LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL // CAUSES

7.1. Contendents

El 1914 va esclatar a Europa la Primera Guerra Mundial, un conflicte d’enorme extensió

conegut, pels contemporanis, com la Gran Guerra. Els països contendents es van agrupar en
dos bàndols:

Els imperis centrals (Alemanya, Àustria-Hongria i Turquia), als quals després es van sumar
Bulgària i altres estats.

Els Aliats o Entesa (França, Rússia, el Regne Unit i Sèrbia), als quals després es van unir Itàlia,
els Estats Units i altres països.

7.2. Causes del conflicto

Les causes profundes

Les hem de buscar en les tensions existents a Europa abans de 1914:

Els conflictes polítics entre les grans potències responien a motius diversos. Alguns d’aquests
conflictes eren territorials: França reclamava Alsàcia i Lorena a Alemanya, i Itàlia i Àustria-
Hongria es disputaven els territoris d’Ístria i Trento. D’altres eren nacionalistes, com en el cas
dels imperis austrohongarès i turc enfrontats en les anomenades guerres balcàniques del
1912-1913. Finalment, alguns procedien dels enfrontaments colonials entre les potències
imperialistes pel control de determinats territoris.

Les rivalitats econòmiques entre els països es van intensificar des de principi de segle per la
competència comercial.

Els sistemes d’aliances militars (Triple Entesa i Triple Aliança) van donar pas a una cursa
d’armaments, la pau armada, que podia convertir qualsevol incident en una guerra de grans
proporcions.

L’espurna de la guerra

L’espurna que va iniciar el conflicte va ser l’assassinat a Sarajevo (Bòsnia, juny del 1914) de
l’arxiduc Francesc Ferran, hereu de la corona d’Àustria-Hongria, per part d’un estudiant
nacionalista serbi. Com a conseqüència, Àustria-Hongria va declarar la guerra a Sèrbia, que,
amb el suport de Rússia, va posar en marxa el sistema d’aliances.
8.1. El desenvolupament del conflicto (1914-1918)

Característiques de la guerra

La guerra va tenir unes característiques diferents dels conflictes anteriors, que li van valer la
denominació de Gran Guerra o guerra mundial. Les més destacables van ser la gran extensió
territorial, en participar-hi setze nacions, algunes amb extensos imperis colonials que es van
veure implicats en el conflicte. I l’ús de noves armes ofensives (metralladores, llançaflames,
gasos tòxics, mines, submarins, avions), de nous sistemes defensius, com les trinxeres, i
de noves modalitats de lluita, com la guerra psicològica.

La contesa també va impulsar canvis econòmics i socials. Així, per exemple, l’economia dels
països contendents es va abocar en la producció de material de guerra; la societat va patir
penúries, com el racionament d’aliments i els bombardejos, i les dones es van incorporar al
món laboral per substituir els homes que combatien al front.

Etapes i esdeveniments

El conflicte bèl·lic es va desenvolupar a partir de tres etapes:

La guerra de moviments (1914). La guerra va començar en dos fronts: l’oriental i l’occidental.

Alemanya va intentar una victòria llampec sobre França per concentrar les forces al front
oriental i derrotar Rússia. Però França va resistir al departament de Marne i el ràpid avanç rus
per Prússia va obligar Alemanya a enviar tropes al front oriental. A final d’any, Turquia es va
sumar al bàndol dels imperis centrals i el Japó es va afegir al dels aliats.

La guerra de posicions (1915-1916). Davant de la manca d’una victòria decisiva, els fronts es
van estabilitzar al llarg d’extenses línies de trinxeres. Des de les trinxeres es van llançar
ofensives de desgast (Verdun, Somme). En aquesta fase, la contesa es va convertir en un
conflicte mundial, després de l’entrada de més països: Bulgària, Itàlia, Romania i Portugal,
entre altres.

El final de la guerra (1917-1918). El 1917, els EUA es van incorporar a la guerra al costat dels
aliats, tot i que, en contrapartida per a aquest bàndol, Rússia se'n van retirar després del
triomf de la revolució comunista i la signatura de la pau de Brest-Litovsk. El 1918 els aliats van
iniciar una ofensiva en tots els fronts i van provocar la rendició progressiva dels imperis
centrals. Aquell mateix any, el president dels EUA, Woodrow Wilson, va enuncels Catorze
Punts en els quals s’hauria de sustentar la pau.
8.2. La pau de París i la Societat de Nacions

A la Conferència de París (1919-1920), els vençuts van signar tractats que els obligaven a reduir
els seus exèrcits, a pagar reparacions de guerra i a fer cessions territorials. El tractat de
Versalles va imposar a Alemanya la pèrdua d’Alsàcia i Lorena i de totes les colònies. A més, el
1919 es va crear la Societat de Nacions com a organització internacional per fomentar la pau.

La guerra va causar més de nou milions de morts i nombrosos ferits i mutilats. Va infligir greus
pèrdues materials en camps de cultiu, indústries de transports i edificis. Va agreujar els
contrastos entre les classes treballadores i les classes mitjanes empobrides, d'una banda, i una
minoria enriquida pels negocis bèl·lics, de l'altra. Va afavorir el treball de la dona fora de la llar.
I va promoure una ideologia pacifista i antimilitarista, tot i que també el desig de revenja dels
vençuts, sobretot d’Alemanya.

Després de la guerra es van abolir les dinasties que governaven els imperis centrals, la majoria
dels països van adoptar el sufragi universal masculí, molts d’aquests van concedir el vot a les
dones i l’hegemonia mundial europea va ser substituïda per la dels Estats Units.