcional (o ecològica),
invasius (intentant invadir el mínim genètica/molecular (de vies
possible) o letals (si s’ha de manipular directament, metabòliques presents en un hàbitat) o de paisatges/
ja que si es deixa lliure un altre cop, té poques hàbitats (la comunitat amb l’ambient quin paisatge
probabilitats de sobreviure per ell mateix). donen).

Avenços en els procediments no invasius: DNA
ambiental, video trampeig i censos acústics
manuals o automàtics, detecció d’excrements i
d’altres rastres, ús d’animals morts accidentalment
Consideracions nals a la recollida de mostres
1) No totes les mostres serveixen per a totes les
an lisis. Als estudis d’identi cació genètica
d’espècies: congelar a -20º i en etanol Absolut. En
estudis de contaminants: congelat a -20º, lio litzat
i assecat.
2) La captura suposa un estr s pels animals i, com
a tal, pot alterar la lectura d’alguns par metres. Per
exemple, l’estrés, a través de mesurar els nivells
de cortisol de sang.
Com els impactes alteren els nivells d’organització
biològica
Els efectes biològics dels impactes mediambientals
depenen del tipus d’impacte, la intensitat, la freqüència
i el context històric de l’àrea d’estudi.
El tòxic pot produir la mort, però si no arriba a la mort
pot actuar sobre la siologia interna de l’animal i això
dóna que
s’ajusti, donant lloc a patologies i disfuncions
siològiques i acabi morint. Si no les produeix, hi ha
aclimatització i adaptació donant lloc a generacions
resistens a aquest
toxic.

Alternatives per la recollida de mostres seria

mesurar a teixits inerts com pèl, plomes o escates.
Un altre, seria mesurar el percentatge relatiu de
glòbuls blancs, ja que a partir d’aquestes dades es
pot saber l’estrés. Això es fa mesurant ratio entre
limfòcits i neutrò ls. (Problema: mesura indirecta, pot estar afectada per infeccions)
fi
é
á
fi
fi
fi
fi
fi
è
è
fi
ó
à
ó
fi
í
fi