Institucions 6 Revisat (Novembre 2019)

LES INSTITUCIONS PÚBLIQUES DEL
PRINCIPAT
LES INSTITUCIONS EMANADES DE LA

CONSTITUCIÓ DEL PRINCIPAT D'ANDORRA
19
LES RELACIONS DEL CONSELL GENERAL

AMB EL GOVERN
(títols IV i V)
Document actualitzat per: Joan Manel Abril Campoy

Data: 17 de juliol de 2019
LES INSTITUCIONS PÚBLIQUES DEL PRINCIPAT
II. Segona part: Les institucions emanades de la

Constitució del Principat d'Andorra
19
Les relacions del Consell General amb

el Govern
(títols IV i V)
1.Controls i responsabilitats del

Govern.
A manera d'introducció, sembla escaient fer aquí una referència
general als diversos controls a què el govern està sotmès i a
les responsabilitats de divers ordre que se'n poden derivar. En
l'ordenament jurídic andorrà, aquests controls recauen més
directament i immediatament sobre el Govern, ja que la CPA i
les lleis vigents no separen els conceptes de govern i
d'administració pública, com ho fan altres ordenaments
jurídics.
Prescindint ara del control de constitucionalitat, a què resten

sotmesos per igual tots els poders públics, un exponent
d'aquest fet el constitueix el mandat constitucional que tots
els actes i normes de l'Administració pública, que el Govern
dirigeix (article 72.2.), "estan sotmesos al control
jurisdiccional" (article 72.3.). Conseqüentment, l'article 39.3
del Decret legislatiu del 24-5-2017 de publicació del text refós de la Llei qualificada de la
Justícia, del 3 de setembre de 1993 estableix que la jurisdicció
administrativa controla la subjecció al Dret de l'exercici, per
part del Govern, de la potestat reglamentària, així com la
subjecció al Dret en l'activitat normativa i d'execució de
l'Administració pública, enumerada a l'article 13 del Codi de
l'Administració; el Govern, com a poder executiu, apareix en el
primer lloc de l'enumeració. La protecció dels drets dels
capítols III i IV del títol II de la CPA pot conduir a un
control jurisdiccional dels actes del Govern davant d'una
jurisdicció diferent de la jurisdicció administrativa (vegeu el
tema 14, 2.2.1.)
En conclusió, per tant, el Govern, a més del control

parlamentari, del qual es tractarà principalment en aquest
tema, està sotmès a un control de legalitat, exercit pel poder
judicial, així com a un control de constitucionalitat i
d'empara.
D'aquest conjunt de controls, pot derivar-se tres tipus de
responsabilitat del Govern:
- responsabilitat administrativa, regulada al capítol V del

vigent Codi de l'Administració (1);
- responsabilitat penal, enunciada en els articles 74 i 53 de

la CPA, a la qual s'ha fet referència en el tema 18, 1.3.;
- responsabilitat política, establerta per l'article 69.1. de

la CPA, a la qual aquest tema es referirà exclusivament.
2. Control parlamentari i
responsabilitat política.
Sobre la base de l'article 50 de la CPA, el Consell General
exerceix, a més de les funcions exposades en el tema 17 -funció
legislativa, funció financera-, la funció d'impuls i de control
de l'acció política del Govern.
Aquesta funció d'impuls i de control del Consell General és una

observació, anàlisi i crítica permanents dels actes del Govern,
per a comprovar la seva adequació als diversos paràmetres
establerts: constitucionals, legals, de coherència política,
etcètera. L'exercici, però, de la funció de control, no
comporta cap ruptura, ni la pèrdua de la relació de confiança
que uneix aquests dos òrgans del règim parlamentari.
Però, en el cas que la confiança es perdi, sorgeix la

responsabilitat política, que pot conduir a la ruptura i a la
finalització del mandat del Govern, d’acord amb l'article 77 de
la CPA.
3. L'activitat de control del Consell

General sobre el Govern.
La CPA no estableix ni regula els instruments i mitjans de què
disposa el Consell General per a exercir la seva funció de
control sobre el Govern, llevat de la revisió anyal del
compliment de l'execució pressupostària (article 61.5. de la
CPA); la matèria pertany a l'àmbit del RCG i de les lleis.
Del RCG de data 3 de setembre de 1993, modificat per la Llei

88/2010, del 18 de novembre i pel nou Reglament de 7 de febrer
del 2019i de diverses lleis, adoptades després de la CPA, els
instruments i mitjans de control del Consell General sobre el
Govern es poden agrupar en dues categories:
3.1. Instruments de control directe.
Es tracta de mitjans de control que el Consell General exerceix

per si mateix, sense requerir l'acció prèvia d'un òrgan creat a
tal efecte.
El RCG, en el títol IV, en els capítols del quart al vuitè,

estableix aquests mitjans i regula llur exercici. Són mitjans
no solament informatius, sinó també d'avaluació de l'activitat
del Govern, que poden donar lloc a una determinada presa de
posició del Consell General davant del Govern (mocions,
resolucions, sessions informatives).
3.1.1. Les preguntes. (RCG, t.IV, c. quart).
Els consellers poden adreçar preguntes al Govern sobre temes de

política general o bé relatives a un fet, una situació o una
informació concretes, per tal de saber si el Govern en té
coneixement i quina posició manté al respecte.
Les preguntes han d'indicar si es requereix una resposta

escrita o oral. Si no es fa constar el contrari, s’entén que la
resposta ha de ser escritaLa resposta escrita, el Govern ha de
donar-la en un termini de 30 dies; l’oral l'ha de donar en el
Ple.
En cada període ordinari de sessions es celebraran, com a

mínim, quatre sessions específiques de preguntes amb resposta
oral del Govern. Les preguntes amb resposta oral poden donar
lloc a una moció, és a dir, a una proposta d'acord sobre la
posició del Consell General, que doni lloc a un debat i votació
en el si de la cambra.
3.1.2. Els debats sobre l’orientació política del Govern. (RCG,

t.IV, c. cinquè).
Cada any, el Consell General ha de celebrar un debat sobre

l’orientació política global del Govern. També es poden fer
altres debats de la mateixa naturalesa en els períodes de
sessions.
Aquests debats s'estructuren tots d'una manera semblant:
- exposició inicial del cap de Govern en el debat sobre

orientació política global o pel propi Cap de Govern o un
dels membres del Govern en el cas de debats sobre acció
política i de govern;
- transcorregudes 24 hores, com a màxim, té lloc el debat, amb

la intervenció dels grups parlamentaris;
- transcorregudes altres 24 hores, com a màxim, els grups

parlamentaris formulen les propostes de resolució;
- debat i votació de les propostes de resolució.
3.1.3. Programes, plans i comunicats del Govern. (RCG, t.IV, c.

sisè).
El Govern pot enviar al Consell General un programa, un pla o

una comunicació, per tal que la cambra s'hi pronunciï.
L'esquema de debat és semblant als d'orientació política de

l'acció de Govern, amb la possibilitat de formular, debatre i
votar propostes de resolució.
3.1.4. Les sessions informatives. (RCG, t.IV, setè)

El cap de Govern o qualsevol ministre han de comparèixer per a
tenir una sessió informativa davant del Ple o d'una comissió
del Consell General, si ho requereix el mateix Consell General,
una comissió o a petició del cap de Govern.
Els consellers generals poden formular preguntes o

observacions, a les quals els membres del Govern han de
respondre.
3.2. Instruments de control indirecte.
Algunes lleis adoptades després de la CPA institueixen òrgans

de control del Govern i de l'Administració pública. Pel que es
refereix a les institucions públiques creades per tal de portar
a terme aquesta funció resulta oportú fer esment de dues lleis:
-El Decret legislatiu del 25-4-2018 de publicació del text

refós de la Llei de creació i funcionament del raonador del
ciutadà, del 4 de juny de 1998. El raonador del ciutadà, que
vetlla perquè l'Administració pública respecti, en les seves
actuacions, els drets i les llibertats constitucionals i els
principis d'eficàcia, transparència i sotmetiment a
l'ordenament jurídic (article 2), ha de presentar anyalment un
informe al Consell General sobre el resultat de la seva
actuació (article 21).
-El Decret legislatiu del 27-9-2017 de publicació del text

refós de la Llei del Tribunal de Comptes, del 13 d’abril del
2000. El Tribunal de Comptes, vinculat orgànicament al Consell
General, en el marc de la potestat d'impulsar i controlar
l'acció política del Govern, fiscalitza la despesa pública i
verifica la transparència de la gestió econòmica, financera i
comptable de tota l'Administració pública. Conseqüentment,
elabora una memòria anyal, que es examinada pel Consell General
(articles 30 i 31), qui podrà instar els òrgans de
l'Administració a implementar mesures de gestió adoptades pel
mateix Consell, dictar les disposicions necessàries per al seu
acompliment i requerir a tal efecte els membres responsables
del Govern (article 32.3.). . El Tribunal de Comptes ha de fer
constar, en tots els seus informes o memòries, les infraccions,
els excessos o les pràctiques irregulars que hagi observat i
indicar les responsabilitats en què, al seu criteri, s’hagi
incorregut, així com les mesures per exigir-les. Si d’aquestes
actuacions se’n desprenen indicis de responsabilitat comptable,
disciplinària o penal, ha de trametre l’informe a l’autoritat
competent en la matèria. (article 3.6.).
4. La responsabilitat política del

Govern.
Teòricament, la responsabilitat política del Govern és un
element essencial del règim parlamentari: el Govern no pot dur
a terme la seva acció política, interior i exterior, sense
comptar amb la confiança parlamentària; com a contrapès, el
Govern compta amb la potestat de dissoldre el parlament.
Aquest sistema d'equilibris és teòric, si la societat

desenvolupa un sistema de partits polítics, als quals els
membres dels parlaments han de romandre vinculats
disciplinadament (si volen ser elegits i si volen ser eficaços
per a projectar llurs opcions polítiques sobre les grans
decisions dels poders dels estats). En aquesta hipòtesi, el
parlament ratifica o retira en el seu si una confiança,
establerta o trencada prèviament en un àmbit aliè: el dels
partits polítics.
Òbviament, la CPA regula la responsabilitat política del Govern

sobre la base de la responsabilitat solidària d’aquest davant
del Consell General (article 69.1.), a la que s'ha al.ludit ja
en el tema 18. Aquest principi de responsabilitat solidària
imposa l'exigència de responsabilitat política, no solament per
les decisions adoptades col·legialment pel Govern, sinó també
per les decisions adoptades per cadascun dels seus ministres.
Ara bé, i en virtut del mateix principi de solidaritat, el
plantejament de la confiança -qüestió de confiança o moció de
censura- és solament possible davant del cap de Govern, perquè
les condicions per a atorgar o retirar la confiança a un
ministre són de la seva exclusiva competència, ja que és qui
nomena i destitueix discrecionalment els seus ministres.
En conclusió, la responsabilitat política del Govern davant del

Consell General és exigible solament mitjançant els mecanismes
de la moció de censura i de la qüestió de confiança referida
exclusivament al Cap de Govern, ja sigui per raó dels actes
propis o pels del Govern en el seu conjunt, o de cadascun dels
seus ministres.
Cal observar, també, que la CPA, tan inspirada en molts

aspectes en la Constitució espanyola de 1978, en aquesta
matèria se n'aparta sensiblement. Quant a la moció de censura,
s'aparta del model espanyol de la censura dita constructiva -
inspirat al seu torn en el model alemany-, caracteritzats per
l'exigència de presentar un candidat alternatiu per a presidir
el Govern; contràriament, la Llei qualificada del règim
electoral i del referèndum, de 3 de setembre de 1993,
modificada el 21 de novembre de 1999 (arts. 6.1. i 7.1),
modificada per la Llei de modificació de la Llei qualificada
del règim electoral i del referèndum, de
15-12-2000, modificada posterioment per la La Llei 28/2007, del
22 de novembre, qualificada de modificació de la Llei
qualificada de règim electoral i del referèndum (que preveu
dues modalitats de vot: el vot presencial al col·legi electoral
i el vot per dipòsit judicial a la Batllia), i per la Llei
7/2014, del 24 d’abril, qualificada de modificació de la Llei
28/2007, del 22 de novembre, qualificada de modificació de la
Llei qualificada de règim electoral i del referèndum,i
finalment recollida en el Decret legislatiu del 26-11-2014 pel
que s’aprova el text refós de la Llei qualificada del règim
electoral i del referèndum,estableix la moció de censura
constructiva, en l’àmbit parroquial, en el cas dels cònsols
major i menor (article 64.2.). Quant a la qüestió de confiança,
s'aparta igualment del model espanyol per la possibilitat
d'ésser plantejada no solament per raons de programa o
d'orientació política, sinó també sobre una decisió d’especial
transcendència, que pot estar vinculada a un projecte de llei
sotmès al Consell General.
4.1. La moció de censura.
La regulació bàsica de la moció de censura és establerta per

l'article 69 de la CPA:
"Una cinquena part dels consellers poden presentar una moció de

censura, per mitjà d'un escrit motivat, contra el cap de
Govern.
Un cop fet el debat entre els tres i cinc dies posteriors a la

presentació de la moció i en la forma que determini el
Reglament, es procedirà a una votació pública i oral. Perquè la
moció de censura prosperi, caldrà el vot favorable de la
majoria absoluta del Consell General.
Si la moció de censura és aprovada, el cap de Govern cessa. Tot

seguit es procedirà segons el que preveu l'article anterior.
No es pot presentar cap moció de censura abans que hagin

transcorregut sis mesos des de la darrera elecció del cap de
Govern.
Els consellers que hagin presentat una moció de censura no en

poden signar cap altra abans que hagi transcorregut un any".
El RCG regula també els requisits i procediment de la moció de

censura en els seus articles 126 i 127:
- no es pot formular abans que hagin transcorregut 6 mesos des

de la darrera elecció del cap de Govern;
- exigència de formulació per una cinquena part dels

consellers. A aquest efecte, el nombre de consellers s'ha de
comptar d'acord amb l'article 52 de la CPA. En resultar una
fracció en el càlcul de la cinquena part, és necessària la
signatura de sis consellers generals, en la composició mínima
del Consell General prevista pel dit article 52 de la CPA.
- escrit motivat: les raons de la censura s'han de motivar

públicament;
La tramitació pròpiament dita inclou:
- admissió a tràmit per la Sindicatura;
- notificació, en un termini de 24 hores, al cap de Govern, als

grups parlamentaris i als consellers generals;
- convocació del Consell General per a una sessió, que ha de

tenir lloc entre el tercer i el cinquè dia posteriors a la
formulació de la censura;
- debat:
- exposició d'un dels signataris i contestació del

cap de Govern;
- opcionalment, a discreció del síndic general,

suspensió de la sessió, no superior a 24 hores, per a la
reflexió i preparació de les intervencions dels grups
parlamentaris;
- intervenció dels grups parlamentaris i dels
consellers generals no adscrits.
- votació: serà pública i oral per crida.
- l'aprovació exigeix la majoria absoluta del Consell General.
Els efectes de la moció de censura són:
- en cas d'ésser aprovada: cessament del cap de Govern i del

Govern, d'acord amb l'article 77 de la CPA; seguiran, però, en
funcions fins a la formació d'un nou govern.
- en cas de no ésser aprovada: els consellers signataris de la
moció de censura no en poden signar cap altra abans que hagi
transcorregut un any.
4.2. La qüestió de confiança.
La CPA la regula en l'article 70 d’aquesta manera:
"El cap de Govern pot plantejar davant del Consell General la

qüestió de confiança sobre el seu programa, sobre una
declaració de política general o sobre una decisió de
transcendència especial. La confiança es considera atorgada
quan, en una votació pública i oral, obtingui la majoria
simple. En cas de no obtenir aquesta majoria, el cap de Govern
ha de presentar la seva dimissió".
El RCG regula la tramitació de la qüestió de confiança en els

seus articles 128 i 129:
- escrit motivat del cap de Govern adreçat a la Sindicatura,

acompanyat del programa, la declaració de política general o la
decisió de transcendència especial que se sotmet al Consell
General;
- el síndic general comunica el plantejament de la qüestió als

grups parlamentaris i als consellers generals;
- convocatòria del Ple del Consell General per a una sessió que
haurà de tenir lloc entre el tercer i cinquè dia a partir de la
comunicació del síndic general;
- debat:
- exposició del cap de Govern.
- opcionalment, a discreció del síndic general,

suspensió de la sessió per un termini no superior a 24 hores
- intervenció dels grups parlamentaris i dels

consellers generals no adscrits.
- votació: pública i oral per crida.
L'atorgament de la confiança exigeix el vot

favorable de la majoria simple. Si no s'obté aquesta majoria,
el cap de Govern ha de presentar la dimissió, amb els efectes
establerts per l'article 77 de la CPA.
5. La dissolució del Consell General.

La dissolució es preveu en l'article 71 de la CPA:
"El cap de Govern, després d'una deliberació amb el Govern, i

sota la seva responsabilitat, pot demanar als coprínceps la
dissolució anticipada del Consell General. El decret de
dissolució ha de fixar la convocatòria de les eleccions d'acord
amb l'article 51.2 de la Constitució.
La dissolució no pot efectuar-se si s'està tramitant una moció

de censura o s'ha declarat l'estat d'emergència.Cap dissolució
no pot efectuar-se abans que hagi transcorregut un any des de
les eleccions anteriors".
Llevat del transcurs de quatre anys després de la seva elecció,

la CPA no preveu cap altra causa d'acabament del mandat dels
consellers generals que la dissolució del Consell per decisió
del cap de Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat
política. Malgrat que la dissolució anticipada és signada pels
coprínceps, es tracta d'un acte contrasignat, la
responsabilitat del qual recau sobre el cap de Govern, qui el
contrasigna, d’acord amb l'article 44,3 de la CPA.
La facultat del cap de Govern per decidir la dissolució del

Consell General té solament dues limitacions constitucionals:
- trobar-se en tràmit una moció de censura o haver-se declarat

l'estat d'emergència;
- no haver transcorregut un any des de les darreres eleccions

per al Consell General.
El Tribunal Constitucional andorrà ha subratllat el "marc

d'una Constitució com l'andorrana, tan respectuosa amb
les prerrogatives parlamentàries i tan defensora de la
posició del Consell General com a eix del sistema
democràtic" (99-1-DP).
Bibliografia
Específica: Fonts documentals i bibliogràfiques a què es
refereixen les citacions del text.
(1) Vegeu el text del Codi de l'Administració, en Marquès, N.

(1998): Lleis i resolucions... Lleida. pàg. 77-108.
(2) Vegeu-ne el text integre en el BOPA de 8 de juliol de 1998,

núm. 33, pàg. 1.083-1.086.
(3) Vegeu-ne el text integre en el BOPA de 17 de maig de 2000,

núm. 24, pàg. 1.001-1.006

PRINCIPAT

20
L'ESTRUCTURA TERRITORIAL
(títol VI)

II. Segona part: Les institucions emanades de la Constitució
del Principat d'Andorra
20
L'estructura territorial
(títol VI)
1. Introducció: de la federació de
parròquies a l'autogovern comunal.
L'ordenament constitucional d'Andorra i el seu desenvolupament
legislatiu han comportat una variació sensible en la concepció
tradicional de la institució de les parròquies.
La Memòria sobre la reforma institucional, aprovada pel Consell

General de les Valls, el 31 de març i el 3 d'abril de 1978,
reflecteix la magnificació tradicional de les parròquies i de
llurs òrgans de representació i de govern, els comuns, ja "que
la personalitat política de les parròquies és molt vigorosa,
que existien abans de crear-se el Consell General, que aquest
el formen els quatre consellers elegits per cada parròquia, que
tot el territori de les valls, ja sigui comunal (més del 90%) o
de propietat privada és de jurisdicció parroquial i que les
parròquies, és a dir, els comuns que les presenten, tenen la
facultat de dictar ordinacions i arrestos i de percebre
impostos directes..., ateses totes aquestes circumstàncies, es
pot considerar Andorra com una federació de parròquies".
Coherentment, l'exposició de motius del Decret sobre el procés
de la reforma de les institucions, de 15 de gener de 1981,
recollia el concepte "de la federació de les parròquies
andorranes" (1).
Però el procés constituent imposava implementar la sobirania

del poble andorrà i l'estructuració d'un nou ordre
institucional basat en la concepció moderna de l'Estat de Dret.
Aquesta implementació, en el marc d'un règim parlamentari,
comportava la necessitat de revisar el sistema de representació
en el si de l'òrgan de representació directa de la sobirania
popular -el Consell General- i el sistema de relacions entre
els òrgans d'exercici dels poders públics en els seus diversos
nivells.
Les sensibilitats a l’entorn d’aquests temes s'aguditzaren

durant el procés constituent, quan es mantenia encara viva
l'experiència de la creació de la setena parròquia de les
Escaldes-Engordany (2). Aquests temes, però, es debateren i
consensuaren "extra muros" de la comissió tripartida
encarregada d'elaborar el projecte de constitució, perquè els
representants dels coprínceps manifestaren des de l'inici dels
treballs de la dita comissió no voler interferir en el debat
d'aquestes qüestions i estar disposats a incorporar al text
constitucional les solucions que s'haguessin consensuat
autònomament pels representants de les institucions.
La negociació paral·lela a la de la comissió tripartida

aconseguí l'anomenat Acord institucional sobre les competències
comunals i el finançament dels comuns, aprovat pel Consell
General de les Valls, el 8 de setembre de 1992, en la darrera
sessió realitzada a Meritxell, i signat a casa de la Vall el
dia següent pel síndic general, el cap de Govern i els cònsols
de cadascuna de les parròquies.
En la solució global aconseguida, talment com fou reflectida en

el text constitucional, es poden individuar els elements
determinants de la seva configuració:
- la constitucionalització del nombre de parròquies (article

1.5.);
- la representació en el si del Consell General, mixta i
paritària, de la població nacional i de les set parròquies
(article 50);
- l'exigència de procediment i de quòrum de votació especials
en les lleis electoral i de referèndum, de competències i de
transferències als comuns (article 57,3);
- proclamació del principi d'autogovern parroquial (article
79,1);
- reconeixement dels quarts i dels veïnats (article 84);
Però la disposició transitòria primera del text constitucional

motivà que alguns comuns argüissin que s'havien desvirtuat les
garanties previstes per l'article 57,3., per a l'adopció de les
lleis electoral i de referèndum, de competències comunals i de
transferències als comuns. En efecte, la dita disposició
transitòria primera obrí un període extraordinari de sessions,
amb durada fins al 31 de desembre de 1993, durant el qual el
mateix Consell General -que havia aprovat el text
constitucional i, per tant, sense modificar la seva composició
preconstitucional- havia d'aprovar precisament, entre altres,
les lleis a què es referien les garanties establertes per
l'article 57.3. de la CPA.
Efectivament, el Consell General adoptà la Llei qualificada

electoral i del referèndum, el 3 de setembre de 1993 (3), amb
les modificacions posteriors que hem posat en rellei, i la Llei
qualificada de competències dels comuns, així com la Llei
qualificada de transferències als comuns, el 4 de novembre de
1993 (4). La primera fou modificada per la Llei 6/2007, del 22
de març, qualificada de modificació de l'apartat 5 de l'article
9 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels
comuns, de 4 de novembre de 1993 i, posteriorment, per la Llei
19/2017, del 20 d’octubre, qualificada de modificació de la
Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns. La
segona fou modificada per la Llei qualificada 11/2003, del 27
de juny, de modificació de l'article 7 de la Llei qualificada
de transferències als comuns i per la Llei 10/2007, del 17 de
maig, qualificada de modificació de la Llei qualificada
11/2003 de modificació de l'article 7 de la Llei qualificada de
transferències als comuns, del 27 de juny.
Quatre comuns consideraren que amb el procediment emprat en

l'adopció d'algunes de les dites lleis s'havien violat les
previsions i les garanties de procediment establertes per la
CPA; de fet, interposaven recurs d'inconstitucionalitat
solament contra la Llei qualificada de transferències als
comuns davant el Tribunal Constitucional, el qual el desestimà
totalment per pronunciament del 6 de juny de 1994 (94-1-L) (5).
Amb posterioritat, el Consell General ha adoptat dues lleis

més, que incideixen en les competències comunals. La primera és
la Llei de bases de l'ordenament tributari, de 19 de desembre
de 1996 (6) (avui Decret legislatiu del 7-02-2018 de publicació
del text refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases
de l’ordenament tributari) contra la qual la totalitat dels
comuns interposaren recurs d'inconstitucionalitat davant del
Tribunal Constitucional, el qual el desestimà en la seva
totalitat per pronunciament del 12 de maig de 1997 (7). La
segona és la Llei del Tribunal de Comptes, de 13 d'abril de
2000 (8) (avui Decret legislatiu del 27-9-2017 de publicació
del text refós de la Llei del Tribunal de Comptes, del 13
d’abril del 2000), la competència del qual és la fiscalització
de la despesa pública i la transparència de la gestió
econòmica, financera i comptable, entre altres, dels comuns.
En conclusió, la institució de la parròquia i dels seus òrgans

de govern ha experimentat, com altres institucions andorranes,
una evolució en la seva configuració tradicional, en la mesura
que les institucions generals del Principat han assolit
progressivament protagonisme institucional. Aquesta tendència,
iniciada ja molt abans del procés constituent, s'ha enfortit i
consolidat per la pròpia exigència de l'Estat de Dret sobre el
qual la CPA ha bastit la nova estructura institucional.
2. Les parròquies en el marc de la

Constitució del Principat d'Andorra.
La Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns,
de 4 de novembre de 1993, modificada per la Llei 6/2007, del 22
de març, qualificada de modificació de l'apartat 5 de
l'article 9 de la Llei qualificada de delimitació de
competències dels comuns, de 4 de
novembre de 1993 i per la Llei 19/2017, del 20 d’octubre,
qualificada de modificació de la Llei qualificada de
delimitació de competències dels comuns defineix les
parròquies, en el marc de la CPA, així:
"Les parròquies són entitats politicoadministratives que

integren l'estructura territorial de l'Estat d'Andorra i
participen en la conformació de la política nacional per mitjà
de les formes i institucions constitucionalment establertes"
(article 1).
Aquesta definició de les parròquies inclou dos vessants -el

polític i l'administratiu-, que es desprenen de les
disposicions de la CPA.
2.1. Les parròquies com a entitats polítiques.
En primer lloc, les parròquies constitueixen l'estructura

territorial de l'Estat del Principat d'Andorra. L'article 1.5.,
de la CPA estableix que
"Andorra està integrada per les parròquies de Canillo, Encamp,

Ordino, la Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i
Escaldes-Engordany".
Una primera remarca s'imposa: l'estructuració territorial per

parròquies, llur ordre i nombre, es troben
constitucionalitzats. Se'n desprèn que aquests elements de
l'estructura territorial del Principat són modificables
solament pel procediment de la reforma constitucional regulat
pel títol IX de la CPA.
En segon lloc, les parròquies no són solament l'estructuració

territorial de l'Estat, sinó també subjectes actius en la
conformació de la política nacional. La CPA instrumenta la
participació de les parròquies:
- mitjançant el sistema de "representació mixta i paritària de

la població nacional i de les set parròquies" en el si del
Consell General (article 50), de manera que la meitat dels seus
membres "s'elegeixen a raó d'un nombre igual per cadascuna de
les set parròquies" (article 52);
- establint un procediment i quòrum de votació especial per

l'adopció de les "lleis qualificades electoral i de referèndum,
de competències comunals i de transferències als comuns, que
requereixen per a la seva aprovació el vot final favorable de
la majoria absoluta dels consellers elegits en circumscripció
parroquial i de la majoria absoluta dels consellers elegits en
circumscripció nacional" (article 57,3.);
- atorgant iniciativa legislativa a "tres comuns conjuntament"

(article 58,2. i 83);
- reconeixent igualment a "tres comuns" la legitimació per a

"interposar recurs d'inconstitucionalitat contra les lleis i
els decrets legislatius" (article 99,1. i 83) i, a més,
cadascun dels comuns pot plantejar conflicte de competències
(articles 82,1. i 98, d).
2.2. Les parròquies com a entitats administratives.
El vigent Codi de l'Administració (Decret legislatiu del 25-4-

2018 de publicació del text refós del Codi de l’Administració,
del 29 de març de 1989) contempla la parròquia com una
parcel·la dins de l'àmbit general de l'Administració pública
(articles 12 i 13). Conseqüentment, a la parròquia, com a part
de l'Administració pública, se li apliquen igualment els
principis establerts per l'article 72,3. de la CPA:
"L'Administració pública serveix amb objectivitat l'interès

general i actua d'acord amb els principis de jerarquia,
eficàcia, transparència i plena submissió a la Constitució, les
lleis i els principis generals de l'ordenament jurídic definits
en el títol I. Tots els seus actes i normes estan sotmesos al
control jurisdiccional".
En la mateixa línea, l'article 82,2. de la CPA estableix que
"Els actes dels comuns tenen caràcter executiu directe pels

mitjans establerts per llei. Contra aquests actes, es poden
interposar recursos administratius i jurisdiccionals per
controlar-ne l'adequació a l'ordenament jurídic".
3. Els comuns.
L'article 79 de la CPA determina els elements configuradors de

la institució dels comuns i de llur regulació constitucional
bàsica:
"Els comuns, com a òrgans de representació i administració de

les parròquies, són corporacions públiques amb personalitat
jurídica i potestat normativa local, sotmesa a la llei, en
forma d'ordinacions, reglaments i decrets. Dins l'àmbit de les
seves competències, exercides d'acord amb la Constitució, les
lleis i la tradició, funcionen sota el principi d'autogovern,
reconegut i garantit per la Constitució.
Els comuns expressen els interessos de les parròquies, aproven

i executen el pressupost comunal, fixen i duen a terme les
seves polítiques públiques en el seu àmbit territorial i
gestionen i administren tots els béns de propietat parroquial,
siguin de domini públic comunal o de domini privat o
patrimonial.
Els seus òrgans de govern són elegits democràticament".
Fent abstracció de les referències als diversos aspectes de la

regulació constitucional dels comuns, es podria formular un
concepte d'aquesta institució en els termes següents: els
comuns són corporacions públiques, amb personalitat jurídica
pròpia, elegides democràticament com a òrgans de representació
i administració de les parròquies sota el principi
d'autogovern, dins l'àmbit de les seves competències, reconegut
i garantit per la CPA i les lleis.
3.1. El règim electoral dels comuns.
El títol III de la Llei qualificada del règim electoral i del

referèndum, de 3 de setembre de 1993 (9)(avui, Decret
legislatiu del 26-11-2014 pel que s’aprova el text refós de la
Llei qualificada del règim electoral i del referèndum) conté
les normes específiques de les eleccions comunals.
S'assenyalen, tot seguit, les més rellevants.
3.1.1. Els consells de comú.
- La seva composició és sempre en nombre parell, entre un mínim

de 10 i un màxim de 16 consellers. La fixació concreta és
determinada per decisió de 2/3 dels seus membres i s'ha de
prendre un any abans de la celebració d'eleccions municipals
per tal que sigui efectiva (article 60 del text refós).
- El sistema electoral és, a la vegada, majoritari i

proporcional:
. a la candidatura més votada en cada parròquia correspon la
meitat dels consellers del comú.
. l'altra meitat de consellers del comú es distribueix
proporcionalment entre totes les candidatures, inclosa la més
votada (article 62 de la LQER).
.En cas d’empat com a llista més votada entre dues o més
candidatures, correspondrà a cadascuna d’aquestes una part
igual de la meitat del nombre total de consellers. Si no fos
possible una distribució exacta, l’escó o els escons sobrants
han de ser acumulats al nombre de consellers a repartir
proporcionalment (art. 62.2)
3.1.2. Els consellers de comú.
- La condició de conseller de comú és incompatible, a més de

les causes d’incompatibilitat previstes en els articles 16 i
17, amb el càrrec de cap de Govern, ministre o alt càrrec de
Govern.
Els articles 16 i 17 contenen les causes generals

d’incompatibilitat:
Article 16
Causes d’inelegibilitat
1. Són inelegibles amb caràcter general:
a) els magistrats del Tribunal Constitucional.
b) els membres del Consell Superior de la Justícia.
c) els batlles i magistrats i els membres del Ministeri Fiscal.
d) els vocals de la Junta Electoral.
2. Les causes d’inelegibilitat de l’apartat anterior ho són
també d’incompatibilitat.
3. No poden figurar en una candidatura els consellers generals
o els membres del Govern, en el cas de les eleccions comunals,
ni els membres del comú, en el cas de les eleccions generals,
si prèviament no han perdut aquesta condició mitjançant la seva
renúncia irrevocable al càrrec, per escrit, davant de l’òrgan
corresponent. L’òrgan destinatari de la carta de dimissió ho ha
de comunicar per escrit al Govern o al comú, segons escaigui,
perquè es pugui validar la candidatura corresponent.
4. Són també inelegibles els condemnats per sentència ferma a
pena privativa de llibertat, durant el temps de la seva durada.
Article 17
Incompatibilitat amb l’exercici d’un càrrec electiu
L’exercici de la funció pública tant per part dels funcionaris
en situació de servei actiu com per part de les persones que
mantenen amb l’Administració una relació de caràcter laboral
amb una contraprestació salarial és incompatible amb l’exercici
de qualsevol càrrec electiu de l’Administració a la qual es
trobin adscrits.
- Els consellers de comú cessen:

. per renúncia al càrrec (article 64.5 del text refós).
. per acabament del mandat comunal de quatre anys (article
59.1 del text refós).
3.1.3. Els cònsols major i menor.
Tradicionalment, el cònsol major i el cònsol menor, en

suplència del cònsol major, presideixen el Consell del Comú, el
representen i n'executen les normes i decisions. Aquesta
configuració tradicional no ha estat modificada ni per la
Constitució ni per les lleis posteriors.
- El cònsol major i el cònsol menor són elegits d'entre i pels

consellers del comú i no poden exercir més de dos mandats
consecutius complets (article 64 del text refós).
- Els càrrecs de cònsol major i de cònsol menor tenen, a més de

les incompatibilitats pròpies dels altres consellers del comú,
la de qualsevol activitat que suposi estar en nòmina del
Consell General, del Govern, d’un altre comú, d’entitats
parapúbliques o de dret públic, de societats públiques o
d’organismes o administracions que depenguin d’algun estat
estranger, no havent-ne obtingut l’excedència(art. 66 del text
refós)
- El cònsol major i menor cessen per les mateixes causes que
els consellers del comú i, a més, per moció de censura
constructiva, és a dir: amb presentació simultània d'un
conseller del comú com a candidat alternatiu, aprovada per la
majoria absoluta dels membres de dret del Consell del Comú
(article 64.2 del text refós).
3.2. El règim competencial dels comuns.
El tema de les competències dels comuns és d'una certa

complexitat i la seva comprensió exigeix un exercici de
racionalització, a fi de poder induir el seu propi sistema.
El sistema de competències dels comuns, establert per la CPA i

per les lleis que la desenvolupen, gira a l’entorn dels dos
enunciats següents:
1) La CPA proclama unes competències pròpies dels comuns en

matèria administrativa, financera i tributària, sota el
principi d'autogovern i en el marc d'autonomia dels comuns;
remet, però, a llei del Consell General la delimitació d'un
cert nombre mínim de competències administratives i fiscals
enumerades en el seu article 80.
2) La Llei qualificada de delimitació de competències dels

comuns, de 4 de novembre de 1993 (10) (en endavant LQDC),fou
modificada per la Llei 6/2007, de 22 de març i per la darrera
modificació, fruit de la Llei 19/2017, del 20 d’octubre,
qualificada de modificació de la Llei qualificada de
delimitació de competències dels comuns.
Aquesta darrera norma es deriva de l’“acord institucional” de

data 28 d’abril del 2014, que es va portar a terme entre el
Govern i els set comuns i de la creació en el primer semestre
del 2017, una comissió tripartida composada per representants
dels grups parlamentaris, del Govern i dels comuns, que va
revisar l’exercici competencial de l’Administració general i
comunal, i segons el marc constitucional.
L’exposició de motius evidencia que per a l’exercici de les

competències cal comptar amb les transferències oportunes i com
que es tracta de dos temes estretament connectats, en la
mateixa data s’ha aprovat una altra llei que modifica la llei
qualificada de transferències als Comuns (Llei 18/2017, del 20
d'octubre, qualificada de transferències als comuns i per la
Llei 22/2018, del 18 d’octubre, qualificada de modificació de
la Llei 18/2017, del 20 d’octubre, qualificada de
transferències als comuns).
Les modificacions més rellevants de la llei van en tres

direccions, com així ho exposa l’exposició de motius de la
norma.
La primera, millorar la redacció de determinats preceptes que

han plantejat problemes d’interpretació o que els poden generar
en el futur.
La segona, adaptar la llei a institucions o realitats
inexistents quan es va aprovar la llei, com és la taula de
mobilitat, la xarxa bàsica de vials o el Tribunal de comptes.
I, la tercera, la més rellevant, rau en la nova redacció de

l’article 4, disposició que es qualifica com a nuclear i que
conté les competències dels Comuns.
La norma estableix tres categories de competències dels comuns:
- compartides pels òrgans generals de l'Estat i pels comuns. La

delimitació exacta de la competència en la matèria l’estableix
la llei, ja sigui la pròpia LQDC o una de distinta.
- exclusives:
- dels comuns, en virtut de la LQDC
- de l'Estat: són totes les no previstes per la LQDC
(article 3,3., de la LQDC)
- delegades per l'Estat als comuns (article 3,2. i 3. de la

LQDC).
3.2.1. Competències dels comuns compartides.
- Administratives, d'acord amb l'article 4 de la LQDC:

. L’elaboració, el control i l’actualització del cens general
de població de la parròquia, d’acord amb les normes generals de
coordinació nacional. (1.);
. L’elaboració, l’actualització i la publicació del cens
electoral i de les llistes electorals, i totes les altres
funcions que, en matèria electoral, els atribueix la Llei
qualificada del règim electoral i del referèndum. Així mateix,
correspon als comuns la convocatòria de reunions de poble i
consultes populars d’abast parroquial. (2.);
. L’elaboració del cadastre de la parròquia, d’acord amb la
legislació nacional. El cadastre s’ha de coordinar amb el
Registre de la Propietat. (3.) Ressenyable és la menció al
Registre de la propietat, institució inexistent fins ara a les
Valls d’Andorra, i que s’ordena que haurà d’estar coordinat amb
el Cadastre.
. La regulació, l’autorització i el registre d’obertura i
establiment d’activitats comercials, industrials, professionals
i de serveis, dins del marc de la legislació nacional. (5.);
. La definició de la política urbanística de la parròquia dins
del marc de la general de l’Estat, i la gestió, fixació i
aplicació dels plans generals i parcials d’urbanització, les
condicions d’edificabilitat i habitabilitat, les
infraestructures viàries i de serveis, i els equipaments
comunals col·lectius.
Els comuns cedeixen gratuïtament al Govern els terrenys de
cessió obligatòria i gratuïta urbanística que s’hagin de
destinar a la realització de projectes d’interès nacional i
plans sectorials. Aquests instruments són aprovats pel Govern,
amb informe previ dels comuns el terme parroquial dels quals
sigui afectat pel projecte o el pla.
Quan es tracti de projectes d’interès nacional o plans
sectorials relatius a algun dels equipaments inclosos en la
relació continguda a la disposició addicional d’aquesta Llei,
l’informe dels comuns té caràcter preceptiu però no vinculant;
en els altres supòsits, l’informe dels comuns té caràcter
preceptiu i vinculant.
Si un informe preceptiu i vinculant d’un comú sobre un projecte
d’interès nacional o un pla sectorial és negatiu, el Govern no
el pot executar, però pot sotmetre al Consell General un
projecte de llei que l’autoritzi a executar-lo. Si la Llei
s’aprova, el projecte es pot executar.
Si, per qualsevol motiu, terrenys de titularitat d’un comú o
d’un quart que han estat objecte de cessió gratuïta al Govern
per executar un projecte d’interès nacional o un pla sectorial
hagin de passar a formar part del patrimoni d’una persona
privada, física o jurídica, o d’una societat amb participació de
capital públic i privat, el comú o el quart que n’eren titulars
abans de la cessió tenen dret a la reversió dels terrenys cedits
i, en el cas que n’hagi de continuar fent ús aquesta persona o
societat, a percebre una compensació econòmica per aquest ús,
calculada a preu de mercat.
(6.);
. L’organització institucional dels seus òrgans, formes i
procediments d’actuació dins el marc assenyalat per la
Constitució, la Llei, i els usos i costums.14);
 En el marc de la política energètica, els comuns col·laboren en

els projectes energètics nacionals.
- Financeres, d'acord amb la LQDC i el Decret legislatiu del

27-9-2017 de publicació del text refós de la Llei del Tribunal
de Comptes, del 13 d’abril del 2000.:
. la fiscalització de la despesa pública (articles 2 i 8 de la
Llei del Tribunal de Comptes)
. el control de les transferències de l'Estat als comuns
(títols IV de la Llei qualificada de transferències als comuns
(11),modificada en diverses ocasions. La darrera (
Llei 22/2018, del 18 d’octubre, qualificada de modificació de
la Llei 18/2017, del 20 d’octubre, qualificada de
transferències als comuns) és fruit de la STC de 14 de març del
2018 (causa 2017-1-L). Aquesta va estimar parcialment el recurs
d’inconstitucionalitat presentat contra la Llei 18/2017, del 20
d’octubre, qualificada de transferències als comuns i va
declarar la inconstitucionalitat de diversos preceptes de la
Llei qualificada de transferències, en concret els que feien
referència a les partides de política d’inversió sostenible i
de compromisos adquirits.
- fiscals, d'acord amb la LQDC i la Llei de bases de
l'ordenament tributari, de 29 de desembre de 1996 (avui Decret
legislatiu del 7-02-2018 de publicació del text refós de la
Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament
tributari):
. La potestat tributària dels comuns es concreta en la seva
capacitat de crear i regular impostos, taxes i contribucions
especials, en el marc del que estableix aquesta Llei, i d’acord
amb la Llei de bases de l’ordenament tributari i la Llei de les
finances comunals. Els comuns tenen atribuïdes totes les
facultats en relació amb aquests tributs, així com la potestat
sancionadora(article 9,1. de la LQDC);
. L’apartat 2 de l’article 9 atribueix els següents impostos
als Comuns, alhora que preveu que puguin participar en els de
l’Estat o que per llei se’ls autoritzi a crear-ne d’altres:
Són impostos d’àmbit comunal els següents:

a) L’impost tradicional del foc i lloc, sobre la residència
principal.
b) L’impost sobre la propietat immobiliària, edificada i no
edificada.
c) L’impost sobre els rendiments arrendataris.
d) L’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials
i professionals.
e) L’impost sobre la construcció.
Per llei, es pot atribuir als comuns la capacitat de crear i
regular altres impostos, així com la participació en impostos
d’àmbit estatal.
L’apartat 3 de l’article 9 possibilita la creació de les

següents taxes:
Els comuns tenen la potestat de crear i regular taxes per la

utilització privativa o l’aprofitament especial del domini
públic comunal, i per la realització de les funcions
administratives i la prestació dels serveis que els corresponen
d’acord amb l’article 4 d’aquesta Llei.
L’Administració de l’Estat està exempta del pagament de taxes
per la utilització privativa o l’aprofitament especial del
domini públic, amb independència del seu caràcter temporal o
continuat, quan l’utilitzi per prestar serveis públics o per a
fins de seguretat pública. Per llei es poden crear altres
exempcions.
L’apartat 4 del precepte permet l’establiment de preus públics,

per la prestació de serveis públics o l’execució de funcions
administratives que no són de sol·licitud o recepció
obligatòria.
I l’article 10 determina altres ingresos al marge de la llei

qualificada de transferències als comuns, com la participació
en el producte del tribut que grava la tinença de vehicles, que
recapta el Govern, d’acord amb la Llei que el desenvolupa
El Tribunal Constitucional ja havia sentenciat que l'article

2.4. de la Llei de bases de l'ordenament tributari, en establir
que "la competència relativa al desplegament i la regulació de
tributs de les parròquies correspon als comuns dintre del marc
establert per la Constitució, aquesta Llei i les lleis
particulars de cada tribut", ha de ser compresa com a referida
als tributs enumerats a l'article 9 de la LQDC (97-1-L) (13).
3.2.2. Competències exclusives dels comuns.
A aquesta categoria de competències sembla que cal aplicar el

principi establert per l'article 3,4 de la LQDC, segons el qual
"l'ordenament jurídic estatal s'aplica supletòriament al propi
de cadascun dels comuns".
Segons la LQDC, pertanyen a aquesta categoria d'exclusives les

competències següents:
- administratives:
. d'ordenació del territori en allò que es refereix a la
revisió de creus de terme i d'emprius comunals i la delimitació
de terres comunals amb quarts i amb particulars (4.);
. L’administració, la gestió i el govern, en general, dels
béns de domini públic comunal i dels béns de domini privat o
patrimonials que hagin adquirit, inclòs l’aprofitament i
explotació dels recursos naturals que s’hi trobin, com ara
tales de boscos, camps de neu, aigües termals, aigües i
minerals.
Els comuns posen gratuïtament a disposició del Govern l’ús dels
béns comunals que siguin necessaris per executar projectes
d’interès nacional i plans sectorials que siguin aprovats amb
els requisits que estableix l’apartat precedent.
(7.);
. La declaració, la conservació, la gestió i el manteniment
dels parcs naturals comunals i la participació en la
conservació, la gestió i el manteniment d’altres espais
naturals protegits, dins del marc de la legislació nacional
(8);.
. La construcció, el manteniment i la millora de vies
públiques urbanes, carreteres secundàries, camins comunals i de
muntanya, places, jardins, aparcaments i estacionaments. El
Govern ha de proveir l’enquitranament de les vies públiques i
de les carreteres secundàries.
No obstant el que estableix l’apartat precedent, el Govern s’ha
de fer càrrec del manteniment de totes les carreteres
secundàries que figuren relacionades en el Decret del Govern
del 25 de juliol del 2007, de designació de les carreteres
secundàries, inclòs el manteniment de les rotondes, excepte la
jardineria i els elements d’ornamentació que hagi col·locat el
Comú. A aquests efectes, no es considera manteniment la
reconstrucció o substitució d’elements substancials de la
carretera (plataformes, ponts, murs i altres d’importància
similar) que han arribat al final de la seva vida útil.
En cas que les carreteres secundàries a què es refereix
l’apartat anterior pateixin desperfectes molt greus com a
conseqüència d’incidents provocats per riscos naturals, el
Govern ha d’assumir els treballs que siguin necessaris per
restablir la circulació amb garanties de seguretat.
(9.);
. La prestació de serveis públics, de forma directa o per
mitjà d’instruments de gestió indirecta o compartida, en els
àmbits següents:
a) La captació, el tractament i la distribució d’aigües
potables i termals, i la construcció de fonts públiques.
b) L’enllumenat públic.
c) La construcció, l’explotació, el manteniment i la
conservació dels col·lectors d’aigües pluvials i dels
col·lectors d’aigües residuals i clavegueres.
Això no obstant, el Govern assumeix la construcció,
l’explotació, el manteniment i la conservació dels col·lectors
generals d’aigües residuals. Els col·lectors comunals poden
embrancar-hi a condició que transportin únicament aigües
residuals.
d) La construcció, la conservació i l’administració dels
cementiris i la prestació de serveis funeraris, d’acord amb les
lleis aplicables.
e) La neteja de les vies públiques i dels espais públics.
f) La recollida de residus urbans i el seu transport als
centres nacionals de valorització, de transferència o
d’eliminació, que ha de proveir el Govern, així com la creació,
l’explotació, la gestió i la clausura de les deixalleries i
dels abocadors comunals, en les condicions previstes per la
Llei.
g) La prestació de serveis socials d’atenció diürna en matèria
de guarderia d’infants, casal de gent gran i esplai.
h) La inspecció, el control i l’assegurament de la bona
convivència ciutadana en les vies públiques i en els espais
públics, per mitjà dels agents de circulació i els altres
agents i cossos comunals, en coordinació i amb la col·laboració
del Cos de Policia, i sense perjudici de la competència general
del Govern en matèria d’ordre públic. Els comuns poden
organitzar, convocar i mobilitzar el sometent, i exercir les
altres competències en matèria de protecció civil que els
atribueix la Llei.
i) La neteja dels torrents únicament en els trams que, en
entorns urbanitzats, es trobin entubats, coberts o assimilats a
segles de reg(10.);
. La regulació de les condicions de la circulació urbana de
vehicles i vianants, amb l’establiment i definició de les zones
i els horaris d’estacionament, càrrega i descàrrega, amb la
subsegüent senyalització horitzontal i vertical, en coordinació
amb l’òrgan nacional competent en matèria de gestió del
trànsit, i sense perjudici de les competències del Govern sobre
la xarxa bàsica de vials. La retolació de carrers, places, vies
públiques i llocs d’interès(11.);
. L’organització i promoció de les festes tradicionals.
L’organització i promoció d’activitats de caràcter cultural,
social, turístic, de lleure i esportiu no escolar (12 i 13);
. L’organització de qualsevol activitat i la prestació
d’altres serveis públics que siguin adients per a la
satisfacció de les necessitats i els interessos de la comunitat
parroquial (16).
- financeres: tant la CPA (article 79,2) com la LQDC (article

8) reconeixen als comuns la competència per a elaborar, aprovar
i executar el pressupost comunal,així com la fixació i
l’execució del control comptable i l’auditoria dels seus
comptes,per tal de dur a terme les seves polítiques públiques
en el seu àmbit territorial.
3.3. Les potestats i mitjans d'exercici de les competències
comunals.
D'acord amb la CPA i la LQDC, els comuns disposen, per a

l'exercici de les seves competències, de potestat:
- normativa: que es manifesta en:

. ordinacions: són normes de caràcter general per a la
respectiva parròquia en matèria de competències atribuïdes als
comuns per la CPA o per les lleis;
. reglaments: textos que desenvolupen les ordinacions.
Tant les ordinacions com els reglaments han d'ésser aprovats

pel Consell de cada comú (art. 5,1., de la LQDC).
- executiva: o d'aplicació, mitjançant decrets, de l'ordenament

jurídic parroquial a supòsits i persones concretes o
concretitzables (art. 5,2., de la LQDC).
- sancionadora: com a actes administratius, les actuacions dels

comuns són executòries, fins i tot amb la imposició de sancions
(art. 6 de la LQDC).
Com ja s'ha dit abans, les actuacions dels comuns, com a part
integrant de l'Administració pública, estan sotmeses al control
administratiu i jurisdiccional establert per les normes
vigents: el Codi de l'Administració i la Llei qualificada de la
justícia. (article 39, 3.).
4. Les transferències de capital del

pressupost general de l'Estat als
comuns.
Són establertes per la CPA, així com els criteris de la seva
distribució:
"Amb la finalitat d'assegurar la capacitat econòmica dels

comuns, una llei qualificada determina les transferències de
capital del pressupost general als comuns, garantint una
partida igual per a totes les parròquies i una partida
variable, proporcional segons la seva població, l'extensió del
seu territori i altres indicadors" (article 81).
La Llei qualificada de transferències als comuns, de 4 de

novembre de 1994, modificada vàries vegades fou derogada per la
Llei 18/2017, del 20 d'octubre, qualificada de transferències
als comuns i per la Llei 22/2018, del 18 d’octubre, qualificada
de modificació de la Llei 18/2017, del 20 d’octubre,
qualificada de transferències als comuns., determina el règim
de les dites transferències:
- La quantia global anual és (art. 4 i 5) de les transferències

a favor de tots els comuns per a l’exercici 2018 és de
55.000.000 d’euros, quantitat que es revisa d’acord amb el que
disposa l’article següent.
La revisió s’efectua segons la variació del PIB: “L’import
total anual de les transferències per als exercicis 2019 i
posteriors s’incrementa anualment, o disminueix, si escau, a
raó de la taxa de variació de l’avanç del producte interior
brut anual respecte l’import anual establert per l’any anterior
(art. 5)”
- El repartiment de la garantia global anual entre els set

comuns és (art. 8), es porta a terme, després de la modificació
de la llei 18/2017 per la Llei qualificada 22/2018, del 18
d’octubre, derivada de la STC de 14 de matrç del 2018, segons
allò que preveu el vigent article 8:
“Article 8. Classificació de les partides i dotacions

La quantitat total a transferir als comuns es reparteix d’acord
amb les dotacions i partides següents:
a) El 38% com a partida a parts iguals, a repartir entre tots
els comuns pel mateix import, d’acord amb el que s’estableix en
l’article 9 d’aquesta Llei.
b) El 21% com a partida de població, a repartir entre tots els
comuns proporcionalment a la seva població, d’acord amb el que
s’estableix en l’article 10 d’aquesta Llei.
c) El 16% com a partida de territori, a repartir entre tots els
comuns proporcionalment a la superfície de cadascuna de les
parròquies, d’acord amb el que s’estableix en l’article 11
d’aquesta Llei.
d) El 12,75% com a partida de criteris demogràfics, a repartir
entre tots els comuns proporcionalment a la suma de la seva
població d’infants i gent gran, d’acord amb el que s’estableix
en l’article 12 d’aquesta Llei.
e) El 5,50% com a partida de pernoctacions, a repartir entre
tots els comuns proporcionalment a la distribució de
pernoctacions per parròquia, d’acord amb el que s’estableix en
l’article 13 d’aquesta Llei.
f) El 6,75% com a partida de solidaritat i particularitats
comunals, d’acord amb el que s’estableix en l’article 17
d’aquesta Llei.
- La destinació de les transferències originàriament havia

d'ésser (art.7 de la primigènia Llei):
. un 85% a despeses d'inversió a realitzar en les parròquies,
d'acord amb llur autonomia (art.9-18).
. un 15% es pot destinar a activitats esportives, culturals,
socials i de lleure.
Llei qualificada 11/2003, del 27 de juny, de modificació de

l'article 7 de la Llei
qualificada de transferències als comuns va modificar l’article
7 i va permetre que es pogués destinar com a màxim un 30% de
l'import de la
transferència a finançar despeses derivades d'activitats
esportives, culturals,
socials i de lleure.
Aquesta llei fou modificada per la Llei 10/2007, del 17 de
maig, qualificada de modificació de la Llei qualificada
11/2003 de modificació de l'article 7 de la Llei qualificada de
transferències als
comuns, del 27 de juny que va reduir aquell import al 20% i va
possibilitar que les transferències es poguessin destinar a la
reducció de l’endeutament.
Ila Llei Llei 15-2015, del 3 de desembre, qualificada de
modificació de la Llei 10-2007, del 17 de maig, qualificada de
modificació de la Llei qualificada 11-2003, de modificació de
l’article 7 i de supressió dels articles 8 i 9 de la Llei
qualificada de transferències als comuns, del 27 de juny va
fixar com a destí de les transsferències: “Les transferències
als comuns contemplades en la present Llei i objecte de la
corresponent partida pressupostària estan destinades al
finançament de les despeses generades per a l’exercici de les
seves competències i també a la reducció de l’endeutament”.
Finalment, la Llei 18/2017 disposa, respecte de la naturalesa i

destí de les transferències, que “Amb la finalitat d’assegurar
la capacitat econòmica en el desenvolupament de les seves
competències, els comuns reben anualment transferències amb
càrrec al pressupost de l’Administració general en els termes i
les condicions establerts en aquesta Llei, com a recursos de
dret públic no tributaris.
Els comuns destinen les transferències a atendre les despeses
corrents previstes en el pressupost inicial comunal i les que
s’habilitin, si escau, mitjançant les modificacions de crèdit
oportunes, les despeses de capital o la reducció de
l’endeutament, d’acord amb les facultats i sense cap més
limitació que les establertes en la normativa aplicable”.
- Conforme als articles 6 i 13 El control en el compliment dels

termes d’aquesta Llei correspon exclusivament al Tribunal de
Comptes, endemés de les facultats atribuïdes als comuns per a
la impugnació de la liquidació emesa pel ministeri encarregat
de les finances, d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei.
- la primigència Llei contemplava una revisió periòdica del
sistema de transferències (disposició transitòria). La primera
havia de tenir lloc als cinc anys a comptar de la seva entrada
en vigor.
Actualment, la Llei 18/2017 determina en la seva disposició
adddicional primera que s porti a terme una revisió normativa
que tingui en compte, en un termini de cinc anys, els
paràmetres per al repartiment dels recursos:
“S’encomana al Govern que, com a molt tard, abans del termini
de cinc anys a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, i
després de consultar els comuns, elabori un informe sobre
l’avaluació del funcionament dels criteris i paràmetres de
repartiment establerts en aquesta Llei, amb referència especial
als recursos de distribució sostenible, així com respecte a la
correspondència entre ingressos i despeses en el
desenvolupament de les seves competències, amb requeriment
previ als comuns d’aquesta informació a l’efecte d’establir, si
escau, els criteris per a les modificacions oportunes; i que
trameti aquest informe als comuns i al Consell General perquè
en tinguin coneixement”.
Bibliografia
(1) Vegeu Marquès, N. (1989): La reforma... Lleida. Pàg. 382 i

pàg. 452.
(2) Cfr. Marquès, N., La reforma..., pàg. 52-57.
(3) Vegeu-ne el text íntegre en el BOPA de 28 de setembre de
1993, núm. 51.
(4) Vegeu-ne el text íntegre en el BOPA de 29 de novembre de
1993, núm. 64.
(5) Tribunal Constitucional: Jurisprudència constitucional.
Volum primer, pàg. 36-42.
(6) Vegeu-ne el text íntegre en el BOPA de 15 de gener de 1997,
núm. 5.
Volum tercer, pàg. 36-43.
(8) Vegeu-ne el text íntegre en el BOPA de 17 de maig de 2000,
núm. 24, pàg. 1.001-1.006.
1993, núm. 51, així com la Llei qualificada de modificació dels
seus articles 6.1. i 7.1., en el BOPA de 22 de desembre de
1999, núm. 76.
núm. 24.
1993, núm. 64.
(12) Vegeu-ne el text íntegre en el BOPA de 15 de gener de
1997, núm. 5.
Volum tercer, pàg. 41.
1993, núm. 64.
PRINCIPAT

21
LA JUSTÍCIA
(títol VII)

21
La justícia
(títol VII)
L'exercici de les potestats judicials en el marc de les

institucions anteriors a la CPA estava vinculat a la institució
dels coprínceps. Aquesta vinculació es mantingué
substancialment inalterada fins a l'època immediatament
anterior al procès constituent, malgrat l'evolució
experimentada tant pel senyoriu d'origen, com per les
successives adaptacions dels òrgans de justícia a les noves
necessitats de cada moment històric, com s'ha exposat en el
tema 9,2.8.
El document de delimitació de competències entre els òrgans

institucionals, aprovat pel Consell General el 2 d'octubre de
1987, que influí en la nova configuració constitucional dels
poders públics, reservava als coprínceps l'organització dels
tribunals i dels òrgans d'administració de justícia. Però, en
el marc constitucional de l'Estat de Dret, es considerà
incoherent prendre en compte aquella proposta de 1987.
En el si de la comissió tripartida encarregada d'elaborar el

projecte constitucional, es constatà d'antuvi un consens ampli
sobre l'orientació bàsica de la regulació constitucional
d'aquest poder públic. Les propostes dels representants del
Consell General, tendents a instituir un sistema de nomenaments
i a excloure el sistema de carrera judicial, així com a la
creació d'un òrgan de representació, govern i administració de
l'organització judicial, en el si del qual hi fossin
representades les institucions principals del Principat, com a
elements determinants de la nova organització judicial,
obtingueren l'assentiment de totes les altres parts (1).
1.-Els principis reguladors del poder

judicial en la Constitució del
Principat d'Andorra.
L'article 85 de la CPA reflecteix els principis fonamentals que
regulen el poder judicial andorrà:
"En nom del poble andorrà, la justícia és administrada

exclusivament per jutges independents, inamovibles i, en
l'àmbit de les seves funcions jurisdiccionals, sotmesos només a
la Constitució i a la llei.
L'organització judicial és única. La seva estructura,

composició, funcionament i l'estatut jurídic dels seus membres
hauran d'ésser regulats per llei qualificada. Es prohibeixen
les jurisdiccions especials".
Aquest article encapçala el títol VII de la CPA intitulat "De

la justícia". La comissió tripartida evità deliberadament tant
el títol de "poder judicial" -perquè el substantiu "poder" no
s'havia emprat per a designar el Consell General ni el Govern-,
com el títol d'"Administració de la justícia" -per a recalcar
el principi fonamental d'independència dels òrgans de la
justícia, sobretot davant del Govern i de l'Administració
pública que li està sotmesa (2). Malgrat tot, l'expressió
"administració de justícia" apareix reiteradament en
l'articulat del mateix títol.
Es tracta d'un poder públic:

- sobirà, sotmès als principis de publicitat i lliure
accés;
- independent dels altres poders pú╗áá¼áúnic i
independent en el seu exercici;
- emmarcat en la divisió de poders: sotmès conseqüentment
a la constitució i a les lleis.
1.1. El principi d'independència.
La independència, referida al poder judicial en abstracte,

exigeix un marc constitucional i legal que implementi unes
condicions objectives o estructurals dels òrgans d'aquest poder
públic que la garanteixin plenament. Aquest aspecte de la
independència del poder judicial es tractarà posteriorment, en
relació amb els òrgans de govern i d'administració de
l'organització judicial.
La independència, referida als jutges, exigeix l'absència de

qualsevulla interferència en l'exercici de llurs funcions,
provinent tant dels altres òrgans de l'Estat -segons el
Tribunal Constitucional (94-1-CC) (3)- com dels òrgans de
govern del poder judicial i dels altres òrgans jurisdiccionals,
com també de l'electorat o, en general, de qualsevol altra
institució o grup social. En el marc de cada procés judicial,
la independència dels jutges es tradueix en imparcialitat
davant de les parts. En aquest sentit, el Tribunal
Constitucional (sentència de 7 de setembre del 2007, causes
2007-3 i 6-RE) ha sustentat que “El dret a la imparcialitat
objectiva dels jutges pretén assegurar que els jutges que
intervinguin en la resolució d'una causa ho facin sense
prevencions o prejudicis derivats d'una relació o d'un contacte
previs amb l'objecte del procés, per haver instruït la causa,
per haver ostentat la condició d'acusador o per haver
intervingut en una altra instància prèvia del procés. Es vol
evitar que influeixin en la seva resolució conviccions prèvies
que el jutge s'hagi pogut formar sobre el fons de l'afer per
tal com ha participat en instàncies o actuacions judicials
anteriors. Per això tots els ordenaments jurídics consagren
causes de recusació -i d'abstenció- encaminades a preservar
aquesta imparcialitat objectiva. Tanmateix, cal tenir en compte
que en tots els ordenaments jurídics, inclòs naturalment
l'andorrà, està prevista la possibilitat que, com a
conseqüència d'haver-se dictat una sentència anul·latòria, es
retrotraguin les actuacions per tal que el primer òrgan
judicial torni a dictar una nova resolució conforme amb el que
estableix la sentència anul·latòria i repari les deficiències
observades. Com ha dit el Tribunal Europeu dels Drets Humans,
en un cas que té similituds amb el que aquí enjudiciem, 'no es
pot mantenir com a regla general, resultant de l'obligació
d'imparcialitat, que un tribunal superior que anul·li una
decisió administrativa o judicial, tingui l'obligació de
reenviar el cas a una autoritat jurisdiccional distinta, o a un
òrgan d'aquesta autoritat composat de forma distinta' (STEDH
del 16 de juliol de 1971, cas Ringeisen c/ Àustria). De fet, en
aquests casos la revisió de la sentència o, més exactament
l'obligació de dictar una segona resolució constitueix un dret
del condemnat a que el jutge o tribunal, que ha incorregut en
els vicis advertits en la segona sentència, els repari tornant
a enjudiciar la causa d'acord amb les apreciacions introduïdes
pel segon tribunal. Certament en aquests casos el tribunal que
torna a jutjar ha tingut coneixement previ de la causa, però el
nou judici l'ha de fer constret a uns àmbits i a uns criteris i
declaracions que ha de respectar forçosament, i la seva decisió
és susceptible de control posterior, per tal de verificar si,
efectivament, el nou enjudiciament ha respectat allò que es va
declarar a la sentència anul·latòria. Des d'aquesta
perspectiva, la institució de la retroacció, que respon a
interessos institucionals rellevants, no posa en qüestió el
dret al jutge imparcial”.
Recíprocament, la independència prohibeix els jutges immiscir-
se en els altres poders de l'Estat o tractar d'assumir
competències que no siguin les pròpies del poder judicial.
La CPA conté les disposicions bàsiques per a garantir la
independència dels jutges:
1.1.1. La inamovilitat dels jutges.
En el marc del sistema de nomenaments adoptat per la comissió

tripartida en la redacció del text constitucional i reflectit
en l'article 90 de la CPA, segons el qual
"tots els jutges, independentment de la seva categoria, seran

nomenats per a un mandat renovable de sis anys",
l'article 91,2. disposa que
"durant el seu mandat, cap jutge no pot ésser amonestat,

traslladat, suspès en les seves funcions o separat del seu
càrrec...",
llevat dels casos de responsabilitat penal o disciplinària i

d'acord amb la llei, segons s'explicarà més endavant, en
tractar de la responsabilitat dels jutges.
Amb la inamovibilitat reconeguda als jutges es vol garantir la

seva independència davant de qualsevol temptativa d'impedir
l'exercici de les seves funcions.
Les modificacions posteriors a l’originària Llei qualificada de

la Justícia, de 3 de setembre de 1993 ( Llei qualificada de la
jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i
de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999;
de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de
modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de
setembre de 1993; de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del
saig; de la Llei 49/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de
la professió de procurador i del Col·legi Oficial de
Procuradors d’Andorra; de la Llei 3/2015, del 15 de gener,
qualificada de modificació de la Llei qualificada de la
Justícia, del 3 de setembre de 1993, i de la Llei 28/2014, del
24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada
de la Justícia, del 3 de setembre de 1993; de la Llei 7/2016,
del 26 de maig, qualificada de modificació de la Llei
qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i de la
Llei 2/2017, de 9 de febrer, qualificada de modificació de la
Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia),
avui contingudes en el Decret legislatiu del 24-5-2017 de
publicació del text refós de la Llei qualificada de la
Justícia, del 3 de setembre de 1993, per a donar compliment a
les exigències internacionals (GRECO) d’independència dels
batlles i magistrats va conduir a una modificació rellevant de
la natura de la durada dels càrrecs.
El mandat dels Batlles i magistrats és de sis anys i cessen
quan arriba la fi d’aquest. Per tal d’assegurar la seva
independència i impedir ingerències, es va determinar que la
renovació del càrrec procedeix sempre, excepte condemna dolosa
o que per resolució motivada del Consell Superior de la
Justícia s’acordi la no renovació derivada d’haver estat
sancionat disciplinàriament per dos faltes greus o una molt
greu, sempre que les sancions no hagin prescrit i no s’hagin
cancel·lat d’ofici els antecedents.
En el sentit del text, l’article 68.3 del text refós disposa

que “3. El Consell Superior de la Justícia acorda la renovació
del mandat dels batlles i els magistrats, llevat que la persona
interessada presenti la renúncia, la qual cosa ha de comunicar
amb sis mesos d’antelació com a mínim, o que hagi estat
condemnada penalment per la comissió d’un delicte dolós, sense
perjudici de les responsabilitats que se’n puguin derivar.
El Consell Superior de la Justícia pot acordar la no renovació
del mandat dels batlles i els magistrats si la persona
interessada ha estat sancionada disciplinàriament per la
comissió de dos faltes greus o una falta molt greu sense
separació del càrrec, mentre les sancions imposades no hagin
prescrit i no s’hagin cancel·lat d’ofici les anotacions d’acord
amb l’article 85.3, sense perjudici de les responsabilitats que
se’n puguin derivar.
L’acord de no renovar el mandat es pren mitjançant resolució
motivada, amb audiència prèvia de la persona interessada.
Contra la resolució del Consell Superior de la Justícia es pot
interposar recurs davant el Ple del Tribunal Superior”.
1.1.2. Les incompatibilitats dels jutges.
La independència en l'exercici de llurs funcions imposa als

jutges un allunyament d'interesos econòmics, socials i
polítics, que es tradueix en el règim d'incompatibilitats
establert per la CPA i les lleis.
L'article 91,1. disposa que
"El càrrec de jutge és incompatible amb qualsevol altre càrrec

públic i amb l'exercici d'activitats mercantils, industrials o
professionals".
El text refós de la Llei qualificada de la justícia de 24 de

maig del 2017 ha desenvolupat les incompatibilitats i ha
establert el seu àmbit d’aplicació tant dins del Principat com
fora.
Així, l’article 69 de l’esmentat text refós ha recollit el

mandat constitucional i l’ha estès a altres supòsits:
“1. El càrrec de batlle i de magistrat és incompatible amb

qualsevol altre càrrec públic, tant electiu com de designació,
amb qualsevol activitat mercantil, industrial o professional,
amb l’exercici de l’advocacia i tota altra forma
d’assessorament jurídic i, en general, amb càrrecs o funcions
de qualsevol tipus en societats o empreses de negoci, tant
públiques com privades” (…)
3. Les incompatibilitats establertes en els apartats anteriors

s’estenen a Andorra i a qualsevol territori estranger.
4. Els magistrats que no tinguin la nacionalitat andorrana han

de comunicar al Consell Superior de la Justícia, prèviament a
la seva presa de possessió i sempre que es produeixi una
circumstància sobrevinguda, els càrrecs públics que exerceixin
i les seves activitats professionals, laborals, mercantils i
empresarials a l’estranger. El Consell pot declarar la
compatibilitat d’aquestes activitats, sempre que consideri que
no interfereixen en les seves funcions jurisdiccionals a
Andorra o no les condicionen. L’exercici d’aquesta funció no és
en cap cas compatible amb l’exercici de l’advocacia i amb
l’assessorament jurídic com a activitat professional habitual.
Si el Consell no declara la compatibilitat, la persona afectada
no pot prendre possessió del càrrec de magistrat o incorre en
causa de cessament”.
Se n’exceptuen aquelles activitats que es consideren que no

comprometen la funció jurisdiccional, ja sigui perquè
constitueixen una tasca adequada de transferència de
coneixements, de gestió del propi patrimoni o de pertanyeça a
persones jurídiques sense ànim de lucre (“2. Queden exceptuades
les activitats relatives a:
a) La gestió del patrimoni propi.
b) La participació en congressos, conferències, seminaris o
cursos.
c) La producció i la creació literària, artística, científica i
tècnica.
d) La docència i la investigació acadèmiques.
e) La participació no remunerada en associacions o fundacions
sense ànim de lucre.
Les activitats docents i les altres activitats que comportin
una dedicació continuada durant més de sis mesos requereixen
l’autorització del Consell Superior de la Justícia”.
A més, s’han inclòs prohibicions i deures que afecten als

batlles i magistrats, com són el deure de secret professional
(art. 72), la reserva obligada en seu d’opinions i opcions
polítiques (art. 71), alhora que l’article 69 els impedeix quan
es dediquen a l’exercici de l’advocacia després d’haver estat
batlles o magistrats, intervenir en els processos que hagin
conegut en l’exercici de les seves funcions jurisdiccionals, ni
efensar com a advocats a les persones, físiques o jurídiques,
que hagin estat part en els processos que hagin conegut en el
darrer any d’exercici de la seva funció jurisdiccional, durant
els sis mesos següents al seu cessament.
Les lleis reguladores de l'activitat jurisdiccional en els seus

diversos àmbits preveuen els supòsits concrets d'abstenció i de
recusació dels jutges per la concurrència d'interessos en casos
concrets susceptibles de minvar la seva independència.
La problemàtica que genera l’abstenció i la recusació a Andorra

s’ha d’examinar a la llum que aquesta qüestió genera en els
microestats (cfr. les sentència del TEDH del 9 de juliol del
2015, AK c/ Liechtenstein i del 22 de setembre de 1994, Debled
c/ Bèlgica i l’aute del Tribunal Constitucional de 11 de juliol
del 2019, Causa 2019-41-RE)) i l’exigència de la imparcialitat
objectiva i subjectiva s’ha d’apreciar segons les
circumstàncies del cas. Així mateix, mereix la pena posar de
manifest que el Tribunal Constitucional, a l’igual que el
Tribunal Superior, ha assenyalat que la recusació s’ha d’emprar
com un expedient per a garantir la imparcialitat i no per a
obstruir el curs de la justícia, atès que aleshores s’incideix
en un frau de llei.
Les causes d’abstenció i de recusació es contemplen en el text

refós de la llei qualificada de la justícia i, fruit dels
darrers esdeveniments en la realitat social andorrana, ha estat
modificada per la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de
procediment civil, per a aconseguir una disciplina més ajustada
a les característiques del país. No obstant, l’entrada en vigor
d’aquests preceptes es fixa pel dia 1 de setembre del 2019:
“Article 73
Els batlles i els magistrats s’han d’abstenir d’exercir les
funcions que tenen encomanades i, si no ho fan, poden ser
recusats, en els supòsits següents:
a) Tenir una relació de matrimoni o una situació de convivència
anàloga, o un parentiu en línia recta, o en línia col·lateral
per consanguinitat o adopció fins al quart grau inclòs o per
afinitat fins al segon grau inclòs, amb qualsevol de les parts
del procés de què es tracti, els seus advocats, els seus
procuradors o els representants del Ministeri Fiscal.
b) Ser qualsevol de les parts del procés de què es tracti una
societat mercantil en què el batlle o el magistrat, el seu
cònjuge, la persona amb qui mantingui una situació de
convivència anàloga o un parent en línia recta, o en línia
col·lateral per consanguinitat o adopció fins al quart grau
inclòs o per afinitat fins al segon grau inclòs, tingui una
participació superior al 20% del capital social, tingui la
condició d’administrador únic, conjunt, mancomunat o solidari,
o participi en l’òrgan d’administració i en disposi de més del
20% dels drets de vot.
c) Ser o haver estat tutor, advocat o procurador de qualsevol
de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o
els seus procuradors, en els darrers tres anys.
d) Tenir o haver tingut una relació de dependència o
jeràrquica, societària o d’interessos amb qualsevol de les
parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus
procuradors, en els darrers tres anys.
e) Tenir processos pendents amb qualsevol de les parts del
procés de què es tracti, els seus advocats o els seus
procuradors.
f) Ser o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevol
de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o
els seus procuradors, llevat que la denúncia, l’acusació o la
demanda no hagi estat admesa o hagi estat rebutjada per manca
manifesta de fonamentació.
g) Tenir un interès directe o indirecte en el procés de què es
tracti o en un altre procés semblant.
h) Tenir una amistat íntima o una enemistat manifesta amb
qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus
advocats o els seus procuradors.
i) Haver instruït o resolt el procés de què es tracti amb
anterioritat en un tribunal o una secció diferents.”
21. Es modifica l’article 74 de la Llei qualificada de la

Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual queda redactat en
els termes següents:
“1. En els processos civils, administratius i de menors, poden
recusar els batlles i magistrats les parts, els seus advocats
i, si escau, el Ministeri Fiscal.
2. En els processos penals, poden recusar els batlles i els
magistrats el Ministeri Fiscal, l’encausat, el processat,
l’actor civil o l’acusador particular, el responsable civil i
els seus advocats.
3. La recusació es pot plantejar des del moment en què el
coneixement del procés s’atribueix al batlle a qui correspon
per torn o des del moment en què es designa el batlle o el
magistrat ponent del tribunal corresponent.
4. No obstant el que estableix l’apartat anterior, la recusació
s’ha de plantejar tan aviat com es tingui coneixement de la
causa en què es fonamenta, i en cas contrari no s’admet a
tràmit. Contra aquesta decisió no es pot interposar cap recurs,
sense perjudici que la recusació es pugui plantejar per mitjà
dels altres recursos i remeis jurisdiccionals a l’abast de la
part interessada.
5. Contra la decisió de no acceptar la recusació plantejada es
pot interposar un recurs al Tribunal Superior. En cas que no
s’hagi acceptat la recusació d’un magistrat del Tribunal
Superior, el recurs el resol una secció de tres membres del
mateix Tribunal de la qual no pot formar part el magistrat
recusat.
6. Durant la tramitació del procediment de recusació, el batlle
o el magistrat recusat no han de conèixer ni resoldre sobre el
procés, sense perjudici que puguin ser substituïts d’acord amb
el que estableixen les lleis aplicables”.
Especialment rellevant és que s’exigeixi el plantejament de la

recusació des del momento en què s’ha tingut coneixement
d’ella, per tal d’impedir la seva al·legació tardana
fonamentada en altres raons (dilatòries, estratègiques, etc…) i
que aquesta es pugui inadmetre a tràmit, encara que, al meu
parer, l’àmbit de la inadmissió s’ha limitat erròniament a
l’al·legació extemporània i no a altres supòsits (manca
manifesta de fonament, abús de dret, absència de causa o causa
no contemplada per la llei, etc…).
Un àmbit particularment sensible -i discutit doctrinalment- és

llur participació en activitats polítiques i sindicals. No
obstant això, l'elemental garantia d'independència i
imparcialitat imposa als jutges limitar la seva participació en
aquest àmbit al mer exercici del dret ciutadà del sufragi. En
aquest darrer sentit, l’article 71 del text refós estableix que
“Els batlles i magistrats han de mantenir una actitud
d’obligada reserva en la manifestació de les seves opinions i
opcions polítiques. No participaran en les eleccions polítiques
més enllà del fet d’exercir el seu dret de sufragi”.
I, finalment, el deure d’imparcialitat dels jutges, en el qual

es fonamenta la confiança del poble i de la institució, no
solament ha estat regulat pel text refós de la llei qualificada
de la justícia, sinó que el propi Consell Superior de la
Justícia ha publicat al BOPA un Recull d’obligacions i valors
deontològics de Magistrats, Batlles i Fiscals, on es
cristalitzen els deures ètics dels jutges per a ajudar-los en
l’exercici de la seva funció judicial.
1.1.3. La independència econòmica dels jutges.
La CPA disposa que
"Els jutges són remunerats únicament a càrrec dels pressupostos

de l'Estat" (article 91,1.)
Aquesta disposició constitucional exclou la remuneració dels

jutges mitjançant qualsevol sistema de taxes o honoraris
percebuts directament pels jutges. Aquesta exclusió contribueix
a evitar qualsevol interès econòmic de les actuacions
jurisdiccionals, en benefici de la seva independència.
Actualment, el text refós preveu a l’article 68 bis que els
batlles i magistrats tenen dret a percebre una remuneració
suficient, d’acord amb la seva responsabilitat, i de
conformitat amb el que disposi la llei corresponent (vegeu
annex 1 del text quant a les retribucions).
1.2. El principi d'unitat jurisdiccional.
L'article 85 de la CPA estableix que
-"...la justícia és administrada exclusivament per jutges..."

(1.)
-"L'organització judicial és única" (2.)
-"Es prohibeixen les jurisdiccions especials" (2.).
Amb aquests preceptes, la CPA s'insereix en el corrent del

constitucionalisme modern que proclama els principis d'unitat i
exclusivitat jurisdiccionals, en virtut dels quals el poder
judicial ha d'ésser exercit per una sola organització de jutges
i de tribunals, estructurada en distints grans jurisdiccionals,
com a condició bàsica per a la seguretat jurídica com a
principi garantit per la Constitució (article 3,2. de la CPA).
Conseqüentment, la CPA conté una enumeració taxativa dels

òrgans jurisdiccionals:
"La potestat jurisdiccional és exercida pels batlles, el

Tribunal de Batlles, el Tribunal de Corts i el Tribunal
Superior de Justícia d'Andorra, així com pels presidents
respectius d'aquests tribunals, d'acord amb les lleis" (article
87).
La LQJ prohibeix els tribunals d'excepció, "els de caràcter

consuetudinari", els corporatius o professionals (art. 1); això
també val per als antics tribunals de visura i de veedoria
(disposició transitòria novena).
Hom podria objectar que algunes lleis posteriors a la CPA
semblen trencar aquest principi, com és ara la Llei del
Tribunal de Comptes, de 13 d'abril de 2000 (4), l'article 1 de
la qual encomana a aquest nou òrgan el control de la
"legalitat" de la gestió econòmica, financera i comptable de
l'Administració pública. La dificultat, però, sembla salvar-se
per l'article 3,6., de la mateixa Llei, en disposar que si de
la fiscalització encomanada al Tribunal de Comptes "se'n
desprenen indicis de responsabilitat comptable, disciplinària o
penal, ha de trametre l'informe a l'autoritat competent en la
matèria". Per aquesta raó, el Tribunal de Comptes s'ha emmarcat
precedentment en l'activitat de control indirecte del Consell
General sobre el Govern (vegeu el tema 19, 3.2.).
1.3. El principi de sotmetiment a la constitució i a la llei.
Aquest principi, proclamat en l'article 85 de la CPA, és una

conseqüència obligada de l'article 3,1., del mateix text
constitucional:
"La present Constitució, que és la norma suprema de

l'ordenament jurídic, vincula tots els poders públics i els
ciutadans".
Ara bé, l'article 3,1. al·ludeix a l'ordenament jurídic, el

qual està integrat no solament per la Constitució i les lleis,
sinó també per les normes que deriven de tot el sistema de
fonts reconegut per l'ordenament jurídic andorrà: principis de
dret internacional públic universalment reconeguts (article
3,3., de la CPA), tractats i acords internacionals (article
3,4. de la CPA), usos i costums, etcètera.
Aquest principi es projecta sobre l'exercici del poder judicial

en diverses direccions:
- en l'atribució de les funcions que la llei li encomana;

- en l'exercici de les funcions solament en aquells casos que
la llei li atribueix;
- en el sotmetiment de la seva actuació als principis, regles,
procediments, etc. establerts per la Constitució i les lleis.
La CPA recull expressament aquests aspectes fonamentals en el

seu article 86:
"Les normes de competència i procediment aplicables a

l'Administració de justícia estan reservades a la llei. En tot
cas, les sentències seran motivades, fonamentades en
l'ordenament jurídic i notificades fefaentment.
El judici penal és públic, salvades les limitacions previstes

per la llei. El seu procediment és preferentment oral. La
sentència que posi fi a la primera instància és dictada per un
òrgan judicial diferent del que va dirigir la fase
d'instrucció, i sempre és susceptible de recurs".
1.4. El principi de responsabilitat.
El principi de responsabilitat, al qual està sotmès el poder

judicial -així com el principi de sotmetiment a la totalitat de
l'ordenament jurídic, ja referit- constitueix un contrapès al
principi d'independència dels jutges en benefici del
destinatari de l'exercici del poder jurisdiccional.
La responsabilitat de què es tracta aquí és l'originada de

l'exercici de les funcions jurisdiccionals o amb ocasió del dit
exercici, ja sigui intencionadament o culposament per part del
jutge, ja sigui objectivament (és a dir: independentment
d'aquelles disposicions subjectives de part del jutge).
La CPA preveu tots aquests supòsits:
- article 91,2. preveu la responsabilitat personal del jutge
- penal: per la comissió de delictes o faltes en

l'exercici de les seves funcions;
- disciplinària: per la infracció de les obligacions i

deures que són propis de la seva funció;
- civil: pels danys i perjudicis causats en els béns o

drets d'altres persones.
Aquestes responsabilitats hauran d'ésser exigides "mitjançant

un procediment regulat per la llei qualificada i amb totes les
garanties d'audiència i defensa" (article 91,2. de la CPA).
El text refós de la Llei qualificada de la justícia ha

desenvolupat aquestes responsabilitats. Així, l’article 76
determina la responsabilitat civil pels danys causats
dolosament en l’exercici de les seves funcions. Els articles
77 i 78 regulen la responsabilitat penal, mentre que la
responsabilitat disciplinària (classes d’infraccions, sancions,
instrucció, resolució de l’expedient i recursos) es tracten als
articles 79 a 87, els quals han estat modificats per la Llei
24/2018, del 18 d’octubre; preceptes que estan en vigor des del
15 de novembre del 2018.
- l'article 92 preveu la responsabilitat de l'Estat, que pot

concórrer amb la del jutge:
"D'acord amb les lleis, i sense perjudici de les

responsabilitats personals de qui els causin, l'Estat repararà
els danys originats per error judicial o pel funcionament
anormal de l'Administració de justícia".
L’article 10 del text refós de la llei qualificada de la

justícia atribueix aquesta competència al Ple del Tribunal
Superior que repararà els danys descrits, excepte els casos de
força major, sempre que el dany al·legat sigui cert i efectiu,
avaluable econòmicament i individualitzat en relació a una
persona o grup de persones. Afegeix l’apartat segon de
l’article 10 que la simple revocació o anul·lació de
resolucions judicials no pressuposa per ella mateixa dret a
indemnització.
1.5. El principi de participació popular.
L'article 1,3. de la CPA preveu que el poble andorrà exerceix

la seva sobirania mitjançant les diferents classes de
participació (vegeu el tema 12, 1.1.1.).
Entre les diverses classes de participació popular en

l'exercici del poder judicial, la CPA acull la de l'acció
popular en el seu article 86,4.:
"La defensa jurisdiccional dels interessos generals pot

efectuar-se mitjançant l'acció popular en els supòsits regulats
per les lleis processals".
L'acció popular establerta per la CPA constitueix una

legitimació dels ciutadans per a demandar als òrgans del poder
judicial la protecció d'un interès, que els afecta, no com a
persones privades, sinó com a membres de la comunitat.
1.6. Principi de publicitat: regulat per l'art. 86 de la CPA i

per l'art. 13 de la LQJ.
2. L'atribució de funcions del poder

judicial.
L'exercici de les funcions jurisdiccionals pertany
exclusivament al poder judicial; però no correspon a qualsevol
dels seus òrgans, sinó que en cada supòsit pertany a l'òrgan
judicial que resulti predeterminat per les normes de
competència i de procediment en vigor. La CPA no s'ocupa
d'establir aquestes normes. La matèria pertany a la legislació
vigent en en els diversos àmbits de l'ordenament jurídic.
La CPA, però, assenyala les diverses direccions i els objectius

de l'exercici del poder judicial en qualsevol supòsit, que es
poden sintetitzar així:
- La interpretació de la llei: pertany als òrgans judicials la

recerca, selecció i anàlisi de la norma aplicable a cada
cas, la seva interpretació i projecció sobre els fets i
l'avaluació crítica dels resultats dels mitjans de prova
admesos i practicats. Solament així s'obté la satisfacció
del dret a la jurisdicció amb les garanties establertes per
l'article 10 de la CPA. Per tant, els òrgans judicials no
acompleixen una funció merament mecànica d'aplicació de la
llei -com ho entenia Montesquieu-, sinó una funció
activament interpretativa;
- El respecte dels preceptes constitucionals, sobretot la

protecció dels drets i llibertats fonamentals: la CPA reitera
el mandat general de sotmetiment a la Constitució (article
3,1.), específicament per als òrgans del poder judicial
(article 85, 1), i els atorga la facultat de requerir el
pronunciament del Tribunal Constitucional sobre la
constitucionalitat d'una llei o d'un decret legislatiu que
sigui d'aplicació imprescindible per a la solució de la causa
que els ha estat sotmesa (article 100,1.), així com la tutela
dels drets fonamentals de la persona, de les llibertats
públiques i dels drets polítics (article 41,1.); aquesta tutela
pertany, primàriament, a la jurisdicció ordinària i,
extraordinàriament, al Tribunal Constitucional.
- El control de legalitat de l'activitat administrativa i

reglamentària del Govern i de l'Administració pública (article
72,3.).
3. El Consell Superior de la Justícia.

Com ja s'ha indicat, la comissió tripartida encarregada
d'elaborar el projecte de la CPA compartí unànimement
l'objectiu de dotar el poder judicial d'un òrgan de govern
independent de la resta d'òrgans de l'Estat (5). L'existència
d'aquest òrgan de govern constitueix un mitjà important per a
protegir i garantir la independència dels jutges en l'exercici
de llurs funcions.
La independència del govern del poder judicial depèn, al seu

torn, de la seva composició i de les institucions legitimades
per a elegir els seus membres. En la configuració del Consell
Superior de la Justícia, per la seva composició col·legiada i
l'origen de l'elecció dels seus membres, la CPA ha assolit un
equilibri que impossibilita el predomini de qualsevol altre
òrgan de l'Estat.
3.1. Composició del Consell Superior de la Justícia.
La estableix l'article 89,2. de la CPA:

"El Consell Superior de la Justícia es compon de cinc membres
designats entre andorrans majors de vint-i-cinc anys i
coneixedors de l'Administració de justícia, un per cada
copríncep, un pel síndic general, un pel cap de Govern i un
pels magistrats i batlles. El seu mandat és de sis anys i no
poden ser reelegits més d'una vegada consecutiva. El Consell
Superior de la Justícia és presidit per la persona designada
pel síndic general".
La disposició transitòria segona de la CPA, en el seu apartat

5., va preveure que, durant el primer mandat subsegüent a
l'entrada en vigor del text constitucional, els representants
dels coprínceps en el si del Consell Superior de la Justícia
poguessin no ser andorrans. Transcorregut el primer mandat de
sis anys, s'aplica la previsió de l'article 89,1., segons el
qual "tots els seus membres seran de nacionalitat andorrana".
Aquesta composició, com ja s'ha dit, evita el predomini de

qualsevulla de les institucions legitimades per escollir els
seus membres -coprínceps, síndic general, cap de Govern,
magistrats i batlles-, sobretot tenint en compte que el dret
d'elecció atorgat al síndic general i al cap de Govern és
personal i, per tant, deslligat de sotmetiment al Consell
General o al Govern, respectivament.
3.2. Funcions del Consell Superior de la Justícia.
Fent recurs a les categories emprades per la jurisprudència

constitucional andorrana (6), la CPA "prefigura", d'una manera
general, les funcions del Consell Superior de la Justícia,
"configura" algunes funcions concretes i d'altres les remet a
la "configuració legal".
- Funcions generals
"El Consell Superior de la Justícia, com a òrgan de
representació, govern i administració de l'organització
judicial, vetlla per la independència i el bon funcionament de
la justícia". (article 89,1.).
- Funcions concretes atribuïdes per la CPA

. el nomenament de batlles i magistrats (article 89,3.):
"Tots els jutges, independentment de la seva categoria, seran

nomenats per a un mandat renovable de sis anys, entre persones
titulades en Dret que comptin amb aptitud tècnica per a
l'exercici de la funció jurisdiccional. Els presidents del
Tribunal de Batlles, del Tribunal de Corts i del Tribunal
Superior de la Justícia són designats pel Consell Superior de
la Justícia" (article 90).
. el nomenament dels membres del Ministeri Fiscal, a proposta
del Govern (article 93,2.).
. l'exercici de la funció disciplinària sobre els batlles i
magistrats (article 89,3).
. promoció de les condicions per tal que els òrgans de la
justícia disposin de mitjans adients per al seu bon
funcionament (ibid.).
. facultat d'emetre informes amb motiu de la tramitació de les
lleis que afectin la justícia o per donar compte de la seva
situació (ibid.).
- Funcions concretes a configurar per les

lleis
Per a totes les funcions concretes atribuïdes al Consell
Superior de la Justícia per la CPA, llevat del nomenament dels
jutges (article 90,1.), val la previsió de l'article 89,4.: "La
Llei qualificada sobre la justícia regularà les funcions i
competències d'aquest Consell Superior".
3.3. La configuració legal de les atribucions del Consell

Superior de la Justícia.
La Llei qualificada de la justícia, de 3 de setembre de

1993,actualment refosa en el decret legislatiu de 24 de maig
del 2017, conté, en el títol II, la regulació del Consell
Superior (arts, 20 a 38).
La dita llei
- afegeix més atribucions al Consell Superior de la Justícia en

relació amb les establertes per la mateixa CPA: el nomenament
dels secretaris judicials (article 22 i 34), la supervisió del
funcionament de l’administració de justícia, mitjançant el
nomenament d’inspectors judicials (art. 35 bis), l’ordenació i
gestió de l’estadística judicial (art. 35 ter), el nomenament
de batlles, magistrats, fiscals adjunts i fiscal general
(articles 31 i 32),la promoció dels batlles i magistrats a un
grau superior, el nomenament de presidents (article 33), el
nomenament de batlle, fiscal i magistrat honorari (article 38)
l'elaboració del projecte de pressupost global del funcionament
del poder judicial, que se sotmet a l’aprovació del Consell
General (article 36);
- configura els procediments dels nomenaments, que corresponen

al Consell Superior de la Justícia, segons la CPA, sobre la
base de la "carrera judicial" (articles 31 i 33) que, en
comparació amb els conceptes doctrinals comunament admesos,
esdevé ambigu (no apareix conciliable el nomenament temporal
amb el concepte doctrinal de "carrera judicial") i, almenys, no
coherent amb el sistema de nomenaments establert per la
comissió tripartida en l'elaboració del text constitucional.
Aquesta darrera qüestió ja s’ha exposat com en la modificació
de la llei qualificada, a resultes de les recomanacions
internacionals per a garantir l’efectiva independència dels
batlles i magistrats, ha estat modificada en el sentit que la
renovació del càrrec opera si no s’ha estat condemnat per un
delicte dolós o la comissió de dues infraccions greus o una
greu no prescrites;
- regula les incompatibilitats dels membres del Consell

Superior de la Justícia (article 23) i el seu règim i
funcionament interns (articles 24-30);
- regula igualment l'exercici del poder disciplinari sobre els

batlles i els magistrats (article 35 i capítol VI del títol V);
i membres del Ministeri Fiscal (article 30 de la Llei del
Ministeri Fiscal de 12 de desembre del 1996).
Aquesta configuració de les atribucions del Consell Superior de

la Justícia en la seva Llei qualificada semblaria disminuïda,
sobretot davant de la seva prefiguració constitucional "com a
òrgan... de govern i d'administració de l'organització
judicial..." (article 89,1. de la CPA). Dos aspectes, a manera
d'exemple, poden avalar aquesta apreciació:
- l'exclusió positiva del poder disciplinari sobre el personal

al servei dels òrgans del poder judicial (article 35,2.)..
- el silenci sobre facultats d'administració i, en particular,

de l'administració del pressupost. Donat que les lleis
reconeixen expressament aquesta darrera facultat a altres
òrgans constitucionals, distints del Govern, com el Consell
General (article 18, c) del Reglament del Consell General) i el
Tribunal Constitucional (article 9, g) de la Llei qualificada
del Tribunal Constitucional i títol tercer del Reglament del
Tribunal Constitucional), hom pot induir un greuge comparatiu,
que minora el rang i el principi d'independència del poder
judicial. El Tribunal Constitucional andorrà ha constatat el
fet de la regulació taxativa de la llei, i també el fet que no
se n'han derivat arbitrarietats o distorsions: "la Llei
qualificada de la justícia ha fixat de manera taxativa i
expressa les atribucions del Consell Superior de la Justícia.
Però no ha estat provat que s'hagin produït arbitrarietats o
distorsions en l'exercici de la funció jurisdiccional dels
òrgans de la justícia" (94-1-CC) (8).
No obstant això, aquest pronunciament, requerit davant de la

Llei del pressupost general, no ha resolt la qüestió de si la
configuració legal -per la Llei qualificada de la justícia- del
Consell Superior de la Justícia respecta la prefiguració
constitucional del Consell Superior com a òrgan de "govern i
administració de l'organització judicial" (article 89.1. de la
CPA).
Les reformes ulteriors de la llei qualificada han portat avui

en dia a reconèixer (art. 36 del text refós) que el Consell
superior és competent per a elaborar, gestionar i executar el
seu pressupost, de manera que les anteriors diferències
originàries han estat superades i la disciplina actual esdevé
més coherent amb la pròpia d’un òrgan constitucional.
4. El Ministeri Fiscal.
La CPA prefigura la institució del Ministeri Fiscal i
- li atorga "la missió de vetllar per la defensa i aplicació de

l'ordre jurídic i per la independència dels tribunals i de
promoure davant d'aquests l'aplicació de la llei per a la
salvaguarda dels drets dels ciutadans i la defensa de l'interès
general" (article 93,1.);
- atribueix el seu nomenament al Consell Superior de la

Justícia, a proposta del Govern, amb mandats renovables de sis
anys (article 93,2.);
- el sotmet a la direcció del fiscal general de l'Estat i als
principis de legalitat, unitat i jerarquia interna en la seva
actuació (article 93,3).
La configuració legal del Ministeri Fiscal es troba reflectida

en la llei del Ministeri Fiscal, de 12 de desembre del 1996,
que s’ha vist modificada darrerament per la llei 24/2018, del
18 d’octubre del Codi de procediment civil (disposició final
10), en el text refós de la Llei qualificada de la Justícia, o
en la llei qualificada del Tribunal Constitucional, malgrat en
aquesta les competències originàries del Ministeri Públic
s’hagin anant reduïnt a mesura que la norma s’ha modificat.
La máxima 14 del Manual Digest, d'Antoni Fiter i Rossell (vegeu

el tema 3, 3.2.), recomana el respecte a la justícia per al
manteniment de la sobirania d'Andorra.
Bibliografia

(1) Cfr. Acta de la reunió de la comissió tripartida de 4 de

novembre de 1991.
(2) Ibid.
volum primer, pàg. 51.
núm. 24.
(5) Cfr. Acta de la reunió de la comissió tripartida de 4 de
novembre de 1991.
(6) Cfr. Sentència 96-5-RE, en Tribunal Constitucional,
Jurisprudència constitucional, volum segon, pàg. 100.
(7) Vegeu-ne el text íntegre en el BOPA de 10 de gemer de 2001.
(8) Cfr. Sentència 96-5-RE, en Tribunal Constitucional,
Jurisprudència constitucional, volum primer, pàg. 53.
PRINCIPAT

22
EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
(títol VIII)

22
El Tribunal Constitucional
(títol VIII)
1. Les normes reguladores.

El Tribunal Constitucional té la seva prefiguració en la pròpia
CPA i és configurat per la Llei qualificada del Tribunal
Constitucional, de 3 de setembre de 1993, modificada per la
Llei qualificada reguladora del procediment de control previ de
constitucionalitat dels acords internacionals a què es refereix
l'article 64.2 de la Constitució i de modificació de l'article
62 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, de 14-
12-1995, modificada per la Llei qualificada de modificació de
la Llei qualificada
del Tribunal Constitucional, de 22-4-99, que permetia la
interposició del recurs d’empara a la persona que considerava
el seu dret afectat i al Ministeri Fiscal, alhora que introduïa
una nova causa d’inadmissió, consistent en la manca manifesta
de contingut constitucional, modificada per la Llei de 28 de
juny del 2002, als efectes de possibilitar el control de
constitucionalitat pels consells generals cessats en el seu
càrrec fins a la constitució d’un nou Consell General,
modificada per la Llei 5/2006, del 19 de maig, qualificada de
modificació de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional,
respecte del nomenament de President i Vicepresident, i
modificada per la Llei 24/2018, del 18 d’octubre que aprova el
Codi de procediment civil (disposició final quarta) (1) (en
endavant LQTC), i pel Reglament d'organització i funcionament
del Tribunal Constitucional, de 16 de desembre de 1994 (2) (en
endavant RTC), d’acord amb l'article 95,2. de la CPA:
"El Tribunal Constitucional aprova el seu propi reglament i
exerceix la seva funció, sotmès únicament a la Constitució i a
la llei qualificada que el reguli".
No obstant això, la disposició addicional de la LQTC estableix

que "Són d'aplicació supletòria als procediments i processos
regulats en la present Llei les normes processals reguladores
dels processos jurisdiccionals ordinaris".
2.Naturalesa i estructura del Tribunal

Constitucional.
El Tribunal Constitucional es configura en la CPA i en la LQTC
com la clau o pedra central que clou l'arc de l'estructura
constitucional, a la qual garanteix la unitat i la seguretat
derivades del fet constitucional, imposant el sotmetiment de
tots els poders de l'Estat als mandats de la Constitució.
Aquesta configuració, però, té a Andorra uns perfils
diferenciats dels òrgans de semblant naturalesa del seu entorn
polític.
2.1. Naturalesa del Tribunal Constitucional.
L'article 95,1. constitueix una enunciació sintetitzada de la

naturalesa del Tribunal Constitucional:
"El Tribunal Constitucional és l'intèrpret suprem de la

Constitució, actua jurisdiccionalment i les seves sentències
vinculen els poders públics i els particulars".
La CPA confereix al Tribunal Constitucional la funció

primordial “d'intèrpret suprem de la Constitució”, amb efecte
vinculant davant dels “poders públics i els particulars”
(article 95,1.). Se'n desprèn, com a conseqüència, que el
Tribunal Constitucional gaudeix de capacitat normativa negativa
en el sentit que les seves decisions comporten l'eliminació de
l'ordenament jurídic andorrà de les normes que declari
contràries a la constitució, inclosa -al nostre entendre- la
mateixa LQTC, llur nul·litat radical, així com l'eliminació
dels efectes que poguessin haver produït durant el seu període
de vigència (art.51 de la LQTC).
La CPA, en contrapartida, precisa que el Tribunal

Constitucional “actua jurisdiccionalment” (article 95,1.), a fi
d'obviar a les connotacions polítiques que es poguessin derivar
de la seva actuació. Amb aquest mateix fi, ha establert unes
previsions de caràcter precautori:
- una composició i un règim de nomenament de magistrats

institucionalment contrapesats: 2 nomenats per cadascun dels
coprínceps i 2 nomenats pel Consell General (article 96,1.);
- una durada del mandat dels magistrats limitada a 8 anys i no

renovable per períodes consecutius (ibid.);
- renovació dels magistrats per parts -1 cada 2 anys- (ibid.);

- atribució del vot de qualitat en l'àmbit jurisdiccional en
cas d'empat, no al magistrat president segons torn rotatori
(article 9,2.), sinó al ponent de la causa, designat sempre per
sorteig (article 97,1.);
- el caràcter secret de les deliberacions i dels vots (article

97,1.).
Amb idèntica finalitat, la LQTC ha establert altres previsions,

com es recull en la seva exposició de motius:
Quant a la limitació dels efectes polítics del paper del

Tribunal, és el camp on s'han introduït majors novetats de
caràcter precautori. En síntesi, aquestes novetats (gens usuals
en els països europeus, però necessàries en el cas d'Andorra)
es basen en la previsió d'una sèrie de mecanismes com els
següents:
- Autovinculació del Tribunal als precedents que fixi ell
mateix i necessitat de motivar totes les decisions.
- Aplicació dels mandats expressos de la Constitució i
prohibició de les anomenades sentències interpretatives.
- Creació d'un règim disciplinari intern.
- Determinació dels efectes de les sentències i resolucions.
- Prohibició de realitzar judicis d'oportunitat política i de
dirigir censures, felicitacions o recomanacions a la resta de
poders públics.
Aquestes previsions es reflecteixen conseqüentment en

l'articulat de la llei; algunes són particularment rellevants:
- el reconeixement de la doctrina interpretativa de la

Constitució elaborada pel Tribunal Constitucional, la qual
vincula els diferents òrgans de la jurisdicció ordinària
(art. 2,2. de la LQTC);
- la prohibició de les anomenades sentències interpretatives,

de manera que si, impugnada una norma jurídica general o
alguns dels seus preceptes, hi hagués només una
interpretació d'acord amb la Constitució i una altra o més
de contràries, el Tribunal en declara la inaplicabilitat
provisional fins que l'òrgan que l'ha dictada en repari els
sentits inconstitucionals, sens perjudici que la nova norma
emesa segueixi sotmesa al règim general de control de
constitucionalitat (art. 8,2. de LQTC);
- els precedents, és a dir: la preexistència d'almenys dos

supòsits motivats i resolts de manera idèntica,
constitueixen criteris interpretatius autovinculants
(art.3,1. de la LQTC); aquesta regla, però, s'esvaeix davant
d'una decisió motivada del mateix Tribunal (ibid. 2.);
- l'actuació del Tribunal a instància de part, sens perjudici

de la facultat de requerir d'ofici quan sigui necessari per
a decidir millor (art. 35 de la LQTC) o en el procediment
previ de control de constitucionalitat dels tractats
internacionals (ibid. 61.2.).
2.2. L'estructura del Tribunal Constitucional.
2.2.1. La composició i l'estatut jurídic dels membres del

Tribunal Constitucional (títol II de la LQTC).
- Composició: quatre membres nomenats pels coprínceps
- dos a proposta del Consell General, segons decisió

adoptada per majoria de 3/5 parts del nombre de consellers
generals de dret;
- dos, un designat per cadascun dels coprínceps.
- Durada del mandat: mandat de vuit anys, no renovable per

mandats consecutius, amb la incidència d'un cessament i d'un
nou nomenament cada dos anys (art. 14).
- Incompatibilitats: en general, les que afectin llur

independència i imparcialitat; en particular, l'exercici de tot
altre càrrec públic, l'exercici d'activitats sobre interessos
privats de tercers i l'exercici de càrrecs directius en partits
polítics, sindicats i associacions, nacionals o estrangers
(art. 12).
- Responsabilitats: són responsables civilment i penalment, com

els membres de la jurisdicció ordinària, i disciplinàriament
davant del mateix Tribunal per les infraccions previstes per
l'article 18 de la LQTC (art. 16-19).
2.2.2. Les competències jurisdiccionals i les funcions internes

de govern i d'administració.
Aquesta distinció en l'estructura de Tribunal Constitucional

andorrà es fa per l'exposició de motius de la LQTC i es
reflecteix tant en el seu articulat, com en l'articulat de les
lleis posteriors de modificació de la mateixa LQTC, a les quals
s'ha fet referència en l'apartat 1 d'aquest tema.
Les competències jurisdiccionals del Tribunal Constitucional,

d'acord amb les normes vigents, són per a conèixer de:
- El procés directe de constitucionalitat contra lleis, decrets

legislatius i Reglament del Consell General.
- El procés incidental d'inconstitucionalitat instat per la
jurisdicció ordinària contra les normes esmentades en el
paràgraf anterior.
- El procediment de control previ de constitucionalitat dels
tractats internacionals, dels acords internacionals i de
control de llurs procediments de negociació.
- El procediment de dictamen previ d'adequació a la Constitució
de les lleis, instat pels coprínceps.
- El conflicte de competències constitucionals entre el Consell
General i el Govern, com a òrgans generals de l'Estat, i els
comuns, com a òrgans de les parròquies, o d'aquests darrers
entre si.
- El conflicte positiu i negatiu de competències
constitucionals entre els coprínceps, el Consell General, el
Consell Superior de la Justícia i el Govern.
- El recurs d'empara.
Les funcions internes de govern i administració atribuïdes al

Tribunal Constitucional són, d'acord amb l'article 9 de la
LQTC, les següents:
- Declarar les incompatibilitats originàries o sobrevingudes

dels membres del Tribunal.
- Exercir la funció disciplinària sobre aquests.
- Constatar els supòsits de cessament dels magistrats i
declarar l'existència d'incapacitació física d'acord amb el que
disposa l'article 15.2. de la LQTC.
- Efectuar les comunicacions i, si és el cas, els requeriments
als òrgans amb competència per a això a fi que es procedeixi al
nomenament de nous magistrats.
- Disposar l'organització i distribució de funcions de les
persones al servei del Tribunal Constitucional.
- Instruir, si és el cas, els expedients disciplinaris per les
faltes comeses per les persones esmentades en l'exercici de
llurs càrrecs.
- Administrar el pressupost destinat al Tribunal.
- Dirigir informes al Consell General i al Govern sobre el
funcionament i les necessitats del Tribunal.
- Aprovar el reglament de funcionament intern.
Sobre dues de les funcions internes de govern i

d'administració, suara enumerades, cal fer algunes remarques.
La primera és sobre el personal al servei del Tribunal.

L'exposició de motius de la LQTC assenyala que dit personal,
"malgrat que es troba subordinat funcionalment al Tribunal, des
del punt de vista orgànic depèn de l'Administració general de
l'Estat". Conseqüentment, l'article 30 atribueix al Govern el
nomenament d'aquest personal, la determinació de llur estatut
funcionarial i la decisió dels expedients disciplinaris
instruïts pel president del Tribunal. El RTC sembla voler
obviar als inconvenients que podrien derivar-se de la
dependència orgànica del Govern, emfasitzant "la més gran
discreció" a què esta sotmès el personal al servei del
Tribunal, el qual exigirà les correponents responsabilitats, en
cas d'incompliment (art. 9 del RTC). La Llei 1/2019, del 17 de
gener, de la funció pública disposa expressament que “Article
3. Àmbit d’aplicació de la Llei
1. Les disposicions d’aquesta Llei s’apliquen a tot el personal
que presta serveis a l’Administració general i als comuns, en
els termes que es determinen en la mateixa Llei.
2. Aquesta Llei no és aplicable al personal que es regeix per
la Llei 9/2004, del 27 de maig, de la funció pública de
l’Administració de Justícia, excepte en allò en què l’esmentada
Llei es remet expressament a aquesta.
3. Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei:
a) El personal al servei del Consell General.
b) El personal al servei del Tribunal Constitucional.
c) El personal al servei del Raonador del Ciutadà, del Tribunal
de Comptes i de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades.
d) El personal dels organismes autònoms, de les entitats
parapúbliques, de la UIFAND i dels altres organismes i
autoritats administratives que gaudeixen d’independència
orgànica respecte de l’Administració general, els quals es
regulen pel que disposa la seva normativa propia”.
La segona remarca és sobre l'administració del pressupost

destinat al Tribunal. El secretari general executa i liquida el
pressupost (art. 12 del RTC). El Ple del Tribunal pot acordar
transferències de crèdits, fiscalitza l'execució del pressupost
i n'aprova la liquidació (art. 14 i 16 de RTC).
2.2.3. La distribució de funcions en el si del Tribunal

Constitucional.
* El Ple, constituït pels quatre magistrats, és l'òrgan

superior del Tribunal Constitucional (art. 22,1. de la LQTC).
Correspon al Ple (amb quòrum de tres magistrats, d'acord amb
els articles 31 i 22.2. de LQTC:
En l'àmbit jurisdiccional (art. 23 de la LQTC):
- L'admissió a tràmit de totes les causes presentades, siguin o

no d'obligat coneixement pel Tribunal, incloses aquelles que
han estat presentades extemporàniament o els manquen els
requisits de legitimació, postulació o formulació de l'acció i
pretensió indispensables processalment.
- Tots els supòsits de decaïment de l'acció per
incompareixença, renúncia, assentiment, caducitat o qualsevulla
altra causa que posi fi al procediment o procés abans que
finalitzi.
- Les recusacions interposades contra els magistrats
constitucionals.
- Les inhibicions per al coneixement del cas plantejades per
algun magistrat.
- Els recursos de súplica que s'interposin dins qualsevol
procediment o procés.
- Les sentències, resolucions i dictàmens que resolguin el fons
del procediment o procés.
En l'àmbit governatiu i administratiu (art. 24 LQTC i títol

3er. del RTC):
- Declarar les incompatibilitats originàries o sobrevingudes

dels magistrats, així com la constatació dels supòsits de llur
cessament o la declaració de l'existència d'incapacitat física.
- Exercir la funció disciplinària en matèria de faltes greus i
molt greus sobre els magistrats.
- Determinar els fons disponibles per als magistrats
constitucionals, indispensables per a l'exercici de llurs
funcions.
- Resoldre els recursos administratius interns que s'interposin
contra les decisions del president o, si és el cas, del vice-
president.
- El contingut de la memòria anual dirigida al Consell General
sobre la situació de la justícia constitucional a Andorra.
- L'aprovació del seu reglament de funcionament intern.
- La designació dels magistrats ponents.
- Elaborar el projecte de pressupost, acordar transferències de
crèdits, fiscalitzar la seva execució i aprovar-ne la
liquidació.
* El president és l'òrgan individual de direcció, govern i

representació del Tribunal Constitucional, a càrrec per torn de
cadascun dels magistrats per un període de 2 anys.
Correspon al president (art.27 de la LQTC i art. 13 i 15 del

RTC):
- Representar el Tribunal Constitucional davant les
institucions públiques i privades.
- Fixar l'ordre del dia, convocar les sessions del Ple del
Tribunal i dirigir-ne les deliberacions.
- Expedir les resolucions i sentències del Ple i ordenar-ne la
publicació.
- Donar possessió del càrrec als magistrats constitucionals que
siguin nomenats sota el seu mandat i fer constar el cessament
quan aquest es produeixi.
- Exercir la direcció del personal al servei del Tribunal i
instruir els expedients disciplinaris.
- Elaborar la memòria anual del Tribunal per a la posterior
aprovació pel Ple.
- Realitzar totes aquelles activitats que siguin necessàries
per al bon govern i administració del Tribunal.
- Fixar els límits de les autoritzacions de despesa i
l'ordenació de pagaments a càrrec del pressupost.
* El vicepresident (art. 28 de la LQTC): exerceix les funcions

del president en casos d'impossibilitat física o per delegació
expressa de d’aquest. El càrrec correspon al magistrat que ha
d'ocupar la presidència immediatament després del president.
* El magistrat ponent. Correspon als magistrats ponents (art.

25 de LQTC):
- La decisió i direcció de qualsevol procediment o procés, la

tramitació del qual li hagi correspost en tots els assumptes
jurisdiccionals que no siguin competència del Ple.
- La proposta de dictamen motivat sobre la resolució o
sentència que ha de ser aprovada pel Ple o, si és el cas, la
redacció de la resolució o sentència que reflecteixi el
pronunciament majoritari d'aquest.
- Decidir els empats que es produeixin en les votacions del Ple
amb vot de qualitat en aquells assumptes la tramitació dels
quals els hagi correspost, en l'àmbit jurisdiccional. En
assumptes no jurisdiccionals no té vot de qualitat (art.31,4.
de la LQTC).
* El personal al servei del Tribunal Constitucional té com a

cap el secretari general, a qui substitueix l'oficial-lletrat
en cas d'absència o impediment. El RTC fixa les funcions
d'aquest personal en el seu títol segon.
3.Els processos i procediments davant

del Tribunal Constitucional.
En l'anterior apartat 2.2.2. s'han enumerat les competències
jurisdiccionals del Tribunal Constitucional sobre la base de la
LQTC i de les lleis posteriors, que l'han modificada. Aquella
enumeració es reflecteix en nou procediments regulats en el
títol IV de la LQTC i en les lleis posteriors. La CPA, però,
els agrupa en quatre:
"El Tribunal Constitucional coneix:

a) Dels processos d'inconstitucionalitat contra les lleis, els
decrets legislatius i el Reglament del Consell General.
b) Dels requeriments de dictamen previ d'inconstitucionalitat
sobre lleis i tractats internacionals.
c) Dels processos d'empara constitucional.
d) Dels conflictes de competències entre els òrgans
constitucionals. A aquests efectes, es consideren òrgans
constitucionals els coprínceps, el Consell General, el Govern,
el Consell Superior de la Justícia i els comuns" (article 98).
La CPA ha agrupat les matèries de la jurisdicció del Tribunal

Constitucional en quatre categories, com es desprèn de
l’article 98.
La LQTC ha regulat la matèria desvinculant-se del criteri

quatripartit unificador de la CPA. En efecte,
- per una part, ha regulat diferenciadament matèries i
procediments que la CPA agrupa en una sola categoria, com
resulta de la comparació de l'article 98 de la CPA amb el sis
de la LQTC;
- per altra part, la LQTC ha intentat fer una certa reducció a
un denominador comú:
* establint unes disposicions comunes a tots els procediments i

processos (títol IV, capítol primer):
- requisits dels escrits de demanda i de contestació
(art.36);
- admissibilitat de la demanda (art. 37-38);
- forma dels actes:
. providències: decisions sobre qüestions de tràmit
(art.39);
. autes:
a) decisions que afecten indirectament o
directa el fons i recurribles en súplica davant el mateix
Tribunal (art. 39);
b) resolució del requeriment de
constitucionalitat de les lleis instat pels coprínceps (art.
67);
. sentències: resolució en processos constitucionals
(art.39);
. dictàmens: resolució de requeriment de
constitucionalitat de tractats i d'acords internacionals (art.
62);
- inhibició i recusació (art. 40);

- principi de gratuïtat, despeses i costes (art. 41-42).
* declarant l'aplicació d'alguns preceptes reguladors d'un

procediment concret a altres procediments, com és el cas de
l'article 66 de la LQTC, el qual aplica regles de procediment
del recurs directe d'inconstitucionalitat al procediment de
dictamen previ sobre l'adequació a la Constitució de les lleis
instat pels coprínceps.
Aquesta desvinculació de la LQTC del criteri de l'article 98

de la CPA -al nostre entendre- implica una certa desvirtuació
de les previsions constitucionals, a les quals es farà
referència més endavant.
El tractament de la matèria es farà aquí d'acord amb l'esquema

de l'article 98 de la CPA.
4. Els processos d'inconstitucionalitat.
Amb aquests processos, el Tribunal Constitucional determina
l'adequació a la Constitució de les lleis, dels decrets
legislatius o del Reglament del Consell General (art.98, a) de
la CPA). S'inicien per recurs directe interposat pels subjectes
constitucionalment legitimats (art. 99,1. de la CPA) o pel
plantejament d'una qüestió incidental per un tribunal de la
jurisdicció ordinària (art. 100 de la CPA).
4.1. El recurs directe d'inconstitucionalitat.
La CPA el prefigura en aquests termes:
"Poden interposar recurs d'inconstitucionalitat contra les

lleis i els decrets legislatius una cinquena part dels membres
del Consell General, el cap de Govern i tres comuns. Una
cinquena part dels membres del Consell General pot interposar
recurs d'inconstitucionalitat contra el Reglament de la cambra.
El termini d'interposició de la demanda és de trenta dies des
de la data de publicació de la norma. La interposició del
recurs no suspèn la vigència de la norma impugnada. El Tribunal
haurà de dictar sentència en el termini màxim de dos mesos"
(article 99).
El procediment és regulat específicament per la LQTC en el seu

títol IV, capítol segon, secció primera, amb aplicació de les
disposicions comunes del capítol primer del mateix títol, i
reflecteix les fases convencionals dels procediments
jurisdiccionals: demanda (art. 46), contestació (art. 47),
període de proves (art.48,1.), conclusions (art. 48,2.) i
sentència (art. 49).
La regulació del procediment per la LQTC conté alguns aspectes

remarcables en relació amb:
- La legitimació activa dels consellers es computa sobre els

"membres de dret del Consell General" (art. 45,1.) i s'ha de
mantenir per tal que no decaigui, és a dir, decau si el
desestiment de codemandants comporta la pèrdua d’una cinquena
part dels membres del Consell General (art. 46,3.); la dels
comuns exigeix l'acord dels respectius òrgans col·legiats (art.
46,2.).
La praxi va plantejar la qüestió sobre l'efecte de la
dissolució del Consell General sobre la legitimació activa dels
seus membres. El Tribunal Constitucional, tot i reconèixer una
llacuna en la LQTC, ha exigit la ratificació del nou Consell
elegit per a mantenir la demanda d'inconstitucionalitat (8).
Després de la Llei qualificada de modificació de la llei
qualificada del Tribunal Constitucional, de 28 de juny del
2002, s’ha reconegut la pròrroga del mandat dels consellers
generals als efectes del control de constitucionalitat i s’ha
modificat l’article 45, tot afegint el paràgraf 3.
- La legitimació passiva, a més de l'òrgan autor de la llei,

es confereix també al Ministeri Fiscal (art.47,2.). Contrasta
amb el fet que la CPA el silencia i que la mateixa LQTC
confereix a altres "la representació i defensa davant el
Tribunal Constitucional dels interessos de l'Estat andorrà"
(art.35,1.).
4.2. El procés incidental d'inconstitucionalitat.
La CPA el prefigura en els termes següents:
"Si en la tramitació d'un procés, un tribunal té dubtes

raonables i fonamentats sobre la constitucionalitat d'una llei
o d'un decret legislatiu que sigui d'aplicació imprescindible
per a la solució de la causa, formularà escrit davant del
Tribunal Constitucional demanant el seu pronunciament sobre la
validesa de la norma afectada. El Tribunal Constitucional podrà
no admetre la tramitació de l'escrit sense recurs posterior. En
cas d'admissió, dictarà sentència en el termini màxim de dos
mesos". (article 100)
El procediment, regulat específicament per la LQTC en el seu

títol IV, capítol segon, secció segona, conté els mateixos
tràmits que el recurs directe d'inconstitucionalitat (art.
57,1.). Les diferències són en el plantejament de la qüestió
incidental en el si dels tribunals ordinaris:
- la legitimació activa correspon als batlles, al Tribunal dels

Batlles, al Tribunal de Corts i al Tribunal Superior, d'ofici o
a instància de part (art. 53,1.);
- la legitimació passiva correspon a l'òrgan que dictà la norma

i al Ministeri Fiscal (art. 56,2.); les parts en la causa han
de ser oïdes abans de plantejar la qüestió incidental (art.
53,3.) i, admesa pel Tribunal, poden ser coadjuvants;
- quant a l'admissibilitat de la qüestió incidental, si bé

l'exposició de motius de la LQTC l'assenyala com a
discrecional, l'art. 56 exigeix aute motivat.
4.3. Efectes de les sentències estimatòries

d'inconstitucionalitat.
L'article 58.1. de la LQTC equipara els efectes de la sentència

estimatòria d'inconstitucionalitat del recurs directe i del
procés incidental d'inconstitucionalitat.
No obstant això, de la redacció de la llei sorgeixen alguns

dubtes. Així, l'article 51 parla de nul·litat "radical", "ex
tunc" amb possibilitat de reposició en les situacions
jurídiques afectades; en canvi, en l'article 58.2., la
nul·litat està en relació amb la data de publicació en el BOPA.
Igualment, les excepcions establertes per la LQTC susciten
alguns dubtes: què s'entén per "retroactivitat positiva",
"retroactivitat favorable", o "efectes pendents"?
Monument commemoratiu
de la Constitució del Principat
d'Andorra.
Bibliografia

1993, núm. 51
núm. 6.
núm. 3.
núm. 6.
núm. 5.
núm. 27.
núm. 27.
(8) Tribunal Constitucional: Jurisprudència Constitucional.
Volum sisè, causa 2.001-1-L, pàg. 134-137.

Institucions 6 Revisat (Novembre 2019)

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Institucions 6 Revisat (Novembre 2019)

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Institucions 6 Revisat (Novembre 2019)

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

LES INSTITUCIONS PÚBLIQUES DEL

LES INSTITUCIONS EMANADES DE LA

LES RELACIONS DEL CONSELL GENERAL

Document actualitzat per: Joan Manel Abril Campoy

II. Segona part: Les institucions emanades de la

Les relacions del Consell General amb

1.Controls i responsabilitats del

Prescindint ara del control de constitucionalitat, a què resten

En conclusió, per tant, el Govern, a més del control

- responsabilitat administrativa, regulada al capítol V del

- responsabilitat penal, enunciada en els articles 74 i 53 de

- responsabilitat política, establerta per l'article 69.1. de

Aquesta funció d'impuls i de control del Consell General és una

Però, en el cas que la confiança es perdi, sorgeix la

3. L'activitat de control del Consell

Del RCG de data 3 de setembre de 1993, modificat per la Llei

3.1. Instruments de control directe.

Es tracta de mitjans de control que el Consell General exerceix

El RCG, en el títol IV, en els capítols del quart al vuitè,

3.1.1. Les preguntes. (RCG, t.IV, c. quart).

Els consellers poden adreçar preguntes al Govern sobre temes de

Les preguntes han d'indicar si es requereix una resposta

En cada període ordinari de sessions es celebraran, com a

3.1.2. Els debats sobre l’orientació política del Govern. (RCG,

Cada any, el Consell General ha de celebrar un debat sobre

Aquests debats s'estructuren tots d'una manera semblant:

- exposició inicial del cap de Govern en el debat sobre

- transcorregudes 24 hores, com a màxim, té lloc el debat, amb

- transcorregudes altres 24 hores, com a màxim, els grups

- debat i votació de les propostes de resolució.

3.1.3. Programes, plans i comunicats del Govern. (RCG, t.IV, c.

El Govern pot enviar al Consell General un programa, un pla o

L'esquema de debat és semblant als d'orientació política de

3.1.4. Les sessions informatives. (RCG, t.IV, setè)

Els consellers generals poden formular preguntes o

3.2. Instruments de control indirecte.

Algunes lleis adoptades després de la CPA institueixen òrgans

-El Decret legislatiu del 25-4-2018 de publicació del text

-El Decret legislatiu del 27-9-2017 de publicació del text

4. La responsabilitat política del

Aquest sistema d'equilibris és teòric, si la societat

Òbviament, la CPA regula la responsabilitat política del Govern

En conclusió, la responsabilitat política del Govern davant del

Cal observar, també, que la CPA, tan inspirada en molts

La regulació bàsica de la moció de censura és establerta per

"Una cinquena part dels consellers poden presentar una moció de

Un cop fet el debat entre els tres i cinc dies posteriors a la

Si la moció de censura és aprovada, el cap de Govern cessa. Tot

No es pot presentar cap moció de censura abans que hagin

Els consellers que hagin presentat una moció de censura no en

El RCG regula també els requisits i procediment de la moció de

- no es pot formular abans que hagin transcorregut 6 mesos des

- exigència de formulació per una cinquena part dels

- escrit motivat: les raons de la censura s'han de motivar

La tramitació pròpiament dita inclou:

- admissió a tràmit per la Sindicatura;

- notificació, en un termini de 24 hores, al cap de Govern, als

- convocació del Consell General per a una sessió, que ha de