Història d’Espanya 2n b.

EXAMEN U.6: EL FRANQUISME

(1939 – 1975 : gran etapa = Dictadura Franquista.)

(1939 – 1959 : 1a etapa de la dictadura / 1959 – 1975 : 2a etapa de la dictadura [“Desarrollisme”]).

1. LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA CIVIL

La guerra acaba amb la victòria del Bàndol nacional, i Francisco Franco com Generalíssim
d’Espanya. Amb ell, s’imposa una dictadura.

La situació a Espanya és molt precària i de misèria. Falten aliments, subministres, productes de

primera necessitat... sobretot per les classes més populars. Molts productes s’acaben venent a
preu d’or al mercat negre.

Franco volia fer d’Espanya un país que es pugues subministrar a si mateixa, però encara no estava
preparada. Això va afectar encara més al subministra de bens i la caiguda del PIB.

S’aturen totes les autonomies (Catalunya, País Basc...).

Espanya queda sent un país enrederit cultural i intel·lectualment, ja que els intel·lectuals,
pensadors i artistes s’exilien o son afusellats (per exemple Lorca).

A Espanya quedarà 3 bàndols: els que SÍ volen i suporten la dictadura, els que NO suporten i
s’oposen a la dictadura i els que intenten passar desapercebuts ja que veuen que les represàlies
per si et pronuncies són molt dures.

A més a més la guerra ens ha deixat moltes morts als dos bàndols.

Dels que es queden molts d’ells s’exilien a França (alguns acabaran a camps de concentració / de
refugiats de les platges del sud de França). Altres marxen cap a la URSS, cap al nord d’Àfrica...

Ara comencem a parlar de “vencedors” i de “vençuts”.

2. LES CARACTERÍSTIQUES DE LA DICTADURA

Característiques generals del nou règim:

 Es divideix en 2 etapes:

- El Primer Franquisme (1939 – 1959): fase de construcció i

consolidació del franquisme.

- El “Desarrollisme” (1959 – 1975).

 S’intenta acabar en un inici amb totes les restes de democràcia que queden.

 Franco concentra tots els poders: cap de l’Estat, cap de govern, cap de l’exèrcit i cap del
partit únic.

 Acaba amb les autonomies i doncs, recupera la centralització.

Història d’Espanya 2n b.
EXAMEN U.6: EL FRANQUISME

 Anticomunista i Nacionalista.

 Repressió constant i molt forta (sobretot en un inici: es busca generar por entre la
societat perquè vegin que passa si s’oposen a la dictadura).

 Censura i control dels mitjans de comunicació + propaganda franquista (només arriba a

la població el que Franco volia).

 Creació de camps de concentració a Espanya.

2. ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL RÈGIM

El règim franquista va elaborar las “Leyes Fundamentales”, les quals eren completament oposades
a la constitució:

LLEI DATA EXPLICACIÓ

D’inspiració feixista. Declara el manteniment de

la propietat privada / de la intervenció de l’Estat
Fuero del treball 1938 a l’economia / intervenció de l’Estat en la creació
de les normes del treball /prohibició dels
sindicats i de vagues obreres / sindicalisme
vertical.

Els integrants de les corts son designats per

Llei consultiva de les corts 1942 Franco. No tenen poder de decisió, la funció és
purament consultiva.

Reconeix drets com: seguretat personal / lliure

Fuero dels Espanyols 1945 expressió de sentiment / llibertat de reunió...
Aquestes es poden suspendre si atempten
contra els valors de la dictadura.

Franco pot consultar al poble qüestions que ell

Llei de Referèndum Nacional 1945 consideri importants (només ho farà dos
vegades).

Espanya torna a ser un regne però sense rei, i

Llei de Successió 1947 crea 2 nous organismes: el Consell de Regència +
el Consell del Regne. L’objectiu era que després
de la mort de Franco, el franquisme continués.

Movimiento Nacional = el partit únic. Tots els

Llei de principis de Moviment 1945 funcionaris han de jurar els valors del partit.

Nacional
(SEGONA ETAPA)

L’Estat Espanyol s’esdevé un regne. Es

Llei orgànica de l’Estat 1966 defineixen les funcions de: el president del
(SEGONA ETAPA) govern, del conseller de regència, del conseller
del regne, del conseller de l’estat, del conseller
nacional del moviment, de la justícia, de les
forces armades, de l’administració de l’Estat, de
l’administració local, de l’economia i del tribunal
de comptes.

Les bases institucionals del nou règim es van començar a fixar al primer govern de Burgos, a
principis del 1938.
Història d’Espanya 2n b.
EXAMEN U.6: EL FRANQUISME

D’acord a una llei aprovada el 30 de gener del 1938, s’organitza una Administració central de
l’Estat. Aquesta fixava l’estructura de l’Estat, els ministeris, la presidència del Govern i la Jefatura
de l’Estat.

Les corts espanyoles, definides com a “òrgan superior de participació del poble espanyol no tenia
cap representació democràtica, i tots els seus membres eren designats des del poder
(procuradors).

Era, dit en unes altres paraules una dictadura maquillada per fer semblar una democràcia. Tenia
una representació corporativa per terços anomenat “Democràcia Orgànica”.

3. FRANCISCO FRANCO
Francisco Franco Bahamonde va ser el cap de la insurrecció i amb la seva victòria va acumular tots
els poders: cap d’estat, cap de govern, cap del Partit Únic, Generalíssim de tots els exèrcits.

Va ser enviat als 17 anys als fronts rifenys, on va ascendir molt ràpid.

3.1) LA CREACIÓ DEL “PARTIDO ÚNICO”:

El partit de Franco va ser nomenat com Partido Único, que arreplegava al FET (Falange Española
Tradicionalista [posteriorment seran expulsats per anar a un terreny més religiós]) i als JONS.

3.2) ELS PILARS DEL RÈGIM FRANQUISTA:

1) L’EXÈRCIT:

Els principals suports de la dictadura era l’exèrcit espanyol. Aquest va ser depurats (és a dir, es va
assegurar de que els integrants eren únicament simpatitzants del règim).

L’exèrcit exergia la repressió a través de la Jurisdicció Militar.

Els militars van ocupar càrrecs de l’administració. Molt

s d’ells van ser governadors civils.

2) L’ESGLÈSIA:

Va donar suport al règim des del primer moment: molts grups socials catòlics conservadors van
lluitar durant la guerra per la victòria franquista.

A canvi d’aquest suport, Franco va lliurar beneficis econòmics i la recuperació del control del
sistema educatiu (que recordem que havia estat anul·lat durant el bienni reformista).

3) “FET” i “JONS”:

Va ser l’únic partit legal durant la dictadura, i va ser el vertebrador polític del règim.

Posseïen els principals càrrecs: administració, mitjans de comunicació, censura i propaganda.

Història d’Espanya 2n b.
EXAMEN U.6: EL FRANQUISME

3.3) LES ORGANITZACIONS PER CONTROLAR LES MASSES:

 “Frente de Juventudes” = dedicat a adoctrinar al jovent.

 “Sección Femenina” = formació de la dona amb un sentit cristià (era dirigida per la seva
germana).

 “Sindicato Español Universitario (SEU)” = controla als universitaris.

 “Central Nacional Sindicalista (CNS)” = integrava patrons i treballadors en una mateixa

organització.

3.4) ACTITUDS SOCIALS:

- SUPORT: classes benestants, l’exèrcit conservador...

- REBUIG: classes populars (se’ls hi aplica una forta repressió).

- PASSIVITAT (NEUTRALITAT): classes mitjanes (no parlen i no es pronuncien per por a

les represàlies que això pugui comportar).

A més a més, el règim franquista va animar a la població de denunciar aquelles persones que
han format, formen o de alguna manera simpatitzi amb el model polític republicà anterior.
Arrel d’això, el sentiment de por i de incentidumbre va ser la predominant (la gent té por de que
algun familiar o alguna persones del seu voltant els hi delatés).

S’aprova la llei de “Responsabilidades políticas” al febrer del 1939, que permetia prendre
repressions de qui havia tingut algun paper en que el règim republicà des de 1934.

Un altra llei que s’aplica va ser la “Ley de represión de la masoneria y el comunismo”, que
tractava i defensava la persecució legal de les ideologies que el franquisme considerava
responsable de la decadència d’Espanya (sobretot el comunisme (per Franco tots els mals
d’Espanya eren conseqüència del comunisme)).

Durant els primers anys de la postguerra, la majoria de les causes van ser jutjades als “Consells de
Guerra”, les quals estaven formats per militars franquistes (cosa que feia que tu un cop dintre
estiguessis pràcticament condemnat a ser jutjat negativament). La indefensió dels acusats era
gairebé total. Amb això es volia donar “por” a la societat durant l’inici de la dictadura.

A partir del 1963 es va crear el “Tribunal d’Ordre Públic” (TOP), que va

inaugurar una jurisdicció civil especial per jutjar els delictes polítics no
violents.

Les víctimes de la repressió van ser aproximadament unes 30.000

execucions a tot l’estat, més de 300.000 detinguts a pressions i a
camps de concentració espanyols (les presons van quintuplicar la seva
capacitat de aforo. Això va comportar que els condicions seguessin
inhumanes per els presos). Aquestes persones eren forçades a fer
treballs forçats físics, com la construcció del Valle de los Caidos, Taula 1: possible font: taula dels presos polítics a Espanya
carreteres, ponts, camins... Al 1940 es van crear els “Ballones entre el 1939 al 1950

Disciplinados de Soldados Tranajadores”.

Història d’Espanya 2n b.
EXAMEN U.6: EL FRANQUISME

3.5) GRANS FAMÍLIES DEL RÈGIM:

Franco s’envolta de grans famílies i de grups polítics que havien demostrat la seva adhesió al
caudillo. Son grups ideològicament amplis dins de les dretes.

a) Durant els primers anys predominen les famílies que més es van implicar a la guerra civil,
com carlins, falangistes, monàrquics, la CEDA, la Lliga Regionalista...

b) L’Església catòlica també s’arreplega, creant l’Associació Catòlica Nacional de

Propagandistes (ACNP) entre el 1940 i el 1950, a més a més de l’OPUS al 1960.

3.6) CONFISCACIÓ DE BÉNS I DEPURACIÓ:

Durant la dictadura, es va començar un procés de confiscació de bens de tots els partits, sindicats,
associacions, cooperatives i entitats que simpatitzaven i donaven suport al bàndol republicà.

A més a més, es va fer una depuració de tots aquells funcionaris i treballadors de les
administracions públiques: tots aquells integrants que estaven en contra de la dictadura de Franco,
van ser expulsats i enviats a preons o camps de concentració.

Al 1939 es va establir una llei que dictava que només es mantindrien els llocs de treballs dels
funcionaris si aquests estaven adherits al Movimiento nacional.

Paral·lelament es va animar des del govern central a fer lo mateix a les empreses privades.

4. LA REPRESSIÓ A CATALUNYA
La primera acció que van fer les forces franquistes un cop van aconseguir entrar a Catalunya va ser
signar el decret d’abolició de l’Estatut de Catalunya, per tant, fi de l’autogovern.

A partir d’aquí, es va intentar fer un procés d’espanyolització a Catalunya.

Recordem que, malgrat a Catalunya hi predominaven les forces d’esquerres i anarquistes, les
classes més benestants com poden ser els propietaris de les industries, burgesos...

Tot i això, la militància era escassa. Els càrrecs de responsabilitat com capitans generals o
governadors civils provenien de la resta d’Espanya (només 3 dels 44 governadors eren catalans).
Això va ser així ja que Franco encara no es fiava gaire dels simpatitzants catalans.

Aproximadament uns 3.500 catalans i catalanes van ser executats, entre

ells el president de la Generalitat Lluís Companys (va ser capturat per la
GESTAPO (Alemanya Nazi) i serà condemnat a mort. Serà afusellat al
castell de Montjuic). Recordem que aquest president va ser un dels que
durant la guerra es va exiliar a França (als pirineus).

Com anteriorment hem dit, la depuració de treballadors i funcionaris Taula 2: possible font: fitxa de empresonament de
també va estar present a zones de Catalunya. Van ser acomiadats 15.000 Luís Companys.

funcionaris catalans de la Generalitat i de la Universitat de Barcelona.

Història d’Espanya 2n b.
EXAMEN U.6: EL FRANQUISME

4.1) MESURES PER LA ESPANYOLIZACIÓ DE CATALUNYA:

 La llengua catalana deixa de ser una de les 2 llengües oficials de Catalunya, només serà el
castellà.

 El català queda restringit a l’ús privat. No es pot utilitzar a la via pública.

 Prohibició de la publicació de obres, documents o llibres en català.

 Prohibició dels símbols identitaris de Catalunya (11s, els segadors, senyera...).

 Els noms de carrers amb noms republicans es reenombren amb noms franquistes.

Les conseqüències de tot això tindrà un efecte gairebé contrari al que es vol aconseguir. La gent
comença a produir un altre onada de publicacions en català, d’expressar-se en català... Tot això per
la forta repressió que durant anys va patir.

5. LA SITUACIÓ INTERNACIONAL
Recordem que Negrín durant la seva presidència va esperar i tenia la esperança de que esclatés la
Segona Guerra Mundial i que, en resposta, els territoris democràtics recolzessin al bàndol
Republicà. Malgrat això, durant la guerra no va passar.

Un cop finalitzada la guerra, uns mesos després esclata la 2a GM.

5.1) EL FRQNAUISME DURANT LA 2A GUERRA MUNDIAL:

Durant la Segona Guerra Mundial, Espanya es va considerar neutra. Per

que? Doncs perquè ni econòmicament ni políticament els hi
interessava. Tot i això, sí que mostraven simpatia i recolzament amb el
bàndol Nazi, malgrat no van entrar a la guerra.

Espanya passa a ser “No bel·ligerant”:

Taula 3: possible font: primera etapa del franquisme
on s'agrupen els territoris feixistes.
- Els hi ajuden enviant materials minera per fabricar armes
(Alemanya a canvi els hi envia diners).

- Envien ma d’obra d’Espanya a Alemanya (ja que les persones alemanyes estaven
lluitant). Aquesta va ser la única excepció que permetia que les persones marxessin
d’Espanya, fins aquell moment sortir del territori estava
prohibit).

- “División Azul”: grup de voluntaris que van lluitar amb les

tropes alemanyes contra les forces de la URSS durant la
guerra.

Tot i això, Franco es va reunir amb Hitler a Hendaya (1940) (i amb

Mussolini posteriorment), on van parlar de la possibilitat de que Espanya Taula 4: possible font: reunió de Franco,
Hitler i “el cuñadísimo” a Hendaya.
Història d’Espanya 2n b.
EXAMEN U.6: EL FRANQUISME

entrés a la guerra. Tot i això, el que li donava a canvi Hitler a Franco (i Franco a Hitler) no va ser
suficient, així que Espanya finalment no va entrar a la guerra.

Per la pròpia supervivència del règim, Franco es va veure obligat a retirar la División Azul (Espanya
torna a ser neutra), ja que com el feixisme ha perdut, es vol desentendre de les forces feixistes.
Pujarà doncs al poder el sector més catòlic.

(Per tant, Espanya tindrà un procés de ser neutral, posteriorment bel·ligerant i, un cop mostrat el
suport, un altre cop neutral).
Història d’Espanya 2n b.
EXAMEN U.6: EL FRANQUISME

ACTIVITATS:

1. Amb la informació del següent enllaç , elabora un taula amb cada una de les lleis
fonamentals , l'any i una descripció de cada una d'elles.

LLEI DATA EXPLICACIÓ

D’inspiració feixista. Declara el manteniment de

la propietat privada / de la intervenció de l’Estat
Fuero del treball 1938 a l’economia / intervenció de l’Estat en la creació
de les normes del treball /prohibició dels
sindicats i de vagues obreres / sindicalisme
vertical.

Els integrants de les corts son designats per

Llei consultiva de les corts 1942 Franco. No tenen poder de decisió, la funció és
purament consultiva.

Reconeix drets com: seguretat personal / lliure

Fuero dels Espanyols 1945 expressió de sentiment / llibertat de reunió...
Aquestes es poden suspendre si atempten
contra els valors de la dictadura.

Franco pot consultar al poble qüestions que ell

Llei de Referèndum Nacional 1945 consideri importants (només ho farà dos
vegades).

Espanya torna a ser un regne però sense rei, i

Llei de Successió 1947 crea 2 nous organismes: el Consell de Regència +
el Consell del Regne. L’objectiu era que després
de la mort de Franco, el franquisme continués.

Movimiento Nacional = el partit únic. Tots els

Llei de principis de Moviment 1958 funcionaris han de jurar els valors del partit.

Nacional
(SEGONA ETAPA)

L’Estat Espanyol s’esdevé un regne. Es

Llei orgànica de l’Estat 1966 defineixen les funcions de: el president del
(SEGONA ETAPA) govern, del conseller de regència, del conseller
del regne, del conseller de l’estat, del conseller
nacional del moviment, de la justícia, de les
forces armades, de l’administració de l’Estat, de
l’administració local, de l’economia i del tribunal
de comptes.

2. Mira la taula de l'organització de l'estat franquista i contesta les següents preguntes:

- Com s'organitzava institucionalment el règim franquista?

El règim franquista va organitzar-se amb una estructura centralitzada, autoritària i amb Franco
com cap de tots els poders (els poders de l’estat es concentraven en una sola persona). Les corts no
eren representatives, on els integrants eren tirats a dit per el dictador. Va ser un règim autoritari
sense participació ciutadana en la presa de decisions.

- Hi havia divisió de poders? Quins acumulava Franco?

Història d’Espanya 2n b.
EXAMEN U.6: EL FRANQUISME

No. Franco acumulava tots els poders: l’executiu, el legislatiu i el judicial.

- Eren representatives i democràtiques les Corts ? Justifica la resposta.

No. Les Corts no eren representatives per les següents raons:

- Nombrament a dit dels representants per Franco (era una “democràcia orgànica”, falsa).
- No es permetia intervenir a les lleis que s’aprovaven (les corts eren purament consultives).
- Control dels poder (i en especial el poder executiu) en una sola persona: Franco.

En unes altres paraules: no complien els principis democràtics per considerar unes corts com
representatives.