/conversion/tmp/activity_task_scratch/752505738.

docx

8.- L’ACTE ADMINISTRATIU: CONCEPTE, CLASSES I ELEMENTS.

REQUISITS. MOTIVACIÓ i FORMA - ACTES ADM CONVENCIONAL

1.- CONCEPTE : L’acte administratiu és un acte jurídic (que genera uns efectes, es generen uns drets i unes obligacions)
realitzat per l’Administració (acte unilaterial) segons el dret administratiu (xk sinó seria un acte privat.- P.E. l’ajuntament
quan fa subscriptor d’un diari és un acte privat).

2.- CLASSES : Qualsevol acte administratiu es dicta dins d’un procediment administratiu.

2.1.- ACTE RESOLUTORI i ACTE DE TRÀMIT

Acte resolutori o definitiu: aquell que recull la resolució final del procediment.

Acte de tràmit: aquells que consten al procediment i que són instrumentals respecte a la resolució final.

2.2.- ACTES FAVORABLES i ACTES DE GRAVAMEN

Acte favorable: millora la situació jurídica de l’administrat (p.e. la concessió d’una subvenció).

Acte de gravamen: limiten o restringeixen els seus drets i interessos legítims.

2.3.- ACTES QUE ESGOTEN LA VIA ADMINISTRATIVA i ACTES QUE NO L’ESGOTEN MOLT IMPORTANT

Actes que esgoten la via administrativa:

No poden ser impugnats davant l’Administració (únicament hi cap el recurs extraordinari de revisió),
però poden ser impugnats davant els tribunals de jurisdicció contenciosa administrativa.

Segons l’Art. 114, són actes que esgoten la via administrativa

o Les resolucions del recurs d’alçada.
o Les resolucions dels procediments d’impugnació a que es refereix l’art. 112.2.
o Les resolucions dels òrgans administratius que no tinguin superior jeràrquic, tret que una llei estableixi el
contrari.
o Els acords, pactes, convenis o contractes que tinguin la consideració de finalitzadors del procediment.
o La resolució administrativa dels procediments de responsabilitat patrimonial.
o La resolució dels procediments complementaris en matèria sancionadora als que es refereix l’art.90.4
o Les altres resolucions d’òrgans administratius quan una disposició legal o reglamentària així ho estableixi.

Actes que NO esgoten la via administrativa:

Són susceptibles de ser recorreguts mitjançant un recurs administratiu

2.4.- ACTES EXPRESSOS i ACTES PRESSUMPTES

Actes expressos: són aquells en els quals existeix una declaració formal de la voluntat de l’administració,
a través d’un acte extern. (rebo una multa = una resolució)

1
 /conversion/tmp/activity_task_scratch/752505738.docx

Actes presumptes: són aquells en que la voluntat administrativa no s’exterioritza per cap declaració, i
davant aquesta inactivitat de l’Administració, la llei presumeix l’existència d’una voluntat de caràcter
positiu o negatiu, segons els casos. Es tracta de la institució del silenci administratiu, que es converteix,
mitjançant una ficció, en acte administratiu.

Art. 21.- Com a regla general, l’Administració té l’obligació de resoldre de manera expressa tots els
procediments.

Veure apartat 4.6: regulació del silenci administratiu (fases de terminació) Art. 24 quan el procediment
és iniciat per la persona interessada i Art. 25 quan el procediment és iniciat.

2.5.- ACTES REGLATS i ACTES DISCRECIONALS

Actes reglats: són aquells en els quals tots seus elements venen predeterminats per l’ordenament jurídic,
l’Administració no pot optar entre vàries decisions (p.e. la jubilació d’un funcionari quan arriba a l’edat prevista).

Actes discrecionals: són aquells en els quals una part està degudament reglada però hi ha una part que
no està especificada per l’ordenament, i queda a la lliure disposició de l’Administració, la qual pot optar
entre vàries alternatives.

3.- ELS ELEMENTS : QUI = subjecte – QUÈ = objecte – COM = forma – PERQUÈ = causa

3.1.- ELEMENT SUBJECTIU = QUI = subjecte

Tot acte administratiu ha de provenir d’una Adm. Pública, i dins d’aquesta, de l’òrgan al qual l’ordenament
jurídic atorgui la capacitat i la competència per dictar-lo.

La incompetència de l’òrgan administratiu pot ser absoluta o relativa.

 Incompetència o nul·litat absoluta: l’òrgan que l’ha dictat és manifestament incompetent per raó de de la
matèria o el territori determinarà la nul·litat de ple dret de l’acte.

 Incompetència o nul·litat relativa: l’òrgan que l’ha dictat és incompetent per raó de de la jerarquia i
només produirà l’anul·labilitat de l’acte.

Per altra banda, el titular de l’òrgan administratiu ha d’estar legalment investit en el seu càrrec, i s’ha de trobar
en una situació abstracta d’imparcialitat, al no concórrer en la seva persona cap causa d’abstenció o recusació.

3.2.- ELEMENT OBJECTIU = QUÈ = objecte

L’acte administratiu consisteix en una declaració de voluntat, de desig, de judici o de coneixement de l’Adm.
dictat en virtut d’un pressupòsit de fet tipificat en una norma jurídica.

El contingut d’un acte administratiu s’ajustarà al que es disposa en l’ordenament jurídic i serà determinat i
adequat a la finalitat que l’acte persegueix.

3.3.- ELEMENT FORMAL = COM = forma

a) Procediment.- Perquè un acte administratiu sigui vàlid s’ha de dictar a través del procediment establert
(p.e. Llei 39/2015 – p.e. Llei de Contractació).

2
 /conversion/tmp/activity_task_scratch/752505738.docx

b) Forma d’exteriorització.- Com a regla general, els actes adm. es produiran per escrit a través de mitjans
electrònics, tret que la seva naturalesa exigeixi una altra forma més adequada d’expressió i constància.

c) Motivació.- Consisteix en l’exteriorització de les raons que han portat l’Adm. a dictar un acte determinat.

Com a norma general, en el dret espanyol, els actes administratius no han de ser motivats, és a dir, en
general, serà suficient que les resolucions continguin només la decisió en què consisteixen.

ANTECEDENTS = fets

MOTIVACIÓ

FONAMENTS DE DRET = articles i lleis que s’apliquen

1 - decisió

ACTE 2 - si esgota la via administrativa o no

RESOLC o RESOLUCIÓ = 3 - recursos que es poden interposar

4 - termini

5 - òrgan al que ens hem de dirigir

Els únics supòsits que necessiten motivació, amb succinta referència de fets i fonaments de dret, estan regulats a
l’Art. 35 (39/2015):

- Els actes que limitin drets subjectius o interessos legítims (p.e. Instància per construir X cosa: i m’ho deneguen, per
tant, m’han de justificar perquè no puc construir)

- Els actes que resolguin procediments de revisió d’ofici de disposicions o actes administratius, recursos
administratius i procediments d’arbitratge i els que declarin la seva inadmissió.

- Els actes que es separin del criteri seguit en actuacions precedents (p.e. cada any fem un sopar a la fresca i
demanem tallar el carrer, i aquest any ens ho deneguen, per tant, ens ho han de motivar) o del dictamen d’òrgans
consultius.

- Els acords de suspensió d’actes (p.e. es suspèn la Festa Major), qualsevol que sigui el motiu d’aquesta, així
com l’adopció de mesures provisionals previstes en l’Art. 56 (p.e. ens paren provisionalment unes obres).

- Els acords d’aplicació de la tramitació d’urgència (p.e. s’ha d’apuntalar un edifici per risc alt d’esfondrament),
d’ampliació de terminis (p.e. ampliem el termini per presentar una documentació) i de realització d’actuacions
complementàries (p.e. l’instructor s’adona que tal i com està X situació requereix d’aportar una/es proves o un/s informes
que potser inicialment no semblaven de rellevància, i donat el desenvolupament del cas ara si que cal).

- Els actes que rebutgin proves proposades pels interessats (p.e. m’han multat per excés de velocitat, i no hi estic
d’acord, i demano la foto del moment que es diu que he comès la infracció i no me la volen donar, m’ho han de motivar) .

- Els actes que acordin la terminació del procediment per la impossibilitat material de continuar-ho per
causes sobrevingudes, així com els que acordin el desistiment per l’Administració en procediments inicials
d’ofici (p.e. l’Adm. ens insta a netejar un solar ple de malesa, ho netegem i per tant, l’Adm. desisteix).

3
 /conversion/tmp/activity_task_scratch/752505738.docx

- Les proposes de resolució (ull ! és una proposta de resolució, no una resolució) en els procediments de caràcter
sancionador, així com els actes que resolguin procediments de caràcter sancionador o de responsabilitat
patrimonial.

- Els actes que es dictin en l’exercici de potestats discrecionals, així com els que hagin de ser-ho en virtut
de disposició legal o reglamentària expressa (p.e. una vegada s’han presentat a concurs les empreses/persones i l’Adm.
determina a qui li concedeix el contracte, l’Adm ha de resoldre motivadament, és a dir, ha de dir tant a l’empresa/persona
guanyadora del concurs com a les que no els motius de les decisions preses).

3.4.- ELEMENT CAUSAL = CAUSA = perquè

La causa de l’acte administratiu constitueix el “perquè” del propi acte, és a dir, la raó justificadora de cadascun
d’ells, la circumstància que justifica en cada cas que es dicti un determinat acte (p.e. l’Adm. necessita construir una escola
bressol, o necessita personal, per tant, la causa de la convocatòria és per manca de places d’infant, per manca de personal o vacants a llocs
de treball, etc).

4.- INVALIDESA DELS ACTES ADMINISTRATIUS MOLT IMPORTANT

La validesa de l’acte administratiu està determinada pel compliment dels requisits que li són exigibles, de manera
que l’existència d’irregularitats en qualsevol dels elements de l’acte administratiu (Elements subjectius, objectius,
formal, causal i final) determinarà un vici, que segons la gravetat tindrà com a conseqüència la nul·litat de ple
dret o anul·labilitat de l’acte.

4.1.- NUL·LITAT DE PLE DRET Art. 47

Té lloc quan la irregularitat NO es pot subsanar.

Un acte nul no produeix cap efecte, és ineficaç sense necessitat de que així ho declari un jutge, i no pot
convalidar-se pel transcurs del temps ni per la voluntat de l’Administració (un acte nul no té cap validesa, no té efectes, no
es pot corregir, i no cal que ho digui un jutge, tot i que molts acaben en jutjats sabent que acabaran caient pel seu propi pes) .

 Actes administratius que lesionin els drets i les llibertats

 Actes administratius dictats per òrgans manifestament incompetents per raó de la matèria o del territori.
(Per “competència” no li pertoca. P.e: la multa d’un agent d’Argentona en un territori municipal de Mataró).
 Actes de contingut impossible (P.e. demano construir una vivenda de Xm2 en un solar i la llei urbanística no ho permet).
 Actes que siguin constitutius d’infracció penal o es dictin com a conseqüència d’aquesta (P.e. delictes de
soborn prevaricació, tràfic d’influències, ets).

 Actes dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legal establert (39/2015) o de les regles
essencials (altres lleis, p.e. ROAS, 40/2015, ...) per a la formació de la voluntat dels organismes col·legiats (P.e.
s’ha convocat la Junta d’un òrgan col·legiat, prenen decisions i les fan fermes, però les persones que han atès aquesta Junta no
arriben al mínim de persones que exigeix la llei i els estatuts, per tant, si s’impugna es declara Nul de Ple Dret) .

 Actes expressos o Actes presumptes contraris a l’ordenament jurídic pels quals s’adquireixen facultats o
drets quan es manca dels requisits essencials per la seva adquisició (P.e: em concedeixen una beca, i després
s’adonen que no compleixo els requisits, per tant, no hi tenia dret).

 Qualsevol altre que s’estableixi en una disposició de rang de llei (Lleis, Decrets lleis, Decrets legislatius).
4.2.- ANUL·LABILIAT Art. 48

Té lloc quan la irregularitat SI que es pot subsanar. Sol ser per motius de competència jeràrquica.

Seran anul·lables els actes administratius que incorrin en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic (sempre
que la infracció no suposi un acte nul de ple dret) inclosa la desviació de poder de l’Administració.
4
 /conversion/tmp/activity_task_scratch/752505738.docx

Tot i això, hi ha 2 supòsits on aquesta regla general queda limitada (en ambdós casos parlem d’irregularitats):

 El defecte de forma només determinarà l’anul·labilitat quan l’acte manqui dels requisits formals
indispensables per aconseguir la seva fi o doni lloc a la indefensió dels interessats
 La realització d’actuacions administratives fora del temps establert per a elles només s’aplicarà
l’anul·labilitat de l’acte quan així ho imposi la naturalesa del terme o termini

Ambdós casos parlen d’irregularitats però són subsanables. Per tant, es poden corregir i continuen tenint efectes.

L’anul·labilitat l’estableix l’ordenament en benefici exclusiu del particular afectat per l’acte viciat. Per aquesta raó,
un acte anul·lable produeix plens efectes mentre no sigui expressament anul·lat, i només els interessats poden
impugnar-lo i obtenir una declaració d’anul·labilitat. A més, els actes anul·lables poden ser convalidats pel
transcurs del temps o per la voluntat de l’Administració.

4.3.- TRANSMISSIBILITAT

La nul·litat o anul·labilitat d’un acte no implicarà la dels successius en el procediment que siguin independents del
primer (=Tot el que ha passat abans i després no està afectat per aquest “vici”).

La nul·litat o anul·labilitat afecta a aquell acte (no als que hi ha hagut abans o després) o afecta a una part de
l’acte (no afecta a les altres parts del mateix que són independents)

5.- EFICÀCIA DE L’ACTE ADMINISTRATIU

Com a regla general, els actes administratius es presumiran vàlids i produiran efectes des de la data en què es
dictin, llevat que en ells es disposi una altra cosa. Existeixen, però, les següents excepcions:
(pregunta d’examen: des de quan és vàlid un acte? Des de que es dicta ( però té 2 excepcions)

 Eficàcia demorada: L’eficàcia de l’acte quedarà demorada quan així ho exigeixi el seu contingut o quan
estigui supeditada a la seva notificació, publicació o aprovació superior.
 Eficàcia retroactiva: Excepcionalment, podrà atorgar-se eficàcia retroactiva als actes quan es dictin en
substitució d’actes anul·lats, o quan produeixin efectes favorables a l’interessat, sempre que els supòsits
de fet necessaris existissin ja en la data a la qual es retrotrauen els efectes de l’acte i aquest no lesioni
drets o interessos legítims d’altres persones.

6.- EXECUTIVITAT DE L’ACTE ADMINISTRATIU LOLA

Un acte administratiu eficaç i vàlid gaudeix del privilegi d’executivitat (que s’ha de complir) és a dir, que
l’Administració pot procedir, previ comminació (=ultimàtum, coacció, avís, advertiment, etc.) a l’afectat, a la seva execució
forçosa, tret dels casos en què es suspenguin l’execució o quan la CE o la Llei exigeixin la intervenció del tribunals.

Els mitjans d’execució de l’acte administratiu que, amb caràcter general, permet la llei, venen en l’Art. 100 de
39/2015: Constrenyiment sobre el patrimoni, execució subsidiària, multa coercitiva i compulsió sobre les
persones.

A) Actes no susceptibles d’execució forçosa:

No tots els actes són executables coactivament. No són susceptibles d’execució forçosa:
 Els actes que han estat complerts de manera voluntària.
 Els que s’exhaureixen en el seu contingut declaratiu

5
 /conversion/tmp/activity_task_scratch/752505738.docx

 Els actes l’execució dels quals ha estat suspesa o la Llei o la Constitució exigeixen la intervenció dels
tribunals

B) Actes d’execució forçosa: Són mesures administratives per a fer complir les resolucions evitant recórrer a
Tribunals.
* Sempre és sotmesa al principi de proporcionalitat
* No es poden utilitzar dos mitjans d’execució forçosa alhora; però sí que se’n pot fer servir un després que
l’altre hagi resultat infructuós.
* Generalment la Llei estableix com a idoni un mitjà d’execució per a cada tipus d’obligació concreta.
Hi ha 4 mitjans per fer efectiva l’execució forçosa

6.1.- CONSTRENYIMENT DEL PATRIMONI = embargament (Aquesta via només es pot fer servir quan es tracta de diners)

Si en virtut de l’acte administratiu, el titular se li requereix satisfer una quantitat líquida (=diners), es
seguirà el procediment previst en les normes reguladores del procediment recaptatori en via executiva.
Aquest procediment consisteix, en essència, en l’embargament dels béns del deutor, i la seva posterior
subhasta.

6.2.- EXECUCIÓ SUBSIDIÀRIA (Subsidiària = substitució)

A l’obligat se li requereix que faci una determinada o vàries accions que disposa l’acte administratiu. Si no
ho fa, l’Administració té la potestat de fer-ho ella mateixa (subsidiàriament), a canvi, l’Administració posarà
al cobrament tant l’import com les despeses generades. (p.e. despeses de gestió, taxes, pagament per
informes sol·licitats, etc).

Si l’obligat tampoc es vol fer càrrec de totes les despeses generades, llavors, l’Administració usarà la via del
constrenyiment.

Tindrà lloc l’execució subsidiària quan es tracti d’actes que, per no ser personalíssim (=ho pot fer algú per mi),
puguin ser realitzats per subjecte distint de l’obligat.

L’import de les despeses, danys i perjudicis s’exigirà seguint les normes del procediment recaptatori en via
executiva.

Aquest import podrà liquidar-se de forma provisional (=p.e. pagues una fiança, i si la despesa puja menys, ja reclamaràs
que et retornin la diferència) i realitzar-se abans de l’execució, a reserva de la liquidació definitiva.

6.3.- MULTA COERCITIVA (Coercitiu = coaccionador, constrenyedor)

Quan així ho autoritzin les lleis i en la forma i quantia que aquestes determini, les administracions públiques
poden, per a l’execució de determinats actes, imposar multes coercitives, reiterades per lapses de temps,
que siguin suficients per a complir l’ordenat, en els següents supòsits:
 Actes personalíssims (= sóc jo qui ho ha de fer, ningú altre) , quan no procedeixin la compulsió (= força)
directa sobre la persona de l’obligat (p.e. se’m requereix perquè insonoritzi el bar, em donen un temps per
fer-ho i si no ho faig, em multaran).

 Actes que, procedint la compulsió, l’Adm. no l’estimés convenient (un bar es salta l’hora de tancament
i encara hi ha gent de festa, es requereix que facin sortir als clients i que tanquin. Si no ho fa, multa coercitiva).

 Actes l’execució dels quals pugui l’obligat encarregar a una altra persona.

6
 /conversion/tmp/activity_task_scratch/752505738.docx

La multa coercitiva és independent de les sancions que puguin imposar-se amb tal caràcter i compatible
amb elles. Per tant, la multa coercitiva no ha de confondre’s amb les multes-sanció.
Les multes-sanció, la seva finalitat no és el càstig de l’infractor, sinó la pressió sobre aquest perquè
compleixi l’obligació que deriva de l’acte.

6.4.- COMPULSIÓ SOBRE LES PERSONES = (Compulsió = força) (=implica força física.- És la darrera opció)

Com a mesura extrema, l’Adm. pot arribar a la utilització de la força sobre les persones. Quan:
 Que es tracti d’actes administratius que imposin una obligació personalíssima de fer o suportar.
En altres tipus d’obligacions, el seu compliment es pot garantir per altres mitjans.
 Que es respecti la dignitat de la persona i els drets reconeguts a la CE.
Si, tractant-se d’obligacions personalíssimes de fer, no es realitzés la prestació, l’obligat haurà de rescabalar
els danys i perjudicis, a la liquidació dels quals i cobrament es procedirà en via administrativa.

7.- NOTIFICACIÓ I PUBLICACIÓ DE L’ACTE ADMINISTRATIU VEURE Temari Específic 01

Art. 40: “es notificaran al interessats les resolucions i actes administratius que afectin als seus drets i
interessos”.

La notificació és un acte amb doble funció:

 per una banda es constitueix en condició jurídica per a l’eficàcia dels actes administratius que afectin
directament els administrats, i
 per altra banda, actua com a pressupòsit perquè transcorrin els terminis d’impugnació de l’acte notificat.

7.1.- REQUISITS DE LA NOTIFICACIÓ

Tota notificació haurà de fer-se dins el termini de 10 dies a partir de la data en la qual es va dictar l’acte.

Tota notificació haurà de contenir:

 El text íntegre de la resolució (= decisió)

 Indicació de si esgota o no la via administrativa
 Recursos que siguin procedents
 L’òrgan davant del qual hagin de presentar-se
 Termini per interposar-los, sense perjudici que els interessats puguin exercitar qualsevol altre que
considerin procedent.

Les notificacions que continguin el text íntegre de l’acte però manquin d’algun dels altres requisits tindran efecte
a partir de la data en què l’interessat realitzi actuacions que suposin e coneixement de la resolució o acte objecte
de la notificació, o interposi qualsevol recurs procedent.

7.2.- PRÀCTICA DE LA NOTIFICACIÓ

7.2.1.- Regles generals

7.2.2.- Notificació personal

7
 /conversion/tmp/activity_task_scratch/752505738.docx

7.2.3.- Notificació a través de mitjans electrònics

7.2.4.- Publicació

8
 /conversion/tmp/activity_task_scratch/752505738.docx

8.- L’Acte administratiu: Concepte, classes i elements

- Eficàcia i executivitat - Revisió: a) d’ofici b) via de recurs administratiu

1.- CONCEPTE : L’acte administratiu és un acte jurídic (que genera uns efectes, es generen uns drets i unes obligacions)
realitzat per l’Administració (acte unilaterial) segons el dret administratiu (xk sinó seria un acte privat.- P.E. l’ajuntament
quan fa subscriptor d’un diari és un acte privat).

Acte unilateral

Requisits de l’acte administratiu Segons el Dret Administratiu = 39/2015

Acte Jurídic = que genera una obligació

NO tenen consideració d’actes administratius:

- Els actes polítics de govern

- Els actes materialment executius dictats pels poders legislatius i judicials (és a dir, són acte administratius quan
procedeixen del poder executiu, no del poder legislatiu o del poder judicial).

- Els actes dels administrats (és a dir, els que produeixo jo, el ciutadà, està dins el procediment però no és un acte
administratiu), encara que produeixin efectes jurídics conformes al dret administratiu, per exemple la presa
de possessió d’un funcionari.
- Els actes jurídics que excepcionalment realitzi l’Administració conforme al dret privat (P.e. l’Adm. accepta una
donació).

Podem destacar les següents notes definidores de l’acte administratiu:

1. L’Acte administratiu és una actuació jurídica (regulada per la llei 39/2015) (generen fres i obligacions).
2. L’Acte administratiu és realitzat per l’Administració Pública en exercici de potestats administratives.
3. L’Acte administratiu consisteix en una declaració intel·lectual, de voluntat, coneixement, judici o desig.

En la definició d’acte administratiu NO ES CONSIDEREN INCLOSES dues categories d’actuacions que practica
l’Administració:

1. Els reglaments (són normes, per tant, no es consideren actes administratius) , que s’estudien com a font del dret, i
que són una actuació normativa de l’Administració. Reuneixen les 3 característiques de la definició de
l’acte, però la seva nota de normativa fa que la seva naturalesa sigui molt diferent a la dels actes que, al
no ser normatius són simple aplicació de l’ordenament i s’esgoten en el seu compliment.
2. Els contractes, que són actes bilaterals. (els actes administratius SEMPRE són unilaterals)

9
 /conversion/tmp/activity_task_scratch/752505738.docx

2.- CLASSES : Qualsevol acte administratiu es dicta dins d’un procediment administratiu.

2.1.- ACTE RESOLUTORI i ACTE DE TRÀMIT

Acte resolutori o definitiu: aquell que recull la resolució final del procediment.

Acte de tràmit: aquells que consten al procediment i que són instrumentals respecte a la resolució final.

2.2.- ACTES FAVORABLES i ACTES DE GRAVAMEN

Acte favorable: millora la situació jurídica de l’administrat (p.e. la concessió d’una subvenció).

Acte de gravamen: limiten o restringeixen els seus drets i interessos legítims.

2.3.- ACTES QUE ESGOTEN LA VIA ADMINISTRATIVA i ACTES QUE NO L’ESGOTEN MOLT IMPORTANT Art. 114

Actes que esgoten la via administrativa:

No poden ser impugnats davant l’Administració (únicament hi cap el recurs extraordinari de revisió),
però poden ser impugnats davant els tribunals de jurisdicció contenciosa administrativa.

Segons l’Art. 114, són actes que esgoten la via administrativa

o Les resolucions del recurs d’alçada.

o Les resolucions dels procediments d’impugnació a que es refereix l’art. 112.2. (és a dir, quan rebem les
resolucions perquè hem impugnat, reclamat, hem anat a una conciliació, mediació i arbitratge)
Arbitratge = les parts es presenten, exposen i un àrbitre decideix
Mediació = hi ha un mediador que fa de mitjancer (però no decideix), ajuda a les parts a posar-se d’acord = són les parts
les que decideixen.
Conciliació = les parts intenten per elles mateixes posar-se d’acord.

o Les resolucions dels òrgans administratius que no tinguin superior jeràrquic, tret que una llei
estableixi el contrari.
o Els acords, pactes, convenis o contractes que tinguin la consideració de finalitzadors del
procediment. (p.e.: demanem que ens fraccionin el pagament d’un impost. Quan has arribat a l’acord de com
fraccionar-ho, la via adm, queda esgotada).

o La resolució administrativa dels procediments de responsabilitat patrimonial (p.e. exigim una

indemnització i ens la concedeixen, per tant, la via adm. queda esgotada).

o La resolució dels procediments complementaris en matèria sancionadora als que es refereix

l’art.90.4 (no pago un impost, conseqüència i per la via sancionadora em posen una multa (=resolució) i així s’esgota la
via adm.)

o Les altres resolucions d’òrgans administratius quan una disposició legal o reglamentària així ho
estableixi.

Actes que NO esgoten la via administrativa:

Són susceptibles de ser recorreguts mitjançant un recurs administratiu

2.4.- ACTES EXPRESSOS i ACTES PRESSUMPTES MOLT IMPORTANT

10
 /conversion/tmp/activity_task_scratch/752505738.docx

Actes expressos: són aquells en els quals existeix una declaració formal de la voluntat de l’administració,
a través d’un acte extern. (són els actes dels que en tenim constància, és a dir, rebo una resolució. P.e: rebo una multa = una resolució)

MOLT IMPORTANT Art. 21 – l’obligació de resoldre (pàg 16 i 17 de la 39/2015)

En general, el termini màxim en el qual s’ha de notificar la resolució expressa és el que fixa la norma reguladora del
procediment corresponent. Aquest termini no pot excedir els 6 mesos a no ser que una norma de rang superior o el
dret de la Unió Europea estableixi un altre termini.

(Excepció) PERÒ si les normes reguladores dels procediments no fixin el termini màxim, aquest passa a ser de 3 mesos.

Actes presumptes: són aquells en que la voluntat administrativa no s’exterioritza per cap declaració, i
davant aquesta inactivitat de l’Administració, la llei presumeix l’existència d’una voluntat de caràcter
positiu o negatiu, segons els casos. Es tracta de la institució del silenci administratiu, que es converteix,
mitjançant una ficció, en acte administratiu.

Art. 21.- Com a regla general, l’Administració té l’obligació de resoldre de manera expressa tots els
procediments.

L’existència de l’acte presumpte pot acreditar-se per qualsevol mitjà de prova admès en dret, inclòs el
certificat acreditatiu del silenci que es sol·licita a l’òrgan competent per resoldre. Sol·licitat el certificat,
aquest haurà d’emetre’s en el termini màxim de 15 dies.

Existeix el silenci administratiu, sempre que l’Administració no respongui a les consultes, peticions,
reclamacions, queixes, recursos, suggeriments, etc. que li siguin plantejats. Davant d’aquesta situació,
l’ordenament jurídic presumeix l’existència d’un acte administratiu presumpte, al qual se li donarà el
valor que el dret disposi, normalment positiu i excepcionalment negatiu. D’aquesta manera s’evita
perjudicar els drets i interessos dels administrats pel silenci, i es salvaguarden els principis de celeritat i
eficàcia administrativa.

TEMA 9 - Veure apartat 4.6: regulació del silenci administratiu (fases de terminació)

MOLT IMPORTANT Art. 24 i 25

Art. 24: procediment iniciat per la persona interessada (llibre pàg. 103)

La llei 39/2015 preveu en l’Art. 24.1 que quan el procediment és inicia per la persona interessada,
estableix que el silenci administratiu tindrà, com a regla general, sentit positiu.

Excepcions (= el silenci té un sentit desestimatori):

1. Quan una norma amb rang de llei, o una norma de Dret de la Unió Europea o de Dret
internacional aplicable a Ñ estableixin en contrari.

2. Quan el procediment tingui per objecte l’accés a activitats o el seu exercici, la llei que disposi el
caràcter desestimatori del silenci haurà de fundar-se en la concurrència de raons imperioses
d’interès general (p.e. vull organitzar un concurs de petanca i demano que tallin el carrer, és a dir, una cosa
individual afecta a l’interès general)

3. Els procediments relatius a l’exercici del dret de petició. (p.e. demano que em treguin el contenidor de
brossa de davant de casa perquè fa pudor.- Si no l’Adm. no em respon, significa que m’ho deneguen)

4. Els procediments l’estimació de la sol·licitud dels quals té com a conseqüència al transferència a la

persona interessada o a terceres persones de facultats relatives al domini públic (p.e. demano utilitzar
part de la vorera per posar la terrassa del bar, demano ocupar la via per posar uns sacs per la runa, posar una paradeta

11
 /conversion/tmp/activity_task_scratch/752505738.docx

al carrer per Nadal) o al servei públic (p.e. demano que netegin més sovint el meu carrer) (Si no l’Adm. no em
respon, significa que m’ho deneguen)

5. Quan impliquin l’exercici d’activitats que puguin danyar el medi ambient (P.e. demano fer una foguera
per San Joan, un piromusical) i en els procediments de responsabilitat patrimonial (P.e. l’Adm. em reclama
unes escriptures que ja vaig aportar, i resulta que les ha perdut, per tant, puc reclamar a l’Adm. que es faci càrrec de les
despeses de Notaria) de les Adm. Públiques.

6. El silenci també serà desestimatori en els procediments d’impugnació (= presentar recurs) d’actes (p.e.
presento recurs aportant unes proves per evitar que em posin una multa) i disposicions (p.e. presento recurs sontra
reglaments o ordenances) i en els de revisió d’ofici iniciats a sol·licitud dels interessats. EXCEPCIÓ: No
obstant, quan el recurs d’alçada (és l’excepció, llavors els silenci és positiu) s’hagi interposat contra la
desestimació per silenci administratiu d’una sol·licitud pel transcurs del termini, s’entendrà
desestimat el mateix, si arribat el termini de resolució, l’òrgan administratiu competent no dictés i
notifiqués resolució expressa (fa referència als punts 1 i 2 = silenci positiu si presentes recurs d’alçada) , sempre
que no es refereixi a les matèries enumerades anteriorment (3, 4 i 5 = silenci negatiu si presentes recurs
d’alçada)

Art. 25: procediment iniciat d’ofici (llibre pàg. 104)

Quan el procediment és iniciat d’ofici, la falta de resolució i notificació dintre del termini, produeix els
següents efectes:

 Si es tracta d’un procediment del qual pot derivar-se el reconeixement o la constitució de drets o
d’altres situacions jurídiques favorables, el silenci té un sentit desestimatori
 Si es tracta d’un procediment sancionador, o de qualsevol altre tipus que sigui susceptible de
produir efectes desfavorables o de gravamen, es produeix la caducitat de l’expedient i arxiu.
Aquesta caducitat ha de ser imputable a l’Adm., és a dir, la falta de resolució i notificació no pot
estar provocada per una paralització de la tramitació causada per la persona interessada. (això
significa que si l’Adm. se li esgota el temps per resoldre, automàticament es genera la caducitat de l’expedient. P.e. la
policia es troba amb una persona sense papers i s’inicia el procediment sancionador, si a l’Adm. (per exemple: per
col·lapse de feina) se li passa el termini per emetre la sanció, aquest expedient s’arxiva per caducitat. Ara bé, si la
porlicia intercepta de nou a la mateixa persona, li torna a demanar la documentació i no la té, llavors s’inicia de nou el
procediment de sanció, és a dir, una nou acte administratiu).

Els efectes dels actes administratius es produeixen des del venciment del termini màxim en que s’hagués
de dictar i notificar la resolució expressa. (= hem de saber en quin termini l’Adm. ens ha de respondre de
manera expressa, ja que si no ho fa, vol dir que ens ha respost de manera presumpte (per tant, entra en joc el
silencia administratiu), per tant, els seus efectes entren en vigor quan s’ha esgotat aquest termini, P.e. en el cas de sol·licitar que
retirin un contenidor i ha transcorregut el termini per respondre’m i no ho ha fet, i no han tret el contenidor, puc iniciar el tràmit
de recórrer.- O p.e. m’han imposat una sanció, he recorregut i no rebo resposta i el silenci és desestimatori, significa que haig
d’assumir la sanció o iniciar altres vies de recurs).

2.5.- ACTES REGLATS i ACTES DISCRECIONALS

Actes reglats: són aquells en els quals tots seus elements venen predeterminats per l’ordenament jurídic,
l’Administració no pot optar entre vàries decisions (p.e. la jubilació d’un funcionari quan arriba a l’edat prevista).

Actes discrecionals: són aquells en els quals una part està degudament reglada però hi ha una part que
no està especificada per l’ordenament, i queda a la lliure disposició de l’Administració, la qual pot optar
entre vàries alternatives (p.e. la contractació, s’exposà clarament els condicionats a complir però quan s’escull poden haver-
hi criteris flexibles que facin decantar-se per una opció o per altre, un cop escollida l’opció es fa saber per escrit els criteris pels
quals uns han estat escollits i altres no.- P.e. selecció personal: està tot reglat, però després hi ha una part, p.e., a l’entrevista on
es poden fer altres valoracions més subjectives = discrecionals) .

12
 /conversion/tmp/activity_task_scratch/752505738.docx

2.6.- ACTE TÀCIT

Actes tàcit: hi ha un acte de fet per part de l’Adm. (p.e. demanem que a X lloc instal·lin un semàfor, no rebem cap resposta,
però veiem que l’Adm. ha posat el semàfor.- P.e. demanem que ens retirin el contenidor de brossa de davant de casa, no rebem cap
resposta, però veiem que el contenidor ja no hi és).

3.- ELS ELEMENTS : QUI = subjecte – QUÈ = objecte – COM = forma – PERQUÈ = causa

3.1.- ELEMENT SUBJECTIU = QUI = subjecte

Tot acte administratiu ha de provenir d’una Adm. Pública, i dins d’aquesta, de l’òrgan al qual l’ordenament
jurídic atorgui la capacitat i la competència per dictar-lo.

La incompetència de l’òrgan administratiu pot ser absoluta o relativa.

 Incompetència o nul·litat absoluta: l’òrgan que l’ha dictat és manifestament incompetent per raó de de la
matèria o el territori determinarà la nul·litat de ple dret de l’acte. (p.e. un policia d’Argentona posa una multa en
una zona que correspon a Mataró (però el poli es pensa que és territori municipal d’Argentona, per tant no té competència
territorial per multar-me = l”error” no es pot corregir ni esmenar = nul·litat de ple dret = no té efecte jurídic, és com si no existís,
és a dir “s’autodestrueix“)

 Incompetència o nul·litat relativa: l’òrgan que l’ha dictat és incompetent per raó de de la jerarquia i
només produirà l’anul·labilitat de l’acte. (en aquest cas, l’error es pot esmenar, se li demana al cap jeràrquic que
correspongui i el tema queda solventat, per tant, es subsana i continua vigent, és a dir, continua tenint efectes, és a dir no
“s’autodestrueix“)

Per altra banda, el titular de l’òrgan administratiu ha d’estar legalment investit en el seu càrrec, i s’ha de trobar
en una situació abstracta d’imparcialitat, al no concórrer en la seva persona cap causa d’abstenció o recusació.

3.2.- ELEMENT OBJECTIU = QUÈ = objecte

L’acte administratiu consisteix en una declaració de voluntat, de desig, de judici o de coneixement de l’Adm.
dictat en virtut d’un pressupòsit de fet tipificat en una norma jurídica. (l’acte ha de ser lícit = legal)

El contingut d’un acte administratiu s’ajustarà al que es disposa en l’ordenament jurídic i serà determinat i
adequat a la finalitat que l’acte persegueix (= que ho especifica, p.e. faig uns instància a serveis tècnics per demanar aixecar una
planta a la meva vivenda: SI ho puc fer i la normativa que ho arrapenja o NO ho puc fer i la norma que ho corrobora) .

3.3.- ELEMENT FORMAL = COM = forma

d) Procediment.- Perquè un acte administratiu sigui vàlid s’ha de dictar a través del procediment establert
(p.e. Llei 39/2015 – p.e. Llei de Contractació).
La notificació és un document amb 3 parts: 1- Antecedents / 2- Fonaments / 3- Resolució.

e) Forma d’exteriorització.- Com a regla general, els actes adm. es produiran per escrit a través de mitjans
electrònics, tret que la seva naturalesa exigeixi una altra forma més adequada d’expressió i constància
(p.e. la forma verbal o la mímica; p.e. l’entrega d’unes claus d’un pis de protecció oficial, això tb és un acte adm...i evidentment
que les claus no poden ser donades ni per escrit ni per mitjans electrònics).

13
 /conversion/tmp/activity_task_scratch/752505738.docx

f) Motivació (= justifiques els motius).- Consisteix en l’exteriorització de les raons que han portat l’Adm. a dictar
un acte determinat.

Com a norma general, en el dret espanyol, els actes administratius no han de ser motivats, és a dir, en
general, serà suficient que les resolucions (és a dir, no cal que incloguin ni els antecedents ni els fonament de dret, alb
la resolució n’hi ha prou) continguin només la decisió en què consisteixen.

ANTECEDENTS = fets

MOTIVACIÓ

FONAMENTS DE DRET = articles i lleis que s’apliquen

1 - decisió

ACTE 2 - si esgota la via administrativa o no

RESOLC o RESOLUCIÓ = 3 - recursos que es poden interposar

4 - termini

5 - òrgan al que ens hem de dirigir

No obstant, la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic de les administracions i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya, Art. 22, inclou en l’apartat de una bona administració el dret a la
motivació de les decisions administratives:

“c) El dret que les decisions de les administracions públiques estiguin motivades, en els supòsits
establerts legalment, amb una referència succinta als fets i als fonaments jurídics, amb la
identificació de les normes aplicables i amb la indicació del règim de recursos que s’escaigui”.

Els únics supòsits que necessiten motivació, amb succinta referència de fets i fonaments de dret, estan
regulats a l’Art. 35 (39/2015) MOLT IMPORTANT Art. 35 :

- Els actes que limitin drets subjectius o interessos legítims (p.e. Instància per construir X cosa: i m’ho deneguen, per
tant, m’han de justificar perquè no puc construir)

- Els actes que resolguin procediments de revisió d’ofici de disposicions o actes administratius, recursos
administratius i procediments d’arbitratge i els que declarin la seva inadmissió.

- Els actes que es separin del criteri seguit en actuacions precedents (p.e. cada any fem un sopar a la fresca i
demanem tallar el carrer, i aquest any ens ho deneguen, per tant, ens ho han de motivar) o del dictamen d’òrgans
consultius.

- Els acords de suspensió d’actes (p.e. es suspèn la Festa Major), qualsevol que sigui el motiu d’aquesta, així
com l’adopció de mesures provisionals previstes en l’Art. 56 (p.e. ens paren provisionalment unes obres).

- Els acords d’aplicació de la tramitació d’urgència (p.e. s’ha d’apuntalar un edifici per risc alt d’esfondrament),
d’ampliació de terminis (p.e. ampliem el termini per presentar una documentació) i de realització d’actuacions
complementàries (p.e. l’instructor s’adona que tal i com està X situació requereix d’aportar una/es proves o un/s informes
que potser inicialment no semblaven de rellevància, i donat el desenvolupament del cas ara si que cal).

14
 /conversion/tmp/activity_task_scratch/752505738.docx

- Els actes que rebutgin proves proposades pels interessats (p.e. m’han multat per excés de velocitat, i no hi estic
d’acord, i demano la foto del moment que es diu que he comès la infracció i no me la volen donar, m’ho han de motivar) .

- Els actes que acordin la terminació del procediment per la impossibilitat material de continuar-ho per
causes sobrevingudes, així com els que acordin el desistiment per l’Administració en procediments inicials
d’ofici (p.e. l’Adm. ens insta a netejar un solar ple de malesa, ho netegem i per tant, l’Adm. desisteix).

- Les proposes de resolució (ull ! és una proposta de resolució, no una resolució) en els procediments de caràcter
sancionador, així com els actes que resolguin procediments de caràcter sancionador o de responsabilitat
patrimonial.

- Els actes que es dictin en l’exercici de potestats discrecionals, així com els que hagin de ser-ho en virtut
de disposició legal o reglamentària expressa (p.e. una vegada s’han presentat a concurs les empreses/persones i l’Adm.
determina a qui li concedeix el contracte, l’Adm ha de resoldre motivadament, és a dir, ha de dir tant a l’empresa/persona
guanyadora del concurs com a les que no els motius de les decisions preses).

3.4.- ELEMENT CAUSAL = CAUSA = perquè

La causa de l’acte administratiu constitueix el “perquè” del propi acte, és a dir, la raó justificadora de cadascun
d’ells, la circumstància que justifica en cada cas que es dicti un determinat acte (p.e. l’Adm. necessita construir una escola
bressol, o necessita personal, per tant, la causa de la convocatòria és per manca de places d’infant, per manca de personal o vacants a llocs
de treball, etc).

material = sobre la matèria si no hi ha competència, ens trobem

SUBJECTE = QUI Òrgan amb competència territorial = sobre el territori davant d’un acte nul de ple dret

jeràrquica si no hi ha competència, es pot esmenar = anul·labilitat

lícit (= legal) ha de tenir un contingut ajustat

OBJECTE = QUÈ l’acte ha de ser determinat (= referir-se a una cosa concreta) en l’ordenament jurídic

ELEMENTS Procediment sempre hi ha 1 llei o més que aparen l’acte : 39/2015 – EBEP - etc

ACTE FORMAL = COM Exteriorització La resolució té 3 parts 1) Fets o antecedents

ADMINISTR. Motivació 2) Fonaments de dret = les lleis que emparen

Veure Art. 35: ens diu quan la resolució 3) Resolució *decisió

Inclou les 3 parts o només el punt 3 *esgota o no la via adm.

*peu de recurs

* termini x interposar recurs

*òrgan on presentar recurs

CAUSAL = PERQUÈ p.e. hi ha manca de personal es convoquen places

15
/conversion/tmp/activity_task_scratch/752505738.docx

16
 /conversion/tmp/activity_task_scratch/752505738.docx

4.- INVALIDESA DELS ACTES ADMINISTRATIUS MOLT IMPORTANT.- Art. 47 i 48 LOLA

La validesa de l’acte administratiu està determinada pel compliment dels requisits que li són exigibles (qui, què,
com, perquè), de manera que l’existència d’irregularitats en qualsevol dels elements de l’acte administratiu
(Elements subjectius, objectius, formal, causal i final) determinarà un vici, que segons la gravetat tindrà com a
conseqüència la nul·litat de ple dret o anul·labilitat de l’acte.

4.1.- NUL·LITAT DE PLE DRET Art. 47

Té lloc quan la irregularitat NO es pot subsanar.

Un acte nul no produeix cap efecte, és ineficaç sense necessitat de que així ho declari un jutge, i no pot
convalidar-se pel transcurs del temps ni per la voluntat de l’Administració (un acte nul no té cap validesa, no té efectes, no
es pot corregir, i no cal que ho digui un jutge, tot i que molts acaben en jutjats sabent que acabaran caient pel seu propi pes) .

 Actes administratius que lesionin els drets i les llibertats (1.2.1. Drets fonamentals) susceptibles d’empara
constitucional
 Actes administratius dictats per òrgans manifestament incompetents per raó de la matèria o del territori.
(Per “competència” no li pertoca. P.e: la multa d’un agent d’Argentona en un territori municipal de Mataró).
 Actes de contingut impossible (P.e. demano construir una vivenda de Xm2 en un solar i la llei urbanística no ho permet).
 Actes que siguin constitutius d’infracció penal o es dictin com a conseqüència d’aquesta (P.e. delictes de
sobortn prevaricació, tràfic d’influències, ets).

 Actes dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legal establert (39/2015) o de les regles
essencials (altres lleis, p.e. ROAS, 40/2015, ...) per a la formació de la voluntat dels organismes col·legiats (P.e.
s’ha convocat la Junta d’un òrgan col·legiat, prenen decisions i les fan fermes, però resulta que han obviat requisits que exigeix la
convocatòria com per exemple les persones que han atès aquesta Junta no arriben al mínim de persones que exigeix la llei i els
estatuts, per tant, si s’impugna es declara Nul de Ple Dret) .

 Actes expressos o Actes presumptes contraris a l’ordenament jurídic pels quals s’adquireixen facultats o
drets quan es manca dels requisits essencials per la seva adquisició (P.e: em concedeixen una beca, i després
s’adonen que no compleixo els requisits, per tant, no hi tenia dret).

 Qualsevol altre que s’estableixi en una disposició de rang de llei (Lleis, Decrets lleis, Decrets legislatius).

4.2.- ANUL·LABILIAT Art. 48

Té lloc quan la irregularitat SI que es pot subsanar. Sol ser per motius de competència jeràrquica.

Seran anul·lables els actes administratius que incorrin en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic (sempre
que la infracció no suposi un acte nul de ple dret) inclosa la desviació de poder de l’Administració.

Tot i això, hi ha 2 supòsits on aquesta regla general queda limitada (en ambdós casos parlem d’irregularitats):

 El defecte de forma (= formal, és a dir, que contingui algun error o defecte en algun moment del: “procediment /
externalització / motivació”) només determinarà l’anul·labilitat quan l’acte manqui dels requisits formals
indispensables per aconseguir la seva fi o doni lloc a la indefensió dels interessats (P.e. ens hem oblidat de
posar el tipus de recurs, o s’ha establert un termini i s’ha quedat al “llimbo”. Són coses que es poden subsanar).

 La realització d’actuacions administratives fora del temps establert per a elles només s’aplicarà
l’anul·labilitat de l’acte quan així ho imposi la naturalesa del terme o termini (P.e: rebem una multa, i d’entre

17
 /conversion/tmp/activity_task_scratch/752505738.docx

vàries coses hi ha el termini per pagar, al·legar, però resulta que quan la rebem aquest termini ja s’ha exhaurit i el motiu del
venciment no ha sigut per deixadesa ni oblit nostre, sino que per acumulació de dies festius correus no ens l’ha lliurat abans .

Ambdós casos parlen d’irregularitats però són subsanables. Per tant, es poden corregir i continuen tenint efectes.

L’anul·labilitat l’estableix l’ordenament en benefici exclusiu del particular afectat per l’acte viciat. Per aquesta raó,
un acte anul·lable produeix plens efectes mentre no sigui expressament anul·lat, i només els interessats poden
impugnar-lo i obtenir una declaració d’anul·labilitat. A més, els actes anul·lables poden ser convalidats pel
transcurs del temps o per la voluntat de l’Administració.

Aclariment gral.: rep el nom d’INSTÀNCIA la primera vegada, a partir d’aquí, tot són AL·LEGACIONS, encara que fem servir el mateix
formulari.

4.3.- TRANSMISSIBILITAT

La nul·litat o anul·labilitat d’un acte no implicarà la dels successius en el procediment que siguin independents del
primer (= dins el recorregut que té un expedient: FASE INICIAL presentació instància - FASE INTERMITJA requeriments, subsanacions,
petició d’informes o no, presentació de proves o no, al·legacions, etc – FASE FINAL Resolució) si en algun moment hi ha quelcom que sigui
declarat Nul de ple dret o Anul·lable només afecta allò en concret i no a tot. Tot el que ha passat abans i després no està afectat per aquest
“vici”.

La nul·litat o anul·labilitat afecta a aquell acte (no als que hi ha hagut abans o després) o afecta a una part de
l’acte (no afecta a les altres parts del mateix que són independents)

5.- EFICÀCIA DE L’ACTE ADMINISTRATIU LOLA

Com a regla general, els actes administratius es presumiran vàlids (=executables) i produiran efectes des de la data
en què es dictin, llevat que en ells es disposi una altra cosa. (=L’acte és vàlid des del moment que es signen/firmen, i generarà
els seus efectes una vegada siguin notificats i/o publicats (BOE, DOG, DOP, anunci en diari, etc)

Existeixen, però, les següents excepcions:

(pregunta d’examen: des de quan és vàlid un acte? Des de que es dicta ( però té 2 excepcions)

 Eficàcia demorada: L’eficàcia de l’acte quedarà demorada quan així ho exigeixi el seu contingut o quan
estigui supeditada a la seva notificació, publicació o aprovació superior (p.e. la multa la signo avui però com a
usuari no la rebo fins el dia X, i per tant, no puc fer res fins que la rebi, això seria una eficàcia demorada.- per tant, li donem
validesa (i va lliga amb l’executivitat), per tant, s’ha de notificar i en cas de no trobar la persona es fa un edite).

 Eficàcia retroactiva: Excepcionalment, podrà atorgar-se eficàcia retroactiva als actes quan es dictin en
substitució d’actes anul·lats, o quan produeixin efectes favorables a l’interessat, sempre que els supòsits
de fet necessaris existissin ja en la data a la qual es retrotrauen els efectes de l’acte i aquest no lesioni
drets o interessos legítims d’altres persones
És a dir, es tracta de substituir actes anul·lats els quals els seus efectes són favorables als interessats. .
(p.e. avui 18/12 dicto un acte en referència a un acte que va tenir lloc el dia 30/11, per tant avui seria com si fos el 30/11)
(p.e. s’obra el període de matrícula per a les escoles. I una família empadrona als seus fills a casa d’un amic/familiar/ qui sigui que
viu molt a prop de l’escola que “desitja” i que no és la que li pertoca per adreça d’empadronament. Per tant, aquesta família està
mentint cosa que implica estar manipulant un dels criteris de pre-inscripció. Això no es detecta, i el procediment continua, i els
seus fills entren dins la llista d’acceptats. Resulta que algú, s’adona i fa requeriment, per exemple una família que si que és del
barri si s’ha quedat sense plaça. L’Administració farà les investigacions pertinents i en el bon cas que així es confirmi, es faran els
actes administratius corresponents: anul·lar l’acte que confirmava la plaça de la família que va mentir i el substituirà per un altre
acte amb eficàcia retroactiva per esmenar un acte que ha esta anul·lat. Això vol dir que tot i que el nou acte es signa “avui”, els

18
 /conversion/tmp/activity_task_scratch/752505738.docx

seus efectes són retroactius, és a dir, s’aniria a la data en que es va signar la llistat inicial d’acceptats, avui podria ser 26/01/19 i
l’acte anul·lat i que substituïm podria ser del 01/07/18). La nova llista es farà traient el/els alumnes fraudulents i les places seran
ocupades per rigorós ordre de mèrits).

19
 /conversion/tmp/activity_task_scratch/752505738.docx

6.- EXECUTIVITAT DE L’ACTE ADMINISTRATIU LOLA

Un acte administratiu eficaç i vàlid gaudeix del privilegi d’executivitat (que s’ha de complir) és a dir, que
l’Administració pot procedir, previ comminació (=ultimàtum, coacció, avís, advertiment, etc.) a l’afectat, a la seva execució
forçosa, tret dels casos en què es suspenguin l’execució o quan la CE o la Llei exigeixin la intervenció del tribunals.

Els mitjans d’execució de l’acte administratiu que, amb caràcter general, permet la llei, venen continguts en l’Art.
100 de la 39/2015: Constrenyiment sobre el patrimoni, execució subsidiària, multa coercitiva i compulsió sobre
les persones.

“Tret dels meus apunts”

Tots els actes administratius llevat aquells en què la llei expressament ho negui, són executius i obliguen a
l’immediat compliment encara que es discrepi de la seva legalitat (la impugnació de l’acte no suspèn la obligació
de compliment ni la seva execució). En els casos determinats per la llei es poden donar suspensions jurisdiccionals
i administratives de l’execució.

El privilegi o prerrogativa d’autotutela permet a l’Administració per si mateixa i sense necessitat de l’auxili dels
tribunals, fer efectius els seus propis actes administratius, executant les obligacions que la mateixa Administració
ha declara prèviament, i utilitzar-hi fins i tot mitjans coactius si la persona obligada es resisteix a complir-les
voluntàriament. En això consisteix l’execució de l’acte administratiu.

C) Actes no susceptibles d’execució forçosa:

No tots els actes són executables coactivament. No són susceptibles d’execució forçosa:
 Els actes que han estat complerts de manera voluntària.
 Els que s’exhaureixen en el seu contingut declaratiu
 Els actes l’execució dels quals ha estat suspesa o la Llei o la Constitució exigeixen la intervenció dels
tribunals

D) Actes d’execució forçosa:

Són mesures administratives per a fer complir les resolucions evitant recórrer a Tribunals.
* Sempre és sotmesa al principi de proporcionalitat
* No es poden utilitzar dos mitjans d’execució forçosa alhora; però sí que se’n pot fer servir un després que
l’altre hagi resultat infructuós.
* Generalment la Llei estableix com a idoni un mitjà d’execució per a cada tipus d’obligació concreta.
Hi ha 4 mitjans per fer efectiva l’execució forçosa

6.1.- CONSTRENYIMENT DEL PATRIMONI = embargament (Aquesta via només es pot fer servir quan es tracta de diners)

Si en virtut de l’acte administratiu, el titular se li requereix satisfer una quantitat líquida (=diners), es
seguirà el procediment previst en les normes reguladores del procediment recaptatori en via executiva.
Aquest procediment consisteix, en essència, en l’embargament dels béns del deutor, i la seva posterior
subhasta.
* Constrenyiment sobre el patrimoni: Davant de l’incompliment d’una obligació pecuniària (quantitat
líquida = exigible, vençuda i Q determinada), és a dir que el deutor es resisteix a assumir el pagament,
l’Administració pot fer efectiva de manera forçosa (executiva) amb càrrec al patrimoni del deutor. És a dir,
si la persona afectada no paga la multa coercitiva (pe: trànsit, impostos, etc.), l’Administració haurà de
recórrer a la via del constrenyiment sobre el patrimoni.

20
 /conversion/tmp/activity_task_scratch/752505738.docx

Quan s’arriba aquí, és perquè ja s’han exhaurit tots els terminis.

(Quantitat No Líquida = exigible, vençuda i Q NO determinada encara)

6.2.- EXECUCIÓ SUBSIDIÀRIA (Subsidiària = substitució)

A l’obligat se li requereix que faci una determinada o vàries accions que disposa l’acte administratiu. Si no
ho fa, l’Administració té la potestat de fer-ho ella mateixa (subsidiàriament), a canvi, l’Administració posarà
al cobrament tant l’import com les despeses generades. (p.e. despeses de gestió, taxes, pagament per
informes sol·licitats, etc).

Si l’obligat tampoc es vol fer càrrec de totes les despeses generades, llavors, l’Administració usarà la via del
constrenyiment.

Tindrà lloc l’execució subsidiària quan es tracti d’actes que, per no ser personalíssim (=ho pot fer algú per mi),
puguin ser realitzats per subjecte distint de l’obligat.

L’import de les despeses, danys i perjudicis s’exigirà seguint les normes del procediment recaptatori en via
executiva.

Aquest import podrà liquidar-se de forma provisional (=p.e. pagues una fiança, i si la despesa puja menys, ja reclamaràs
que et retornin la diferència) i realitzar-se abans de l’execució, a reserva de la liquidació definitiva.

* Execució subsidiària: És l’Administració qui realitza directament el que és ordenat per l’acte administratiu
a càrrec de l’obligat, el qual assumirà els costos i si cal també els danys i perjudicis. Cal que l’acte
administratiu a executar forçosament imposi una obligació de fer no personalíssima, és a dir, que pugui
complir un subjecte diferent de la persona obligada (pe. L’enderroc de construccions, la neteja d’un solar degut a que
les males herbes envaeixen la vorera, se li dóna un termini per fer-ho i se l’adverteix que en cas d’incompliment es procedirà a
l’execució subsidiària a càrrec del propietari, per l’import que se li indica en el requeriment).

6.3.- MULTA COERCITIVA (Coercitiu = coaccionador, constrenyedor)

Quan així ho autoritzin les lleis i en la forma i quantia que aquestes determini, les administracions públiques
poden, per a l’execució de determinats actes, imposar multes coercitives, reiterades per lapses de temps,
que siguin suficients per a complir l’ordenat, en els següents supòsits:
 Actes personalíssims (= sóc jo qui ho ha de fer, ningú altre) , quan no procedeixin la compulsió (= força)
directa sobre la persona de l’obligat (p.e. se’m requereix perquè insonoritzi el bar, em donen un temps per
fer-ho i si no ho faig, em multaran).

 Actes que, procedint la compulsió, l’Adm. no l’estimés convenient (un bar es salta l’hora de tancament
i encara hi ha gent de festa, es requereix que facin sortir als clients i que tanquin. Si no ho fa, multa coercitiva).

 Actes l’execució dels quals pugui l’obligat encarregar a una altra persona.
La multa coercitiva és independent de les sancions que puguin imposar-se amb tal caràcter i compatible
amb elles. Per tant, la multa coercitiva no ha de confondre’s amb les multes-sanció.
Les multes-sanció, la seva finalitat no és el càstig de l’infractor, sinó la pressió sobre aquest perquè
compleixi l’obligació que deriva de l’acte.
* Multa coercitiva: consisteix en la imposició, a qui es resisteixi, al compliment d’una obligació de caràcter
pecuniària amb l’advertiment que si en un període de temps suficient per atendre aquella obligació no la

21
 /conversion/tmp/activity_task_scratch/752505738.docx

compleix, la veurà incrementada amb noves multes que es repetiran en el temps. Ll’objectiu és doblegar a
la persona perquè ho faci.
La Multa coercitiva ha de comptar amb el suport específic d’una llei que determini de quina manera i en
quina quantitat es pot imposar.
Les Multes coercitives NO són sancions !!!!! La Multa coercitiva pot anar acompanyada de sancions. Per
tant són compatibles (es pot aplicar la Multa Coercitiva i a més una sanció).

6.4.- COMPULSIÓ SOBRE LES PERSONES = (Compulsió = força) (=implica força física.- És la darrera opció)

Com a mesura extrema, l’Adm. pot arribar a la utilització de la força sobre les persones. Quan:
 Que es tracti d’actes administratius que imposin una obligació personalíssima de fer o suportar.
En altres tipus d’obligacions, el seu compliment es pot garantir per altres mitjans.
 Que es respecti la dignitat de la persona i els drets reconeguts a la CE.
P.e.: un manifestant que no es vol retirar, se l’avisa, no ho fa, s’usa la força
P.e.: em lligo a una farola, se’m demana que em deslligui, si no ho faig, ho faran per la força i si cal tallar la farola, les
despeses que generi les hauré d’assumir,

Si, tractant-se d’obligacions personalíssimes de fer, no es realitzés la prestació, l’obligat haurà de rescabalar
els danys i perjudicis, a la liquidació dels quals i cobrament es procedirà en via administrativa.
* Compulsió sobre les persones: és l’ús de la força sobre la persona obligada. És el mitjà més radical i
només s’ha de fer servir com a últim recurs i no es puguin aplicar els altres tres mitjans.
Aquí no es fa referència a mesures de coacció sobre les persones per restaurar l’ordre públic alterat que no
respon a l’esquema que ens ocupa que és l’acte administratiu.
La Compulsió només es pot fer servir en els supòsits en que la Llei ho autoritzi expressament, sempre dins
el respecte degut a la dignitat de la persona i als drets que reconeix la Constitució.
Exemples: quan un habitatge de protecció oficial se’n fa un ús indegut o no autoritzat; tractament mèdic
obligatori p.e. vacunació forçosa en cas d’epidèmia greu.

22