Tema 2.

La Revolució Francesa i l’antic règim Diego Rojas

APUNTS HISTÒRIA DEL MÓN

CONTEMPORANI UNITAT 1: LA
REVOLUCIÓ FRANCESA I
L’ANTIC RÈGIM

Diego ROjas
Tutora: Joana Ma Abril Egea
1r de batx
Tema 2. La Revolució Francesa i l’antic règim Diego Rojas

Context i cronologia

L’any 1789, la Revolució Francesa va iniciar la destrucció de l’antic règim i l’edificació

d’una nova societat basada en declaració de drets de l’home i del ciutadà, la divisió de
poders i la sobirania nacional.
Aquest fet va causar la reacció dels antics privilegiats i una Europa aristócrata que es
sentia amenaçada. La confrontació va portar a la guerra contra Àustria i Prússia el 1792.
Amb la Revolució Francesa, la sobirania, és a dir, l’autoritat per exercir el poder, va
deixar de ser una propietat de la monarquia per passar en mans de la ciutadania, que
l’exerceix per mitjà del sufragi.
Aquest sistema de representació popular es va expandir per Europa i Amèrica al llarg del
segle XIX i perdura actualment als Estats democràtics.

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

Al final del segle XVIII, l’Europa de l’antic règim estava en crisi.

Estaments i privilegis

La societat de l’Antic Règim s’organitzava en estaments configurats des de l’edat

mitjana: el clergat, la noblesa i el tercer estat.

Els 2 primers eren els estaments dels privilegiats, perquè gaudien de drets i
prerrogatives, estaven exempts d’impostos i havien acumulat riquesa i poder.
Aquests formaven part de la cort, però eren grups homogenis perquè no era el mateix
l’alta jerarquia eclesiàstica (bisbes o abats) amb una riquesa sostenible (rectors,
sacerdots i monjos)
Els no privilegiats eren el tercer estat i havien de pagar impostos i rendes, i estaven
exclosos de càrrecs i prebendes. Representaven el 95% de la població.

Societat agrària i economia senyorial:

Al principi del segle XVIII l’agricultura era la font més gran de riquesa. Per culpa dels
senyorius i els seus impostos, les famílies pageses es van veure afectades i limitaven les
ofertes als mercats.

Una població estancada:

En aquestes condicions, la subalimentació, la manca d’higiene i els escassos recursos

mèdics provocaven una mortaldat molt elevada. A més, en una economia agrària de
subsistència, la producció d’aliments no creixia al ritme de la població. Això provocava
uns preus molt elevats en la venda d’aliments.
Tema 2. La Revolució Francesa i l’antic règim Diego Rojas

L’impuls de la burgesia urbana:

En aquesta societat agrària tradicional, l’impuls de les noves tècniques i conreus va

augmentar la producció agrícola. Aquest augment de producció va reduir la mortaldat i
va estimular el creixement de les ciutats i de la població. La burgesia cada cop tenia més
poder econòmic, però el seu creixement estava estancat arran de la seva condició de no
privilegiats.

L’absolutisme i els seus límits:

El sistema propi de l’Antic règim era la monarquia absoluta de dret diví. El rei concretava
tot el poder, governava el regne, dirigia la política exterior, dictava les lleis i administrava
justícia o nomenava els magistrats que l’exercien. L’arbitrarietat era la norma i cap llei
protegia els súbdits del despotisme. Qualsevol desobediència era sufocada per l’exèrcit.
L’exemple més significatiu és la monarquia dels Borbons.

La il·lustració, una crítica a l’absolutisme

El filòsof anglès, John Locke, va fer una primera formulació teòrica del que seria el
liberalisme. Defensava que l’estat havia de garantir els drets de l’individu i donava entitat
a un poder legislatiu separat de l’executiu, amb la missió d'elaborar les lleis i controlar el
govern. Això va promulgar l’empirisme que contrastava amb el coneixement religiós
basat en la fe.
Aquest plantejament anomenat il·lustració es va expandir a Europa, a la segona meitat
del segle XVIII i que va alimentar intel·lectualment la Revolució a França.
Alguns dels pensadors il·lustrats van ser: Montesqueu, Diderot , Voltaire o Rousseau.
Van defensar la igualtat dels ciutadans davant la llei basant. Sé en el dret natural, que fa a
tots els homes iguals des de naixença.
Dos pensadors il·lustrats, Diderot i Alembret, van posar en marxa un nou projecte:
l’enciclopèdia.

El despotisme il·lustrat

El pensament il·lustrat va influir en algunes monarquies europees com (Àustria, Rússia,

Suècia, Espanya o Portugal) que sense deixar l’absolutisme, van veure la necessitat
d’introduir canvis en el sistema per fer-lo més operatiu i garantir-se continuïtat. Els
dèspotes il·lustrats van proposar reformes administratives per aconseguir més eficàcia i
reformes econòmiques que facilitessin el creixement.
Tema 2. La Revolució Francesa i l’antic règim Diego Rojas

ELS INICIS DEL PARLAMENTARISME: ANGLATERRA I ESTATS

UNITS
La fi de l’absolutisme

Des de l’edat mitjana el poder reial d’Anglaterra estava limitat per les dues cambres del
parlament, els nobles i els clergues. Els monarques necessitaven la seva autorització per
aprovar impostos i per declarar guerres. Aquest funcionament es va veure alterat al
segle XVIII, quan una nova dinastia, la dels Estuard va pretendre governar sense el
control del parlament i va provocar una crisi revolucionària que va acabar amb
l’absolutisme

La consolidació del parlamentarisme

Carles II va haver de reconèixer els Habeas corpus del 1679, una llei que garantia que
ningú podia ser detingut o inculpat sense ser posat a la disposició d’un jutge al cap de 72
hores de la retenció.
Tanmateix, la monarquia de Jacob II i la seva fe catòlica van provocar l’inici d’una segona
revolució que va dissoldre la dinastia dels Estuard.
El parlament va oferir la corona al príncep Holandès Guillem d’orange, disposat a jurar
la declaració de drets que limitava el poder del monarca i li donava més poder al
parlament.
Anglaterra va ser el primer país amb una monarquia de poder limitat.
La monarquia parlamentària britànica no representava a tota la població només a una
minoria.

La guerra d’indepencia americana

Les 13 colònies angleses d’Amèrica del nord van protagonitzar, al segle XVIII, la primera
insurrecció colonial contra una metròpolis, i van constituir el primer exemple de govern
fundat sobre els principis de la igualtat i la llibertat. El 4 de juliol de l’any 1776, delegats
de les 13 colònies, reunits a Filadèlfia, van redactar la declaració d’independència als
Estats Units.

La formació americana

Els insurgents americans van comptar amb l’ajuda de voluntaris europeus, entusiasmats
per les seves idees de llibertat. Després d’una guerra molt llarga, l’any 1783, Anglaterra va
reconèixer la independència del territori americà i els Estats Units van començar de nou
amb un govern dirigit per George Washington. El 1787, els Estats Units van redactar la
primera constitució a la història. Aquesta feia servir la declaració de drets, que garantia
la llibertat de religió, d’expressió, de reunió i al dret de ser jutjat per un jurat.
Tema 2. La Revolució Francesa i l’antic règim Diego Rojas

LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1), LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL

Les causes de la revolució

Cap al 1788, el malestar dels diversos sectors del Tercer estat respecte a l’Antic règim es
va accentuar per la situació de crisi econòmica, que va afectar particularment a les
classes populars:
Els pagesos, a la ciutat per l'escassetat de productes.
Finalment, la situació de les finances reials era desastrosa. L’augment continu de les
despeses i la dificultat d’obtenir ingressos nous, així amb les despeses derivades amb la
participació de França en la guerra d’Independència van disparar el dèficit. L'única
solució era que els privilegiats paguessin impostos, però això va crear una gran protesta
en contra d’aquesta idea.

La monarquia constitucional

Davant la pressió pagesa, l’Assemblea va procedir a abolir el feudalisme, els estaments i

els privilegis. Es van suprimir la servitud, els delmes, els drets, les rendes i la justícia
senyorial, però es va obligar els pagesos a pagar una indemnització als senyors. Els
senyors feudals feien el que volien amb les seves terres sense permís del rei. Després es
van aprovar els drets dels homes i dels ciutadans que atorgaven als francesos la condició
dels ciutadans lliures i igual davant la llei.
L’assemblea va emprendre l’antic règim i van suprimir els impostos directes. Cal
destacar que la Constitució Civil del Clergat (1790), que sostreia l’Església de l’autoritat
del papa.
Després es va aprovar la constitució i la monarquia va passar a ser constitucional basada
en la divisió de poders. S’establia la sobirania nacional i el sufragi censatari i indirecte.
Els antics privilegiats es van oposar a les reformes

La caiguda de la monarquia:

La nova constitució i les reformes adoptades satisfeien unes inspiracions de canvi liberal
i fixaven els límits tant polítics com socials i econòmics.
A la ciutat els problemes derivats de l’acaparament de productes, l’alça de preus i
l’escassetat de subsistència continuaven.
Els diputats van anar agrupant-se en clubs patriòtics. França li va declarar la guerra a
Àustria pel confiscament de terres. Les tropes franceses van ser derrotades pels exèrcits
austríac i prussià i comandats pel duc de Brunswick, que van proclamar la seva voluntat
de restaurar la monarquia absoluta i van amenaçar a París. Per això l’assemblea va
convocar una lleva de 200000 voluntaris. Els sans-culottes parisencs, van protagonitzar
la insurrecció que va acabar amb la monarquia. El 10 d’agost del 1792, van assaltar palau
de les Tulleries i van detenir al monarca Lluís XVI i la família reial.
Tema 2. La Revolució Francesa i l’antic règim Diego Rojas

LA REVOLUCIÓ FRANCESA (2), LA REPÚBLICA

Una nova assemblea constituent (convenció nacional) és va reunir el 20 de setembre el

mateix dia que el nou exèrcit de voluntaris va vèncer la coalició absolutista a la batalla
de Valmy. L’endemà es va proclamar la república.

La nova convenció republicana es va dividir en diferents grups socials:

Els girondins, els jacobins (de la muntanya) que estaven estretament vinculats als
sans-culottes i als líders. Com a últim grup tenim el centre on se situaven la gran majoria
de diputats.

La república girondina:

Els girondins van dirigir la primera etapa republicana.

La pressió popular va obligar la convenció a prendre l’opció d’executar el rei: Lluís va ser
executat a la guillotina i la reina Maria Antonieta també. La constant execució va
provocar una situació Antirevolucionària. A París encara continuaven reclamant
reformes socials igualitàries.

La reforma jacobina:

Els jacobins acusaven als girondins de no prendre les decisions que el poble demanava.
Els jacobins i el grup més radical dels san-culottes van assaltar la convenció. A partir
d’aquest moment els jacobins van guanyar el poder. Van elaborar una nova constitució
que reflectia els principis de la democràcia social i també van impulsar reformes socials.
Gràcies a aquestes reformes Napoleó va arribar al poder gràcies a les seves estratègies de
l’exèrcit.

El comitè de salvació pública:

El nou govern va proclamar una política coneguda com el terror que prenia mesures per
les actituds antirevolucionàries. La llei dels sospitosos va permetre que fossin detinguts,
jutjats per tribunals populars i, sovint ajusticiats.

La república conservadora:

La convenció va passar en mans dels sectors burgesos més moderats, que van imposar
un “terror blanc” per desmantellar la república jacobina: van prohibir els clubs jacobins i
en van detenir, condemnar i executar els membres.
Els Sans-culottes exigien el retorn dels Jacobins perquè havien matat als seus líders a la
guillotina. Més tard, Napoleó Bonaparte un general victoriós, que podia garantir la
revolució liberal i evitar els excessos igualitaris dels sectors populars. Amb això, va
protagonitzar un cop d’estat.
Tema 2. La Revolució Francesa i l’antic règim Diego Rojas

NAPOLEÓ BONAPARTE (1799-1814)

Napoleó: del Consolat a l'Imperi

Després d'un cop d'estat, Napoleó Bonaparte es va convertir en el líder més important
de França. Va començar com a primer cònsol i després es va fer nomenar cònsol vitalici i
finalment es va proclamar emperador. Va fer canvis a la Constitució i va concentrar
molta autoritat en les seves mans, limitant les llibertats i eliminant la divisió de poders.

Va establir acords amb el Papa i va restaurar el catolicisme sense ser la religió oficial. Va
consolidar els guanys revolucionàries moderades com l'abolició del feudalisme i la
igualtat davant la llei, però també va crear un Estat fort i centralitzat.

Va fer reformes a l'administració, va crear un nou Codi Civil i va millorar l'educació. Així i
tot, va crear una nova noblesa basada en la riquesa i va afavorir la burgesia i els
propietaris rurals. Així, l'època de Napoleó va veure canvis importants a França.

El domini d'Europa:

Napoleó volia conquerir Europa i establir un imperi amb les idees franceses de la
Revolució. Va tenir èxit en moltes conquestes, però quan va intentar envair Rússia, va
fracassar per l'hivern i va perdre molts soldats.

Les seves dificultats per ocupar Espanya i la formació d'una gran coalició europea van
portar a la seva derrota. Va ser destituït i els Borbons van tornar al poder. Després d'un
intent efímer de tornar al poder, va ser derrotat a Waterloo i va ser enviat a l'illa de Santa
Elena, on va morir. Així va acabar el domini de Napoleó a Europa.