CULTURA VISUAL

TEMA 3. NOU TESTAMENT: CRIST

3.1. NAIXEMENT I INFANTESA DE JESÚS
Les figures representades en el naixement de Crist són la Sagrada Família; Josep, Maria i Jesús. El seu
naixement es produeix quan els jueus ja han arribat a la Terra Promesa, Judea, la qual ha caigut baix
l’Imperi Romà. Jesús neix durant el regnat de l’emperador August. August va encarregar que totes
les famílies s’havien d’empadronar en el seu territori i informar d’on descendien.

Quan Josep i Maria es dirigien a empadronar-se i a informar que descendien de Betlem, Maria es va
posar de part i varen haver de cercar un estable on va donar a llum a Jesús. Jesús neix en un context
ple d’austeritat i modèstia. Maria i Josep sabien que ell havia estat engendrat per l’Esperit Sant i que
era fill de Déu perquè un àngel lis havia comunicat el que succeiria. Jesús es descendent de una de
les dotze tribus d’Israel, més contretament, del rei David.

Durant l’Època Medieval, les figures de les imatges solen aparèixer dins una cova en diferents
moments del part. Maria sempre es mostra en el centre de les imatges amb Jesús, Josep pot
acompanyar a Maria o estar en un segon pla, representat com un home major, calb i amb barba.
També apareixen altres persones com comares que veneren a Jesús amb les mans creuades o
alçades i el renten. A vegades es podran veure un bou i una mula escalfant i protegint a Jesús.

Anunciació dels Pastors

Els pastors estaven el en camp amb el seu ramat, quan se’ls hi apareix un àngel que lis comunica la
nova noticia. Aquest àngel lis diu que el fill de Déu ha nascut i han d’anar a adorar-lo.

Adoració dels Pastors

Els pastors porten regals al nin Jesús. A partir del Segle XVI i XVII es comença a representar una dona
dins el cercle de pastor per inculcar la devoció cap a Déu a totes les persones; homes, dones, gent
humil, gent benestant... Aquests pastors han estat afortunats perquè han estat les primeres
persones que han sabut el naixement de Crist i la població rural és sent molt identificada.

Presentació de Jesús en el Temple

Maria presenta Jesús al Sacerdot Simeó en una cerimònia que han de fer totes les dones després de
néixer els seus fills.

Maria i el Sacerdot apareixen agenollats. El Sacerdot Simeó és un home vell amb els cabells blancs.
També apareix Josep portant dos coloms blancs que simbolitzen el sacrifici que es feia en aquest
temple. Els altres personatges que assisteixen a la cerimònia porten ciris.

Adoració dels Reis (Epifania)

1 de 28
Els Evangelis, parlen d’uns mags (no s’especifica quants) que s’assabenten del naixement de Jesús
perquè se lis va aparèixer un estel que es dirigia on havia nascut el fill de Déu, ells eren astrònoms i
amb el seu coneixement varen saber el que significava. Aquests mags ofereixen tres presents a
Jesús, relacionats amb la seva naturalesa:

♦ Or = Rei dels Jueus

♦ Encens = Fill de Deu
♦ Mirra = Cobria als morts, Jesús morirà per les seves creences

Va ser per aquests tres regals que es comencen a representar com tres mags, els quals representen
les Tres Edats dels Homes, totes les edats de la humanitat acudiran a venerar a Jesús.

 Melcior = Bellesa
 Gaspar = Maduresa
 Baltasar = Joventut

En els Segles XVI i XVII, el cristianisme comença a perseguir la bruixeria i el paganisme. Decideixen
canviar la qualificació dels Tres Mags, passen a convertir-se en Reis d’Orient. D’aquesta manera, els
governants es podrien sentir identificats amb els Tres Reis d’Orient.

A finals de l’Època Medieval un dels Reis d’Orient sofreix un canvi, es converteix en una persona
negra, ja que volien que el cristianisme representés tots els territoris del món.

❖ Melcior = Europa
❖ Gaspar = Àsia
❖ Baltasar = Àfrica

Cicle Iconogràfic dels Reis Mags

Trobada dels Reis Mags amb Herodes
Herodes era el Rei de Judea, sotmès a l’Imperi Romà. Va rebre la visita dels Reis Mags, aquests li
demanen si sap on és l’infant que serà el Rei dels Jueus. Herodes es va quedar molt asustat perquè
no volia ser destronat, així que lis va dir als Reis d’Orient que quan trobin a Jesús, l'avisin. Herodes el
volia eliminar totalment.

El Somni dels Reis Mags

Mentre dormien, se’ls hi va aparèixer un Àngel/Déu que lis avisa que no s’han d’aturar al castell del
Rei Herodes.

Matança dels Sants/Nins Innocents

Durant el camí de tornada, els Reis Mags fan cas del seu somni. El Rei Herodes, enfadat, decideix
matar a tots els infants jueus. Prefiguració de la mort de Crist, ell va morir sent innocent.

La Fugida cap a Egipte

2 de 28
Un àngel comunica a Josep que han de fugir de Judea cap a Egipte per que no matin a Jesús.

La Sagrada Família Natzaret

Anys després, la Sagrada Família va ser avisada, a través d’un àngel, que ja podien tornar a Natzaret.
Aquest moment dins la història de l’art es representat de la següent manera; la Sagrada Família en
una casa en la qual hi ha objectes relacionats amb el treball i la personalitat dels pares. Apareixen
mobles i eines de fusta perquè Josep feia de fuster. Els mobiliaris i la roba es relacionen amb la
Verge, feia de teixidora.

Jesús entre els Doctors de la Llei

Jesús ja és un pre-adolescent. Són els dies de celebració de la Pasqua Judea i la Sagrada Família
acudeix a la capital. En aquest moment Jesús es perd i el cerquen durant tres dies. Al tercer dia, el
troben en el Temple de Jerusalem on havia el Sacerdot i els Doctors de les Lleis. Aquests li fan tot
tipus de preguntes i es queden sorpresos davant la intel·ligència que demostra Jesús per interpretar
les Lleis de Déu.

3.2. VIDA PÚBLICA DE CRIST: PREDICACIÓ

Baptisme de Crist
Joan el Baptista, fill del Sacerdot Zacaries i la cosina de Maria, Isabel.

Joan s’havia retirat al riu Jordà per convidar a gent a fer penitència pels seus pecats. Aquest ritual es
basava en submergir-se dins aquestes aigües per ser batiat. Jesús vol ser batiat, Joan no es veu capaç
de batiar al fill de Déu però al final accepta.

Jesús es submergeix dins l’aigua i el cel s’obri. Déu es manifesta de manera pública per anunciar que
Jesús és el seu fill. L’Esperit Sant (colom) també apareix i es posa damunt el cap de Jesús, simbologia
del embaràs de Maria gràcies a ell. En aquest moment, Joan Baptista predica “Aquest és l’anyell de
Déu, que acabarà amb els pecats en el món”. L’anyell representa que més endavant, Jesús haurà de
ser sacrificat.

Dins la història de l’art, aquesta escena sempre es representada de la mateixa manera; Jesús dins
l’aigua (submergit o no) sent batiat per Joan Baptista, pot estar nuu o vestit amb pell d’anyell. En el
cel apareixeran Déu i el colom blanc. En canvi, en el Barroc, Jesús només té els peus dins l’aigua o
esta agenollats, simbolitza la acceptació a ser sacrificat per salvar la humanitat del pecat.

Les Temptacions en el Desert

Una vegada Jesús ha estat batiat, és conscient de que és el fill de Deu i serà sacrificat, Jesús es retira
en el desert durant 40 dies. Durant aquests dies, el dimoni temptarà a Jesús però l’expulsarà. Triomf
de Jesús sobre Satanàs, es veurà preparat per predicar la paraula de Déu i la tasca que li ha ordenat.

3 de 28
Elecció dels Apostols
Jesús ja havia començat a predicar en espais oberts i sinagogues hebrees. Multituds volien escoltar
les seves predicacions. Jesús comença a dur a terme una sèrie de miracles que causen una gran
devoció entre els seus seguidors. Ell elegirà 12 apòstols entre els seguidors més fidels, lis encarrega
la tasca de que continuïn predicant la paraula de Deu quan ell no hi sigui.

→ San Pere = Un dels apòstols més importants. Serà el cap de la església amb la paraula de
Jesús, “Damunt d’aquesta pedra aixecaré la meva església”. Va ser el primer Papa de Roma.
Jesús li entregà les claus de la porta de l’església convertint-se en el guardià.

MIRACLES de JESÚS

Noces de Canáa
Jesús i Maria (Josep mort) han estat convidats a unes noces. Durant el banquet, Maria li diu a Jesús
que el vi s’ha acabat, Jesús fa el miracle de convertir l’aigua en vi.

Multiplicació de Pans i Peixos

Jesús havia sortir a predicar en el camp per una gran multitud que tenia molta gana. Només lis varen
portar 5 pans i 2 peixos per alimentar-los, així que Jesús va multiplicar el menjar.

Resurreció de Llàtzer
Llàtzer era un dels deixebles de Jesús. Un dia es va posar malalt i dues germanes seves van demanar
a Jesús si el podia curar, però ell va dir que no feia falta. Dies després, Llàtzer va morir i Jesús va anar
al seu sepulcre amb les seves germanes. El varen cobrir, beneir i Jesús va aixecar la seva mà dient
“Llàtzer aixeca’t”, així va ressuscitar.

PARÀBOLES
Jesús explicava històries per donar a entendre els continguts bàsics de les seves prediccions, tenen
un sentit moralista, metafòric i adoctrinador.

Bon Samarità
Un home va ser atacat per uns lladres i li varen robar tot el que tenia. Aquest home no va ser ajudat
per ningú fins que un home humil de Samaria el va socórrer.

Fill Pròdig
Un home tenia dos fills. El fill petit li va demanar al pare que reparteixi els bens que toquen per
l’herència, però aquest va malgastar tota l'herència que li pertocava i va tornar a casa seva

4 de 28
demanant perdó, el pare el va acceptar. El fill gran estava gelós del seu germà i li va demanar al pare
perquè volia fer una festa, aquest li va contestar que estava content de que el seu fill hagués tornat.
Simbolitza la importància del perdó.

ALTRES TEMES
Penediment i Perdó de Maria Magdalena
Jesús va ser convidat a una casa benestant i quan Maria Magdalena, una prostituta, el va veure es va
agenollar i amb els seus cabells i les seves llàgrimes li va rentar els peus demanant-li perdó, Jesús va
acceptar les disculpes. Quan li van demanar com podia perdonar a una persona que havia comés
tant de pecats ell va contestar “Quan més pecats ha comés una persona, més sentit té el seu
penediment”

3.3. PASSIÓ I RESURECCIÓ

Entrada de Jerusalem
Jesús sabia que la seva mort arribaria prest, decideix anar a Jerusalem i la seva població l’acull a ell i
als seus deixebles amb branques de palmera i brots d’olivera, els infants es lleven la roba i estenen
les teles per on ha de passar Jesús i el seu cavall/ase.

Expulsió dels Mercaders del Temple

Jesús ha entrat a Jerusalem, es dirigeix al Temple de Salomó. Troba mercaders que fan negocis amb
rituals religiosos sagrats, Jesús els expulsa. Aquest acte va ser valorat de diverses maneres, per una
banda, alguns jueus (Sant Pere) pensaven que Jesús era un bon dirigent i violent per expulsar als
romans. Per una altra banda, alguns jueus desconfiaven de les pròpies autoritats jueves i pensaven
que Jesús es podria posar en contra de les autoritats religioses.

Darrer Sopar / Rentada de Peus

Els jueus celebraven la setmana de Pasqua, el Dijous Sant és quan Jesús reuneix als 12 apòstols per
celebrar-jo sacrificant un anyell. Quan ja estaven tots convocats, lis va rentar els peus a tots, aquest
gest es relaciona amb la penitència. Jesús vol demanar perdó abans de morir.

La Traïció i l’Eucaristia
Jesús anuncia que un dels seus deixebles l’ha delatat a les autoritats per que el castiguin. El traïdor
era Judes; cabells rojos, roba groga i una bossa plena de monedes que li havien donat les autoritats.

Jesús institueix l’Eucaristia. Agafa el pa i el beneeix dient que representa el seu cos i el vi representa
la seva sang. Això simbolitza el sacrifici que haurà de fer per salvar la humanitat.

Oració a l’Hort de Getsemaní

Jesús es retira a l’Hort de Getsemaní per resar, tres Apòstols (Joan, Jaume i Pere) l’acompanyen però
com que ell vol estar tot sol es queden adormits. Jesús li demana a Déu si es pot salvar d’aquest
sacrifici però és inevitable. Li envia un àngel amb un calze/creu a la mà per calmar-lo.

Besada de Judes: Traïció

5 de 28
Quan Jesús està a l’Hort de Getsemaní arriba Judes (vestit amb símbols del Diable, roig i groc) amb
homes amb entorxes i pals, enviats pel Sanedrí per capturar-lo. Judes besa a Jesús per avisar als
altres homes que aquell és Jesús. Jesús porta una aureola i cabells llargs amb barba. Sant Pere
intenta salvar-lo atacant a un dels homes tallant-li l’orella. Jesús critica el que ha fet i li diu que
aquesta vegada ha estat valent, però també serà covard tres vegades, conegudes com les Tres
Negacions de Sant Pere. Jesús perdona als seus capturadors aferrant-li l’orella a aquell home.

Crist davant Caifàs

Jesús davant les màximes autoritats del Sanedrí i del Caifàs per que sigui condemnat a mort per
traïció i blasfèmia. Caifàs enviarà a les persones que han capturat a Jesús que vagin davant el
governador Romà perquè té més autoritat.

Això passa entre el Dijous Sant i el Divendres Sant. Escenes plenes de patetisme en les quals Jesús
sofreix:

− Crist davant Pilat = Crist, vestit blanc, davant el governador Romà, assegut, creia que no era
necessari condemnar a Jesús
− Flagel·lació = Pilat ordena que el flagel·lin públicament, el fermen a una columna
− Coronació d’Espines = El poble es burla de Crist, segona burla. Li col·loquen una corona
d’espines (burla de “Rei dels Jueus”). Li col·loquen una canya entre les mans fermades, li
col·loquen una canya (ceptre dels reis)
− Ecce Homo = Pilat mostra a Jesús d’aquesta forma públicament perquè els jueus canviïn
d’opinió, però no ho aconsegueix. Pilat lis dona la elecció d’alliberar a Jesús o a Barrabàs. Els
hebreus elegeixen a Barrabàs.
− Pilat se renta les mans = Rentada de mans pública de Pilat, es despreocuparà de la mort de
Crist. Els jueus són els únics responsables i que desitgen la mort de
− Via Crucis, Camí del Calvari, Conjunt de les XIV Estacions = Camí de la Creu. 14 estacions des
de la condemna a mort, el davallament i l'enterrament de Crist.

Estacions

- Jesús porta la creu = Sofriment físic que pateix Jesús per la carrega de la creu
- Primera, segona i tercera caiguda de Crist = Grup escultòric
- Crist ajudat per Cireneu = Darrere de Crist, portant la creu amb Jesús
- Jesús davant les Santes Dones = Jesús ajudant a les Santes Dones, plorant desconsoladament
- La Verònica, la Santa Faç = Mentre Crist puja el calvari, Verònica hi acudeix per llevar-li la
suor a Crist amb un mocador en el qual queda la cara de Jesús marcada, s’anomena “La
Vertadera Imatge”
- Calvari i Crucifixió = Jesús es crucificats amb dos altres lladres. Apareixen altres personatges
com Maria, Apòstol Joan, Maria Magdalena, els soldats que havien trobat a Crist i dut a
terme la crucificació, i els Jueus que demanaven que fos assassinat. Es burlen de Crist amb el
cartell “Iesus Nazaret Rex Iudeorum”. Apareixen els àngels que recullen la sang de Crist i
l’aigua (purificació) que brolla de les seves costelles, la calavera d’Adan davall la creu i el cel
tot focs. Algunes persones es barallen per aconseguir la túnica sagrada de Crist.

Davallament

6 de 28
Ple de patetisme, en el qual es davalla el cos de Crist de la Creu, li lleven els claus que el subjectaven
i Jesús es baixat amb l’ajuda d’uns homes. Tema amb teatralitat, fons nocturn, ple de moviment i
clarobscurs.

Participants

→ Josep d'Arimatea = Membre important del Consell d’Ancians, va demanar a Pilat poder
baixar el cos de Jesús i donar-li sepultura, va proporcionar el sepulcre on enterraren a Jesús.
Apareix amb unes vestimentes luxoses.
→ Nicodem = Vell sacerdot. Representat com un home major.
→ Verge = Molt deprimida. Casi desmaiada.
→ Maria Magdalena = Als peus de Crist plorant. Cabells rossos
→ Crist = Nuu, amb un pany de puresa. El davallaven amb unes teles blanques per embolicar el
cos. Es deixaran visibles les ferides de les mans, peus i costelles amb una gran simbologia
perquè son les proves de la mort de Crist crucificat.

L’Escenificació del Davallament en els Rituals de Setmana Santa

▫ Passos Processionals
▫ La Cerimònia del Davallament = escultures de Crist mort amb els braços articulats (que es
poden moure)
▫ Símbols del Davallament = creu, escala, tela blanca, espines

La Pietat
Tema molt representat en l’Època Medieval. Consisteix en representar a la Verge Maria subjectant a
Jesús. S’abraça al cos del seu fill mort. Ple de patetisme, la Verge mostra un gran patiment i dolor. A
vegades apareixen els altres personatges del Davallament.

Enterrament de Crist
Traslladen el cos de Crist en el sepulcre, participen els mateixos personatges que en el Davallament.
Els homes s'encarreguen de transportar el cos de Jesús. Enterrat en el sepulcre, propietat de Josep
d’Arimatea. Es pot representar com si el posessin dedins un sarcòfag o damunt una làpida de pedra
assegut.

La Resurrecció
Crist va ser enterrat un divendres, el dissabte va davallar als inferns i va poder salvar personatges
importants. Al tercer dia de la seva mort, el dia de Pasqua que commemora la salvació dels Jueus,
Jesús va ressuscitar i es compleix la profecia. Passa a tenir una naturalesa divina com a fill de Déu,
unió entre pare i fill. Es presenta amb el sarcòfag de Jesús obert, envoltat de soldats que custodiaven
el cos. Jesús apareix enlairat amb una aparença igual a la que varen enterrar, assenyalant el cel, a la
mà dreta porta una bandera.

La Aparició a Maria Magdalena

7 de 28
Després de la resurrecció de Crist, Jesús s’apareixerà en molts de personatges importants. Deixa
constància de que ha ressuscitat. Quan ell s’apareix a Maria Magdalena ella vol abraçar-lo, però
Jesús ja es diví i no el pot tocar.

Sopar a Emmaús
Havia dos deixebles de Jesús que es dirigien cap a la localitat d’Emmaús i comentaven si la
resurrecció de Crist era veritat, però no hi creien. Jesús ha escoltat el que deien i es seu amb ells per
sopar, beneeix el pa com ho va fer en el Darrer Sopar i se n’adonen que és Crist.

Aparició dels Apòstols: Incredulitat de Sant Tomàs.

Els apòstols estan debatent la veracitat de la resurrecció de Crist i en aquest moment ell s’apareix
davant d’ell mostrant les seves ferides per que sàpiguen que és realment ell. Sant Tomàs li demana
si pot posar el seu dit dedins una de les ferides per poder creure-li. Simbolitza la incredulitat.

Ascensió
Una vegada Crist es va aparèixer a molts de personatges, arriba el moment de l’Ascensió 40 dies
després de la resurrecció, Jesús convoca a la Verge i els apòstols a l’Hort de Getsemaní. Crist
s’acomiada d’ells i puja cap al cel.

Pentecostes
Festivitat jueva, 50 dies després de la Pasqua. Es celebra la data en que Déu va entregar les taules de
la Llei a Moisés. La verge i els apòstols es varen ajuntar per celebrar aquesta festa i va aparèixer
l’Esperit Sant davant ells. Jesús, a través de l’Esperit Sant, lis posa una llengua de foc damunt el cap
d’ells per que puguin ensenyar l’Evangeli amb totes les llengües del món. Simbolitza la predicació de
l’Evangeli i la doctrina de Crist.

3.4. SÍMBOLS DE CRIST

A) GRÀFICS

+ CRISMÓ (XP)
Època Romana, Segle IX dC. Unió de dues lletres “x” (xi) i “ρ” (rho), les dues lletres gregues per
Χριστός (Crist). Adoptada per gent cristiana, governadors, polítics, emperadors, etc. Al costat poden
aparèixer les dues lletres gregues, Alfa i Omega. A vegades pot aparèixer l’Au Fènix, la qual és el
símbol de la resurrecció de Crist.

+ MONOGRAMA DE CRIST (I.H.S.)

Iesus Hominus Salvator = Jesús Salvador dels Homes

B) ZOOMÒRFICS

+ PEIX
Imperi Romà. La paraula grega per “peix” se pareix molt al nom de Jesús. Acompanyat d’una ancora,
simbolitza l’esperança.

8 de 28
 + ANYELL
Fill de Déu, sacrificat per salvar la humanitat.

+ AU FÈNIX / PAÓ
Inicis del Cristianisme. Representa la resurrecció. Apareixen dues a cada costat de l’Arbre de la
Immortalitat de l’Edèn.

+ PELICÀ
Alimenta les seves cries amb la seva sang, com va fer Crist en el sacrifici de la seva crucifixió.

C) ANTROPOMÒRFIC

+ BON PASTOR
Salvador de les ànimes. Jesús intenta que ningú dels seus deixebles es perdi, com un pastor amb les
seves ovelles.

+ CRIST DOCTOR
Crist és omniscient. Saviesa de Jesús per interpretar i seguir les lleis de Déu.

+ PANTOCRATOR
Deu tot poderós, Rei de l’Univers. Assegut al seu tron amb la mà dreta apuntat al cel. A la mà
esquerra porta les sagrades escriptures/evangelis, es llegeix l’oració “Ego Sum Lux Mundi”.
Apareixen l’Alfa i l’Omega, ell és el començament i el principi de tot. Jesús esta pintat dins l’Ametlla
Mística, simbolitza l’univers. Envoltat dels 4 tetramorfs:

− Mateu = Àngel / Home

− Joan = Àguila
− Marc = Lleó
− Lluc = Bou

En el Judici Final, Jesús apareix dins l’Ametlla Mística o una esfera. Els personatges més importants
són: La Verge Maria, Joan Baptista i l’Arcàngel Sant Miquel.

E) SÍMBOLS DE LA CRUCIFICCIÓ

+ SANTES LLAGUES (ESTIGMES)

Les 5 ferides que varen fer a Jesús quan el varen pujar a la creu per crucificar-lo, de les quals brolla
sang.

+ ARMA CRISTI
Objectes vinculats a la mort de Crist

− Corona d’Espines
− Claus de la Crucificació

9 de 28
 − Canya amb una esponja per que begués vinagre
− 30 monedes de traïció de Judes
− Gerro amb el qual Pilat es va rentar les mans
− Llança que li van llançar a les costelles

F) SANTISIMA TRINITAT
Unió del Pare, el Fill i l’Esperit Sant. El pare es representat com un home major, cabells blancs, llarga
barba. El fill Jesús apareix amb les característiques de la crucificació i la resurrecció; nuu amb les
ferides. L’Esperit Sant representat com un colom blanc. Les tres figures formen un trangle o
apareixen verticalment.

G) EL SÍMBOL DE LA CREU
Primers edificis públics cristians, construïts en forma de creu des de l’Època Medieval (creu grega i
llatina). Representa la fe en Crist i en Déu. També simbolitza els edificis sagrats i la vida eterna.

3.3. SANTS (Hagiografies)

3.3.1. SANTS VINCULATS A LA VIDA DE CRIST I ELS EVANGELIS
SANT JOAN BAPTISTA
Cosí de Jesús. Agafa protagonisme durant el Baptisme de Crist. Cabells i barba llarga de color negre,
vestit amb un pell de camell o una túnica, vesteix de forma austera o semi nuu. Acompanyat de
l’anyell de Déu. Porta una creu de canya, té una tela amb les paraules que pronuncià en el Baptisme
de Crist.

Episodis

• Baptisme de Crist
• Sant Joan degollat = Sant Joan va acusar al Rei d’Herodes d’haver-se casat amb una dona
pecaminosa. Ella es va enfadar amb Sant Joan i va crear una estratègia. La filla d’aquesta
havia de ballar pel Rei i li podria demanar qualsevol favor, li va demanar el cap de Joan
Baptista. Aquesta escena es representa amb un soldat decapitant a Sant Joan o quan li fonen
el seu cap a la filla.

MARIA MAGDALENA
El penediment en diversos temes de la passió i la resurrecció com a penitent. Sempre apareix
deprimida i plorant per representar el seu penediment per tots els seus pecats. Uns dels seus
atributs és una calavera (vinculada a Adan) com a símbol de la penitència i la voluntat de perdonar
els seus pecats i el recipient ple de perfums o olis que va utilitzar per banyar el cos de Jesús quan el
posaven dins el seu sepulcre.

10 de 28
3.3.2. EVANGELISTES: El Tetramorf
Els apòstols poden aparèixer en forma humana, llegint un llibre o escrivint l’evangeli, al seu costat
pot aparèixer el seu símbol.

o Sant Mateu
o Sant Marc
o Sant Lluc
o Sant Joan = Apocalipsi i Judici Final en l’Evangeli de Sant Joan.

Es citen animals monstruosos i els Tres Genets de l’Apocalipsi, damunt cavalls de diferents
colors que representen la guerra, la mort/fam i la pesta. El cavall blanc representa Jesús i la
salvació. Presència de Sant Joan en temes de la passió.

3.3.3. ARCÀNGELS
SANT MIQUEL
Sant Miquel pesant les ànimes en el Judici Final per guiar-les i analitzar si han d’anar al Paradís i al
Infern. Sant Miquel va vèncer al diable, encarregat de lluitar contra Lucífer. Els seus símbols són
l’espassa, la llança i l’escut. Significat del triomf del bé sobre el mal.

SANT GABRIEL
Àngel missatger. Representat en el tema de l’anunciació a la Verge Maria, d'aquí s’agafa el seu
atribut, el lliri.

SANT RAFEL
Arcàngel guarda i protector de les persones. Guia a les persones perquè trobin el camí correcte. Els
seus atributs poden ser una urna on porta les entranyes d’un peix, l'acompanya un nin anomenat
Tobies, el qual Sant Rafel va ajudar trobar casa seva.

3.3.4. APÒSTOLS
SANT PERE
Un dels apòstols que apareix en la majoria dels episodis de Crist, molt representat en molts de temes
d’art. Sant Pere és representat com apòstol amb els seus atributs; el gall, les claus de les portes del
cel i un llibre de l’Evangeli. Va ser el primer Papa, representat amb una capa vermella i la Triple
Corona, la qual representa el poder espiritual sobre la cristiandat, el poder temporal sobre els
territoris pontificis i el poder que té sobre els governants.

Episodis:

▪ Elecció de Sant Pere

11 de 28
 ▪ Negació de Sant Pere = Santa Pere li talla la orella a un soldat que havia capturat a Crist.
Abans d’això, negarà 3 vegades que coneix a Jesús per por de que el capturin. Representat
en una taberna, quan una criada reconeix a Sant Pere. Ell apareix amb barba i cabells llisos
negres.
▪ Sant Pere penedit / Llàgrimes de Sant Pere = Sant Pere es penedeix de les seves accions i
plora. Pot aparèixer un gall que canta.
▪ Martiri de Sant Pere = Sant Pere capturat, havia de ser crucificat però ell es negava a ser
crucificat de la mateix manera que jesús i el crucifiquen amb el cap cap avall.

SANT PAU
Apòstol molt important. Màxim difusor de la fe cristiana, viatjà per molt de territoris i establí
comunitats cristianes, va escriure moltes epístoles. Sempre l’acompanya l’espassa perquè va ser
decapitat amb una.

Episodis:

− Sant Pau escrivint epístoles

− Martiri de Sant Pau

SANT JAUME
Apòstol lligat a Crist. Representat com apòstol amb l’atribut de l’espassa, però els seus atributs més
importants són els objectes propis al pelegrinatge de Sant Jaume; la copinya, el bastó.

3.3.5. PARES DE L’ESGLÉSIA

Un grup de Sants molt representats dins l'Església Catòlica

SANT JERONI
Cardenal que ocupava un lloc important dins l'Església. Va fer una traducció de la Bíblia mentre feia
penitència al desert. Representat amb tot allò que te a veure amb la penitència; calavera, pedra per
pegar-se cops, fulles de paper i llibres per fer la traducció. El seu físic es d’un home major, calb i una
barba llarga i grisa, porta una capa vermella i un capell (vestimenta pròpia dels cardenals). Sovint
apareix un lleó al seu costat que sempre el defensa.

3.3.6. ALTRES SANTS

Sants que havien mort durant els segles de les persecucions i havien estat assassinats. Des de
l’acceptació del cristianisme, es comença a retre molt de culte a aquests sants. L’atribut de tots els
Sants Màrtirs és la fulla de palmera i l’aurèola.

12 de 28
SANTA CATALINA
Porta tots els atributs propis dels màrtirs i dels sants. El seu atribut únic és la roda plena de punyals.
És la protectora de les dones i les ferides.

SANTA LLÚCIA
Capturada durant l’Època de les Persecucions. Obligada a convertir-se en prostituta, es va negar
arrabassant-se els ulls. Protectora de les persones cegues.

SANT SEBASTIÀ
Fermat a una columna. Li varen tirar moltes fletxes, però no va morir i, més tard, va ser decapitat. El
seu atribut son les fletxes.

SANT JORDI
Havia un drac que atacava a una comarca, per calmar-lo una persona havia de ser oferida al drac,
per que la devorés. La filla del Rei va ser la elegida, just abans de ser engolida, Sant Jordi va aparèixer
vestit com un soldat, amb un cavall blanc, i va matar al drac amb una llança.

SANT ANTONI ABAD, ERMITÀ

Tenia el do de curar animals i el mal de foc, el qual afectava al estomac. Protector dels animals,
l'acompanya un porc i un fogueró. Representat com un home major, barba grisa i vestit amb una
capa marró, porta el llibre de les plegaries o on havia escrit les regles dels ermitans.

Episodis

• Temptacions de Sant Antoni = Sant Antoni estava en el desert i el diable va aparèixer davant
d’ell per oferir-li tots els plaers carnals per pecar, Sant Antoni es va negar i no va caure en les
temptacions.

3.3.7. FUNDADORS I MEMBRES D’ORDRES RELIGIOSES

SANT FRANCESC
Franciscans fundats per Sant Francesc. Era un home jove, cap afaitat en forma de cercle i portava
una corda a la seva cintura. D’aquesta corda pengen uns nuus que representen els vots dels
franciscans (humilitat, sinceritat, castedat). Jesús va aparèixer davant d’ell i lis va traslladar totes les
seves ferides.

SANT DOMENGE/DOMÈNEC

13 de 28
Paregut a Sant Francesc, però roba diferent. Els Dominics porten un vestit blanc amb una capa
negra/blava. Els atributs dels Dominics són el crucifix i el rosari, element de devoció cristiana
constituïda per Sant Domènec. Pot portar un llibre.

3.3.8. SANTS O BEATS MALLORQUINS

SANTS CABRIT I BASSA
Personatges militars. Protagonitzaren un episodi de tipus polític, torturats fins a la mort. Considerats
herois, màrtirs i sant, però no han estat canonitzats pel Vaticà. Apareixen com militars, portant
armadura, escut llança, etc. Cabrit duu les claus del Castell d’Alaró.

Segle XIII, Jaume I havia deixat tots els territoris de la corona d’Aragó al seu primogènit. Mallorca i
Catalunya Nord van ser heretats pel seu segon fill. El primogènit considerava que ell havia d’heretar
tots els regnes i va envair Mallorca. Cabrit i Bassa, protectors i governadors del Castell d’Alaró, varen
lluitar contra les tropes d’Alfons. El Rei Alfons va ordenar que fossin cremats vius en el centre de la
plaça.

BEAT RAMON LLULL

Devoció popular. Segle XII. Ramon Llull es dedicava a fer poesia trobadoresca i era part de la cort del
Rei Jaume, tot va canviar quan es va retirar a dur una vida contemplativa i ser evangelista. Començà
a crear obres de tipus religiós, filosòfic i científic, destacam les seves obres religioses perquè va
convertir a molta gent. És representat com un home major, madur i savi. Porta barba i una capa amb
caputxa negra, ploma i llibres.

− Vida Coetània = biografia (era viu)

− Aparició de Crist a Ramon Llull = Jesús apareix davant Ramon Llull 5 vegades. Es representa
mentre Ramon Llull escriu els seus llibres religiosos davant de Crist crucificat.
− Concili de Viena = En segon pla, Llull entrevistat pel papa en el Concili
− Martiri de Bugia = Manifestà màrtir com un màrtir. Assassinat amb pedrades al Nord
d’Àfrica, Bugia.

SANTA/BEATA CATALINA TOMÀS

Molta representació. Va néixer a Valldemossa. Des de jove va tenir interès per ser monja i va entrar
al monestir de Santa Magdalena. Gran consellera. Es representada amb un físic jove, però fràgil per
la seva salut, vestida de monja. Els seus atributs són un pa de sucre i un ocell.

Una monja havia de cantar la Sibil·la i es va quedar afònica, va demanar ajuda a Catalina Tomàs,
aquesta li va demanar que esperés perquè estava resant mentre tenia el pa de sucre en la mà. L’ocell
simbolitza la seva veu delicada.

SANT JUNÍPER SERRA

14 de 28
Canonitzat pel Papa. Segle VXIII, Juníper Serra va néixer a Petra. Des de jove va destacar entre els
Franciscans. Tenia una gran formació teològica i filosòfica. Va anar a les colònies americanes per fer
missions evangelistes i colonitzadores. Es convertí en una persona important a Califòrnia, durant les
seves missions va fundar varies ciutats com San Francisco. Després de la seva mort, un dels frares
que l’acompanyà va escriure la seva biografia. Sempre apareix predicant als indígenes americans
amb un crucifix i una pedra a la mà. Altres atributs seus són el símbol de penitència (calavera), una
serp (verí) i el calze de vi (sang de Crist).

3.4. AL·LEGORIES: VIRTUTS I VICIS

3.4.1. LES VIRTUTS CARDINALS I TEOLOGALS
Les virtuts no són elusives del occidentalisme. Una virtut, des del món clàssic, és propi dels humans
per ser millor persones i assolir objectius establerts per la societat, des d’un punt de vista
religiós/cristià, la major virtut és la salvació de l’ànima.

Virtuts Teologals

Apareixen les tres juntes, representades com figures femenines, poden intervenir altres figures que
creen una escena. Per identificar-les ens hem de guiar per l’aspecte i els atributs.

+ Fe = creu, calze amb una hòstia

+ Esperança = corona, ancora
+ Caritat = bossa de monedes, pa, infants als quals lis dona de mamar

Virtuts Cardinals

+ Prudència = dona, serp (astúcia), mirall (conèixer-se a un mateix). Dues cares, una és el
present i l’altra és el futur
+ Fortalesa = armadura, columna (aguanta un edifici)
+ Justícia = balances igualades i ulls tapats (justícia igual per tots, es jutge pels mals),
escriptures de les lleis, espassa per castigar
+ Temprança = dona que aboca aigua dins una copa plena de vi, equilibrar l’alcohol, regnes
d’un cavall

3.4.2. ELS SET PECATS CAPITALS I ELS VICIS

Representació dels pecats i la lliçó moral del cristianisme. Les Set Virtuts es poden establir
paral·lelament amb els Set Pecats. La representació dels pecats està relacionada amb una lliçó
moral; la mort i el judici final per decidir si una ànima va al cel o a l’infern.

→ La Taula dels Pecats Capitals

Diferents Pecats o Vicis

15 de 28
 − Peresa = gestos peresosos, ase
− Ira = representada amb violència, armes, mal cap a altres persones o un mateix
− Gola = menjar per plaer
− Avarícia = corrupció per obtenir beneficis i riquesa
− Supèrbia / Vanitat = voler ser més del que realment és
− Enveja = voler el que té un altre i oblidar-nos del que tenim nosaltres (dos cans i ossos)
− Luxúria = relacions fora del matrimoni

Pecats i Penitència
Representacions simbòliques de la penitència en els pecats. A través de la penitència i el
penediment s’arriba a obtenir el perdó en el cristianisme. La penitència és representa a través de la
calavera, persones o animals fent-se mal a elles mateixes.

3.5. IMATGES DE LES OBRES LITERÀRIES

3.5.1. LES OBRES DE SHAKESPEARE
Shakespeare va ser un autor que va néixer en el Segle XVI. La majoria de les seves obres tracten
sobre amors impossibles o no correspostos que acaben d’una manera tràgica. Ha influenciat molt als
rafaelites del Segle XVIII/XIX.

Romeu i Julieta
Parella amorosa prohibida, aquesta relació estava destinada a acabar de manera fatal. Els dos joves
pertanyen a dues de les famílies més poderoses enfrontades d’Itàlia. Havien de tenir una relació
clandestina. Les escenes més mostrades en la història de l’art són:

− Basada de Comiat = Romeu puja al balcó de Julieta i es donen un petó

− Noces de Julieta i Romeu = casament de Romeu i Julieta, el Fra Llorenç els casa perquè es
l'únic que sap el secret
− Romeu sobre el fèretre de Julieta = Llorenç li dona una droga a Julieta per que pareixi que
està morta ja que sinó s’hauria de casar amb el Compte Paris. Romeu veu a Julieta dormida i
es pensa que ha mort, mata al Compte Paris i després a ell mateix
− Mort de Romeu i Julieta = Julieta es desperta i veu a Romeu mort, es suïcida amb un punyal,
igual que Romeu
− Reconciliació entre els Montsec i els Capulet

Somni d’Una Nit d’Estiu

Obra que mescla i s’inspira en diverses tradicions, mitologia clàssica i mitologia nòrdica. Atenes
Clàssica, noces del duc d’Atenes, Teseu, i la reina de les Amazones, Hipolita. La nit de les noces, els
dos tenen un somni compartit protagonitzat per personatges de la mitologia nòrdica, fades i follets.

16 de 28
Apareixen el rei i la reina de les fades, Oberon i Titània. Es veu la relació entre aquests reis, marcada
per moments de gelosia i malentesos. Acabarà amb un final feliç després d’una sèrie d’obstacles.

− Disputa entre Oberon i Titània pel petit patge = Aquest patge elegeix a Titània i Oberon es
posa gelós
− Oberon banya els ulls de Titània amb el preparat que li ha proporcionat Puc = Trama
dissenyada pel fullet Puc, li diu a Oberon que s’ha de venjar pel que ha fet la seva dona
− Titània s’enamora de Bottom = Oberon li banya els ulls a Titània amb una poció que faria que
s’enamorés del primer esser que veiés. S’enamora de Bottom, híbrid entre ase i home.
− Reconciliació de Oberon i Titània = Després d’una sèrie d’empipades, els dos reis es
reconcilien, apareixen Teseu i Hipolita
− Oberon, Titània i Puc = Les fades ballen per celebrar la reconciliació amorosa

Hamlet
Tragèdia ambientada a l’Edat Mitjana a Dinamarca. El pare del príncep Hamlet va morir assassinat
pel seu germà Claudi, el qual es va casar amb la vídua del Rei Hamlet, la Reina Gertrudis.

− Hamlet i l’espectre del seu pare = Moment decisiu, se li apareix el seu pare i li conta qui l’ha
assassinat. El príncep Hamlet embogirà pel sentiment de desconfiança i venjança.
− Hamlet i Horaci en el cementiri = Gran amic de Hamlet. Es troben als fossers, els homes que
caven la tomba d’Ofèlia, li donen la calavera del bufó Yorick. Hamlet s’assabenta de la mort
del seu amic, té un moment de crisis existencial.
− Ofèlia i el tràgic final = Ofèlia, fill de Poloni, un home molt important de la cort. Hamlet i
Ofèlia es van enamorar mútuament, però Hamlet decideix acabar la relació. Ofèlia va
embogir de tristesa per la mort del seu pare i el fi d’aquesta relació.
− Mort d’Ofèlia = Ofèlia cau a l’estany, accident/suïcidi. Apareix representada tombada dins
l’estany, mirant cap a dalt amb la mirada perduda i depressiva.

MacBeth
Ambientada a l’Edat Medieval, a Escòcia.

− MacBeth i Bànquo amb les tres bruixes = Els soldats MacBeth i Bànquo es troben unes
bruixes mentre tornen de la batalla. Lis conten una profecia, MacBeth serà un rei i Bànquo
serà pare de reis. MacBeth es converteix en un home molt ambiciós, voldrà convertir-se en
rei passi el que passi amb ajuda de la seva dona. MacBeth es convertirà en rei, però
assassinarà al seu amic, Bànquo, però no als seus fills.
− Lady MacBeth somnàmbula = Després de la mort del seu marit, Lady MacBeth es sent
culpable i deprimida, acaba embogint i es suïcida.

Otel·lo
Història que acaba fatalment per la gelosia que sentirà el protagonista, Otel·lo, cap a la seva
estimada, Desdèmona. Otel·lo és un militar d’origen musulmà. Desdèmona és filla d’un mercader
venecià. Els dos s’enamoren, però el pare de Desdèmona la repudia i la maleeix.

17 de 28
 − Desdèmona maleïda pel seu pare
− Otel·lo assassina a Desdèmona = Otel·lo rep les noticies de que la seva estimada l’havia
enganat. Aquest arriba a la seva habitació mentre ella dorm, ple de ràbia mata a Desdèmona
i després es suïcida.

3.5.2. LA REPRESENTACIÓ DELS LITERATS I DELS TEMES DE LES SEVES OBRES

Literatura Clàssica
HOMER (Segle VIII aC)
Les seves obres més representades són la Ilíada i l’Odissea. Es representat com un home major sec,
cabells i barba llarga. Sol aparèixer portant una lira, un bastó, i un nin que el guia.

Temes

− Apoteosi d’Homer = reconeixement de la seva vàlua, marcada per la seva coronació amb una
corona de llorer per una deessa alada

Obres

− Ilíada
− Odissea

Literatura Medieval
Diverses fases

Prosa Historiogràfica
Segle XII-XIII. Literatura anònima. Llibres il·luminats, en el que apareixen il·lustracions dels autors
escrivint-los.

− Les Cròniques
− Els Cronistes

Poesia Lírica i Èpica

Segle XII-XIII. Els trobadors i els joglars. Poesia anònima. Apareixen amb instruments musicals o
persones que fan malabarismes per demostrar els recitals que feien.

Poesia Lírica i Èpica

Amor cortès. Aquest tipus de poesia es pinta amb diverses escenes; els dos joves enamorats dins el
llit, acomiadant a l’estimat, damunt un cavall, donant-se un petó...

− Miniatura d’una Alba

18 de 28
Poesia Èpica
Dins el món occidental, en l’Època Medieval hi ha molts de poemes èpics

− Poema del Mio Cid = imatges artístiques recents (escultures, pintures, etc)

Matèria de Bretanya (Segle XII)

La Llegenda Artúrica
− Entrega d’Artús a Merlí = El Rei Artús es entregat a Merlí per que s’encarregui de la seva
educació. Merlí es representat com un home molt major, amb els cabells i la barba blanca,
sempre porta una capa.
− Artús i Merlí = Artús, adolescent, acompanya a Merlí
− La Dama del Llac entegra Excalibur a Merlí i Artús

La Llegenda de Camelot
Castell de Camelot, on ocorren llestes i torneigs que feien els cavallers que formaven part de la Cort
de Camelot

Els Cavallers de la Taula Rodona

Apareixen amb capa i corona, imatge de reis

Lancelot rescata a Ginebra

Ginebra havia estat condemnada a mort, però va ser salvada per Lancelot

Lancelot i Ginebra a la tomba d’Artús

Lancelot i Ginebra visiten la tomba del Rei Artús

Humanisme

Dante
Segle XIV. Humanisme italià. Dante es representat com un home madur, marcat pel seu nas
pronunciat, una túnica vermella, amb el cap tapat per un barret i una corona de llorer. Porta una lira,
llibres o els elements de la seva obra.

La Divina Comèdia

19 de 28
Conjuga la tradició de l’antiguitat clàssica, molts d’aspectes de la religió cristiana medieval. Té un
gran sentit religiós i moralista, té aspectes biogràfics com les flames o el mont del purgatori.

Dante apareix com un personatge, representa la vida mundana i pecaminosa. Ell, mentre somia,
viatja per l’infern, el purgatori i el paradís. Comença quan Dante es troba dins un bosc fosc
(representa el pecat). El persegueixen tres animals: pantera/lleopard (luxúria), lloba (avarícia) i lleó
(orgull). Apareix Virgili (raó) i el salva, l’acompanya fins trobar les portes per sortir de l’infern. Virgili
vesteix amb la vestimenta clàssica, una túnica, una toga i una corona de llorer.

→ Infern = Format per escalons invertits, forma cònica, pareix el mont del purgatori a la
inversa. Els 7 escalons representen els 7 pecats capitals, tots tenen un pecat escrit. A l'últim
escaló es troba Satanàs/Lucífer atrapat per gel, descrit com un monstre amb ales i tres caps.
Virgili i Dante s’enfilen damunt ell per poder sortir.
→ Dante i Virgili travessen el Riu Estigi = Amb l’ajuda de Caront, intenten que les ànimes no
pugin al vaixell
→ Paolo i Francesca = Dos amants que tenen una relació fora del matrimoni. Pecat de l’adulteri
per la luxúria. L’home de Francesca els troba i els mata amb la seva espassa. Francesca porta
un llibre sobre histories de personatges que havien caigut en l’adulteri.

Quan surten de l’Infern, Dante s'aventurà dins el Purgatori i el Paradís amb Beatriu, de la qual estava
enamorada.

→ Purgatori = Mont amb set escalons, pugen ànimes amb unes pedres que simbolitzen els seus
pecats. Ajudat per Beatriu, arriben fins al Paradís i observen que el sol té 3 anelles (pare, fill,
esperit sant).

Llibres de Cavalleria
Obres com Tirant Lo Blanc. Autors com Petrarca i Bocaccio.

Literatura de l’Època Moderna

Destaca el poema Orlando Furiós de Ludovic Ariosto, Segle XVI. Sobresurt el personatge d’Angèlica,
té molts de pretendents que són cavallers valents, ella els rebutja fins que s’enamora d’un home,
Medoro, que representa tot el contrari d’aquests cavallers.

→ Angèlica dormida descoberta per un ermità = Demostra la luxúria que ella desperta per la
seva bellesa i sensualitat.
→ Angèlica capturada i encadenada a una roca = Custodiada per un monstre. El cavaller
Ruggiero la salva amb el seu hipogrif. Però, ella el rebutja.
→ Angèlica s’enamora de Medoro = És un pastor jove dèbil. Escriuen els seus noms en un
arbre.
→ Orlando descobreix l’arbre on han escrit = Pretendent d’Angèlica. Té un atac de gelosia i
romp l’arbre.

Cervantes

20 de 28
El Quixot
Ha embogit per haver llegit tants de llibres de cavalleries, decideix dedicar-se a la cavalleria amb el
seu veí Sancho.

3.6. EMBLEMÀTICA
Paraula d’origen grec, significa “avís”. Composició que combina elements pictòrics (visuals) i
elements de tipus poètic, elements de text (escrits).

JEROGLÍFICS
Recuperats en el Segle XV, Neoplatisme Italià, es recull l’Antiguitat Clàssica. Durant l’Època Medieval
ja sabien que existien. En els jeroglífics, una part del text apareix en llatí o grec amb un sentit
moralista i una altra part amb imatges. Les imatges poden ser utilitzades en dos sentits:

➢ Sentit Ideogràfic = semblança de la forma amb la paraula que volen transmetre

➢ Sentit Fonètic = s’utilitza el recurs de la semblança de la paraula

EMBLEMES O EMPRESES
Constituiran un gènera literari, literatura emblemàtica, durant els Segles XVI-XVII. El seu punt de
partida es amb el llibre Emblematur Liber per Andrea Alciato. Les imatges poden anar acompanyades
d’una frase o paraula en llatí/grec. Les imatges poden aparèixer dedins un quadre en una filactèria,
també epigrames.

La part més important és la figura, transmet un contingut moral, queda en la memòria dels que
desxifren el contingut. Qualsevol tipus de contingut; naturalesa o creacions humanes. Per desxifrar-
los s’ha de fer un estudi, no sempre signifiquen el mateix. Llenguatge críptic, precisen una gran
formació per les persones capaços de desxifrar-los, lligat a la tradició filosòfica hermètica significats
ocults.

3.7. IMATGE, INDIVIDU I SOCIETAT

3.7.1. LA ICONOGRAFIA DEL PODER
Aspectes Generals

La Relació entre el Poder Polític i el Poder Religiós

Importància de la relació entre poder polític i poder religiós.

Antiguitat
La persona que exercia el poder reunia aspectes divins i terrenals, el governant cerca el suport i
protecció de la religió. A més de la divinització dels governants.

Exemples

21 de 28
 • Faraó = Representats de vora divinitat/s egípcies, referència al seu poder diví
• Grècia = Relació entre personatges de la mitologia i governants
• Roma = Des de la República fins l’Imperi, alguns governants deien que tenien relació amb
personatges de la mitologia. Segons l’Eneida, la dinastia Júlia (Cèsar August) descendeix
d’Enees. L’emperador controlava el poder religiós, era Pontífex Maximus i era divinitzat.

Època Medieval i Època Moderna

La supremacia de l’autoritat Papa de Roma sobre els governants. Quan els emperadors es
converteixen al cristianisme deixen de ser divinitzats, només accepten la naturalesa divina de Déu i
Crist, així mateix, admeten l’autoritat que representa a Déu i Crist, el Papa.

El poder polític està sota el poder eclesiàstic durant l’Edat Medieval i la Moderna. Relació entre
església i estat per conveniència. Els emperadors es sotmeten a l’autoritat del Papa, té poder de
substituir als governants. Han estat coronats pel Papa i lis dona poder davant els seus súbdits.

Durant l’Imperi Carolingi, la coronació es farà en edificis religiosos. Els governants demostren que el
seu poder és imposat per la gràcia de Déu i la coronació també és imposada per Crist, estan als
serveis de la cristiandat. Quan aquests governants són retratats apareixen acompanyats de les
autoritats eclesiàstiques i de les màximes autoritats militars. Es comencen a fer tot tipus d’actes
polítics en edificis religiosos; enterraments en sarcòfags, escultures funeràries. Deixen clar que
aquestes figures importants han tingut una vida exemplar per obtenir la salvació de l’anima.

Època Contemporània: Separació entre Església i Estat

Relació entre Poder Religiós i el Poder Polític sofreix un canvi, Segle XIX-XX. Impulsat pel pensament
il·lustrat i la Revolució Francesa. El poder religiós perdrà importància i les guanyaran els governants.

Suport Familiar: Dinasties i Poder Hereditari

Els governants donen importància a la família mitjançant retrats familiars, marquen el poder de la
dinastia. Ja no apareixen amb deus o figures religioses. Representen l’heràldica familiar, símbol del
llinatge familiar.

El Suport dels Models del Passat

Els governants voldran mostrar-se en els retrats amb el suport dels models dels governants del
passat per voler proclamar-se dignes de ser successors.

Al·legories de les Victòries i la Fama

Els governants es representen amb imatges al·legòriques de les seves victòries, territoris conquerits i
la seva fama. En els retrats apareixen vestits de militars, armes o acompanyats de la deessa Niké. Els
monuments commemoratius commemoren el seu triomf i les campanyes militars victorioses.

22 de 28
Escenografia
Els governants apareixen asseguts en el seu tron per simbolitzar la seguretat en el seu càrrec. Els
seus peus no toquen enterra per donar a entendre que el seu poder és religiós i per demostrar que
regnen en nom de Déu.

Atributs de Poder
Corona
Símbol d'excel·lència, majestat, culte, perfecció (cercle) i caràcter sagrat. Comença a la Cultura
Clàssica i als inicis del Cristianisme. Quan un la porta al cap indica la idea d’elevació, llum i superació.
La coronació és un acte que significa traspàs de poder polític respecte al qui és coronat.

Dos tipus

→ Corona de Raure = Inclús amb els seus fruits (aglans), atribuïda a Felip II de Macedònia ja
que la varen trobar a la seva tomba
→ Corona de Llorer = Arbre considerat noble. Vinculat als déus, èxit i excel·lència. Trobada en
les escultures i monedes que portaven els emperadors romans. Recuperada pels governants
de l’Època Moderna i Època Contemporània.

Corones de Reis o Emperadors Cristians Medievals

Simbologia cristiana; creu, imatges de sants, la Verge i Crist. Utilitzen materials valuosos i colors
cridaners. Els governants adopten aquesta simbologia perquè governen per la gràcia de Déu, poder
indiscutible, compromesos amb la fe cristiana.

Corones d’Època Moderna i Contemporània

Corones amb molt de detalls, diamants, or i el símbol de la creu

Ceptre
Símbol evident de poder i sobirania del rei o emperador. Representa el poder i l’obligació de guiar i
cuidar al poble, amb la referència al bastó que porten els pastors. Sol tenir forma de vara amb la
simbologia de poder a l’extrem superior. Les autoritats religioses també porten el bàcul com a
símbol de guia espiritual sobre els seus feligresos.

Ceptres dels Faraons a l’Antic Egipte

Inspirats en el bàcul i flagell dels pastors. A Egipte en portaven dos perquè un representava el poder
del faraó sobre l’Alt Egipte i l’altre sobre el Baix Egipte.

Ceptres de Reis i Emperadors Cristians

Alguns porten una mà amb dos dits alçats o una esfera que representa el món. Fets amb or i
incrustació de pedres precioses.

23 de 28
Bàcul de les Autoritats Religioses

Bàcul papal, fet de plata amb forma de bastó. Solen portar-los els bisbes.

Tron
Eleva física i simbòlicament a qui seu en ell, atorga dignitat, signe de majestat. Símbol d’equilibri,
seguretat i solidesa. El tron aguanta al governant o les advocacions religioses més importants, el tron
d’aquestes es la càtedra.

Porten molts de símbols al·lusius al poder, relacionats amb la dinastia del governant. Símbols
heràldics de la seva dinastia i religió.

➢ Tron de Tutankamon, Segle XIV aC = Folrat d’or. Els lleons i la representació del faraó amb la
seva dona són símbols de poder.
➢ Càtedra del Arquebisbe Maximilià de Ravennès, Segle XVI = Plena de referències
simbòliques al cristianisme. Feta de materials preciosos i marfil.
➢ Les Sales del tron present a castells i palaus reials o imperials = Fets d’or, protegits amb
furtinatges. Adopta importància en l’Època Medieval fins l’Època Contemporània (Segle
XVIII-XIX). Es representaven actes amb gran escenografia, visual i teatral, plens de
simbologia. Els trons tenen un podi que eleven als reis de la resta de persones, protegit amb
un cortinatge i decorats de forma carregada.

Globus / Orbe
Element de forma esfèrica que simbolitza el cosmos, el poder terrenal, la perfecció i l’infinit. Dins el
cristianisme, la Verge Maria porta el símbol de la creu. En els governants simbolitza el domini de la fe
cristiana sobre el món, han estat investits en nom de Crist per defensar la fe. En Crist simbolitza que
és el salvador del món. La creu apareix dins la mateixa esfera o aferrada damunt.

Espasa
Símbol de poder, llibertat, disposició per l’atac, força, valor militar i d’administració de justícia.
Simbolitza la unió entre el cel i la terra. En personatges històrics o ficticis l’espasa pot tenir nom
propi, vinculat a la persona que la portava.

− Excalibur i el Rei Artur, icona universal

En els retrats dels governants, l’espasa alçada significa actitud guerrera i batalladora.

Una espasa pot aparèixer en l’acte d’entrega o imposició de l’espasa, signifiquen el reconeixement
del valor militar i la vàlua com a guerrer, apareix dins el món de la noblesa medieval i feudal. El
reconeixement militar també pot ser per part de les autoritats religioses com el Papa, sobretot a
persones que han lluitat amb la fe cristiana i per la Església. Simbòlicament, els governants ho poden
fer com a traspàs de poder.

Clau

24 de 28
Poder d’obrir i tancar, fer i desfer sobre el qui la porta. Simbolitza el poder i el govern sobre una
institució o un territori. La poden portar en la mà o cenyida a la cintura.

La clau es pot entregar simbòlicament en representació de benvinguda, agraïment, respecte i

admiració cap a un personatge il·lustre o demanda de protecció/salvació respecte una advocació
religiosa. També, pot simbolitzar la rendició d’un territori o el traspàs de poder.

Àguila
Poder il·limitat, destresa en les armes. Apareixia en la moneda damunt una corona de llorer,
estàndard de l’Imperi Romà. Simbolitza el valor, justícia i divinitat. Aquest aspecte va passar a ser un
símbol utilitzat en el cristianisme. Es considerat l’au que pot volar més alt, simbolitza el sol i la llum.
Representat amb ales obertes, a punt de volar.

− Àguila bicèfala = Símbol del poder que tot ho veu i de màxim control. Té dos caps i cada cap
mira cap a un costat.

Lleó
Símbol de majestat, força, capacitat per atacar i protegir. Representa l’equilibri entre la cautela,
l’astúcia i la fúria que ha de tenir un bon governant. Símbol de sol i llum, vinculat a la cabellera del
color del lleó. Apareix en les murades i fortificacions com a protecció de ciutats.

Diferents posicions:

❖ Lleó tombat = Cautela i astúcia per atacar quan sigui necessari

❖ Lleó protegint el Globus = Símbol del poder que protegeix la població

És un dels motius més representats en la heràldica. Normalment en posició d’atac, amb la boca i les
urpes obertes, representant la valentia.

El Governant a Cavall
Símbol de noblesa, força, virilitat, determinació i elevació. En els retrats d’homes el cavall esta
encabritat, en canvi, en els retrats femenins el cavall no està encabritat perquè això simbolitza
virilitat.

Vestimenta
Pells, teixits, brodats i colors

→ Pell d’ermini = Símbol de dignitat, honor i jurisdicció

→ Teixit de seda = Símbol de poder
→ Color = Color púrpura/granat com a símbol de sobirania
→ Capa = Símbol de protecció del qui la porta i per als seus súbdits, en l’Època Moderna les
capes arriben a ser enormes

25 de 28
 → Cardenals / Papa = Color púrpura representa la sang de Crist i la disposició a vessar-la en la
defensa de la fe
→ Armadura = Símbol de noblesa, protecció, valor, preparació per a la guerra i per la defensa
del súbdits

Exemples de Representació de Governants

Governants d’Època Medieval

Carlemany
Gran emperador cristià, Segles XVIII-XIX. Dins l’art, destaca la seva posició dreta i mirada cap a
l’infinit. La vestimenta simbolitza el seu poder; feta de seda, el color vermell i els elements d’or amb
motius heràldics. En les seves mans apareixen la creu cristiana i l’espasa aixecada.

Emperadors Otònides
Emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic (Segle X-XI). Solen aparèixer asseguts en els seus
trons, on apareixen lleons. Porten el ceptre i l’esfera en les seves mans. La seva vestimenta és de
color púrpura amb una toga llarga, apareixen motius heràldics.

Governants d’Època Moderna

Isabel I, Isabel II (Anglaterra). Cristina de Suècia (1650). Lluís XVI de França (1770).

Governants d’Època Contemporània

Napoleó en el tron imperial, 1806

La Imatge del Poder de l’Artista

Autoretrat o Retrat de l’Artista
A partir del Renaixement, l’artista pren consciència de la seva vàlua per reivindicar el reconeixement
social i econòmic. Els artistes es posaran en contacte amb mecenes. L’artista cercarà un
reconeixement científic i es publicaran Tractats.

Els artistes es faran retratar o es retrataran ells mateixos. En el Segle XVI, establiran pautes a nivell
visual. Destaquen Durer, Rafael, Rembrandt, Goya i Van Gogh.

Segle XIX, ja no cercaran la reivindicació de l’art sinó que pintaran per qüestions intimes.

En el Renaixement es recupera el recurs que utilitzaven en l’Antiguitat Clàssica; es retrataran com un

altre personatge. Pintaran obres mitològiques o històriques i es retrataran dins aquestes.

Els pintors de la cort seran capaços de representar-se en les seves pintures dels membres de la cort.
Els autors aspiraven a ser pintors de la cort perquè donava molt de prestigi i reputació.
Aconsegueixen ser famosos però no tenen tanta llibertat ja que els monarques utilitzen l’art com a
forma d’exaltar el seu poder.

26 de 28
Exemples

o Les Menines de Velázquez = El Rei comana a Velázquez fer un retrat de la infanta Margarita,
acompanyada del seu seguici. Velázquez va poder pintar-se a ell mateix en el retrat,
l’estança de palau on ell treballava. Va pintar al rei i la reina, que el miraven com treballava,
en el mirall
o Família de Carles IV de Goya = Goya apareix en un segon pla en el retrat de la família real,
demostra la confiança que té Carles IV en ell

Segle XIX. Els artistes es preocupen més pel reconeixement social de les classes humils i
treballadores perquè es senten identificats i inspiren les seves obres.

o El Taller de l’Artista de Courbet = Apareix l’autor pintant l’obra, observat per gent de classe
baixa

El Retrat del Donant de l’Obra

La persona que paga l’obra i voldrà estar representada dins el quadre. L’Època Medieval, Segles XV i
XVI. Té un element vinculat a la religió, vol presentar la seva fe. El personatge del donant té una
expressió pietosa en el primer pla, però realment és benestant.

El Retrat com a Símbol de Distinció Social

En el Renaixement, apareixen els retrats individuals o en col·lectiu. L’objectiu del retrat és
demostrar el prestigi social. Els retrats deixen constància i el record d’aquesta persona.

Les dones apareixen acompanyades per cussets, els quals representen la fidelitat de la dona cap al
seu home. Apareixen tocant el piano o amb llibres religiosos. En el Segle XIX, comencen a
evolucionar però segueixen tenint tradicionalismes. Algunes mostren els seus interessos que abans
eren dedicats només per homes.

− La Mona Lisa de Da Vinci

− La Jove de la Perla de Bremer

Els homes també solien aparèixer amb una posició devota amb les mans juntes, però també amb
una forma de guerrer. Les persones que encarreguen aquests quadres volen aparèixer mostrant les
facetes per les que són destacats. Es feien quan les persones eren molt majors o mortes. De baix el
retrat apareix una biografia del personatge. La noblesa mostra els seus dominis amb els paisatges
per demostrar la importància del seu llinatge. Els polítics apareixen amb llibres o referències a la
seva tasca del seu càrrec polític. Molt d’homes són retrats fent activitats ocioses com la caça,
acompanyats per cussos grans de caça que representen la virilitat i la intel·ligència.

El retrat familiar començarà a ser important en el Segle XV i en el Renaixement. La família demostra

el luxe del seu estatus econòmic amb la riquesa dels seus mobles i la seva vestimenta. Es feien
aquests retrats per demostrar la importància de la família. Les famílies més poderoses són pintades
en els seus grans jardins per humanitzar-los i per demostrar activitats quotidianes però de manera
seria.

27 de 28
 − Matrimoni Andorfini de Van Eyck

En el retrat infantil també apareixen els cussets per demostrar la fidelitat i obediència cap als pares.
Els fills de les famílies més riques apareixen de forma seriosa intentant semblar un caçador.

28 de 28