T1.

EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA PSICOLOGIA SOCIAL COM A PSICOLOGIA

SOCIAL APLICADA

Aproximació socioconstruccionista

- No hi ha una història ni una única manera d’explicar la història: construcció possible del passat
que compleix funcions en el present.
- El coneixement psicosocial està històricament situat: emergeix per circumstàncies específiques
de cada moment i context, i no té perquè servir en un altre moment i context.

Exemple: prejudici. No ha estat la mateixa visió de la psicologia social sobre el prejudici en

diferents moments de la història. Interessats en l’holocaust (Adorno et al., 1950); Racisme
sud-nord EU caràcter contextual del prejudici “no hay racismo contra negros donde no hay
población negra” (Pettigrew, 1959); Lleis no racistes, prejudici subtil (Fazio y Olso, 2003);Llei de
dessegregació Sudàfrica (Dixon y Durrheim, 2005). No es pot explicar el prejudici de la mateixa
manera en els diferents contexts.

Història PSA ubicada en relació a esdeveniments sociopolítics i en relació en la relació a la pròpia

història de la PS

Periode històric Teoría psicosocial Fenòmen social rellevant

1940 Etnocentrisme, agressió, Holocaust i segona guerra

propaganda mundial

1950 Prejudici, Racisme,Identitat Lluita pels drets civils.

1960 Obediencia, Influència guerra de Vietnam i maig 68

minoritaria

1970 El jo generació “mí”

1980 Psicologia positiva crítiques a l’excés de l’atenció al

jo

1990 Psicologia cultural, despegue econòmic en els

col·lectivisme països del sudest asiàtic

LECTURA DOSSIER1* EXAMEN 4 períodes històrics

- Sensibilitat social de la PS (mitjans del s. XIX- inicis del s. XX) Traducció teòrica dels
esdeveniments socials
- Època àlgida de les aplicacions (1930-1950) fundació dècada 30, culminació als 40.
- Època fosca de les aplicacions (50-60) APA
- Renaixement i consolidació de la PSA (70- actualitat)
Sensibilitat social
- La realitat social entra en els laboratoris dels investigacions per entendre els problemes socials.
Preocupació per temes socials. Ex. Le Bon (psicologia de les masses) i Tarde (imitació, norma
emergent).
- Traducció teòrica de qüestions socials a llenguatge psicosocial.
- Avaluació d’aptituds mentals per detectar dèbils mentals. Ex. Cattell (prova mental) i Army Alfa i
Army Beta
- Desenvolupament psicologia indrustrial de la mà de l’evolució industrial. Ex. Taylor (productivitat
del treballador), La Pière (prejudici racista)

Època àlgida de les aplicacions

- Triple afiançament en PS:
- Teòrico-conceptual:
- Teoria sociomètrica (Moreno, 1934)
- Teoria de Camp (Lewin, 1935)
- Teoria de normalització (Sherif, 1936)
- Teoria self interaccionista (Mead, 1934)
- Metodològic i tècnic:
- Medició actituds (escales Likert)
- Primers manuals de metodologia en PS
- Aplicacions
- estudis atur massiu
- estudis propaganda política
- estudis opinió pública (Gallup)
- etc.
Exemple d’aplicació: Context de la Segona Guerra Mundial
problema - com convèncer les dones [sic] a les llars EUA per a que canvïin els
hàbits alimentaris introduïnt fetge, ronyons i altres vísceres, en època
d’escasedat?
- condició 1: comunicació unidireccional, recepció individual dones
assisteixen a conferència de nutricionistes experts informant sobre
aquests aliments, superant aspectes aversius (aspecte, olor, etc.)
- condició 2: comunicació en debat grupal dones discuteixen en grup
obstacles que trobaran en la família en introducir aquests aliments
implicació en una decisió conjunta consens; després se’ls dóna la
informació nutricional resultats: 3% dones intenten el canvi en condició 1,
en contrast amb un 32% per a la condició 2.
conclusió teòrica- les decisions grupals poden fer més probable el canvi
d’actitud (Lewin, 1943, 1947)

Època fosca de les aplicacions (1950-1969)

- Insatisfacció àmbit teòric: el focus de la realitat social no s’integra en la teoria la realitat social
obstaculitza la disciplina.
- Cerca de credibilitat i respectabilitat científiques:
 - Dissenys experimentals de laboratori
- Cerca de validesa interna (aïllament objecte/subjecte d’estudi)
- Búsqueda de models teòrics i contrastació d’hipòtesis al marge de les demandes i
rellevància socials.
- Punt d’inflexió: discurs presidencial a l’APA de Guthrie (1946).
- Sistema de promoció acadèmica meritocràtica
- “qui més publica, més èxit té…”
-
Renaixement i consolidació de la PSA (1970- actualitat)
- Crisi de la PS:
- discurs APA Miller (1969)
- aparició Journal of Applied Social Psychology
- No crisi “paradigmàtica”, en sentit Kuhnià (= no es qüestiona la ciència normal positivista) però
sí de la racionalitat científica hegemònica.
- Naturalesa de la crisi
- límits experimentació
- efecte Orne
- efecte Rosenthal
- artifialitat i simplificació situació laboratori
- insuficència models causals lineals
- il·lusió de neutralitat
- problemes ètics (engany, patiment, etc.)
- límits teòrics (teories no integradores, individualisme, desatenció del context i dels
afectes, etc.)
- límits epistemològics: les experiències psicològiques estan històricament produïdes, per
tant el coneixement psicològic no es pot acumular, és històricament situat! (Gergen,
1973)

LECTURA DOSSIER1* Rols del professional de la psicologia social aplicada

- Rol d’anàlisi de problemes socials i necessitats. Escaneig de principals factors que mantenen
els problemes i els obstacles que dificulten la solució. Ex: impacte social dels desallotjaments
- Dissenyar accions/intervencions socials per a assolir objectius prefixats; objectius, accions,
mitjans precisos, estratègia per a implicar afectats i comunitat.
- Consulta: formular recomanacions que realitza consultant des de relació voluntaria, horitzontal,
de col·laboració. Consultes de coneixements específics per trobar solucions. EX: impacte
ambiental de molins de vent al mar en el Delta de l’Ebre.
- Educació, aportar informació, ensinistrament i actituds per a augmentar capacitat d’afrontar
problemes i situacions. Ex: educació ambiental en plantes de reciclatge, en empreses per
responsabilitat social corporativa.
- Mediació: facilitar resolució conflictes com o mediador imparcial que facilita comunicació (poder
+ essencial). Facilitar la negociació entre dues parts en conflicte. Ex: una dona de religió
musulmana que no pot anar sola a la consulta perquè el seu marit està sempre i no li deixa
treure’s la roba per saber què li passa en la consulta del metge.
 - Relacions humanes amb grups socials, rol facilitador essencial en qualsevol acció o tècnica
social. Ex: sensibilitzar a un metge per a que pugui explicar un diagnòstic de càncer a un
pacient.
- Advocacia social: ajuda a defensar interessos de col·lectius que no poden defensar-se
eficaçment per si mateixos. Ex: gent sense sostre.
- Organitzar i dinamitzar col·lectius per a l’activació de grups a pàtics/desmotivats i adquisició de
poder (empoderamiento). Ex: que els avis puguin sortir de casa per anar al metge perquè els hi
fan mal els peus però que no ho fan perquè no tenen ascensor a casa.
- Desenvolupar recursos humans i socials: dotar d’habilitats, capacitació laboral, educar,
empoderar, formar xarxes socials, recolzar organització i associació...

Anàlisi de problemes socials:

Un exemple d’anàlisi de problemes socials és l’estudi a la Zona Franca sobre la por que tenia la gent
gran de sortir de casa. Sentien una percepció d’inseguretat quan realment no pasava res. Es va passar
una enquesta on es van trobar possibles motius: variables ambientals, variables socials, experiències
prèvies, etc.
Sembla ser que els factors de representació simbòlica de l’espai semblen ser els més rellevants en la
gènesi i sosteniment de la percepció d’inseguretat a la Zona Franca com a entorn amb baixa
victimització objectiva.
Per intervenir cal:
- Promoure actuacions institucionals orientades a crear imatges i discursos favorables a la
identitat positiva del barri, incloent dades paradoxals que generin dissonància cognitiva (ex.
“Som el tercer barri més segur de Barcelona”)
- Implicació de la ciutadania (inclosa població a qui s’atribueix la inseguretat) en la diagnosi de
problemes associats a l’espai públic vinculables a la seguretat (incidència sobre circuïts
quotidians de comunicació + apropiació dels mecanismes de control social informal)
- Valoració de transformacions ambientals en parcs i zones imaginades com a insegures, fent-les
“defensables” (molta gent i diversa, llocs per seure, inducció de dinàmiques intergeneracionals,
connectivitat amb la resta de la ciutat, etc.)
Finalment van descobrir que el problema de la inseguretat subjectiva és el racisme que es produeix en
aquest ambient.
Per tant:
1. Contextualització i delimitació del problema
2. Objectius general i específics (abans o després dels antecedents)
3. Antecedents de recerca i orientacions teòriques i conceptuals
4. Pla de treball (metodologia i tècniques, participants i altres fonts, recursos, cronograma
Pressupost
5. Resultats i conclusions
6. Orientacions per a la intervenció
7. Ètica i reflexivitat

Transformació de problemes socials:

Exemple de prevenció de violència masclista amb grups de joves.

- problema social: violència sexista masclista
- conceptualització psicosocial del problema social
Lògica violència patriarcal = autoritat/dominació de l’home sobre la dona. Això implica pràctiques
socials i discursos que sustenten i legitimen la ideologia de gènere, basada en la construcció cultural de
dues categories normatives oposades (home/dona) al servei de la dominació de la primera sobre la
segona = formes socialment compartides de definir què és allò masculí i què és allò femení que són
funcionals per exercir dominació = les assumpcions culturals normalitzades sobre el gènere binari,
doncs, són un fenomen psicosocial situat a la base de la violència sexista.

Objectiu dels tallers: Crear un espai de discussió per a qüestionar la forma culturalment dominant
d’entendre:
- què és una relació afectivo/sexual = cànon cultural de relació de parella
- què significa ser “dona” i ser “home” en el marc d’aquesta relació = estereotips de gènere
Aquest treball sobre la ideologia del gènere influeix sobre l’arrel de la violència sexista.
Es fan una serie de tallers per promoure la transformació dels problemes socials en petits grups mixtes,
de durada de dues hores, en instituts i es requereix una participació activa grupal.