2n BATX Textos PAU

Valencià.
Llengua i literatura
2n de Batxillerat.
Prof. Francesc Vidal
Textos PAU
Valencià. Llengua i literatura
Textos PAU
2n de Batxillerat
La Júlia conegué Rafelet en sortint de la fàbrica. Encara no havia fet els disset. Rafelet era
un xicot ben plantat, molt rialler. Amb prou feines si sabia llegir. Però tenia els ulls dolços
quan mirava la Júlia, i les mans grans i rasposes, com les del pare. La Júlia, que havia sentit
tant de teatre de la boca del pare, i que havia llegit tots els llibrots que ell guardava a casa,
es quedava parada que un xicot tan senzill com Rafelet diguera unes coses tan encertades,
quan li parlava.
— A voltes, Júlia, crec que no tinc cames, ni braços, ni cara, ni res de res, més que un cor
gran com la serra de Mariola, que m’arriba de la punta dels dits als cabells, que m’omple
de tu.
I un dia que havien anat d’excursió a la Font Roja, amb la Glòria i les mares, i les xiques
jugaren a amagar-se, i s’engrescaren, Rafelet, assegut en una pedra, la mirà fondament,
amb les galtes enceses, la trena desfeta i mil rialles bullint-li en la boca. La mirà amb els ulls
molt oberts, i en el mirar posava una claror de matinet de primavera. Quan la tingué ala
vora, en les revolades del joc amb la Glòria, la retingué pel braç, sense aixecar-se de la
pedra, i li digué amb una veu molt rara:
— Tu ets la vida, Júlia.
La Júlia, normalment, era de poques paraules. I de poques rialles. Però, Rafelet, que als
dihuit anys l’estimava amb tota la saó d’un home complet, era alguna cosa més que un bon
xicot, o que un que l’estimava. Era un home fet de sentors de mascle, i de tendresa. De
delicadeses que no tindria ni un senyoret de València. Júlia aprengué l’alegria amb ell. I a
prendre’s la vida, no com una tragèdia, sinó com un passar del temps, que deixa pesantors,
però també focs i riures. I serenitat.
Simó, Isabel-Clara (1983) Júlia, Barcelona, La Magrana, p. 37.
1. Comprensió del text

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]
b) Resumeix el contingut del text amb una extensió aproximada de 6 línies. [1 punt]
c) Identifica la tipologia textual i especifica almenys dos trets característics d'aquesta
tipologia presents al text. [0,5 punts]
d) Identifica les veus del discurs que hi ha al text. [0,5 punts]
2. Anàlisi lingüística del text

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats. [1 punt; resposta errònia: –0,25]
1. els ulls (línia 2): és sorda o sonora?
2. boca (l. 3): és oberta o tancada?
3. joc (l. 11): és oberta o tancada?
4. que als dihuit (l. 14): s’elideix o no s’elideix?
2
2n de Batxillerat
b) A continuació, hem subratllat estructures sintàctiques del text. Indica el tipus d’oració
composta que representen i, si és pertinent, la funció sintàctica que realitzen. [1 punt]
1. Però tenia els ulls dolços quan mirava la Júlia. (línia 2)
2. A voltes, Júlia, crec que no tinc cames, ni braços, ni cara, ni res de res. (l. 6)
3. la retingué pel braç, sense aixecar-se de la pedra. (l. 11-12)
4. Però, Rafelet, que als dihuit anys l’estimava amb tota la saó d’un home complet, era
alguna cosa més que un bon xicot. (l. 14-15)
e) Digues el significat que adquireixen al text aquestes paraules (o expressions) o posa’n un

sinònim. [1 punt]
1. rialler (línia 2)
2. amb prou feines (l. 2)
3. trena (l. 10)
4. aixecar-se (l. 12)
3. Expressió i reflexió crítica

Jo no tenia ganes d’anar a ballar ni tenia ganes de sortir, perquè m’havia passat el dia
despatxant dolços i les puntes dels dits em feien mal de tant estrènyer cordills daurats i de
tant fer nusos i agafadors. I perquè coneixia la Julieta, que a la nit no li venia de tres hores i
tant li feia dormir com no dormir. Però em va fer seguir vulgues no vulgues, perquè jo era
així, que patia si algú em demanava una cosa i havia de dir que no. Anava blanca de dalt a
baix: el vestit i els enagos emmidonats, les sabates com un glop de llet, les arracades de
pasta blanca, tres braçalets rotllana que feien joc amb les arracades i un portamonedes
blanc, que la Julieta em va dir que era d’hule, amb la tanca com una petxina d’or.
Fragment del capítol I de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda
a) Quines característiques presenta el personatge Colometa/Natàlia? Tingues en compte el

que es diu en aquest fragment. Evoluciona aquest personatge al llarg de l’obra? (Extensió:
unes 75-80 paraules) [1 punt]
b) Com evoluciona el gènere narratiu amb posterioritat al context d’escriptura de La plaça
del Diamant? Quines característiques presenta? (Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt]
e) Escriu un text de característiques tipològiques semblants al de Simó en què s’explique

l’inici d’una relació sentimental. Recorda que has de posar un títol al text. (Extensió: unes
150 paraules) [2 punts]
3
Textos PAU
2n de Batxillerat
Xenofòbia lingüística
Un dia vaig aturar-me a la benzinera de l’avinguda del Primat Reig, a València. Estava fent
cua per pagar i, en apropar-me al caixer, resultava evident que era sud-americà. La targeta
d’identificació que els obliguen a dur al pit posava Willy. Soc, però, incapaç de recordar-ne
el cognom. Malgrat que sempre parle en valencià —és a dir, en català— quan entre en un
establiment, hi vaig dubtar. «A veure si tinc embolic o s’ofén», em cridava la diglòssia que
tenim impresa fins al moll de l’os. No volia pas que s’interpretés com a xenòfob o racista.
Ja veus tu!
Després, però, vaig pensar que xenòfob o racista seria tot just el contrari: si no parlava català,
la meua llengua, a la meua ciutat, siga València, Vic, Manacor o Perpinyà, a un conciutadà
meu, per ser —o semblar— sud-americà, allò sí que era racista. I poc integrador. Així doncs,
en arribar-me el torn, vaig amollar la frase màgica: «Quaranta eurosde 95, per favor». Ell em
va mirar i, amb la mateixa naturalitat del català amb toc andalús de la meua àvia, va
contestar-me: «Sí, és clar, en quin assortidor?».
Em vaig quedar de pedra. Abans de marxar, quan la curiositat va vèncer la prudència, li vaig
preguntar com era que parlava un valencià tan bo i tan genuí. «Vaig arribar a València fa deu
anys i vaig llogar un pis a un poble que es diu Alcàsser... El coneixes? Allà tothom parla en
valencià i vaig pensar que l’havia d’aprendre, perquè, si no, sempre tindria la sensació de
ser de fora. I ara, mira, m’encanta». «El problema», va continuar, «és que,com que tinc
aquesta pinta i aquest nom, ningú no em parla mai en valencià». Jo flipava i em moria de la
vergonya per dins. «Em va costar més aprendre’n perquè no trobava amb qui practicar,
sobretot a València, i encara avui he d’anar recordant que jo també parle valencià».
Aquestes vivències, i d’altres similars, com una dona colombiana de Puçol amb qui
conversava quan era voluntari lingüístic i que em va transmetre la mateixa queixa, m’han
fet entendre que parlar la nostra llengua a qui té el gust o la necessitat de viure amb nosaltres
i entre nosaltres és imprescindible. El català és, i ha de ser, una eina més d’integració. I
excloure’n una part dels nostres veïns és xenofòbia i racisme. I, de pas, cal dir-ho, un suïcidi
lingüístic.
Rubio, Antoni, El Temps, 24/02/2020 (adaptació)
c) Explica la funció que fan al text les cursives i les cometes. [0,5 punts]
d) Identifica el registre lingüístic (formal/informal) del text i especifica almenys dos trets
característics d’aquest registre presents al text. [0’5 punts]
a) Indica la pronunciació dels elements subratllats. [1 punt; resposta errònia: –0,25]
1. els obliguen (línia 2-3): és sorda o sonora? 2. vaig arribar (l. 13): és sorda o sonora?
3. queixa (l. 21): és oberta o tancada? 4. excloure (l. 23): és oberta o tancada?
4
2n de Batxillerat
b) Indica a quins elements fan referència els pronoms febles del text 2 subratllats i quina
funció sintàctica realitzen. [1 punt]
1. Soc, però, incapaç de recordar-ne el cognom. (línia 3)
2. Ell em va mirar (l. 10)
3. El coneixes? (l. 14)
4. Em va costar més aprendre’n perquè no trobava amb qui practicar (l. 17-18)
c) Digues el significat que adquireixen al text 2 aquestes paraules (o expressions) al text 2
o posa’n un sinònim. [1 punt]
1. tinc embolic (línia 4-5)
2. fins al moll de l’os (l. 5)
3. Em vaig quedar de pedra (l. 12)
4. flipava (l. 17)
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Fragment del poema «Els amants» de Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés
a) Quina temàtica pròpia de Llibre de meravelles es veu en el fragment del poema «Els
amants»? Quines altres temàtiques són característiques d’aquesta obra? (Extensió: unes
75-80 paraules) [1 punt]
b) Quins altres autors o autores destaquen en el context d’escriptura de Llibre de meravelles
(dins del gènere poètic)? (mínim 2 autors/es) Aporta algunes dades sobre l’escriptura (títols
destacats i/o característiques bàsiques) d’aquests altres autors o autores. (Extensió: unes
c) Escriu un text de característiques semblants al de Rubio, sobretot quant al registre, a la
tipologia i als recursos expressius, en què expliques una experiència lingüística semblant.
(Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]
5
Textos PAU
2n de Batxillerat
Previnguda
Previnguda, havia programat el despertador perquè sonara extremadament d’hora. Només
sentir-lo es posà dempeus [...]. S’adonà que encara faltava una bona estona perquè eixira
el tren que havia triat, minuciosament, la nit anterior. Des de sa casa fins a l’estació només
hi havia cinc minuts, però, previnguda, decidí marxar quan en faltaven més de vint. Poc
abans d’arribar-hi, sentí un xiulet. Pensà que es tractava d’un comboi anterior. Tot i això
apressà el pas, va traure el bitllet amb rapidesa i muntà en l’últim vagó. Somrigué satisfeta
per haver afegit un quart d’hora al lapse que havia previst entre el moment que aplegaria a
la destinació i el moment d’acudir a la cita.
Ja a la ciutat, pensà d’agafar l’autobús, però, previnguda, preferí un taxi: li evitava possibles
complicacions [...].
El taxi la deixà a la vorera d’enfront de l’edifici. Mirà el rellotge. Li restava una hora. Havia
calculat quin seria el millor moment per a presentar-s’hi. No era bo fer-ho molt aviat, perquè
denota impaciència, ni tampoc amb el temps just, signe inequívoc d’indolència. Tres minuts
era perfecte. Entrà en un bar que hi havia a unes passes [...]. Mirà de reüll una tauleta, buida,
que hi havia a tocar de la finestra [...]. Mentre hi esperava, calculà que necessitaria dos
minuts per a pagar la consumició a la barra, creuar el carrer, i estar a l’entrada quinze segons
abans que faltaren justament tres minuts. Però, previnguda, s’alçà i pagà, no fóra cas que
després el cambrer estiguera enfeinat.
Asseguda, mirava la porta d’enfront, mentre, discretament, controlava els temps del semàfor
que hi havia només eixir del bar [...].
Faltaven exactament quatre minuts, quan va posar el peu a la vorera. Arribant al rastell,
l’homenet verd s’il·luminà, amb tal precisió que no hagué ni de canviar el pas. Decidida,
s’adreçà a la meta. Des de mitjan carrer, observà amb un cert desassossec un cartell
enganxat al vidre. Era un foli reutilitzat. A contraclaror, s’endevinava mecanografiat a la
part de dins; a la de fora, escrit amb unes lletres majúscules tosques i descurades, potser a
causa de la pressa, s’hi podia llegir un rètol devastador: «Tancat perdefunció».
Es quedà palplantada, sense saber què fer. Odià profundament la gent que moria quan li
venia de gust.
Lozano, Urbà (2006) Femení singular, Alzira, Bromera, pp. 13-16 (adaptació).

c) Identifica la tipologia textual del text i especifica almenys dos trets característics
d'aquesta tipologiapresents al text 1. [0,5 punts]
d) Indica cinc exemples de recursos expressius de caràcter literari presents al text. [0,5
punts]
a) Indica la pronunciació dels elements subratllats pertanyents al text. [1 punt; resposta
errònia: –0,25]
1. comboi (línia 5): és oberta o tancada?2. temps (l. 17): és oberta o tancada?
3. només eixir (l. 18): és sorda o sonora? 4. pressa (l. 23): és sorda o sonora?
6
2n de Batxillerat
b) A continuació, hem subratllat estructures sintàctiques del text. Indica el tipus d’oració
composta que representen i, si és pertinent, la funció sintàctica que realitzen. [1 punt]
1. S’adonà que encara faltava una bona estona (línia 2)
2. Havia calculat quin seria el millor moment per a presentar-s’hi. (l. 10-11)
3. Entrà en un bar que hi havia a unes passes (l. 12-13)
4. Asseguda, mirava la porta d’enfront, mentre, discretament, controlava els temps del
semàfor. (l. 17)
c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules (o expressions) al text o posa’n

un sinònim. [1punt]
1. xiulet (línia 4)
2. s’adreçà (l. 20)
3. desassossec (l. 21)
4. palplantada (l. 25)

CRIAT (segur): Dissortadament, no hi ha cap testimoni que ho demostre. (Després d’una
breu pausa i assuaujant la veu.) Però, no... No vull tractar d’imposar-vos res. Únicament us
demane que m’escolteu.(Creuant l’escenari en direcció a la porta de l’armari encastat.)
Encara no n’esteu convençut. No m’accepteu com a marquès perquè no vaig vestit de
marquès. (Mentre parla, ha obert la porta de l’armari, i en trau una perruca, amb què
substitueix la que duia, i una casaca luxosa, que canvia per la del CRIAT .) Doncs bé:
m’apresse a satisfer-vos. (Un cop vestit, tanca la porta de l’armari, i es gira vers GABRIEL,
que el mira bocabadat.) Què em dieu ara?
Fragment d’El verí del teatre, de Rodolf Sirera
a) Situa o ubica el contingut d’aquest fragment en l’argument d’El verí del teatre. (Extensió:
unes 75-80 paraules) [1 punt]
b) Quines característiques generals presenta el teatre en el context d’escriptura d’ El verí del
teatre? (Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt]
c) Escriu un text de característiques tipològiques semblants al de Lozano en què s’explique
alguna experiència d’un personatge caracteritzat per alguna obsessió o mania. Recorda que
has de posar un títol al text. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]
7
Textos PAU
2n de Batxillerat
El Consell d'Europa alerta que el valencià es troba en una situació preocupan

Un informe del Consell d'Europa sobre la protecció a Espanya de les llengües regionals o
minoritàries fet públic aquest dimecres assegura que el valencià es troba en una «situació
preocupant», sobretot en el marc de l'Administració de l'Estat i el sistema judicial. Assenyala
que la llei relativa a l'educació plurilingüe de 2018 «no és conforme» a la Carta europea
perquè «impossibilita l'aplicació de models de programes d'immersió». Així mateix,
recomana que l'ensenyament del valencià s'assegure en tots els nivells i que se’n garantisca
l’ús en l'economia i els serveis sanitaris i socials.
Precisament, diverses entitats de l'àmbit educatiu, sindical i cultural han arreplegat més
d'una quinzena de «vulneracions» dels drets dels valencianoparlants ocorregudes durant el
2019 en un informe que vanentregar dies arrere a l'Oficina de Drets Lingüístics de la
Generalitat. Aquest document «pretén visibilitzar la discriminació que pateix la ciutadania
quan parla valencià al País Valencià, malgrat estar a l'empara de la llei vigent».
L'Oficina va acumular en 2018 un total de 87 incidències per discriminació lingüística en
diferents espais públics o privats de la Comunitat Valenciana, segons queda recollit en la
memòria d'activitat que va presentar en setembre el director general de Política Lingüística
i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano, en les Corts. En el 88,5% dels casos, la
discriminació lingüística anava dirigida cap alsvalencianoparlants, mentre que en només
l’11,5% la patien els castellanoparlants.
L'informe qualifica de «satisfactòria» la situació del basc i compara el 71% de bascòfons de
16 i 24 anys en l'actualitat, enfront del 62% en 2006 i el 25% en 1991. Recomana reforçar
l'ús del basc en el sistema de salut i en l'Ertzaintza. Quant al gallec, assenyala que els estudis
reflecteixen una caiguda del nombre de parlants. Prova d'això és que l'alumnat que parla
gallec i el practica diàriament «ha disminuït considerablement» amb una «presència
insuficient en l'ensenyament».
Aquest text, aprovat pel Comité de Ministres, òrgan d'execució del Consell d'Europa on estan
representats els seus 47 Estats membres, avalua el grau de compromís d'Espanya amb la
Carta europea de llengües regionals o minoritàries. L’informe es basa en la visita que va
realitzar una delegació d'experts a Espanya al desembre de 2018.
Diari Levante, Estrasburg / València 11/12/2019 (adaptació)

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text . [1 punt]
d'aquesta tipologia presents al text 2. [0,5 punts]
d) Indica i justifica cinc marques d’impersonalització del text. Si els exemples són diferents,
encara que siguen del mateix tipus, la resposta és vàlida. [0’5 punts]
8
2n de Batxillerat

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats pertanyents al text. [1 punt; resposta
errònia: –0,25]
1. models (línia 4): és oberta o tancada? 2. informe (l. 8): és oberta o tancada?
3. pateix la (l. 10): és sorda o sonora? 4. presència (l. 21): és sorda o sonora?
b) Substitueix aquests connectors que apareixen dins del text per uns altres connectors de
la llengua que aporten un sentit equivalent. [1 punt]
1. perquè (línia 4)
2. Així mateix (l. 5)
3. malgrat (l. 10)
4. Quant a (l. 19)

un sinònim. [1punt]
1. han arreplegat (línia 7)
2. vulneracions (l. 8)
3. ocorregudes (l. 8)
4. a l’empara (l. 10-11)

La constatació és fàcil de fer: basta fullejar una història -il·lustrada, no cal dir-ho- del moble.
Ens hi ratificaríem, de seguida, en qualsevol visita a algun museu de pintura figurativa o
d’arts menors, on en imatges o en realitat es conserven testimonis de les formes de seient
utilitzades pels nostres avantpassats. I fins i tot avuimateix, en moltíssimes cases d’aquestes
latituds, en la majoria potser, encara hi trobarem models de cadires bensignificatius. La
conclusió que s’imposa, ja l’endevinarà el lector. L’home occidental, tan ric en inventiva per
a certes coses -mitologia, metafísica, literatura, art, guerra, opressió, etc.-, ha mostrat al llarg
dels segles unasingular falta d’imaginació per a tot allò que feia referència al seu confort més
immediat.
Fragment de l’entrada «Cadira» de Diccionari per a ociosos, de Joan Fuster
a) Identifica una de les idees que Fuster utilitza en aquest fragment respecte al tema de
l’entrada. Quinesaltres idees introdueix Fuster en la totalitat de l’entrada? (Extensió: unes
b) Quins altres autors o autores destaquen en el context d’escriptura de Diccionari per a
ociosos (dins delgènere assagístic)? (mínim 2 autors/es) Aporta algunes dades sobre
l’escriptura (títols destacats i/ocaracterístiques bàsiques) d’aquests altres autors o autores.
(Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt]
c) Redacta un text en què valores la situació tractada en el text 2. Explica-hi alguna manera
que cregues útilper a corregir-la. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]
9
Textos PAU
2n de Batxillerat
La nina de cel·luloide
M'han dit que el doctor se n'ha hagut d'anar, que han fet que seguís la ruta amb tots els
soldats. Ara que m'hi havia fet amiga, ves. Des que va enguixar la meva nina que jo i el
doctor érem la mar d'amics, perquè dia per altre venia a casa i em preguntava què feia la
nina i li mirava el guix i li preguntava si li picava, i la nina no deia res, és clar, perquè és
una nina, però jo sí que deia coses, i feia veu de nina i li deia al doctor que quan em traurien
el guix i coses així.
Jo ja sabia que el doctor tenia molta feina i que no podia estar per a les beneiteries d'una
nena com jo. Tot això ja ho sabia, però el cas és que se'm va trencar la nina, que és de
cel·luloide, i aquestes nines no es poden arreglar amb un pedaç, que se'ls ha d'operar a la
sala d'operacions, amb infermeres de debò, com les que treballaven amb el doctor.
Jo ja sabia que només era una cama, però vaig cridar que és urgent que crideu un metge,
perquè la nina perdrà sang, tot i que, de sang, no en té, pobra, mira que és pobra, la nina,
que no té ni sang, i si no l'enguixen de seguida, segur que després serà pitjor, perquè li
hauran de fer transfusions. La mare em deia que ara no en poden fer, de transfusions, que
les guarden totes per als que vénen del front, que no sé ben bé on és, i per als que se'n van,
que no sé ben bé on se'n van. Però jo deia que calia avisar el doctor, encara que tingués
feina, perquè la nina era una nina bona i també era de cel·luloide.
Al final, el doctor va venir a casa, va dur guix de debò i va enguixar la cama de la nina i li
anava posant tires de guix humit fins que el guix es va fer fort i després em va dir que
aquestes nines són molt delicades.Diuen que el doctor se n'ha anat i ara tots els soldats que
hi havia també són fora i la mare m'ha dit que en vindran uns altres, de soldats, i queja puc
anar a cridar el pare, que és amagat al celler, que surti, que ja no se n'haurà d'anar. Li
ensenyaré la nina. Amb el guix és tan maca, ara, que em sembla que es quedarà
sempre així.
FONALLERAS, Josep Maria (2003): Llarga vista. Narrativa (1982-2002),

Barcelona, Empúries, p. 293.
(Glossari. Cel·luloide:‘material sintètic gairebé transparent que s’utilitzava per elaborar

pel·lículai nines. Altament inflamable’.)
1. Comprensió de text
b) Resumeix el contingut del text amb una extensióaproximadade 6línies. [1 punt]
c) Identifica la tipologia textualdel i especifica almenys dostrets característics d'aquesta
tipologia presents al text1. [0,5 punts]
punts]
10
2n de Batxillerat

a) Indica la pronunciació dels elements subratllatspertanyents al text: [1 punt; resposta
errònia: –0,25]
1. no en poden fer (línia 13): s’elideix o no s’elideix?
2. les guarden (l. 13): sorda o sonora?
3. cel·luloide (l. 15): oberta o tancada?
4. guix humit (l. 17): sorda o sonora?
b) Torna a escriure les frases del text següents substituint els elements subratllats en
cadascuna pel pronom feble adequat. [1 punt]
1. em preguntava què feia la nina (línia 3)
2. és de cel·luloide (l. 7)
3. treballaven amb el doctor (l. 9)
4. li hauran de fer transfusions (l. 12)

un sinònim. [1 punt]
1. guix (línia 3)
2. beneiteries (l. 6)
3. pedaç (l. 8)
4. de debò (l. 16)
MARQUÈS (dolçament): Llavors, em descobrisc davant el vostre valor. (Avança cap a un

costat de l’escenari, per la part on ha descorregut les cortines, i prem una motllura de la
paret. Suaument i sense bruit comença a baixar del sostre una gran reixa, la qual, en uns
segons tan sols, arriba a terra, tancant completament la boca del petit escenari .) Sí... Sou
valent, Gabriel. Sou més valent del que m’imaginava. Perquè heu jugat contra mi... perquè
us heu arriscat a jugar contra mi, Gabriel, i heu perdut la partida... i heu acabat per acceptar,
amb alegria, la derrota.
Fragment d’El verí del teatre, de Rodolf Sirera
a) Analitza les característiques del tractament de l’espai de l’acció en El verí del teatre.
Tingues en compte el que apareixen el fragment. (Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt]
b) Quines característiques generals presenta el teatre en el context d’escriptura de l’obra de
Sirera? (Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt]
c) Escriu un text de característiques tipològiques semblants a l’escrit per Fonalleras, en què
expliques alguna experiència de la teua infantesa des de la perspectiva d’un narrador infantil.
11
Textos PAU
2n de Batxillerat
Es pot afirmar que el valencià és la llengua d’ús habitual per part dels tuitaires joves de la
Marina Alta que tenen entre 15 i 35 anys. De fet, l’anàlisi (...) ha permès comprovar que es
produeixen més tuits en valencià que tuits en castellà. A més, els tuits bilingües, és a dir,
en castellà i valencià, es produeixen de manera molt reduïda en els usuaris estudiats. Aquest
comportament lingüístic pot ser considerat com una prova de l’ús normal delvalencià en la
xarxa Twitter.
Les xarxes socials esdevenen un reflex de la vida real d’aquesta comarca on la població
utilitza el valencià en tots els àmbits de la vida, igual com ocorre amb parlants de qualsevol
altra llengua, situació que contribueix a la normalització del valencià. Un altre element que
indica una normalitat en l’ús del valencià és que només 37 dels 32.155 tuits totals analitzats
en el corpus són publicacions que tracten sobre la situació del valencià, és a dir, s’adverteix
que sols en un nombre escàs de tuits els usuaris parlen sobre el valenciài el conflicte
lingüístic (...).
La resta dels tuits estudiats contenen temes diversos que no tenen res a veure amb la
llengua, sinó que es relacionen amb temes quotidians. Aquest fet també és una mostra de
la situació normalitzada de la llengua. En el cas dels subjectes estudiats, el valencià s’utilitza
de manera habitual i sense por perquè els joves es relacionen amb el seu entorn diàriament
amb la seva llengua, fet que contribueix a la utilització normal del valencià enles xarxes
socials, com Twitter.
Comptat i debatut, en aquest estudi s’ha demostrat que el valencià està ben viu a la comarca
de la Marina Alta i que ha traspassat les fronteres d’intercanvi físic d’informació per a utilitzar-
se en un espai virtual d’abast internacional en què s’equipara a l’estatus d’altres llengües.
D’acord amb les paraules del guionista i comunicador valencià Eugeni Alemany en una
entrevista en el diari digital La Veu del País Valencià (2014): «El futur del valencià està en
les xarxes socials (...) la normalització del valencià passa per les xarxes (...) perquè amb les
xarxes socials, el que dius s’escriu, és llegit per altres persones i això significa un aparador
molt bestial per veure la presència de la nostra llengua.»
TÖLKE, Vanessa (2015): «L’ús de les llengües minoritàries en les xarxes socials: el
valencià en Twitter», Zeitschrift für Katalanistik, núm. 28, pp.95–115.1.
1. Comprensió de text
b) Resumeix el contingut del text amb una extensióaproximadade 6 línies. [1 punt]
d'aquesta tipologia presents al text. [0,5 punts]
d) Explica la funció que fan al text les cursives i les cometes. [0,5 punts]
a) Indica la pronunciació dels elements subratllats pertanyents al text: [1 punt; resposta
errònia: –0,25]
1. d’ús habitual (línia 1): és sorda o sonora? 2. ocorre (l. 7): és oberta o tancada?
3. demostrat que (l. 17): és sorda o sonora 4. Eugeni (l. 20): és oberta o tancada?
12
2n de Batxillerat
b) A continuació, hem subratllat estructures sintàctiquesque hi ha al text. Indica el tipus

d’oració composta que representen i, si és pertinent, la funció sintàctica que realitzen [1 punt]
1. Es pot afirmar que el valencià és la llengua d’ús habitual per part dels tuitaires joves de
la Marina Alta (línies 1-2)
2. Les xarxes socials esdevenen un reflex de la vida real d’aquesta comarca on la població
utilitza el valencià en tots els àmbits de la vida (l. 6-7)
3. La resta dels tuits estudiats contenen temes diversos que no tenen res a veure amb la
llengua, sinó que es relacionen amb temes quotidians (l. 12-13)
4. el valencià s’utilitza de manera habitual i sense por perquè els joves es relacionen amb
el seu entorn diàriament amb la seva llengua (l. 14-15)
c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules (o expressions) al text1o posa’n

1. s’adverteix (línia 10)
2. Comptat i debatut (l. 17)
3. abast (l. 19)
4. aparador(l. 23)

Creue les nits. Evoque les baranes del riu.
Un cadàver verdós. Un cadàver fosfòric.
L’espectre de Francisco de la Torre, potser.
No hi havia a València dos cames com les teues.
Llargament escriuria sobre les teues cames.
Fragment del poema «No escric èglogues» de Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés
a) Analitza la mètrica d’aquest fragment del poema «No escric èglogues». És aquesta la
mètrica dominant en Llibre de meravelles? Hi ha altres formes mètriques en els poemes
seleccionats d’aquest llibre? Raona la resposta. (Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt]
b) Quins altres autors o autores destaquen en el context d’escriptura de l’obra de Vicent
Andrés Estellés (dins del gènere poètic)? (mínim 2 autors/es) Aporta algunes dades
sobrel’escriptura (títols destacats i/o característiques bàsiques) d’aquests altres autors o
autores. (Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt]
c) Les xarxes socials promouen o perjudiquen l’ús de les llengües minoritàries? Escriu un
text de característiques tipològiques semblants a l’escrit per Tölke, en què exposes les raons
que justifiquen la teua resposta a la pregunta plantejada. (Extensió: unes 150paraules) [2
punts]
13
Textos PAU
2n de Batxillerat
Por
Quan em desperto és quan tinc més por. He de veure que el meu món segueix en l’ordre en
què jo el recordo i llavors la por es va fent petita i a l’hora de dinar gairebé no la noto.No
desapareix, però només quan recordo que és allà fa aquell mal i aquella tristesa. Quan obro
els ulls, sovint, ni els colors ni els records no són prou nítids. M’he de mirar la finestra amb
les branques que es belluguen una mica pel vent, sentir l’enrenou al passadís, olorar el
llençol tan net i tan rugós. Després la veu de la Magda, la veïna, l’olor de la llet i de les
medecines. Necessito uns minuts perquè l’escenari es posi a lloc. I avança el matí i no hi
ha res de nou. No he oblidat ni els noms, ni les converses. Somric i parlo, com si res. És
llavors que sento que he guanyat una mica la por. Que respiro tranquil·la i que l’aire del pati
i aquest sol de març són encara una treva i semblen de felicitat.
Al migdia ve la meva filla i parlem, com sempre. Encara que ara les converses han agafat
un to transcendental que no havien tingut mai. Totes dues ens n’adonem i tinc la sensació
que fingim una escena de teatre. Parlem dels estius al mar quan ella era molt petita, del futur
dels seus fills, de sentiments que no m’havia explicat mai. Els donem el pes de les últimes
converses en què seguiré sent jo del tot. M’abraça i somriu massa. I em mira i sé què pensa,
que em vol retenir, ara, que encara soc com sempre.
La por ve quan penso què oblidaré primer. Si els records que em marxaran abans seran
aquells que són només meus. Els més secrets. Com de poc vaig voler el seu pare i com vaig
arribar a estimar altres cossos. Com vaig sentir, llavors, que la joventut em fugia menys.
Com d’infeliç em va fer saber que seria mare i com hauria volgut poder decidir que aquella
no era la vida que volia. Ni aquella feina, ni aquell pis fosc. Em fa por imaginar-me com
desapareixeré. Si anirà de pressa, si tindré alguns moments de lucidesa i me n’adonaré tant
que serà com si m’arrenquessin trossets de vida com trossets de pell. Em fa por imaginar-
me amb la memòria buida. Amb el sol de primavera que potser em farà somriure,
instintivament, i farà que sembli que soc feliç.
A la nit és quan és més dolorosa, aquesta por. Em fa imaginar-me i em fa sentir malsons
que es repeteixen: arrencada de records i vida, tota buida per dins com una closca seca que
ja no guarda res. És una por que em paralitza i em fa voler morir. Abans que em desperti i
pateixi per si el món es posa a lloc tal com jo el recordo. Abans que em desperti i hagi oblidat
per sempre aquesta por.
Queraltó, Clara (2018) El que pensen els altres, Barcelona, Proa, pp. 95-96.

b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]
punts]
14
2n de Batxillerat

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt; resposta errònia: –0,25]
1. segueix en l’ordre (línia 1): sorda o sonora?
2. converses (l. 7): oberta o tancada?
3. infeliç em va fer (l. 18): sorda o sonora?
4. fosc (l. 20): oberta o tancada?
b) A continuació, hem subratllat estructures sintàctiques. Indica el tipus d’oració composta

que representen i, si és pertinent, la funció sintàctica que realitzen. [1 punt]
1. Quan obro els ulls, sovint, ni els colors ni els records no són prou nítids (línia 3-4)
2. Necessito uns minuts perquè l’escenari es posi a lloc (l. 6)
3. les converses han agafat un to transcendental que no havien tingut mai (l. 10-11)
4. vaig sentir, llavors, que la joventut em fugia menys (l. 18)
c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules al text o posa’n un sinònim. [1 punt]
1. belluguen (línia 4)
2. enrenou (l. 5)
3. treva (l. 9)
4. closca (l. 25)

b) Escriu un text de característiques tipològiques semblants al que has llegit en què
s’explique l’experiència d’algú que ha d’afrontar un canvi important en la seua vida. Recorda
que has de posar un títol al text. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]
15
Textos PAU
2n de Batxillerat
La mort de les llengües

En aquesta màquina de provocar focs d’encenalls que és Twitter, l’estiu passat es va generar
una polèmica sobre la mort de les llengües. La cosa va ser efímera i més aviat superficial,
però a mi em va fer rumiar, d’una banda, la lleugeresa de moltes opinions i, d’una altra, el
desconeixement del fenomen en si. A mi també em passa que haig de lluitar, per exemple,
contra les idees preconcebudes dels meus alumnes a l’hora de tractar la qüestió de la mort
de les llengües. Que el llatí es consideri una ‘llengua morta’ no ajuda gaire a clarificar les
coses. I qui es cregui que l’escriptura és una garantia de perpetuació potser no ha pensat
mai que l’escriptura pot ser a la llengua com la fotografia per a les persones. Per més
testimonis gràfics que en tinguem, si algú es mor, és mort. (...)
El debat a Twitter que mencionava va coincidir en el temps amb l’incendi del Museu de Rio
de Janeiro. Ningú no va menystenir els laments per la pèrdua dels enregistraments històrics
de les llengües del Brasil. Ningú no va dir que ‘no passava res’ per haver-los perdut. Potser
és que només valorem la diversitat quan no ens fa nosa? Potser només volem les llengües
per als museus? Quan desapareix una llengua sí que passa alguna cosa. Si més no, un
grup humà és humiliat i menystingut per allò que li han transmès elsqui l’han precedit.
Afortunadament per a tots, les llengües són acumulables. No ens cal renunciar a una per
adquirir-ne una altra. Hem de tenir present que hem arribat a un punt en què la diversitat
lingüística del món està greument amenaçada: el 4% de la humanitat parla el 96% de les
llengües del món. A restablir l’equilibri ecolingüístic, hi hem de contribuir tots: els parlants
de llengües majoritàries, amb la solidaritat, i els de llengües subordinades, amb el
compromís. Si tots sumem, només hi podem guanyar.
Junyent, Carme: VilaWeb (16/11/2018)

d) Identifica i justifica cinc marques de modalització del text [0’5 punts]
16
2n de Batxillerat

1. fenomen (línia 3): oberta o tancada?
2. pensat mai (l. 7): sorda o sonora?
3. incendi (l. 9): oberta o tancada?
4. només hi podem (l. 19): sorda o sonora?
b) Indica a quins elements fan referència els pronoms febles subratllats i quina funció
sintàctica realitzen. [1 punt]
1. per haver-los perdut (línia 11)
2. No ens cal renunciar a una (l. 14-15)
3. per adquirir-ne una altra (l. 15)
4. hi hem de contribuir tots (l. 17)
c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules (o expressions) al text o posa’n un

sinònim. [1 punt]
1. efímera (línia 2)
2. lleugeresa (l. 3)
3. menystenir (l. 10)
4. fa nosa (l. 12)

b) El poble valencià viu una situació sociolingüística relacionada amb la que descriu el text.
Explica-ho i dona’n la teua opinió. Cal que aprofites tot el que has estudiat sobre el tema que
planteja el text. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]
17
Textos PAU
2n de Batxillerat
El conte
A mitja tarda l’home s’asseu a l’escriptori, agafa un full de paper blanc, el fica a la màquina
i comença a escriure. La frase inicial li surt de seguida. La segona també. Entre la segona i
la tercera dubta uns segons.
Omple una pàgina, treu el full del carro de la màquina i el deixa a un costat, amb la cara en
blanc cap a dalt. A aquest primer full n’hi afegeix un altre, i després un altre. De tant en tant
rellegeix el que escriu, ratlla paraules, en canvia l’ordre dins de les frases, elimina paràgrafs,
llença fulls sencers a la paperera. De cop, enretira la màquina, agafa tot el munt de fulls
escrits, el gira del dret i amb un bolígraf ratlla, canvia, afegeix, suprimeix. Col·locael munt
de fulls corregits a la dreta, torna a acostar-se la màquina i reescriu la història de dalt a baix.
En acabat, torna a corregir-la a mà i a reescriure-la a màquina. A nit ja entrada la rellegeix
per enèsima vegada. És un conte. Li agrada molt. Tant, que plora d’alegria. És feliç. Potser
és el millor conte que hagi escrit mai. El troba gairebé perfecte. Gairebé, perquè li falta el
títol. Quan trobi el títol escaient serà un conte immillorable. Rumia quin posar-hi. Se n’hi acut
un. L’escriu en un full de paper, a veure què li sembla. No funciona del tot. Ben mirat, no
funciona gens. El ratlla. En pensa un altre. Quan el rellegeix també el ratlla.
Tots els títols que se li acuden li destrossen el conte: o són obvis o bé fan caure la història
en un surrealisme que en trenca la senzillesa. O bé són atzagaiades que l’hi esguerren. Un
moment, pensa a posar-li Sense títol, però això encara ho espatlla més. Pensa també en la
possibilitat de realment no posar-ne, de títol, i deixar en blanc l’espai que s’hi reserva. Però
aquesta solució és la pitjor de totes: potser hi ha algun conte que no necessiti títol, però no
és pas aquest; aquest en necessita un de ben precís: el títol que faria que deixés de ser un
conte gairebé perfecte per convertir-se en un conte perfecte del tot: el millor que hagi escrit
mai.
A l’alba, es dóna per vençut: no hi ha cap títol prou perfecte per aquell conte tan perfecte
que cap títol no li és prou bo, cosa que impedeix que sigui perfecte del tot. Resignat (i sabent
que no pot fer altra cosa) agafa els fulls on ha escrit el conte, els estripa per la meitat i estripa
aquesta meitat per la meitat; i així successivament fins a fer-ne miques.
Monzó, Quim (1999) Vuitanta-sis contes, Barcelona, Quaderns Crema, pp. 479-480.
Atzagaiada: Acció irreflexiva.
18
2n de Batxillerat

punts]

1. escriptori (línia 1): oberta o tancada?
2. dubta (l. 3): sorda o sonora?
3. fulls escrits (l. 7): sorda o sonora?
4. perfecte (l. 12): oberta o tancada?
b) Torna a escriure les frases del text següents substituint els elements subratllats en
cadascuna pel pronom feble adequat. Indica’n també la funció sintàctica. [1 punt]
1. agafa un full de paper blanc (línia 1)
2. Col·loca el munt de fulls corregits a la dreta (l. 8)
3. per convertir-se en un conte perfecte del tot (l. 20-21)
4. impedeix que sigui perfecte del tot (l. 23)

1. enèsima (línia 10)
2. escaient (l. 12)
3. acuden (l. 15)
4. es dóna per vençut (l. 22)
b) Escriu un text de característiques tipològiques semblants al que has llegit en quès’explique

l’experiència d’algú amb la creació d’una obra artística (pintura, escultura, música,
literatura…). Recorda que has de posar un títol al text. (Extensió: unes 150paraules) [2 punts]
19
Textos PAU
2n de Batxillerat
Des del bressol, en valencià
Que bonic és criar, acaronar, educar i estimar en valencià. Per això, la Diputació de València,
a través de la Unitat de Normalització Lingüística, torna a sorprendre’ns amb una nova
campanya, aquesta vegada orientada als més xicotets: els nadons. L’excusa és la llengua,
ja que es vol acollir els més xicotets de la manera més dolça possible i amb un leitmotiv
comú: el valencià.
La campanya, que ha estat presentada a l’Hospital General de València envoltada de

professionals del món de la pediatria i amb dues actuacions musicals de Cristina Blasco i
Tatiana Prades, consisteix a acompanyar el nadó d’una manera dolça i tendra, i envalencià.
Per això, s’ha creat una caixa, dissenyada per Irene Bofill, que conté un pitet ambparaules
típiques del vocabulari de bressol, un adhesiu per al cotxe en el qual es pot llegir “Somriu!
Valencians de viatge”, una tira per al xupló que diu: “Parla’m! Entenc el valencià”, un díptic
elaborat juntament amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en què es proposen noms
valencians arrelats al territori, un llibret elaborat juntament amb la Fundació Bromera per
estimular la lectura des del naixement i el disc de cançons de bressol “Bressolant”, que va
ser presentat el passat curs.
Aquesta campanya es durà a terme en tots els hospitals públics de la província deValència,
i seran les comares les encarregades de proporcionar als futurs pares les 6.000 caixes que
s’han elaborat. Tal com ha explicat el diputat de Cultura, Xavier Rius, “de segur que pares i
mares agraeixen molt aquest regal de les comares, perquè l’espera delnaixement d’un fill és
un dels moments més importants en la vida d’una persona”. A més, també estarà disponible
a les diferents oficines de foment del valencià de la província de València. I per als que estan
més lluny, s’ha creat un web (http://bressolant.dival.es/) en el qual es posa a l’abast de tots
les cançons del disc “Bressolant”, acompanyades de textos divulgatius sobre les cançons de
bressol que formen part de la tesi doctoral de Vicent Garcés. Aquest web, tal com ha avançat
la cap de la Unitat de Normalització, Immaculada Cerdà, s’ha proposat un repte: dibuixar
el mapa de les cançons de bressol amb lesaportacions d’aquelles persones que vulguen
compartir com es canten en la seua població.I d’aquesta manera explorar les cançons i crear
entre tots més teixit cultural.
Ciges, Teresa: Saó (30/10/2017)
20
2n de Batxillerat

d) Explica la funció que fan al text les cometes i la lletra cursiva. [0,5 punts]

1. dolça (línia 4): oberta o tancada?
2. consisteix a acompanyar (l. 6-7): sorda o sonora?
3. tendra (l. 7): oberta o tancada?
4. llibret elaborat (l. 11): sorda o sonora?

que representen i, si és pertinent, la funció sintàctica que realitzen. [1 punt]
1. La campanya [...] consisteix a acompanyar el nadó d’una manera dolça i tendra (l. 5-7) 2.
un díptic elaborat juntament amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en què es proposen
noms valencians arrelats al territori (l. 10-11)
3. Les 6.000 caixes que s’han elaborat (l. 15)
4. de segur que pares i mares agraeixen molt aquest regal de les comares, perquè l’espera
del naixement d’un fill és un dels moments més importants en la vida d’una persona (l. 16-
18)
c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules (o expressions) al text o posa’n un

sinònim. [1 punt]
1. nadons (línia 3)
2. pitet (l. 8)
3. durà a terme (l. 14)
4. posa a l’abast (l. 20)
b) Redacta un text de característiques tipològiques semblants al de Teresa Ciges, en el qual
expliques una campanya distinta però amb la mateixa finalitat. Recorda que has de posar un
títol al text. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]
21
Textos PAU
2n de Batxillerat
Marbre
Des que aquell home alt s'instal·là al poble, assimilàrem el seu temperament introspectiu,
la seua inclinació a contemplar núvols, reflexos d'aigua o crepuscles. No mostrà cap gest de
feblesa mental, ans al contrari: els qui l'havien sentit parlar en lloaven la precisió del verb,
l'aplom de la mirada. Tots patíem d'indiscreció, tots volíem saber en què pensava mentre
seia tantes hores vora riu, o quan s'estirava sobre la gespa, mirant el cel, o durant els llargs
passejos pel cementeri.
Era inaccessible, però.
Un vespre aparegué, vora riu, una estàtua de marbre. Recolzada sobre un xiprer, reproduïa,
amb exactitud torbadora, l'home alt, còmodament assegut, els ulls sense ninetesapuntant al
corrent d'aigua. Com si no fóra prou misteri s'hi afegí, hores més tard, el rumor que el model
havia desaparegut.
Ningú sabia d'on havia vingut, ningú sabia on havia anat.
Acudírem en massa a examinar l'escultura. La fascinació traslluïa en cada comentari. No
faltaren interpretacions religioses ni esotèriques, ni qui assegurava haver-ho previst.
Al cap d'un mes, algú suggerí el trasllat de l'estàtua a l'Ajuntament, com a part delpatrimoni
local. La corporació assumí la idea i posà fil a l'agulla. Quan els operaris intentaren introduir-
la en un furgó, l'escultura féu un moviment brusc, els relliscà i caigué sobre l'asfalt. “S'ha
trencat un dit!”, féu un. Tots s'hi ajupiren. Del dit amputat en rajava,lent, un fil de sang.
BAIXAULI, Manuel (2010): Espiral, Barcelona, Proa, pp. 57-58.

tipologia presents al text. [0,5 punts].

1. reflexos (línia 2): oberta o tancada?
2. ans al (l. 3): sorda o sonora?
3. cap d’un (l. 15): sorda o sonora?
4. patrimoni (l. 16): oberta o tancada?
22
2n de Batxillerat
b). Torna a escriure les frases del text següents substituint els elements subratllats en
cadascuna pel pronom feble adequat. [1 punt]
1. volíem saber en què pensava (línia 4)
2. No faltaren interpretacions religioses ni esotèriques (l. 13-14)
3. intentaren introduir-la en un furgó (l. 17)
4. s’ha trencat un dit (l. 18)

1. posà fil a l’agulla (línia 16)
2. relliscà (l. 17)
3. ajupiren (l. 18)
4. rajava (l. 18)

Escriu un text de característiques tipològiques semblants al que has llegit i, com ocorre al
text de Baixauli, introdueix en aquest un element que altere el realisme. (Extensió: unes 150
paraules) [2 punts]
23
Textos PAU
2n de Batxillerat
La facultat del llenguatge, aquest conjunt format per les nostres disposicions innates a la
comunicació, a l’autoexpressió, a l’acompanyament verbal del pensament i a l’ordenació i
creació lingüístiques del món, ni es manifesta en estructures difuses i impossibles, ni es
concreta en una llengua, única i la mateixa, per a tots els humans. L’esplendor delllenguatge
encara s’emmiralla en unes sis mil llengües en les quals es fa evident la unitat estructural
profunda de la nostra facultat expressiva; unitat que s’agermana amb la varietati l’adaptació
a les necessitats i als entorns diferents dels grups humans (...).
Però, un cop més, aquest panorama fascinador queda enterbolit per les afirmacions d’alguns
simplificadors que doctoregen sobre el nombre excessiu de llengües, sobre la incomunicació
a què ens condemnen les diferències, sobre les presons verbals que ens tenen aïllats i, per
acabar-ho d’arrodonir, sobre la despesa econòmica insuportable que representa una
diversitat tan carregosa (...).
Aquests rondinaires solen ser també aquells que s’exclamen perquè en un estat hi ha més
d’una llengua (tan fàcil com seria que tothom parlés la mateixa!, és a dir, la del rondinaire).
En aquest cas, l’argumentació ha de ser més contundent. Primer, cal desinhibir-se i
denunciar (amb un somriure, si us plau) l’egoisme i la nul·la sensibilitat i humanisme de
l’interlocutor. I, en segon lloc, és urgent que plantegem la necessitat de fer una operació
aritmètica que està a l’abast de tothom. Si al món hi ha sis mil llengües, i només dos-cents
estats, fem-ne una resta ben senzilla, el resultat de la qual és aquest: de llengües, ens en
sobren cinc mil vuit-centes. Ja ens explicaran els amants de les coses fàcils, amb la mà al
cor (se suposa que en tenen un), si podran dormir tranquils amb la responsabilitat que implica
haver d’esborrar del mapa pràcticament tot el paisatge lingüístic del planeta (també liquidaran
un percentatge equivalent de les espècies animals i vegetals, és a dir, el
96,3 per cent?). I ens hauran de dir, a més, què faran amb els centenars de milions de
persones que pacíficament, en la seua terra de sempre, concreten en alguna d’aquestes
llengües la seva facultat específicament humana. En qualsevol cas, convé plantar cara
davant de l’estultícia, la ignorància i l’egoisme: és clar que el món seria més dolç per a
aquesta gent amant de l’uniformisme simplificador si tothom, de cop, parlés la seva llengua
estimada i multitudinària! Però com reaccionarien si la seva estimada llengua fos una de les
cinc mil vuit-centes sacrificades?
TUSON, Jesús (2011): Quinze lliçons sobre el llenguatge (i algunes sortides de to).
Barcelona, Ara Llibres, pp. 179-182.
(Glossari. Rondinaire: ‘persona que murmura manifestant desgrat, malcontentament,

disconformitat amb allò que és constret a fer’.)
24
2n de Batxillerat

c) Identifica la tipologia textual i especifica almenys dos trets característics d’aquesta
tipologia presents al text. [0,5 punt]
d) Indica i justifica cinc marques de modalització del text. [0,5 punts]

1. les nostres (línia 1): és sorda o sonora?
2. despesa (l. 11): oberta o tancada?
3. desinhibir-se (l. 16): és sorda o sonora?
4. cor (l. 21): és oberta o tancada?
que representen i, si és pertinent, la funció sintàctica que realitzen [1 punt]
1. ni es manifesta en estructures difuses i impossibles, ni es concreta en una llengua, única
i la mateixa (línies 3-4)
2. sobre la incomunicació a què ens condemnen les diferències (l. 9-10)
3. és urgent que plantegem la necessitat (l. 17-18)
4. Ja ens explicaran els amants de les coses fàcils, amb la mà al cor [...], si podran dormir
tranquils amb la responsabilitat (l. 20-22)
un sinònim. [1
punt]
1. innates (línia 1)
2. s’emmiralla (l. 4)
3. enterbolit (l. 8)
4. doctoregen (l. 9)

Escriu un text de característiques semblants al de Jesús Tuson, sobretot quant al registre,
a la tipologia i als recursos expressius. Què li diries a una persona que et proposara que fos
la teua llengua una de les que hauria de ser sacrificada en favor de la comunicació al món?
25
Textos PAU
2n de Batxillerat
En Marc mira, els ulls esbatanats, el cor encongit com un cuc, les llàgrimes degotant-li cara
avall, com si no les sentís, l’escena espaordidora que ultrapassa el seu enteniment. La
batussa és de les bones, i en Marc no n’havia vist mai ni d’aquesta mida ni d’aquesta
intensitat, que li fereix les orelles, tan tendretes, en els sis anys ‒gairebé set‒ que fa que
arrossega l’existència per la terra.
El que eren d’habitud rialles, s’ha transformat en aquell mar ferotge que retruny, guspireja,
esclata, omple la saleta, la casa tota, potser arriba fins i tot a les orelles dels veïns [...]. En
Marc té un espant que li prem el cor i mira sense apartar la vista, com si una fetillera dolenta
l’hagués convertit en pedra, ell que voldria amagar-se, fondre’s, i no veure ni sentir res del
que passa.
Aleshores, quan les coses van tan carregades que no poden estar-ho més, en passa encara
una de més terrible: com un llampec, el pare avança la mà i bufeteja la mare en la boca, al
crit ferotge de «Calla!». La mare calla a l’acte. De l’embranzida gairebé ha perdut l’equilibri i
es repenja a la tauleta de marbre, mirant estupiditzada l’home que li acaba de pegar. Es
palpa la boca, reacciona amb una ràbia enverinada.
‒Fill de puta! ‒li diu amb tanta força que els quadres que hi ha penjats a les parets (una
marina que podria ser Salou, la Rambla pintada en un dia de pluja, un riu ignot d’aigües
massa transparents i lluminoses) tremolen, i el mot quedà allà, surant en l’aire, amb tanta
violència que fou llançat, amb un pes de pedra de molí que, lentament, com si fendís una
bassa d’oli, va caient a terra. Pesadament i lentament. El pare serra els punys, gira cua i
se’n va, fent un pet terrible a la porta. Els quadres amenacen de caure, sobretot la marina
que podria ser Salou.
Aleshores la mare es deixa caure al sofà plorant com embogida i dient paraules ofegades
que se senten a glops, escopides amb fel.
En Marc, en trobar-se sol amb la mare que així es desespera abocada al sofà, sent que la
sang li retorna a les galtes i al cervell. Ha vist el cop. Ell mateix l’ha sentit. A ell també li cou
la boca. Però no gosa acostar-se. Espera dret i tremola. Ha parat de plorar i mira la mare,
guaitant el moment d’acostar-se a acaronar-la, com li fa ella quan és ell qui plora.
Per fi amainen els sanglots, l’esquena de la dona ja no es sacseja, les llàgrimes ara són
manses. Continua abaltida en el sofà, els ulls tancats i els punys fermant la boca. Marc
avança una miqueta. En ser a prop i escoltar els sospirs somorts de la mare se sent
traspassat de pena.
‒Mare ‒diu fluixet posant la maneta en l’espatlla de la dona.
Isabel-Clara Simó, Alcoi-Nova York, Barcelona, Columna Jove, 2000, pp. 105-107.
(Glossari: fendir ‘travessar’, serrar ‘estrènyer, tancar’)
26
2n de Batxillerat

d) Indica cinc exemples de recursos expressius de caràcter literari presents al text. [0’5
punts]

1. cor (línia 7): oberta o tancada?
2. embranzida (l. 11): sorda o sonora?
3. fel (l. 21): oberta o tancada?
4. els sospirs (l. 28): sorda o sonora?
b) Indica a quin element del text fan referència els pronoms febles subratllats i quina funció
sintàctica realitzen. [1 punt]
1. les llàgrimes degotant-li cara avall, com si no les sentís (línies 1-2)
2. com si una fetillera dolenta l’hagués convertit en pedra (l. 7)
3. quan les coses van tan carregades que no poden estar-ho més (l. 9)
4. en passa encara una de més terrible (línies 9-10)
c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules al text o posa’n un sinònim. [1

punt]
1. encongit (línia 1)
2. batussa (l. 2)
3. surant (l. 16)
4. guaitant (l. 24)

b) Escriu un text de característiques tipològiques similars al que has elegit en què quede
reflectida una situació conflictiva pareguda. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]
27
Textos PAU
2n de Batxillerat
Els poliglots occidentals han estat generalment objecte d'admiració en la seva civilització.
El fet és fins a cert punt paradoxal si tenim en compte que el coneixement i l'ús de diverses
llengües és una característica de molts individus de pobles d'arreu del món, sobretot dels
que viuen en zones amb un grau de linguodiversitat elevat. Valgui com a exemple el cas que
explica John Edwards a Un món de llengües (2008): «Paulin Djité, un amic i col·lega meu,
va créixer a Costa d'Ivori parlant francès i wè a casa, i ioruba, baule i diula amb companys
de joc i altres. La seva educació fou en francès, anglès i espanyol. Quan era adolescent, va
afegir l'attié, el gouro, el koulango, el dida i el beté al seu repertori lingüístic, a més d'un
coneixement més passiu de l'ewe i altres varietats. Per descomptat, les seves habilitats
lingüístiques semblen formidables als ulls dels europeus però, com ell mateix assenyala,
molts africans amb educació han seguit camins lingüístics semblants.» Laimmigració que
Catalunya ha acollit aquests darrers anys ens ha fornit tota mena d'exemples de poliglots
com Paulin Djité, amb coneixements desiguals de les seves llengües, naturalment, segons
la necessitat personal de saber-les i fer-les servir. [...]
La concepció del poliglotisme com un fenomen competitiu, relativament excepcional i, doncs,
inabastable a la majoria, destarota molts parlants que, si bé s'adonen de la importància i del
valor de saber llengües i d'obrir-se a la diversitat lingüística, no saben, en canvi, com
gestionar efectivament el seu creixement lingüístic. Diversos prejudicis relacionats amb
aquesta visió no afavoreixen gens la tendència cap al plurilingüisme: d'una banda, hi ha
individus, o fins i tot pobles (com assenyala Juan Carlos Moreno Cabrera a Ladignidad e
igualdad de las lenguas, 2000), que estan convençuts que estan menys dotats per a les
llengües que altres. Aquesta creença inhibeix automàticament moltes persones d'interessar-
se per aprendre llengües. D'altra banda, és encara arrelada la idea que aprendre una llengua
equival a aconseguir ser-hi competent en totes les destreses, i també que significa arribar a
utilitzar-la amb una competència molt propera a la d'un parlant nadiu. Aquestes concepcions
maximalistes i anacròniques descoratgen molts aprenents, que es perden pel camí, i propicia
la menysvaloració i la invisibilitat d'aprenentatges lingüístics naturals, puntuals, abastables,
anecdòtics, informals o purament funcionals, que són igualment rellevants i decisius en la
configuració del bagatge plurilingüe de la persona. [...]
Grup GELA, www.vilaweb.cat, 27/04/2015

c) Indica i justifica cinc marques de modalització del text. [0,5 punts]
d) Explica la funció que fan al text les cursives i les cometes. [0,5 punts]
28
2n de Batxillerat

1. les seves habilitats (línies 8-9): sorda o sonora?
2. fenomen (l. 14): oberta o tancada?
3. persones (l. 21): oberta o tancada?
4. descoratgen (l. 24): sorda o sonora?

que representen i la funció sintàctica que realitzen. [1 punt]
1. Quan era adolescent, va afegir l'attié (línia 7)
2. no saben, en canvi, com gestionar efectivament el seu creixement lingüístic (l. 16-17)
3. estan convençuts que estan menys dotats per a les llengües que altres (l. 19-20)
4. Aquestes concepcions maximalistes i anacròniques descoratgen molts aprenents, que

es perden pel camí (l. 23-24)

punt]
1. ha fornit (línia 11)
2. inabastable (l. 15)
3. destarota (l. 15)
4. descoratgen (l. 24)

b) Escriu un text de característiques tipològiques semblants al que has llegit en què parles
sobre quines creus que són les condicions més adequades per a aprendre llengües.
29
Textos PAU
2n de Batxillerat
Ets a la plaça d’Eivissa, al cor d’Horta. La boca del metro s’obre al teu davant com un
xuclador. Baixes les escales, marques la targeta i fas rodolar el torniquet de la màquina
cancel·ladora. Ja ets dins. Suspesa al sostre del passadís, una càmera et fa pensar que algú
et veu en algun lloc remot. Una música ambiental, neutra, asèptica, t’acompanya finsa
l’andana. El comboi que t’ha de portar d’un extrem a l’altre de Barcelona t’espera amb les
portes obertes, amb l’aire de repòs que es respira als començaments de línia.
T’asseus i observes la gent que va entrant: un home que du una gàbia de canari tapada amb
roba de fer farcells, una dona musulmana amb el cap cobert, una noia que s’afanya a fer
sopes de lletres, un adolescent que s’entreté a teclejar el mòbil, una dona que llegeix una
novel·la gruixuda, un carter que tragina un carro groc que du imprès el logotip de correus...
T’agraden els vagons d’aquesta línia perquè, encarats a banda i banda en dues úniques
fileres, els passatgers es poden observar els uns als altres amb deteniment. Mira com entra
aquesta vella menuda i seca que es mou amb lleugeresa. En una mà du un bastóque no
fa servir i amb l’altra sosté una bossa de supermercat. L’acompanyen una noia jove, negra
i lluent com el betum, i una dona que la protegeix i li dóna ordres:
‒Vigili, mama, segui, compte amb el bastó.
La vella s’asseu amb la docilitat d’una nena obedient, i t’adones que no toca amb els peus
a terra. És clar que són mare i filla. Però, i l’altra? Quina relació té amb elles la noia negra?
Formen un trio ben curiós, de tres edats diferents, esglaonades. Diries que la noia negra té
uns vint anys. Du una motxilla com les que porten els estudiants i parla amb les dues
dones amb una familiaritat rutinària. Agafa un llibre i, amb un petit regle de plàstic en una mà
i un llapis a l’altra, va subratllant alguns passatges. Les altres dues dones són molt més
grans. La vella deu tenir vuitanta anys ben bons i la seva filla ben bé seixanta.
La vella s’ha posat la bossa de supermercat damunt de la falda, n’ha tret una labor i s’ha
posat a fer ganxet mentre fa balandrejar les cames suaument.
‒Ara no, aquí no ‒diu la filla.
La dona no s’immuta, com si sentís ploure. La filla desisteix i amb la mirada s’adreça a la
noia negra com dient-li: Mira que n’és, de tossuda. I afegeix sense convicció una postil·la:
‒Que no ho veu que baixarem de seguida?
Sense desviar la vista i sense aturar ni un moment el bellugueig ràpid del ganxet, la vella
interposa un colze per fer barrera i evitar que li confisquin la labor. I continua fent ganxet,
concentrada en les passades de fil blanquíssim. No fa cas de les admonicions de la filla. Per
a la vella, el ganxet s’ha convertit en la raó de la seva existència, perquè, encara que els
altres no ho sàpiguen, la salut i la vida de tots els seus descendents depenen d’aquell petit
estri de ferro.
Ramon Solsona, Línia blava, Barcelona, Columna, 2004 (2a ed. 2010), pp. 9-11 .
30
2n de Batxillerat

tipologia presents al text. [0,5]

1. cobert (línia 8): oberta o tancada?
2. gruixuda (l. 9): sorda o sonora?
3. groc (l. 10): oberta o tancada?
4. un llapis a l’altra (l. 21): sorda o sonora?

que representen i la funció sintàctica que realitzen. [1 punt]
1. una càmera et fa pensar que algú et veu en algun lloc remot (línia 3)
2. Mira com entra aquesta vella menuda i seca que es mou amb lleugeresa (l. 12-13)
3. i t’adones que no toca amb els peus a terra (l. 17)
4. s’ha posat a fer ganxet mentre fa balandrejar les cames suaument (l. 24-25)

punt]
1. remot (línia 3)
2. balandrejar (l. 25)
3. aturar (l. 30)
4. admonicions (l. 32)

Escriu un text de característiques tipològiques semblants al que has llegit ací partint d’una
situació en què participes o presencies una classe d’educació física. (Extensió: unes 150
paraules) [2 punts]
31
Textos PAU
2n de Batxillerat
El dia que Jahvé acabà la creació, va veure que tot era bo, inclòs l'home que havia pastat a
última hora i, no sé si abans o després de descansar, va fer també la dona. Llavors els
primers humans, com que ja eren dos i no un, d'alguna manera s'havien de comunicar, a
més de servir-se del tacte i dels ulls. Parlaven, doncs, i parlaven la mateixa llengua que el
dimoni va usar per temptar-los amb la poma, la mateixa que Jahvé va emprar amb veu
malhumorada per renyar-los i expulsar-los del paradís: la llengua original de tots els mites,
aquella Ursprache que els etnòlegs alemanys del segle XIX van buscar tant de temps sense
trobar-la mai. Passà el temps, el seny dels homes no progressà gran cosa, volgueren arribar
fins al cel construint una torre altíssima, i l'amo del cel els va desmuntar l'abominable
projecte: en endavant, la confusió de les llengües seria el destí propi de la humanitat. És a
dir que, després de Babel, la diversitat començava a ser possible, i amb ella les cultures i les
civilitzacions. El mite original s'havia acabat, la llengua única també, i els humans degueren
experimentar un profund desconcert i una profunda alegria: no arribarien al cel (almenys no
en la vida mortal, potser en l'altra sí, no se sap mai), però s'escamparien i ocuparien la terra
sencera.
Havien perdut la llengua divina, la llengua d'Adam, la llengua primera, però ja podien inventar
totes les llengües del món. Podien, per tant, donar nom a totes les coses i moviments i
fenòmens de la natura que anaven descobrint, tantes coses que al paradís terrenal no
existien i per tant no hi havia paraules per dir-les: donaren nom a les diverses formes de la
neu i del gel, als colors del desert, als terratrèmols, als dolors de l'ànima i del cos, als
desenganys i a la nostàlgia, als odis i als amors. I tot això de les més diverses maneres, de
maneres infinites, impensables abans de ser pensades, i sobretot abans de ser pensades
amb paraules, que segurament és l'única manera que tenim els humans de pensar, i potser
l'única manera d'emocionar-nos i sentir. Per això és tan trist comprovar que
els idiomes es perden (idíoma ̧ en grec, vol dir caràcter propi, cosa pròpia), que les onze
llengües dels pobles samis de l'extrem nord d'Europa desapareixen implacablement, i amb
elles els centenars de maneres de parlar de la neu i del gel, dels efectes del fred, dels grans
ramats de rens i dels sentiments dels pastors boreals. Ser humà significa sentir i pensar amb
paraules, veure el món amb l'idioma, amb aquesta cosa pròpia: i com menys “coses pròpies”
ens queden, menys maneres tenim de ser humans. I si algun dia oblidem totes les llengües,
si tots parlem igual, no serà un retorn al paradís joiós, serà un infern tristíssim.
Joan Francesc Mira, El Punt Avui, 14/12/2012

d) Indica i justifica cinc marques de modalització del text. [0,5 punts]
32
2n de Batxillerat

1. i dels ulls (línia 3): sorda o sonora?
2. poma (l. 4): oberta o tancada?
3. gel (l. 17): oberta o tancada?
4. nostàlgia (l. 18): sorda o sonora?
b) Torna a escriure les oracions següents substituint els elements subratllats pel pronom
feble corresponent i indicant la funció sintàctica que realitzen: [1 punt]
1. no arribarien al cel (línia 12)
2. Havien perdut la llengua divina (l. 14)
3. és tan trist comprovar que els idiomes es perden (l. 21)
4. els centenars de maneres de parlar de la neu (l. 23)

punt]
1. llavors (línia 2)
2. seny (l. 7)
3. terratrèmols (l. 17)
4. joiós (l. 27)

La globalització del món ha comportat també que la llengua anglesa s’haja convertit en la
llengua de comunicació internacional. Redacta un text de característiques tipològiques
similars al que has llegit exposant en quina mesura l’anglés pot incidir o no en la reducció de
la diversitat de llengües. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]
33

2n BATX Textos PAU

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

2n BATX Textos PAU

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Valencià.

1. Comprensió del text

2. Anàlisi lingüística del text

3. la retingué pel braç, sense aixecar-se de la pedra. (l. 11-12)

e) Digues el significat que adquireixen al text aquestes paraules (o expressions) o posa’n un

3. Expressió i reflexió crítica

a) Quines característiques presenta el personatge Colometa/Natàlia? Tingues en compte el

e) Escriu un text de característiques tipològiques semblants al de Simó en què s’explique

1. Comprensió del text

3. Entrà en un bar que hi havia a unes passes (l. 12-13)

c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules (o expressions) al text o posa’n

2. s’adreçà (l. 20)

3. desassossec (l. 21)

4. palplantada (l. 25)

3. Expressió i reflexió crítica

El Consell d'Europa alerta que el valencià es troba en una situació preocupan

1. Comprensió del text

2. Anàlisi lingüística del text

c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules (o expressions) al text o posa’n

3. Expressió i reflexió crítica

FONALLERAS, Josep Maria (2003): Llarga vista. Narrativa (1982-2002),

(Glossari. Cel·luloide:‘material sintètic gairebé transparent que s’utilitzava per elaborar

2. Anàlisi lingüística del text

c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules (o expressions) al text o posa’n

3. Expressió i reflexió crítica

MARQUÈS (dolçament): Llavors, em descobrisc davant el vostre valor. (Avança cap a un

b) A continuació, hem subratllat estructures sintàctiquesque hi ha al text. Indica el tipus

c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules (o expressions) al text1o posa’n

3. Expressió i reflexió crítica

1. Comprensió del text

2. Anàlisi lingüística del text

b) A continuació, hem subratllat estructures sintàctiques. Indica el tipus d’oració composta

3. Expressió i reflexió crítica

La mort de les llengües

1. Comprensió del text

2. Anàlisi lingüística del text

c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules (o expressions) al text o posa’n un

3. Expressió i reflexió crítica

Atzagaiada: Acció irreflexiva.

1. Comprensió del text

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]

2. Anàlisi lingüística del text

2. Col·loca el munt de fulls corregits a la dreta (l. 8)

3. per convertir-se en un conte perfecte del tot (l. 20-21)

4. impedeix que sigui perfecte del tot (l. 23)

c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules (o expressions) al text o posa’n

3. Expressió i reflexió crítica

b) Escriu un text de característiques tipològiques semblants al que has llegit en quès’explique

Des del bressol, en valencià

La campanya, que ha estat presentada a l’Hospital General de València envoltada de

Ciges, Teresa: Saó (30/10/2017)

1. Comprensió del text

2. Anàlisi lingüística del text

b) A continuació, hem subratllat estructures sintàctiques. Indica el tipus d’oració composta

c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules (o expressions) al text o posa’n un

1. Comprensió del text

2. Anàlisi lingüística del text

c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules (o expressions) al text o posa’n

3. Expressió i reflexió crítica

(Glossari. Rondinaire: ‘persona que murmura manifestant desgrat, malcontentament,

1. Comprensió del text

2. Anàlisi lingüística del text

3. Expressió i reflexió crítica