INDOXINA

LES VEUS
DEL MEKONG
Ens endinsem per Laos,
Cambodja, Vietnam, Tailàndia
i Myanmar
Conxita Tarruell i Llonch

S’inclouen cinc contes

de Rosa Pi Masvidal
Les veus del Mekong
Ens endinsem per Laos, Cambodja, Vietnam,
Tailàndia i Myanmar.
Conxita Tarruell i Llonch

El riu Mekong passa per Laos, Tailàndia, Cambotja, Vietnam i Myanmar. És

el punt d’unió dels cinc països que hem viatjat.

Primera edició: març de 2022

© del text i les fotografies: Conxita Tarruell i Llonch (excepte allà on consten
altres autors)
https://conxitat.com/

© dels cinc contes: Rosa Pi Masvidal

© de les cinc il·lustracions dels contes: Annur
© del pròleg: Rosa Pi Masvidal
© de l’epíleg: Núria Crespo Sabadell
© dels mapes: Marc Ancochea

Correcció ortogràfica i gramatical: Marta Callavé

© 2022 Tushita edicions

www.tushitaedicions.com
info@tushitaedicions.com

Disseny de la col·lecció i tractament de les cobertes: Marc Ancochea

Maquetació: Sir Gawain & Co
Logotip de la col·lecció: Icon made by Freepik from www.flaticon.com

Imprès a: Romanyà Valls

ISBN-13: 978-84-123938-8-0
Dipòsit legal: B 3953-2022
Thema/Ibic: WTL, 1FMC, 2ADC, BGL, DNBL1, 1FMT, 1FMV, 1FML, 1FMB

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament informàtic, ni

la seva transmissió a través de qualsevol mitjà, bé sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per
enregistrament o d’altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Fotografia de la coberta: Pagodes d’Indein a Myanmar (© Patricia Yeoward)

Fotografia contracoberta: Llac Inle (© Conxita Tarruell).
Per a la meva neta Ona qui em fa sentir feliç i reviure
la infantesa dels meus fills.
 ÍNDEX

Pròleg, de Rosa Pi Masvidal | 11

VIETNAM | 15
Com va començar tot | 17
Apunt general sobre el Vietnam | 17
Breu història del Vietnam | 20
Hanoi, visitem el centre, pagodes, temples, llacs i mercats | 22
Badia de Halong, naveguem enmig de les illes i coves escarpades | 31
Lao Cai i les muntanyes de Sapa, coneixem ètnies minoritàries | 36
M’emporto la maleta plena de vivències | 42

Conte: El búfal de Sapa, de Rosa Pi Masvidal | 44

LAOS | 51
Com va començar tot | 53
Apunt general sobre Laos | 53
Breu història de Laos | 55
Luang Prabang, ens introduïm en el món budista | 56
Riu Mekong, naveguem fins a les grutes de Pak Ou | 63
Coneixem les ètnies i les cascades de Kouang Si | 65
M’emporto la maleta plena de vivències | 66

Conte: Pao, el petit monjo, de Rosa Pi Masvidal | 70

CAMBODJA | 77

Com va començar tot | 79

Apunt general sobre Cambodja | 80
Breu història de Cambodja | 81
Angkor Wat, el temple més gran del complex arqueològic | 85
Angkor Thom: Bayon, terrassa dels Elefants i del Rei Leprós | 88
Temple Ta Prohm, la capital del regne dels arbres | 91
Grup de temples Roluos: Preah Ko, Bakong, Lolei | 93
Siem Reap, porta d’accés als temples d’Angkor | 95
Llac Tonlé Sap, el llac d’aigua dolça més gran del sud-est asiàtic | 97
 Artisans Angkor, preservació de les tècniques artesanals khmers | 98
A reveure, Angkor | 100
M’emporto la maleta plena de vivències | 101

Conte: Angkor i la pluja, de Rosa Pi Masvidal | 103

TAILÀNDIA | 109
Com va començar tot | 111
Apunt general sobre Bangkok | 111
Breu història de Tailàndia | 113
Bangkok: Gran Palau, temples, mercats, parcs i espectacles | 116
Mercat del tren i mercat flotant | 123
Ayutthaya, segona capital del regne de Siam | 126
Creuer pel riu Chao Phraya | 129
M’emporto la maleta plena de vivències | 131

Conte: Bodes de plata, de Rosa Pi Masvidal | 133

MYANMAR | 139
Com va començar tot | 141
Apunt general sobre Myanmar | 141
Breu història de Myanmar | 143
Llac Inle, un exòtic oasi d’aigua habitat pels intha | 148
Mandalay i voltants, Amarapura i Ava | 160
Ruta de Mandalay a Monywa | 167
Monywa, coves, pagodes i pobles del voltant | 169
Bagan, el conjunt de temples i pagodes més rics de l’Àsia | 172
Yangon, capital de Myanmar | 177
Final de ruta amb molts entrebancs | 184
M’emporto la maleta plena de vivències | 186

Conte: L’elefant de jade, de Rosa Pi Masvidal | 190

Epíleg, de Núria Crespo | 195

Nota de l’autora i agraïments | 201
Bibliografia | 205
Recull fotogràfic | 215
 Indoxina

MYANMAR VIETNAM

LAOS

ME
K
ON
G

TAILÀNDIA

CAMBODJA
 PRÒLEG

Quan l’autora d’un llibre et demana que n’escriguis el pròleg,

t’arriba un pessigolleig d’alegria i d’espant al mateix temps que et
fa sentir de nou escriptora, et mou a fer brollar tot el que sabem
d’aquest llibre que naixerà ple de saviesa, descripcions de paisat-
ges, cultura, costums, religions, i molts més aspectes dels cinc
països dels quals tindreu coneixement a través de tot el que us
descriu la Conxita. Ella ens explica amb detall tots els racons que
descobreix, les sensacions que li provoquen les olors, els colors,
els paisatges, el menjar, la música i la manera de ser de les per-
sones dels llocs que visita en els seus viatges per aquestes terres
del sud-est asiàtic. Sempre l’acompanya la seva llibreta de viatge,
on apunta al moment les seves vivències i on registra tot el que
ens expliquen els guies locals. Informació que després contrastarà
amb llibres i documents publicats. Parla amb la gent dels llocs que
visitem i anota els contactes per seguir l’amistat. A Indoxina ha
estat més complicat per l’idioma, però quan hi ha hagut l’ocasió
de fer noves coneixences no l’ha deixada escapar.
Participo en els seus llibres creant contes dels llocs que més
m’impacten durant els viatges als països que anem coneixent, grà-
cies a l’assistència als cursos i tallers d’escriptura que imparteix la
Conxita amb el fil conductor d’escriure a través de les emocions.
Va ser així com em vaig adonar que escriure m’ajudava a desenvo-
lupar la meva creativitat i d’aquí en va sorgir la meva passió per
escriure i crear contes dels viatges.
Han passat deu anys des que vaig conèixer la Conxita a Chica-
go. Allà hi vam anar a cantar gòspel i la nostra autora es va engres-
car a escriure’n les experiències. Va publicar el llibre Chicago o una
immersió al bressol del gòspel. Vaig col·laborar-hi amb un escrit on
mostrava com em va impactar l’experiència de conviure cantant
amb autèntics espirituals del gòspel, a mans de Walt Whitman.
Vam anar fent amistat i veiérem la necessitat de millorar la llen-
gua anglesa per poder comunicar-nos bé amb la gent durant les
estades a països estrangers. Per aquest motiu ens vam animar a

11
volar cap a Sud-àfrica per practicar l’anglès a l’escola d’idiomes
de Ciutat del Cap, i de camí fer ruta pel país, en especial seguint
els llocs on va viure i on va estar empresonat Nelson Mandela.
D’allà, en va sortir el llibre Seguint el rastre de Nelson Mandela. Un
viatge per Sud-àfrica.
Més endavant vam continuar amb l’esperit aventurer i vam
fer dos viatges per l’Àfrica, en dues etapes diferents als països de
Gàmbia i Senegal amb el grup de turisme responsable Ethnic.
D’aquests viatges en van sorgir diversos escrits meus que la Con-
xita va publicar al llibre La força del ritme i la percussió. I va sortir
a la llum el meu primer conte: Aisha, la nena del país Bassari. Per
mi va ser com el primer raig de sol en començar el dia.
Des de llavors cada any hem fet com a mínim un viatge més
enllà d’ Europa, d’on han sorgit més llibres de viatges i més con-
tes, com el de Totopos Mole i Mezcal, dels viatges a Mèxic i Gua-
temala, d’on també va néixer el conte La Yamil i el quetzal viat-
ger. El novè llibre publicat per la Conxita també ens trasllada per
terres africanes i ens endinsa als països de Benín i Burkina Faso,
amb el títol La Kora i el Griot. D’aquests indrets vaig crear dos
contes: L’Amadou a l’aigua i El ressò del balàfon.
Aquest nou llibre que teniu a les mans és el desè. Conté els viat-
ges a la península d’ Indoxina. Cinc països!, que aviat és dit. I per
engrandir la imaginació hi podreu llegir cinc dels meus contes.
Per descobrir cada un d’aquests països cal llegir emmarant-
vos de tot el que us dona a conèixer la Conxita. Us faig una fina
pinzellada de cada país per anar fent boca, al temps que us intro-
dueixo als meus contes.
Al Vietnam us immergireu enmig del trànsit de la ciutat de Ha-
noi, passejareu pel Gran Llac, us quedareu meravellats en endinsar-
vos per les illes de la badia de Halong. Caminareu per les munta-
nyes de Sapa, lloc d’on ha sorgit el meu conte El búfal de Sapa,
i podreu conèixer les aventures del búfal i del Khon, el seu amic.
A Laos descobrireu la religió budista descrita amb l’experiència
i l’emoció viscuda per l’autora en conèixer com viuen els monjos
als preciosos wats o monestirs que vam visitar. Navegareu pel riu
Mekong i us refrescareu a les cascades de Kuang. Gaudireu de
la màgia del meu conte Pao, el petit monjo, que tracta d’un nen

12
que acaba d’entrar al monestir i desitja que hi vagi el seu amic de
l’ànima. Ho aconseguirà?
A Cambodja us quedareu bocabadats davant la grandiositat
de l’Angkor Wat, admirareu els relleus d’ apsares que decoren els
temples. No oblidareu mai la imatge del temple Ta Prohm, amb
les enormes arrels que abracen els antics temples de pedra grisa i
humida. En aquest lloc he ubicat el meu conte Angkor i la pluja,
que tracta d’una nena que ven impermeables als turistes quan es
posa a ploure i una apsara li parla. Com l’ajudarà?
A Tailàndia visitareu la ciutat de Bangkok, on gaudireu desco-
brint el Gran Palau, quedareu impactats al curiós indret del mer-
cat del tren. Navegareu amb vaixell pel riu Chao Praya tot prenent
una cerveseta i arribareu a l’antiga ciutat d’Ayutthaya, lloc on he
ambientat el conte Bodes de plata. Llegireu com el protagonista
li regala aquesta excursió a la seva estimada en el vint-i-cinquè
aniversari de boda. Però sabeu quina sorpresa li amaga ella?
I a Myanmar la Conxita us descriurà totes les meravelles
d’aquest país juntament amb la seva intensa història. Pujareu en
una petita barca pel llac Inle i us semblarà que navegueu per la im-
mensitat d’un mar obert en calma. Us faré un recorregut per l’illa
Ava quan llegiu el meu conte, de quan la protagonista era petita
i anava amb el seu pare dalt del carro acompanyant els turistes i
l’àvia era qui els cuidava. Ara, de gran, té un dilema. Aconseguirà
prendre la decisió adequada?

Tornem a agafar el fil dels cinc països i puc dir-vos, com a viat-
gera per aquestes meravelloses terres, que n’ he quedat enamo-
rada. En especial m’ ha captivat la bondat, l’ honestedat i l’actitud
de calma dels seus habitants, que m’ han transmès molta pau.

Ara us toca a vosaltres, estimats lectors, gaudir de tots aquests

viatges per la península d’ Indoxina.

Rosa Pi Masvidal
Terrassa, 4 d’octubre de 2021

13
 Vietnam
Sa Pa Lao Cai

Ha-Long

HANÓI BAHÍA DE HA - LONG

VIETNAM
 índex

Com va començar tot | 17

Apunt general sobre el Vietnam | 17
Breu història del Vietnam | 20
Hanoi, visitem el centre, pagodes, temples, llacs i mercats | 22
Badia de Halong, naveguem enmig de les illes i coves escarpades | 31
Lao Cai i les muntanyes de Sapa, coneixem ètnies minoritàries | 36
M’emporto la maleta plena de vivències | 42

Conte: El búfal de Sapa, de Rosa Pi Masvidal | 44

16
 Com va començar tot
El que em va motivar per anar a conèixer el Vietnam va ser com-
provar com havia tornat a renéixer després de la guerra cruenta
que va patir durant tants anys. Quan era jove, sentia a parlar de la
guerra del Vietnam, i ara admiro més els vietnamites perquè des-
prés de tantes dificultats han tornat a ressorgir. El meu amic Jordi
Llorens i Estapé, reporter de cultures del món, hi va viure un temps,
me’n va parlar bé i em va animar visitar-lo. També tenia interès a
conèixer la riquesa cultural d’un país on viuen cinquanta-quatre
ètnies.
Amb les meves amigues Rosa i Dolors, doncs, ens vàrem en-
grescar a fer la ruta i escollirem un viatge anomenat El millor d’ In-
doxina. Vam començar pel Vietnam, el segon país més poblat del
sud-est asiàtic. Vam continuar la ruta per Laos, Angkor i Bangkok.

Apunt general sobre el Vietnam

Està situat a la costa del sud-est asiàtic. Limita amb la Xina al
nord, amb Laos i Cambodja a l’oest i pel sud-est amb el mar de la
Xina meridional, que després s’obre a l’oceà Pacífic. El Vietnam
està format per l’antiga colònia de la Cotxinxina i els protecto-
rats d’Annam i Tonkin, que juntament amb Laos, Cambodja i la
regió de Guangzhouwan del sud de la Xina formaven part de la
Indoxina francesa.
El clima és subtropical al nord i tropical al centre i al sud. Està
influït pel règim dels monsons d’ hivern i d’estiu. El primer arriba
entre octubre i març, deixant hiverns freds al nord i temperatures
moderades al sud. La millor època per visitar el Vietnam és du-
rant el mesos d’abril, maig, octubre i novembre.
És un país amb gran diversitat d’ètnies. Té cinquanta-quatre
grups diferents. El grup més nombrós és el kinh (o viet), que
representa al voltant del 86% de la població. Les altres cinquanta-
tres ètnies són conegudes pels propis vietnamites com a minority
people i posseeixen unes característiques particulars que configu-

17
ren una gran riquesa cultural. Moltes minories conserven la seva
llengua, la seva música i les seves senyes d’identitat, que es ma-
nifesten en totes les activitats socials. Cada grup ètnic posseeix
la seva vestimenta tradicional elaborada amb lli, cotó o seda. Els
vestits destaquen per la combinació de colors vius.
Algunes de les tradicions que hem de conèixer són, per exem-
ple, el costum entre els vietnamites de saludar utilitzant l’ex-
pressió Sin Chao i ajuntant les mans sobre el pit, a la vegada que
s’inclinen lleugerament. Quan et saluden has de respondre amb el
mateix gest. També en el moment de seure, les cames mai han
d’assenyalar cap a ningú, ni hem de col·locar-les a sobre de cap
cadira o taula. Els vietnamites creuen que els peus són la part més
baixa del cos i la menys important. Per contra, el cap és la part
superior i representa la més sagrada, per això tocar el cap d’una
altra persona, sigui adult o nen, és una falta de respecte.
Per altra banda, col·locar els bastonets xinesos per menjar l’ar-
ròs en un bol en posició vertical és un signe de mal averany, per
la qual cosa han de quedar-se sempre en posició horitzontal a
la vora del plat. La pell blanca és símbol de bellesa, per això les
dones es resguarden a sota un para-sol i la gent que treballa al
camp es cobreix amb camises de màniga llarga, barrets, guants i
mascaretes o mocadors de roba.
La religió tradicional al Vietnam al llarg de la història s’ ha anat
estructurant des de les tres grans creences: confucianisme, taoisme
i budisme. A l’entrada dels temples és important tenir en compte
la manera com ens hem de vestir, ja que no està permès portar
pantalons curts ni peces de roba sense mànigues. Per entrar a un
lloc sagrat és necessari descalçar-se. Quan estiguis assegut, el més
adequat és doblegar les cames i posar els peus cap enrere. Per evi-
tar qualsevol problema o malentès és millor mostrar-se respectuós.
L’art vietnamita ha absorbit influències xineses que continua-
rien fins i tot després d’independitzar-se de la Xina. No obstant
això, el seu art sempre ha conservat moltes característiques dife-
rencials. La influència de l’art francès es va afermar al Vietnam en
el segle xix. A partir de llavors, ha tingut un gran pes en el naixe-
ment de l’art vietnamita modern. El confucianisme va aportar la
cal·ligrafia, una de les arts més antigues del país. Els erudits passa-

18
ven les seves vides practicant la cal·ligrafia, que de mica en mica
va anar també introduint-se en la pintura.
Al Vietnam hi ha una gran tradició en la música, la poesia,
la pintura i l’artesania, on la delicadesa i el bon gust inunden les
ciutats i els pobles. Una altra de les riqueses de les arts folklòri-
ques són els titelles artesanals esculpits i pintats que representen
figures humanes i animals. L’artesania és una tradició que es re-
munta als inicis de la civilització vietnamita. En aquest país, el tre-
ball del bronze, la fusta, la ceràmica, els teixits de bambú, el jonc
o, fins i tot, el paper, tenen milers d’anys d’ història. La música
tradicional vietnamita és molt diversa, combina les influències
de grups ètnics minoritaris del Vietnam i la tradició musical xi-
nesa i de l’ Índia. Destaca amb una gran varietat d’instruments
que van des de la flauta Sao, el k’long put, un xilòfon de bambú, el
violí de dues cordes anomenat dàn gáo, i el dan baucítara, d’una
corda d’origen vietnamita. Aquestes peces s’ han conservat fins avui
i són part d’un ric tresor d’aquesta cultura.
La literatura vietnamita té una història mil·lenària i una rica tra-
dició popular, basada en la típica forma poètica de sis a vuit versos
anomenada ca dao, que se centra en històries sobre éssers sobre-
naturals, herois, déus creadors i llegendes sobre els seus orígens.
El teatre vietnamita combina dansa, mímica, música, cançons
i declamació en un sol espectacle. Està molt influït per l’òpera xi-
nesa i acostumen a ser muntatges molt vistosos i originals, des
dels més tradicionals fins als moderns. Una de les mostres cultu-
rals més genuïnes i atractives del Vietnam són els titelles d’aigua,
un espectacle on es narren històries senzilles de la vida quotidiana
al camp amb titelles sobre l’aigua. A causa de les estrictes normes
per a l’aprenentatge de l’art del teatre d’aquest tipus de titelles,
van arribar a desaparèixer, però la intervenció de la Maison des
Cultures du Monde l’any 1984 va contribuir a revitalitzar-ne el
gènere. Actualment és l’espectacle més freqüentat pels turistes.
La gastronomia tradicional vietnamita és coneguda pels seus
ingredients frescos, les verdures i herbes i el consum de poc oli. La
característica que la distingeix d’altres països és la seva qualitat i
senzillesa, a més de ser considerada una de les cuines més saluda-
bles del món. Per tant, hi ha pocs plats sofisticats com a la cuina

19
xinesa i no té l’estètica de la cuina japonesa. Els plats més cone-
guts són la sopa de fideus d’arròs o pho i els panets de primavera.
Les salses més utilitzades són la salsa de peix, de cranc i de soja.
Són molt apreciats els seus sabors i les seves acurades presenta-
cions.

Breu història del Vietnam

El Vietnam va estar dominat per la Xina durant més d’un mil·lenni.
La dominació xinesa comença l’any 111 aC, quan aquests con-
quereixen Nam Viet, que correspon a l’actual nord del Vietnam.
Els xinesos van introduir el budisme, el taoisme i els principis del
confucianisme, així com l’estat burocràtic. El poble vietnamita mai
va voler integrar-se en la cultura dels conqueridors i es va resistir
a l’assimilació. Després de segles de resistència, el segle x l’ heroi
nacional, Ngo Quyen, derrota l’exèrcit xinès i el Vietnam aconse-
gueix la independència de la Xina.
Durant la dinastia Ly Tay Tho, que correspon a un període d’es-
plendor i progrés per a la seva història, començaren els primers
passos cap a la creació de l’esperit nacional. Totes les grans con-
nexions de l’art, l’arquitectura i la cultura vietnamita amb la cul-
tura xinesa són mostra de l’empremta perdurable que va deixar
l’ocupació de la Xina al país.
En el regne del nord començà la marxa cap al sud. El procés
d’expansió al sud es produeix entre els segles xi i xviii conque-
rint el regne de Txampa i una part de l’ Imperi khemer. És a partir
de 1802 quan la dinastia Nguyen governarà ja sobre un Vietnam
unificat, establint la capital a la ciutat imperial de Hué. El mandat
Nguyen va ser un temps de reunificació i prosperitat per a la his-
tòria del Vietnam. Es portaren a terme grans obres i va tenir una
intensa activitat cultural.
Els francesos buscaven el control comercial d’ Indoxina i el Viet-
nam perquè eren la peça clau en la seva estratègia colonial. L’acti-
vitat militar de França comença amb la presa de Saigon l’any 1859 i
aconsegueix establir el seu protectorat sobre el Vietnam l’any 1883,
amb l’ocupació de la ciutat imperial de Hué. Des d’aquell moment,

20
l’emperador va passar a tenir un paper simbòlic per a la història
del Vietnam.
França va portar l’arquitectura, la gastronomia i la refinada
cultura francesa. Va obrir el país cap a l’exterior, però el poble
vietnamita, fidel al seu caràcter independent, es va resistir al do-
mini francès. Les veus dissidents van ser silenciades brutalment
pel govern de la colònia. L’any 1954, una França afeblida per la
invasió alemanya i la postguerra es va veure forçada a abandonar
el Vietnam.
Amb la independència, el país va quedar dividit en dues parts. El
nord comunista, sota el comandament del general Ho Chi Minh,
i el sud capitalista, on regnava l’emperador Bao Dai. Aquest últim
va transformar el seu mandat en una dictadura i va rebre el su-
port dels governs occidentals, preocupats per l’adveniment dels
comunistes a la zona. Els enfrontaments entre el nord i el sud van
acabar per desembocar en la guerra del Vietnam.
El país va ser el teló de fons d’una guerra oberta entre les grans
superpotències de l’ URSS i els EUA. Des de l’any 1959 fins al 1975,
el Vietnam va patir una de les guerres més cruentes que es recor-
den. Va ser especialment a la zona centre i sud, on l’aviació nord-
americana va assolar literalment el territori amb bombardejos
massius, napalm i agent taronja per tal d’erradicar els rebels comu-
nistes del Vietcong. Això va causar la destrucció del patrimoni
històric del Vietnam, la desforestació dels seus boscos i jungles i
va delmar a la població.
La guerra es va tornar molt complicada per als Estats Units,
sobretot per les tàctiques de guerrilla emprades pels vietnamites.
El president Nixon va signar la pau en el tractat de París de 1975.
La guerra del Vietnam està considerada com la primera derrota
militar patida per l’exèrcit nord-americà.
La reunificació és una part de la història del Vietnam plena
de dificultats. L’estratègia de la ràpida transició cap al socialisme
al sud va resultar desastrosa per a l’economia i va estar acompa-
nyada d’una gran repressió política. Centenars de milers de per-
sones vinculades a l’antic règim van veure confiscades les seves
propietats i van ser perseguides i tancades sense judici en camps
de treballs forçats.

21