Professional Documents
Culture Documents
EL FRANQUISME - Història D'espanya U.7 Global
EL FRANQUISME - Història D'espanya U.7 Global
Franco volia fer d’Espanya un país que es pugues subministrar a si mateixa, però encara no estava
preparada. Això va afectar encara més al subministra de bens i la caiguda del PIB.
Espanya queda sent un país enrederit cultural i intel·lectualment, ja que els intel·lectuals,
pensadors i artistes s’exilien o son afusellats (per exemple Lorca).
A Espanya quedarà 3 bàndols: els que SÍ volen i suporten la dictadura, els que NO suporten i
s’oposen a la dictadura i els que intenten passar desapercebuts ja que veuen que les represàlies
per si et pronuncies són molt dures.
A més a més la guerra ens ha deixat moltes morts als dos bàndols.
Dels que es queden molts d’ells s’exilien a França (alguns acabaran a camps de concentració / de
refugiats de les platges del sud de França). Altres marxen cap a la URSS, cap al nord d’Àfrica...
Es divideix en 2 etapes:
S’intenta acabar en un inici amb totes les restes de democràcia que queden.
Franco concentra tots els poders: cap de l’Estat, cap de govern, cap de l’exèrcit i cap del
partit únic.
Anticomunista i Nacionalista.
Repressió constant i molt forta (sobretot en un inici: es busca generar por entre la
societat perquè vegin que passa si s’oposen a la dictadura).
Nacional
(SEGONA ETAPA)
Les bases institucionals del nou règim es van començar a fixar al primer govern de Burgos, a
principis del 1938.
Història d’Espanya 2n b.
EXAMEN U.6: EL FRANQUISME
D’acord a una llei aprovada el 30 de gener del 1938, s’organitza una Administració central de
l’Estat. Aquesta fixava l’estructura de l’Estat, els ministeris, la presidència del Govern i la Jefatura
de l’Estat.
Les corts espanyoles, definides com a “òrgan superior de participació del poble espanyol no tenia
cap representació democràtica, i tots els seus membres eren designats des del poder
(procuradors).
Era, dit en unes altres paraules una dictadura maquillada per fer semblar una democràcia. Tenia
una representació corporativa per terços anomenat “Democràcia Orgànica”.
3. FRANCISCO FRANCO
Francisco Franco Bahamonde va ser el cap de la insurrecció i amb la seva victòria va acumular tots
els poders: cap d’estat, cap de govern, cap del Partit Únic, Generalíssim de tots els exèrcits.
Va ser enviat als 17 anys als fronts rifenys, on va ascendir molt ràpid.
El partit de Franco va ser nomenat com Partido Único, que arreplegava al FET (Falange Española
Tradicionalista [posteriorment seran expulsats per anar a un terreny més religiós]) i als JONS.
1) L’EXÈRCIT:
Els principals suports de la dictadura era l’exèrcit espanyol. Aquest va ser depurats (és a dir, es va
assegurar de que els integrants eren únicament simpatitzants del règim).
2) L’ESGLÈSIA:
Va donar suport al règim des del primer moment: molts grups socials catòlics conservadors van
lluitar durant la guerra per la victòria franquista.
A canvi d’aquest suport, Franco va lliurar beneficis econòmics i la recuperació del control del
sistema educatiu (que recordem que havia estat anul·lat durant el bienni reformista).
3) “FET” i “JONS”:
Va ser l’únic partit legal durant la dictadura, i va ser el vertebrador polític del règim.
“Sección Femenina” = formació de la dona amb un sentit cristià (era dirigida per la seva
germana).
A més a més, el règim franquista va animar a la població de denunciar aquelles persones que
han format, formen o de alguna manera simpatitzi amb el model polític republicà anterior.
Arrel d’això, el sentiment de por i de incentidumbre va ser la predominant (la gent té por de que
algun familiar o alguna persones del seu voltant els hi delatés).
S’aprova la llei de “Responsabilidades políticas” al febrer del 1939, que permetia prendre
repressions de qui havia tingut algun paper en que el règim republicà des de 1934.
Un altra llei que s’aplica va ser la “Ley de represión de la masoneria y el comunismo”, que
tractava i defensava la persecució legal de les ideologies que el franquisme considerava
responsable de la decadència d’Espanya (sobretot el comunisme (per Franco tots els mals
d’Espanya eren conseqüència del comunisme)).
Durant els primers anys de la postguerra, la majoria de les causes van ser jutjades als “Consells de
Guerra”, les quals estaven formats per militars franquistes (cosa que feia que tu un cop dintre
estiguessis pràcticament condemnat a ser jutjat negativament). La indefensió dels acusats era
gairebé total. Amb això es volia donar “por” a la societat durant l’inici de la dictadura.
Franco s’envolta de grans famílies i de grups polítics que havien demostrat la seva adhesió al
caudillo. Son grups ideològicament amplis dins de les dretes.
a) Durant els primers anys predominen les famílies que més es van implicar a la guerra civil,
com carlins, falangistes, monàrquics, la CEDA, la Lliga Regionalista...
Durant la dictadura, es va començar un procés de confiscació de bens de tots els partits, sindicats,
associacions, cooperatives i entitats que simpatitzaven i donaven suport al bàndol republicà.
A més a més, es va fer una depuració de tots aquells funcionaris i treballadors de les
administracions públiques: tots aquells integrants que estaven en contra de la dictadura de Franco,
van ser expulsats i enviats a preons o camps de concentració.
Al 1939 es va establir una llei que dictava que només es mantindrien els llocs de treballs dels
funcionaris si aquests estaven adherits al Movimiento nacional.
Paral·lelament es va animar des del govern central a fer lo mateix a les empreses privades.
4. LA REPRESSIÓ A CATALUNYA
La primera acció que van fer les forces franquistes un cop van aconseguir entrar a Catalunya va ser
signar el decret d’abolició de l’Estatut de Catalunya, per tant, fi de l’autogovern.
Recordem que, malgrat a Catalunya hi predominaven les forces d’esquerres i anarquistes, les
classes més benestants com poden ser els propietaris de les industries, burgesos...
Tot i això, la militància era escassa. Els càrrecs de responsabilitat com capitans generals o
governadors civils provenien de la resta d’Espanya (només 3 dels 44 governadors eren catalans).
Això va ser així ja que Franco encara no es fiava gaire dels simpatitzants catalans.
Com anteriorment hem dit, la depuració de treballadors i funcionaris Taula 2: possible font: fitxa de empresonament de
també va estar present a zones de Catalunya. Van ser acomiadats 15.000 Luís Companys.
La llengua catalana deixa de ser una de les 2 llengües oficials de Catalunya, només serà el
castellà.
Els noms de carrers amb noms republicans es reenombren amb noms franquistes.
Les conseqüències de tot això tindrà un efecte gairebé contrari al que es vol aconseguir. La gent
comença a produir un altre onada de publicacions en català, d’expressar-se en català... Tot això per
la forta repressió que durant anys va patir.
5. LA SITUACIÓ INTERNACIONAL
Recordem que Negrín durant la seva presidència va esperar i tenia la esperança de que esclatés la
Segona Guerra Mundial i que, en resposta, els territoris democràtics recolzessin al bàndol
Republicà. Malgrat això, durant la guerra no va passar.
- Envien ma d’obra d’Espanya a Alemanya (ja que les persones alemanyes estaven
lluitant). Aquesta va ser la única excepció que permetia que les persones marxessin
d’Espanya, fins aquell moment sortir del territori estava
prohibit).
entrés a la guerra. Tot i això, el que li donava a canvi Hitler a Franco (i Franco a Hitler) no va ser
suficient, així que Espanya finalment no va entrar a la guerra.
Per la pròpia supervivència del règim, Franco es va veure obligat a retirar la División Azul (Espanya
torna a ser neutra), ja que com el feixisme ha perdut, es vol desentendre de les forces feixistes.
Pujarà doncs al poder el sector més catòlic.
(Per tant, Espanya tindrà un procés de ser neutral, posteriorment bel·ligerant i, un cop mostrat el
suport, un altre cop neutral).
Història d’Espanya 2n b.
EXAMEN U.6: EL FRANQUISME
ACTIVITATS:
1. Amb la informació del següent enllaç , elabora un taula amb cada una de les lleis
fonamentals , l'any i una descripció de cada una d'elles.
Nacional
(SEGONA ETAPA)
El règim franquista va organitzar-se amb una estructura centralitzada, autoritària i amb Franco
com cap de tots els poders (els poders de l’estat es concentraven en una sola persona). Les corts no
eren representatives, on els integrants eren tirats a dit per el dictador. Va ser un règim autoritari
sense participació ciutadana en la presa de decisions.
- Nombrament a dit dels representants per Franco (era una “democràcia orgànica”, falsa).
- No es permetia intervenir a les lleis que s’aprovaven (les corts eren purament consultives).
- Control dels poder (i en especial el poder executiu) en una sola persona: Franco.
En unes altres paraules: no complien els principis democràtics per considerar unes corts com
representatives.