GENÈTICA

- &

L’HERENCIA D’UN SOL CARACTER

Mendel va encrevar la raça pura de pésols amo llavors lises amo la de llavors rugoses ,

dues manifestacions diferente d'un mateix carácter , el carácter "forma de la llavor" .

Aquestes dues manifestacions s'anomenen fenotips antagónics , la que les llavors o són llises

· . D'aquest encrevament
són rugoses va Obtenir una generauó anomenada Gual primera (F1)
,
Tota ella Igual , uniforme ,
de llavors d'aspecte Ili5 .

Ax es va confirmar la llei de la uniformitat o primera llei de Mendel

Quan s'encreven dues races pures , tots els descendents so Igual entre si.
>
-

Posteriorment va encrevar les plantes de la generació Fi , entre si ,

i va obtenir una

generació anomenada final segona (F2)

. En aquesta hi havia individus de llavors llises i

individus de llavors rugoses

.

D'aquest experiment va deduir que la informació biológica sobre cada carácter biológic
Sobre Cada carácter biológic estava X duplicat , la que els individos de la Fi ,
d'una banda ,

tenien la informació per produir la forma Ilisa , ja que aquests la presentaven ,

i d'altra
banda ,
també tenien la into
. X produir la forma rugosa , la que alguns dels seus descendents

la presentaven ,
i lógicament l'havien rebuda dels seus progenitors
.

Mendel va Utilizar el ferme factor hereditar . X referir-se a cada una d'aquestes informacions .

Actualment s'utiliza el terme gen

. Alx doncs cada organisme
, posseia dos factors hereditaris per

a cadascon dels seus carácters , un d'heretat d'un progenitor i unaltre , de . Actualment , el

l'altre

conjunt de gens d'un organisme s'anomena genotip ,

i el conjunt de les seves característiques
s'anomena fenotip
. El fenotip depén del genotip i de la influencia de l'ambient . X exemple ,

en els humans ,
el color de la pell depén de la Informació biológica rebuda (gens) i del gran

d'insolquó rebut .

fenotip =
genotip + inténua ambiental
 Com que els Individos de la F1 , fot , el factor
i tenir els dos TIDUs de factors hereditario que

Informa sobre la forma Ilisa i el factor que informa sobre , sempre presenten
la forma rugosa

llavors de forma llisa , va deduir que hi havia dues categories de factors (gens) , els

dominant , que sempre es manifestaven ,

i els recessius , que només es manifestaven auan

no estaven acompanyat d'un factor dominant .

Cada factor hereditar , es por simboutzar amo una lletra , majúscula si es dominanti

minúscula si es recessi
. X exemple , per al cas estudiar podria ser : L per a la into. . Ilisa ,
il xa

la into
. . Alú
Jugosa doncs , els individus de raça para -també anomenan individus

homozigótics-llisa serien L : els de raça pura rugosa serlen el ,

i els hibrids-també
anomenan Individus heterozigötics -
de la F1 serien Le
.

Prevent com a base aquesta simbologia , en elprimer encrevament ,

si x exemple la varletat

Ilisa Lés la que proporciona el pollen , els gametes masculins seran tots L ,
i com que la

varletat rugosa le proporcionaria els gämetes femenins tots ells , seran e i , Tant ,
els

Individus de la F1 seran tots Le .

En l'encrevament entre individus de la F1 entre si , un progenitor produirà gametes maswuns

L i gametes Mascuunse ,
i Igualment l'altre produirà gämetes femeninsligänetes
femerns e
. Com que a unió entre els gametes (fecundació) és a l'azar el resultat ,

seran totes les combinacions possibles entre aquesto gametes.

Com que el resultat obtingut en combinar a l'atzar els factors hereditary ,

tant en el primer
encrevament com en el segon , va donar unes proporcions que coincidien exactament amo les

Obtingudes experimentalment al jardí . Mendel va

del convert acceptar com a bo el Model. És a dir ,

va arribar a la conclusió que hi havia dos factors hereditaris y a cada carácter (toti que no en

sabia ni la eaturalesa química ni a quina part de la Cellula es trobaven)

, que durant la reprod .

separaven (se segregaven) : que llavors es combinaven a .

l'atzar , A constituir una lova generació

Aquestes consideracions es coneixen com la llei de la segregació o segona llei de Mendel :

>
-
Es dos factors hereditars que informen sobre un matex carácter no es fuslonen o barregen ,

sinó que queden diferencian durant tota la vida de l'Individu i segreguen , és a dir , se

separen i es reparteixen , en el moment de la formació dels gametes .

- -

L’HERENCIA DE DOS CARACTERS

Mendel es va plantejar estudiar com s'heretaven les manifestacions de dos caracters
diferento ,
X exemple el carácter "forma de la llavor" : el carácter "color de la llavor" . Va

escollit dues races pures ,

una que presentava llavars de superficie Ilisa i de color groc ,
i

una altra que presentara llavors rugoses i de color verd. Va Obtenir una generació tual

primera (F1) tota ella Igual

, , , de llavors de formallisa ; de color groguenc
uniforme , i va

deduir que el factor groc era dominant sobre el factor verd. Quan va encrevar aquestes
plantes entre si, va Obtenir una generació final segona (F2) ,
constituida x 566 llavors ,
de les

quals 315 eren llises i grogues ; 108 , lisesi verdes ; 101 , jugoses i grogues ,
i 32 rugoses i
,

.
Verdes Dividint Tots els resultab pel més baix , va Obtenit les proporcions següente :

-5 29 18 =
3 = = 1
 La proporció entre aquestes plantes era , donos 9 : 3 : 3 : .
1 Seguint el Model anterior ,
els

genotips de la generació paterna havien de ser LLGG Xala raça pura "llisa i groga" ;

1199 x a la raca pura "rugosa i Verda". La primera donaria lloc a gametes LG

exclusivament i la segona
, a gámetes 19 exclusivament ; x tant ,
tots els individus de

la F serien LeGG .

Aquests auan ,
es reprodussin entre si , donarien gametes de quatre TIDUs : (G , L9 . 16 : 19 ,

per la qual cosa les combinacions . D'això es deduelx que les

possibles serien 16 (4X4 = 16)

proporcions fenotípiques serien les matelxes que les obtingudes en els experimento al Jardi
19 : 3 : 3 : 1)
. D'aquest experiment , Mendel va deduir que els factors Xa un carácter
s'hereten independentement dels factors X a . Tercera
un altre llei de Mendel

>
-
Els factors hereditario no antagónics
, com són els que informen sobre la forma

· sobre el calor de les llavors , mantenen la sera dependen la a través de les generacions ,

ja que s'agrupen a l'atzar en els descendento .

- -

HOMOZIGOTIC O HETEROZIGOTIC?
La . Es fa reproduir aquest individu
resposta la podem Treure amo un senzill encrevament

problema amo un individu amo tenotip recessiu , que lógicament será homosigot ,
i s'espera

la .
primera generació Si aquesta es 100 % del tenotip dominant Si .
,
en canul ,
en la

descendenua trobem algun fill de fenotip recessi , es tractarà d'un heterozigot .

 - -

HERENCIA INTERMEDIA
En alguns casos , en encrevar dos individus homozigótics , l'un dominanti l'altre recessi ,

els seus descendente no presenten ni el tenotip de l'un ni el fenotip de l'altre , sino un

punt intermedi. El aquesta situació es parla d'herencia intermedia

Es fa servir una simbologia que consisteix a Utilizar la lletra Inicial del Caracter and

la Inicial de l'allel com a exponent .

L’HERèNCIA DEL SEXE

EL CONCEPTE DE SEXE
Éssers amo sexe - ind. Capacios d'originar céllules sexuals (gämetes).
Els Individus que generen gametes Móbils (espermatooldes) s'anomenen mascles i els que

generen gämetes sessils (övuls) sanomenen famelles

. Es que produeixen gämetes dels dos

Tipos s'anomenen hermafrodites .

En els individos sexuats hiha dos Tipus de carác. Sexuals : els carácters sexual primario (presenca
gonades masc
. o fen . ) I els carácters sexual secundar (aspectes que diferencen els

masc .
de les ferm (
.

En moltes especies diploides hi ha dos Tipus de cromosoma : els autosomes , Igual en femelles

imascles ,
i els heterocromosomes o cromosomes sexuale , diferente segons es tracti d'una

ferella o d'un mascle .

Hi ha dos tipus d'heterocromosomes : l'anomenat cromosoma X i l'anomena cromosoma Y

La parella XX determina l'anomenat sexe homogamétic : la parella X4 determina l'anomenat

sexe heterogamétic
L’HERènCIA LLIGADA AL SEXE