Conchín Antequera Guitérrez 3rA

- Física i Química -

1- Les reaccions químiques provoquen substàncies

d’ús comú

a)Obtenció mitjançant procediments físics

b)Obtenció mitjançant procediments químics
c)La sal comuna com a matèria primera
d)La pedra calcària com a matèria primera

2- Substàncies naturals i substàncies sintètiques

a)Primera meitat del segle xx

b)Polímers naturals
c)Polímers sintètics

3- La química i els materials

a)Els materials compostos o compòsits

- Atovó
- Ossos
 4- La contaminació d’aigües i sòls

a)Contaminació de sòls

5- La contaminació atmosfèrica :

a)Contaminants atmosfèrics

6- Els materials radioactius

a)Substàncies radioactives
b)Quant dura la radioactivitat
c)Exposició a la radiació

----------------------------

1- Les reaccions químiques provoquen substàncies

d’ús comú :
- L’obtenció d’algunes substàncies, com la sal
comuna o el sucre, requereix aplicar mètodes
físics de separació (extracció). L’obtenció
d’altres substàncies, com el vi i el vinagre, és
conseqüència de reaccions químiques.

a)Obtenció mitjançant procediments físics

 - Sal comuna (clorur de sodi) :
- s’obté per l’evaporació de l’aigua de
mar a les salines. Després es purifica
(sol estar acompanyada d’altres sals.)
- També s’obté de mines de sal, s’injecta
aigua a pressió per a dissoldre la sal
sòlida i recuperar-la després per
cristal·lització.

- El sucre (sacarosa) :
- s’obté a partir de la canya de sucre o
de la remolatxa. La seua obtenció
requereix esprémer la canya per a
extraure el suc de sucre.
- També s’obté d’altres plantes, com la
remolatxa, per un procediment similar.
- Per a obtenir el sucre sòlid pur es fa
una cristal·lització.

b)Obtenció mitjançant procediments químics

- El vi :
- s’obté a partir del most del raïm per
fermentació alcohòlica de la glucosa
- Aquesta reacció química té lloc, en
absència d’aire, per l’activitat d’uns
fongs microscòpics (llevats) que viuen
en la pell del raïm, i dóna lloc a la
 formació d’etanol i de diòxid de carboni
gasós.

- El vinagre :
- s’obté per fermentació acètica del vi o
d’altres begudes alcohòliques.
- Aquesta reacció química, produïda per
uns bacteris del gènere Acetobacter,
requereix la presència d’oxigen, al
contrari que la fermentació alcohòlica.

c)La sal comuna com a matèria primera

- el clorur de sodi o sal comuna s’usa com a

condiment en els menjars i per a conservar
els aliments, però també per a obtenir
altres productes químics per mitjà de
reaccions químiques.
- la descomposició d’una dissolució
concentrada de sal comuna(salmorra),
aquest procés s’anomena electròlisi, amb
aquest s’obtenen clor, hidrogen i hidròxid
de sodi (sosa càustica).

- Clor: gas de color verd groguenc, més dens

que l’aire i soluble en aigua. Utilitzat per a
desinfectar l’aigua potable o de les piscines.
 Tòxic.

- Hidrogen: gas incolor i molt lleuger, que

crema en l’aire i produeix aigua i allibera
molta energia.

- Sosa càustica: sòlid blanc, dissolucions

aquoses del qual són corrosives. S’empra en
neteja i per a fabricar sabons.

d)La pedra calcària com a matèria primera

- Pedra calcària (carbonat de calci) : és un

material natural que s’ha utilitzat des de
l’antiguitat en la construcció d’edificis.

- Es tritura i es calfa amb argila en forns per

a obtenir ciment.
- Es polvoritza i es mescla amb arena i
carbonat de sodi per a fabricar vidre.
- La pedra calcària es calfa en forns, es
descompon i es forma calç viva (òxid de
calci) i diòxid de carboni.

e)L’aire com a matèria primera

- Aire : font inesgotable d’oxigen i nitrogen. En el

seu estat natural és una mescla gasosa, per a
 separar els seus components primer es
comprimeix i es refreda, i posteriorment es
permet que expandisca bruscament.
- A partir de l’aire líquid, la indústria obté
O2(g), N2(g) y Ar(g), ja que l’oxigen bull a
–183 °C, l’argó a –186 °C i el nitrogen a
–195 °C, la qual cosa permet separar-los per
destil·lació fraccionada.

2- Substàncies naturals i substàncies sintètiques :

a)Primera meitat del segle xx : es van

fabricar els primers plàstics, substàncies
formades per macromolècules en forma de
cadena que s’obtenen en el laboratori i que
no existeixen en la naturalesa; són
substàncies sintètiques artificials.

- Els plàstics i les fibres sintètiques ha

tingut un gran desenvolupament, el qual
ha permés la fabricació de múltiples
objectes i teixits, tenint en compte la
possibilitat de sintetitzar-los amb propietats
molt diferents.
- Tant els plàstics com les fibres sintètiques
estan constituïts per polímers, que són
molècules gegants formades per la unió de
molècules més xicotetes anomenades
 monòmers.

b)Polímers naturals : com els que

constitueixen el cotó, el lli, la llana o la
seda. El cotó i el lli són fibres vegetals
formades per cel·lulosa, que és un polímer
de la glucosa. La llana i la seda són fibres
d’origen animal, formades per proteïnes,
els monòmers de les quals són aminoàcids.

c)Polímers sintètics : s’obtenen per la unió

dels seus monòmers. Poden ser plàstics
(materials emmotlables : als quals es poden
donar formes diferents), com el polietilé o
el poliestiré, o fibres sintètiques (fils llargs i
fins, que s’obtenen fent passar el polímer
per uns forats molt xicotets), com el
polièster o la fibra acrílica.
- Substàncies sintètiques : iguals a
substàncies naturals; per exemple, l’àcid
salicílic.

- Substàncies sintètiques : artificials que no

existeixen en la naturalesa. Per exemple,
els plàstics, les fibres sintètiques o la
majoria dels medicaments.

3- La química i els materials :

 a)Els materials compostos o compòsits :
ixen de la mescla heterogènia de dos
materials diferents per a obtenir propietats
diferents i molt útils.

- Compòsit dental : és un material plàstic

anomenat matriu i un component inorgànic
mineral que confereix rigidesa.

- Plàstic amb fibra de vidre (PRFV) :

consisteix en una matriu de plàstic o resina
reforçada amb fibres de vidre.

- Fibra de carboni : sintètica. Consta d’una

estructura polimèrica reforçada amb fibres
de carboni.

- Atovó : format per argila i palla, és el

compòsit més antic conegut.
- Ossos : compòsit format per col·lagen (part
orgànica), sals minerals i aigua.

4- La contaminació d’aigües i sòls :

- modificació del seu estat, produïda per

causes naturals o per l’ésser humà, que la
fa inadequada o perillosa per al consum
 humà.

a)Contaminació de sòls : consisteix en

l’acumulació de substàncies en uns nivells
que les converteixen en tòxiques per als
organismes del sòl, per a la vida de les
plantes i els animals, i per a la salut
humana.

Productes químics que més comunament contaminen

el sòl són:

- Els plàstics : la matèria orgànica, els

derivats del petroli i els dissolvents.

- Els plaguicides o pesticides : usats per a

controlar o combatre plagues, que poden
contaminar boscos i cultius. Poden ser
insecticides, que actuen sobre larves, ous o
insectes adults; herbicides, que destrueixen
la vegetació, o fungicides, que combaten el
desenvolupament de fongs (fitoparàsits).

- Els metalls pesants : que són tòxics i

s’acumulen en els éssers vius, i les
substàncies radioactives, que són perillosos
i romanen molt de temps en el medi
ambient.
5- La contaminació atmosfèrica :

- presència en l’aire de matèries que impliquen

risc, dany o molèstia greu a les persones (puguen
reduir la visibilitat, produir olors desagradables o
atacar diferents materials).
- les substàncies contaminants alliberades
directament a l’atmosfera s’anomenen
contaminants primaris. Una vegada emesos,
produeixen altres substàncies nocives que
s’anomenen contaminants secundaris.

a)Contaminants atmosfèrics

- Partícules sòlides i aerosols : Embruten les

cases i produeixen problemes de salut, com
l’asma i altres trastorns respiratoris.

- Clorofluourocarburs (CFC) i similars :

Contribueixen de manera molt important a
la destrucció de la capa d’ozó en
l’estratosfera, així com a incrementar
l’efecte d’hivernacle. Actualment estan
prohibits.

- Monòxid de carboni (CO) : Es fixa en

l’hemoglobina de la sang, impedeix el
 transport d’oxigen en l’organisme i
produeix la mort per asfíxia. Es transforma
en CO2 en l’atmosfera, però molt lentament

- Monòxid de nitrogen (NO) : S’oxida molt

ràpidament i es converteix en NO2, que
causa problemes respiratoris. El NO2 es
transforma en l’atmosfera en HNO3, un
component de la pluja àcida.

- Diòxid de sofre (SO2) : S’oxida i es

converteix en triòxid de sofre, SO3, que
reacciona amb l’aigua de la pluja i forma
àcid sulfúric, H2SO4, un altre component de
la pluja àcida.

- Metà (CH4) : És un gas d’efecte

d’hivernacle del planeta Terra, ja que
augmenta la retenció de la calor per
l’atmosfera (vint vegades més que el diòxid
de carboni). També danya la capa d’ozó.

- Ozó troposfèric (O3) : Quan la seua

concentració és superior a la normal (0,01
mg kg–1) es considera un gas contaminant.
Concentracions xicotetes d’ozó afecten les
plantes i també els éssers humans, amb
irritació de les mucoses i les vies
 respiratòries.

5- Els materials radioactius: beneficis i riscos :

a)Substàncies radioactives : poden emetre

radiacions alfa, beta i gamma. Aquestes
emissions es produeixen per la
desintegració dels nuclis dels seus àtoms i
alliberen energia.

- igual que els raigs X, són “ionitzants” (són

capaces d’arrancar electrons dels àtoms
sobre els quals produeixen ions).

- major part d’aquesta radiació prové de

fonts naturals, en particular del gas radó
que s’acumula a les roques granítiques i de
la radiació còsmica que arriba de l’univers.

L’obtenció d’energia elèctrica en centrals nuclears

de fissió presenta avantatges però també
inconvenients :

- AVANTATGES :

- L’energia elèctrica obtinguda en una

central nuclear és més barata que
l’obtinguda en centrals tèrmiques
 convencionals. Aquestes centrals també
contribueixen a la diversificació de les fonts
energètiques.

- Les centrals nuclears no alliberen diòxid de

carboni, la qual cosa ajuda a reduir les
emissions globals de CO2 a l’atmosfera i,
per tant, l’efecte d’hivernacle.

- INCONVENIENTS :

- Les centrals nuclears suposen un risc de

contaminació radioactiva en cas d’accident.

- La gestió i l’emmagatzematge dels residus

radioactius d’una central nuclear és un
repte important. Les barres de combustible
gastades són residus d’alta activitat i
durada que es guarden en piscines d’aigua a
l’espera de solucions més duradores.

b)Quant dura la radioactivitat

- El període de semidesintegració és el temps

necessari perquè s’haja desintegrat la
meitat dels nuclis d’una mostra d’un
material.
Els residus radioactius es classifiquen per la seua
activitat i el seu període de desintegració en:

- Residus d’activitat baixa i mitjana (RABM) :

Amb una activitat menor d’uns valors
determinats i un període de
semidesintegració menor de 30 anys.

- Residus d’activitat alta (RAA) : Amb una

activitat per damunt de certs valors i un
període de semidesintegració major de 30
anys. S’investiga sobre la possibilitat
d’emmagatzemar-los en la profunditat de
l’escorça terrestre.
c)Exposició a la radiació

- irradiació és l’exposició a una font de

radiació. La dosi de radiació rebuda depén
de la quantitat de radiació i del temps que
s’hi està exposat, i es mesura en
mil·lisieverts (mSv) o en microsieverts
(μSv).

- Dosi de radiació mitjana rebuda per les persones

(microsieverts)

- Fonts naturals:
 - Sòl, edificis: 360 μSv/any

- Aire: 800 μSv/any

- Aliments, begudes: 370 μSv/any

- Raigs còsmics a nivell del mar: 250

μSv/any

- Raigs còsmics per cada 100 m d’altitud

més: 5 μSv/any

- Raigs còsmics per cada vol amb avió:

4 μSv/any

- Fonts artificials:

- Tractaments mèdics: RX pulmons: 50

μSv/any

- Tractaments mèdics: RX dentals: 20

μSv/any

- Centrals nuclears: 2 μSv/any

- Viure en un radi de 5 km al voltant de la

central: 10 μSv/any