Land and freedom

La pel·lícula originalment coneguda com “Land and freedom” (Terra i llibertat en català)
és d'origen anglès, encara que està situada dins l'escenari espanyol. Va ser estrenada
l'any 1995. El director és Ken Loach, un home que destaca per què les seves pel·lícules
acostumen a ser d'estil realista i social. Aquesta obra ha sigut guardonada diversos
cops durant l'any de publicació per la seva capacitat de transmetre fets reals dins una
filmació.

Per entendre a la perfecció aquesta pel·lícula cal tenir el context polític espanyol, és a
dir, la guerra civil. Des de l'any 1936 fins al 1939 a Espanya va esclatar una guerra civil,
dins la qual hi havia dos bàndols: els republicans i els insurrectes. Aquest fet es va
donar pel cop d'estat fallit el 17 de juliol per posar fi a la segona república espanyola.
Es van ficar d'acord alguns generals, com per exemple Franco, Sanjurjo, Mola, etc.
Encara que inicialment Franco no era la principal figura del cop d'estat, amb la
inesperada mort del general Sanjurjo, el 20 de juliol de 1936, es va donar el seu ascens
al poder. Tot va començar al protectorat del Marroc, on va viatjar Franco per posar-se al
cap de l'exèrcit d'Àfrica. En qüestió de dies Espanya va quedar dividida: a les grans
ciutats (Barcelona, Madrid...) va resistir la república, mentre que a les zones més rurals
(Andalusia, Saragossa...) va triomfar la insurrecció. A partir d'aquest moment va
començar la guerra civil pel domini espanyol. Els republicans estava format per
socialistes, anarquistes, comunistes, etc. En general, els que participaven dins el
govern. Per altra banda, els anomenats insurrectes estaven compostos per falangistes,
carlistes i la CEDA. El bàndol republicà va rebre ajuda de les Brigades Internacionals, és
a dir, de voluntaris d'altres països, i principalment de l'URSS. En canvi, els franquistes
van rebre suport militar d'Itàlia i Alemanya. Aquesta diferència de suport internacional
va fer que la principal superioritat de la república desaparegués, d'aquesta manera
Franco es va veure afavorit. Amb tota la tensió dins l'ambient, van sorgir les
col·lectivitzacions, què eren una manera de controlar les zones de producció pels
treballadors. Aquest mètode va agafar poder, arribant a haver-hi aproximadament
3000 terres col·lectivitzades. Això va arribar un moment que va començar a provocar
baixes produccions i problemes, per la qual cosa el govern de Juan Negrín va decidir
posar fi.
Derivat d'això, es van produir els fets de maig a Barcelona el 1937. Això va ser un
enfrontament intern dins el bàndol república entre el govern pel control de les
telecomunicacions, les quals estaven a l'edifici de Telefònica i estaven sota el control de
la CNT. El conflicte es va estendre per tota la ciutat, on la CNT i POUM es van enfrontar
al govern, encara que finalment aquests últims van recuperar el control de la ciutat.
Finalment, mentre que la república es fragmentava, els insurrectes anaven avançant
per tota la península, sotmetent al govern. Tot va finalitzar l'1 d'abril del 1936, moment
en què Franco ja tenia sota el seu poder tota Espanya, amb un comunicat va donar per
finalitzada la guerra civil, fet que donaria pas a l'època Franquista.

La pel·lícula reflexa les memòries que va viure un jove comunista dins el bàndol
republicà. El protagonista és anomenat David Carr. Aquest home va sentir la necessitat
de lluitar en contra del feixisme, per això va decidir viatjar des d'Anglaterra cap a
Espanya per lluitar dins les Brigades Internacionals que donaven suport al govern
espanyol. Malgrat que la seva idea era altra, va acabar a Catalunya, on es va unir a les
milícies del POUM, encara que aquesta no era comunista. El protagonista va deixar de
costat aquest fet, ja que tots lluitaven amb un objectiu comú. Durant la seva estança es
poden observar lluites dins el front d'Aragó. A més, es poden veure altres situacions
que es van donar dins la guerra, com per exemple una discussió sobre si fer
col·lectivitzacions dins unes terres on el propietari havia mort. Finalment es van
col·lectivitzar. Després de la seva estança dins les milícies del POUM va decidir
finalment unir-se a les Brigades Internacionals, ja que inicialment no va poder. Durant
aquesta transició, David Carr te un diàleg amb una dona miliciana del POUM, on
aquesta l’explica que les dones no tenen permès utilitzar armes, però participen dins la
guerra d’altres maneres. Feien d’infermeres, conductores, cuineres, etc. En aquesta
segona milícia va viure un fet molt destacat dins la guerra civil, els fets de maig a
Barcelona de 1937. El protagonista observa dins el bàndol governamental la forta
repressió que es va fer per recuperar el control de la ciutat catalana. Enmig d'aquests
fets David Carr torna al POUM, on presència fortes repressions portades a terme pel
govern amb l'objectiu d'aconseguir la rendició de la CNT i POUM. Després de tots
aquests fets, el jove milícia va tornar cap a Anglaterra, donant per finalitzat la seva
interacció dins la guerra civil.
El fet de que dins un bàndol sorgeixin conflictes interns, encara que es suposa que tots
lluiten amb un objectiu comú, va fer que perdí la raó de perquè esta lluitant. La
fragmentació de la república era cada cop major i això va desentendre a David Carr, per
això va decidir anar-se’n. Ja no hi havia cap motiu per lluitar.

Una curiositat sobre aquesta pel·lícula és la seva similitud amb l'obra de George Orwell
"Homenatge a Catalunya". El recorregut que fa l'escriptor anglès dins la guerra civil és
semblant al que es mostra a la gravació. Tots dos van viatjar per combatre en contra del
feixisme a Barcelona, militant al POUM. També tots dos van participar en els fets de
maig a Barcelona.