El final.

Diumenge va ser un dia solejat, vam sortir a fer un passeig tota la família. Malgrat el
sol, feia fred, així que ens vam abrigar. Després, vam anar a esmorzar al Balmoral. A
continuació, el meu marit es va comprar el diari, com cada diumenge, jo, en canvi, em
vaig parar a mirar els aparadors amb el nostre fill. Tot seguit, ens vam asseure un banc
verd que hi havia en un parc. El nen li va demanar mig diari al seu pare, per a mirar
els dibuixos.

Al migdia, vaig començar a preparar el dinar, arròs. Al meu fill no li agrada, però li
vam fer menjar de totes maneres. A la tarda, la meva germana i el seu marit van venir
amb el seu fill, Marc. El cosí d'en Marcel.
Vaig preparar cafè amb llet i sense i pastes, com cada diumenge. A la meva germana,
Margarida li agraden molt les pastes fetes per mi. Mentre nosaltres preníem cafè, en
Marc i en Marcel jugaven al jardí. Mentre discutíem sobre a on anar de vacances
aquest hivern, vam sentir crits i plors que venien del jardí. Eren en Marc i el Marcel.
Es veu que el Marcel va pegar al Marc per ser molt estúpid. Jo em vaig enfadar i el
vaig renyar, com estava molt enrabiada li vaig fotre una bufa. A l'instant em va saber
molt greu. Va ser una acció impulsiva.
Vaig tornar a la sala, on hi eren: el meu marit, la Margarida i el seu marit. Ells ja
marxaven.

Quan ja van marxar, el meu marit va engegar el televisor per a mirar un partit de
futbol, jo no el volia mirar, així que li vaig demanar si us plau que canviés el canar,
però ell no ho va fer. Vam tenir una discussió, com sempre. Vaig anar a la cuina, just
en entrar, els meus ulls van esclatar enllagrimes. En Marcel va entrar de cop i no vaig
tenir temps d'eixugar-les, així que em va dir que no plorés i em va donar una abraçada.
Seguidament em vaig posar a preparar el sopar. El preferit d'en Marcel.

En acabar de sopar, vaig manar a en Marcel que pugés a dalt i que anés al llit, que es
feia tard. Al moment el meu marit va començar a cridar-me, com si la ràbia i els
dimonis se l'haguessin emportat.
Estava bastant espantada, perquè mai m'havia cridat d'aquesta manera. A més a més,
estàvem a les fosques, només s'il·luminava una part de la sala per la llum freda de la
lluna. Vaig apagar el televisor per no fer tant de soroll. Continuàvem discutint. Ell, em
va empènyer, jo estava terroritzada, mentre em pegava m'anava insultant, fins que vaig
veure com agafava l'ampolla del minibar de whisky i va tirar-la contra el meu cap.
Aquell va ser el meu últim sospir.