El procés d’especiació dels durbecs a Hawai

Biologia Animal
TEMA 4: RADIACIÓ EVOLUTIVA DELS ANIMALS
Concepte de radiació evolutiva
Increment de la diversitat biològica a partir d’un
ancestre comú degut a l’actuació de mecanismes
d’aïllament reproductor.
Mecanismes d’aïllament reproductor prezigòtics
(actuen abans de la fecundació):
A. Ecològic o d’hàbitat (no comparteixen espai
físic)
L’espècie humana altera el context eco-evolutiu
B. Temporal o estacional (s’activen sexualment
El context eco-evolutiu de les illes Hawaii era
a diferent temps)
natural, però l’activitat humana altera els contexts
C. Etològic o sexual (no eco-evolutius a través de, per exemple:
reconeixen el ritual de
Fragmentació de l’hàbitat: Si es trenca la
festeig de l’altre)
connectivitat entre poblacions pot haver aïllament
reproductor com al cas de les mosques que
el ritual d’aparellament d’una
espècie no encaixa amb l’altre quedaven aïllades de la población donadora. Les
Mecanismes espècies que siguin poc mòvils s’extinguiràn
d’aïllament reproductor Causes: tala de boscos, construcció ciutats,
postzigòtics carreteres, presses als rius…

A. Inviabilitat de l’híbrid Introduint poblacions invasores:

Condicionada pel moviment de
B. Esterilitat de l’híbrid mercaderia i l’expansió ve condicionada
Un dels exemples clàssics d’especiació és la deguda per la manca d’enemics naturals i el recurs
directament a factors naturals com l’aillament trò c no apro tat per altres drosofílids. S’ha
geogrà c: Aparició establert per la manca d’enemics naturals: els
d’una barrera física depredadors de drosofílds son incapaços de
reconèixer les mosques exòtiques. Per tant, hi ha
Trenca una població
un recurs desapro tat: la capacitat de menjar el
per la meitat. Punts Blaus:
fruit vermell abans de la seva putrefacció.
individus. El ux genètic es trenca, amb el pas del
temps aquests que estan separats pasaràn a ser d’una El nou context eco-evolutiu creat fruit de la
altre espècie. interacció entre poblacions d’espècies invasores i
natives i els altres impactes d’origen antròpic té
Aparició d’una nova
dos possibles destins:
població: Migració
d’individus d’una
població donadora a
una illa que no tenia aquesta espècie. Ex: Drosophila
Pel moviment de les corrents d’aire s’aconsegueix que
arribin uns individus a aquesta Illa.
fi
fi
fl
fi
fi
 Evidència d’extinció: La rata negra arriba a l’illa d’Austràlia on les
espècies natives no coneixen al depredador i no poden realitzar
una estratègia. Les rates van arribar dins dels vaixells de mercaderies colonitzant el Port i expandint-se
pel territori.
Adaptacions evolutives: Badia del riu Elizabeth: en aquesta badia va tenir lloc una contaminació per
hidrocarburs que s’originen per la combustió. Actua una pressió de selecció. Hi ha uns indiviuds que
per atzar tenen capacitat d’actuar millor a la contaminació en comptes dels altres. Aquest invidividus
donen lloc a altres individus que fa que neixi una població tolerant a la contaminació d’aquests
hidrocarburs.
Les radiacions evolutives en temps geològics
Les extincions ara son d’actualitat perquè l’espècie humana ha accelerat “el ritme” natural dels
processos biològics del planeta. Ocorren extincions en temps geològics curts.
Les extincions que han hagut ha Donat oportunitats biològiques perquè hi ha menys competidors,
recursos desapro tats i menys depredadors. És l’exemple dels dinosaures, quan es van extinguir van
deixar el seu nínxol ecològic i els mamífers van tenir un èxit ecològic.

Història de la vida animal a la Terra: Precambrià - Augmenta la concentració d’oxígen atmosfèric

(activitat cianobacteris) → ltre de selecció:
La Fauna d’Ediacara: patrons que recorden a
algunes espècies van ser capaces de treure pro t
organismes actuals. Quan s’estudien els fòssils I
al oxígen i van adquirir el metabolisme aeròbic
s’agafen fragments, es reconstrueix i recorda a
(més favorable).
altres espècies. També hi ha evidències de
bioconstruccions que feien els organismes - Fragmentació de Pannotia i canvis climàtics
associat a la precipitació del carbonat de calci (glaciació): Diversi cació dels hàbitats disponibles
(estromatolitos). (hàbitats que no estaven ocupats per ningú)
El Paleozoic (Cambrià) - Creació i diversi cació d’hàbitats marins: puja el
nivell del mar i apareixen zones literals poc fondes
L’explosió del Cambrià: va haver una aparició
sobtada de molts grups d’animals —> radiació Innovacions evolutives fruit de les oportunitats
evolutiva i aquest procés de diversi cació va ecològiques
donar lloc a 11 lums. A diferència del
1. Primera evidència de la relació depredador-
precambrià que no hi havia evidències
presa al registre fòssil: Anomalocaris - Trilobits
d’animals.
2. Apareixen els dissenys morfològics bàsics que
* Fílum: embrancament dins de la jerarquia
prevalen als animals actuals: constància de que ja
taxonòmica que classi ca els organismes
eren animals
segons els patrons més generals de la seva
arquitectura corporal. 3. S’incrementa la complexitat biològica i
apareixen els cordats: estructura corporal més
Causa de l’Explosió Càmbrica: oportunitats
complexa.
ecològiques:
* Cordat deriva de la presència de notocorda: un
- Augment de competència ecològica: Hi havien
eix esquelèctic que ha estat substituït progressi-
molts nínxols ecològics dins del planeta. Quan
vament per vèrtebres al llarg de l’evolució del fílum.
apareixen alguns organismes hi ha increment de
competència, no tots poden utilitzar el recurs de 4. Apareixen els primers craniats (nova innovació
la mateixa manera. evolutiva → crani)
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
 Ordovicià Carbonífer
Té lloc una gran diversi cació al medi marí i Al medi aquàtic: Fons del mar cobert de lliris de
s’inicïa la conquesta del medi terrestre per part mar (parents propers evolutivament dels actuals
dels artròpodes. 1a gran extinció massiva equinoderms). Actualment no tenen èxit evolutiu
perquè han sortit altres grups d’equinoderms que
Silurià
han ocupat el seu nínxol ecològic.
1. Apareixen al registre fòssil les primeres plantes
Al medi terrestre: gegantisme als artròpodes,
vasculars i la diversi cació dels artròpodes
diversi cació dels am bis i aparició dels primers
terrestres i la de cnidaris al medi marí. Les
rèptils.
plantes vasculars tenen vasos conductors que
els hi permeten transportar la savia bruta i neta, El repte d’evitar la dessecació fora de l’aigua
per tant la diversi cació animal va ser causa de la dels adults i els embrions
diversi cació del seu aliment.
els am bis tenen la pell molt humida per fer la
2. Apareixen els primers craniats amb respiració cutànea, si no fos humida no sería
mandíbules: gnatostomats. Avantatge ecològica: possible, però això te un contrapunt: el repte de
capturen presses i obtenen més energia de perdre molta aigua per la pell.
l’aliment ingerit (un ltrador obté poca energia en
Aquesta pell passa a ser menys imper-meable
comparació amb un craniat).
perquè augmenta la queratina que es una proteïna
Devonià impermeable.
Al medi aquàtic: apareixen al registre fòssil els També hi ha adpatació des del punt de vista de
mol·luscs bivales d’aigua dolça, ammonoïdeus, reproducció: apareix l’ou anamniota i dins està
condrictis (taurons) i oesteïctis (peixos ossis). l’embrió nedant en aigua, aigua que penetra dins
del ou per osmosi (els am bis posen els ous en
Al medi terrestre: Hi ha evidència que els
aigua), quan van a terra l’ou necessita aigua per
aràcnids es diversi quen al medi terrestre. Amb
desnevolupar-se i l’aconsegueix per l’ou amniota
molt èxit evolutiu i ha arribat als nostres dies. Tots
que té amnios. Gràcies al viteil i l’embrió es pot
son depredadors, sense excepció, d’insectes o
desenvolupar fora de la mare.
de petits miriàpodes. Ha donat lloc al llinatge
dels actuals: Aranyes, opilions, escorpins i àcars.
*Diferència entre aranyes opilions: diferència
morfolàgica fundamental → les aranyes tenen el
cos dividit per un constrenyiment i els opilions
no.
També colonització del medi terrestre, els Permià
am bis. 1r repte: Locomoció terrestre. Passen
d’una aleta camosa a una pota d’am bi Presència de la majoria de grups d’insectes
actuals. Els insectes, a diferència dels miriàpodes,
2n repte: timpà i columel·la per captar ondes tenen una gran capacitat per regular les pèrdues
sonores. la oïda deriva del segon arc branquial d’aigua al cos → ori cis de les tràquees tenen
d’aquests agnats primitius. Aquest segon arc musculatura que permet tancat/obrir. Diversi cació
branquial dona lloc a la columel·la i que permet dels rèptils: sinàpsids.
als am bis detectar el so.
Mesozoic
Fragmentació Pangea, diversi cació rèptils
(dinosaures)
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
 TEMA 5: GENERALITATS DELS TRETS
BIOLÒGICS DELS ANIMALS I ELS CANVIS
A M B I E N TA L S C O M F I LT R E S D E
SELECCIÓ
Tret biològic: Característica pròpia d’un individu
que varia en la seva rellevància ecològica per a
la diagnosi ambiental en funció de la seva
relació amb la tness. Tipus de trets:
- Taxonòmics i sistemàtics: La taxonomia
permet identi car l’animal i assiganar-lo a la
corres-ponent jerarquia taxonòmica. La
sistemàtica estudia les relacions evolutives
- Funcionals: poden tenir importància taxonò-
mica o no i estan relacionat amb el nínxol
ecològic que ocupa l’animal a l’ecosistema.
Per que una espècie ocupi un nínxol ha de
complir aquests requisits:
- Trets relacionats amb els requeriments
ambientals de l’espècie
- Trets relacionats amb les interaccions
amb d’altres espècies
- Trets relacionats amb processos
ecològics i/o biogeoquímics
Rlelació dels trets biològics amb la tness
No tots els trets biològics tenen la mateixa
associació (= correlació) amb la tness.
e càcia biologia: capcacitat que té un animal
per sobreviure, per trobar parella, reproduir-se i
tenir descendència fèrtil. = tness
Els atributs fenotípics coindicionen els nínxols ecològics
que poden explotar i l’e ciència amb els que els poden
explotar.
El fenotip condiciona les funcions ecològiques que
realitzen els organismes a un ecosistema i amb quina
e ciència. Un fenotip serà més exitós o menys (+/-
tness) en funció del com es satisfacin els seus
requeriments de nínxol ecològic (relació amb hàbitat i
amb d’altres organismes)
FITNESS ELEVADA
Invasió cotorra de pit gris, requeriments de nínxol
ecològic òptims
- Espècie exòtica: tolera les condicions ambientals?:
ninxol ecologic cobert
- En relació amb els depredadors: abans de la seva
arribada no hi havia cap familia representada.
- És l’única espècie que utilitza un recurs? fa nius, per
tant, vida en comunitat que no té cap altre espècie
d’aquí.
- Ventatge ecològica: surten totes en massa per
defensar el niu → defensa colectiva.
FITNESS BAIXA

Quan tot això es compleixi dos animals tindràn Alteracions en la composició de minerals de la
més tness que l’altre quan més generacions closca dels gasteròpodes. Requeriments de nínxol
aconsegueixin passar les seves ecològic insatisfets
característiques genètiques. - animal amb capacitat de crear construccions
Ex.; Reserves de greix: Com més reserves biominerals:
energètiques més probabilitats hi ha que sigui - 1r acidi cació dels oceans, incrementem el Co2 de
bon pare o mare. Com més greix teòricament
l’atmosfera i per tant el ph aigua baixa
tindràn més energia (mesura indirecta), això
només és estimador de tness, cal comprobar - 2n abocar molta MO, es generen àcids orgànics,
que sigui bó a l’espècie estudiada. Una mesura baixa ph per co2 i l’aigua te mes acids orgànics,
directa seria els polls que neixen i sobreviuen p e rd e n m i n e r a l s d e l a c o s t a p e r t a n t l e s
perquè es té un coneixement ideal. concentracions ambientals estan potencialment
baixant la tness d’aquests animals
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
Selecció dels trets biològics Les caracteristques que tenen els animas que
Els canvis a les condicions mediambientals viuen en aquets ambient:
(biòtiques o abiòtiques) són pressions de - Capcitat de volar
selecció incrementen la tness d’uns individus o
- Fast-living species: ser de vida curta amb molts
uns altres segons els trets biològics que
descendents, perque la mortalitat es molt
presenten (fenotip). Qui fa la tria? L’atzar i la
elevada s’intenta maximitzar la tness i produir
selecció natural que actua quan: 1. Els trets son
molts individus perque perduerin al llarg de
heretables (tenir base genètica) i 2. Hi ha
moltes generacions
reproducció diferencial entre individus amb o
- Desenvolupar trets adapatats a aquestes
condicions; insectes amb pigments respiratoris
per captar millor oxigen a l’aigua. També la
presència de sifons respiratoris.
Sense aquests trets, els animals no poden satisfer
el seu nínxol ecològic i la tness es redueix.
Mida corporal: de nció i variabilitat del tret
La mida corporal fa referència a la dimensió d’un
animal expressada en unitats de longitud, pes i/o
volum. Fisiològicament es considera que un animal
ha assolit la mida corporal adulta quan no creix
sense tret o trets. més en longitud malgrat tingui aliment disponible.
Uns es reproduiran mes que els altres, tness Dos casos:
més elevades que altres, els que s’encarreguen - Sense muda o ecdisis: creixement
de fer aquesta selecció és la selecció natural. mes o menys continu ns que arriba
Exemple: durant la revolució industrial hi va haver a la fase adulta i s’estabilitza, passa
una ploriferació massiva de fàbriques de carbó, el temps però no incrementa la
creant núvols negres. Les polilles van quedar mida.
recobertes de carbonella de la pols que - Amb muda: només ho fan artròpodes i
precipitava de l’atmosfera, aquest factor va ser el nematodes
que les polilles tinguessin una reproducció
dierencial en relació amb un tret. Va actuar com a
factor de selecció: teniem un tret que era
heretable i va aportar una aventatge competitva.
Més exemples de selecció natural derivada del
mediambient com a ltre de selecció: Filtre
ambiental a nivell de tota una comunitat biològica
(Clima mediterrani a llacunes litorals): quan plou,
es formen bases amb poca fondària, el que dóna
lloc a condicions di cultoses per la vida
d’espècies aquàtiques (perquè redueixen molt la
concetració d’oxigen). Aquestes condicions fan
que només un determinat conjunt d’organismes
puguin viure. Els animals no poden satsifer els
seus requerimetns de nínxol ecologic.
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi