I -COR ALLEGRO

ESCENA 11 (Biblioteca)
SRA PHELPS: Matilda, quina alegria veure’t. T’ho passes bé, a l’escola?
MATILDA: Ah, sí! Depèn del moment, sí. Senyora Phelps! On és la secció de
“Venjança”?
SRA PHELPS: Què?! Vaja, no tenim secció de “Venjança”. Per què ho demanes?
MATILDA: Vol sentir com segueix la història?
SRA PHELPS: Història? Has dit “història”? Has dit...? Matilda! Però a què esperem?
(Es narra la historia de l’escapista i la acróbata amb veu en off)
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
SRA PHELPS: Visca! Així que acaba bé.!
MATILDA: No.
SRA PHELPS: No?
MATILDA: l’Escapista va tirar massa escuma de l’extintor. Això va fer que els
rellisquessin les mans, i l’Acròbata va caure.
SRA PHELPS: No! Però… però li va passar res? Va... va sobreviure? Avança
l’ESCAPISTAamb l’ACRÒBATA cos en braços.
MATILDA: Es va trencar cadascun dels ossos del cos. Excepte els de la punta de tot
dels dits petits. Va aconseguir viure suficient per tenir la criatura, però l’esforç la va
sobrepassar. (S’acaba d’explicar la historia, que acaba amb un final trist)----------
MATILDA: Llavors, va morir.
(La SRA PHELPS se’n va cap a un carro amb llibres, mocant-se)
MATILDA: i llavors, la cosa va anar a pitjor.
(La SRA PHELPS es mig desmaia sobre el carro.)
SRA PHELPS: Com? ”Pitjor”? Però no! Matilda! Pitjor no! Pitjor no pot anar!
MATILDA: Em temo que sí. Perquè l’Escapista era tan bona persona que mai va culpar
la germana malvada del que havia passat. De fet, li va demanar que anés a casa seva
per ajudar a cuidar de la seva filla. La malvada tieta sempre es portava malament amb
la nena: li feia rentar, planxar, cuinar i netejar, i li pegava com si hagués fet res mal fet.
Sempre en secret, però, així que l’Escapista mai no va sospitar res. I la pobra nena va
créixer amb la tieta més malèvola, més cruel i més horrible que algú es pugui imaginar!
SRA PHELPS: Truquem a la policia!!!!!
MATILDA: Senyora Phelps! És... és una història i prou.
SRA PHELPS: Què? Ah, sí, sí. Matilda, ets tan llesta...! Segur que els teus pares
deuen pensar que els ha tocat la loteria, amb una filla com tu!
MATILDA: Ah, sí… Sí, sí, i tant! Sempre ho diuen, de fet Diuen: “Matilda, n’estem molt
orgullosos, de tu. Tenir-te és com si ens hagués tocat la loteria.” Sí... serà millor que
marxi.