Amèrica prehispànica 31/10/23

Tema 6 – Intermedi Antic i Horitzó Mig a l’Àrea

Andina
Mesoamèrica Els Andes

----------------------Paleolític (?-8000/7000 aC.)------------------

Preceràmic/Arcaic 7.000/2.500 aC

Preclàssic <-Formatiu-> Horitzó Antic

Cultura Olmeca 2.500 aC- 150/200 dC Cultura de Chavin de Huantar

Clàssic 150/200 – 100 dC Intermedi Antic 200 aC – 600/700 dC

- Teotihuacan - Moche
- Monte Albàn - Nazca
- Maies
- El Tajin Horitzó Mig 600/700 dC – 1.000/1.200 dC

- Huari
- Tiwanaku?

- Intermedi = no homogeneïtzació cultural- major diversitat cultural

Intermedi antic

Cultura Moche

- Moches del nord i moches del sud- No ocupaven un territori continu

- No hi ha un poder a nivell regional total – petites ciutats estat
- 2 subregions molt difs
 Al Nord - Les valls dels rius són molt grans
 A la zona Sud - Valls molt estretes/petites – necessites més
terres – s’acaba l’aigua – necessiten més terres per conrear
- Guerres rituals + per expansió
- Guerres per eixamplar les terres i els individus – necessiten individus tributaris
– no els volen matar
- Assentaments situats a les valls grans dels rius al nord – no necessiten
emparellar-se ¿interradi?
- A la zona nord el precedent és la cultura virú- convivència entre les 2 cultures
- A la part sud
o Es caracteritza per valls petites
o El centre inicial de la cultura monche està al sud – desprès es veu una
expansió – circumscripció ¿climàtica /natural??????? – necessiten més
terres per viure
- Guerres pactades
- Els moches del sud absorbeixen els Salinars? – no hi ha continuïtat com al nord
- El gran centre rector de caràcter més o menys regional al sud seria Moche
- Centres subsidiaris al sud - El brujo + Mocollope
- Imperi moche – no – no hi ha un gran centre rector – organitzacions indepes
interactives entre elles + tenen rel amb la serra- interacció cap a l’orient no
- A la costa no hi ha pedra – només utilitzaran la pedra per lo important – com
fer els canals
- Edificis de tova sense coure
- Edificis de tova sense coure molt ven impermeabilitzats amb una capa d’estuc –
un cop es perd la capa d’estuc es perd l’edifici
- Tomba de Sipan
o Nom pq es va trobar a prop de Sipan
o De les poques tombes que s’han trobat per poc abans que es saqueges
o Rel entre poder i ideologia
- Tomba de la dama de Cao
o Rel entre el poder i la ideologia
o Sacerdotessa?
o A la piràmide de Cao viejo
- Que mostra l’existència de personatges tant importants?
o Societat absolutament estratificada - característica d’estat
- No construeixen ciutats on es pot conrear
- La elit controla els aspectes ideològics desenvolupant la forta carrega bèl·lica
d’expansió i annexió de comunitats
- Tenien esclaus
o Si la societat moche té esclaus és una societat esclavista?
 Els esclaus no són la base de la forma de treball pel que no
- Si la economia funciona a través dels esclaus si que és una societat esclavista
- Estreta rel entre ideologia guerra i poder
- Ceràmica amb iconografia molt literal
- Fan la guerra al desert – no trepitgen els camps
- Vestimenta guerra
o Escut
o Massa
o Casc amb un símbol a la part superior
o Es lligaven les orelleres cap enrere- orelleres a les orelles – molt grans
o Coxalera
o Escallerins – cascavells – soroll per impressionar
- Guerres pactades - 2 a 2 ( 2 batalles de 1 contra 1 ) – no de a mogollon
o En el moment que li treuen el casc han perdut
o Al perdre li treuen tota la roba – deixa de ser home al quedar nu
o El guanyador lliga tots els bens del perdedor a la seva massa
o Un cop tenen el boti de guerra porten els individus nus lligats – ja no
són homes són recipients de sang
 o Al arribar a la ciutat s’enduen en processó els presoners
o Al tallar la caròtida a un hi posaven a la ferida unes plantes pq la sang
no coagulés – necessitaven sang – posen la sang en un vas
o El sacerdot porta la sang a .....
- Costa de Perú
- Fenomen del Niño – per aplacar els deus que creien que ho provocaven feien
sacrificis humans
- Es necessiten grans quantitats de recursos per als rituals i la guerra
- Dirigent – exponent màx d’aquest sist ideològic
- Cultura material
o Arquitectura
 A la costa sempre s’utilitzen maons de tova (sense coure)
 Problemes de conservació
 Disposició curiosa dels maons – tenen mobilitat - Resistents als
movs sísmics
 Maons amb marques de canteria
o Orfebreria
 Van utilitzar la major part de tècniques conegudes
 Collar de la tomba de Sipan
 Forma de cacahuets
 Mitat de plata i mitat or- dualitat
 Or associat al dia + a la part masculina
 Plata associada a la dona + a la nit
 Mascares funeràries de bronze o coure no de
plata o or

 Guerrers
 Orelleres – s’havien de portar lligades al darrere del cap
per tal que no et trenques l’orella – molt grans i pesaven
molt
 Portaven narigueres al nas que ocupaven tota la cara
 Utilitzaven aleacions
 Tumbaga- or + plata- l’or és massa mal·leable per fer
servir un 100%
o Ceràmica
 Representacions molt naturalistes d’individus pertanyents a la
elit – retrats- huaco retrato

 Representacions eròtiques
- Cultura molt literal – a partir de la pintura mural + la iconografia de la ceràmica
+ la orfebreria es mostra molta info de la cultura (elits, com vivien, que
collien....)
- Huacas (piràmides)
o Recintes tancats – 1 entrada única
o Aparell iconogràfic a la part de baix de la plaça
o S’accedeix per rampes – no hi ha escales a dif de mesomèrica
o Huaca del Sol
 edifici més alt d’Amèrica del Sud
 28 m altures
 5 ha de base
 Està al desert – terres conreables fora d’on es construeixen els
monuments
o Huaca de la lluna
 = estructura que la del sol
o = patró
o Edifici piramidal + plaça + annexes +Zona més sagrada a dalt de tot (la
més restringida)

6/11/23
 - Pintura mural
o Culte a la fertilitat
o Element que sanciona el seu poder – legitima i renova el seu poder
o Imatges de captius
- Ai Apaec
o Deu dual
o Deu de les muntanyes
 Zona on no plou – l’aigua ve del desgel de les muntanyes
o Deu castigador
o Sacrifici sempre associat a la fertilitat i a la renovació
o Deu decapitador
o Deu d’h20 + guerra tmb
- Raó del col·lapse – fenomen molt complex – no una única raó – suma de varius
elements
o Noves potencies
 Wari + Tiwanaku
 Incidència de Wari sobre aquestes cultures a la costa
o Inestabilitat interna

Cultura Nazca

- Sud dels andes centrals

- Va del riu ica al riu Acari
- Continuació de la cultura paracas o trencament?
- Crono inicide la nostra era fins al 500 dC
- 1res ocupacions al riu Ica – es van expandint fina arribar al riu Acari
- Capital – Cahuachi
o Novetat – columnes
o Es duia a terme dets ritus en aquests temples
o Cada zona tenia el seu propi monticle + temple – on es diuen a terme
dets ritus + tmb hi ha ritus comuns
 Restes pròpies + elements comuns
o Els temples estan en constant reconstrucció
 Quan un deu deixa de respondre es derrumba tot, es sella en un
dipòsit sellat i es construeix al damunt fent el temple més alt
- Iconografia de tipus reli
- Recurrent- individu ¿? – individu amb mascara enorme + cua enorme- deu
antropomitzat
- Línies o dibuixos de la cultura nazca
o A les pampes de l’ingenio?
o No són les úniques – són les més espectaculars

o Maria Reike
  Que són les línies?
 Desert de cascajo – on es troben les línies - Sup negra
amb pedretes
 Agafar terra (el cascajo) i es posa al costat – excavar 10
cm
 La línia pot tenir únicament 10 cm de profunditat
 Dissenys sobre el cascajo – surcos
 Com es van fer?
 Pura matemàtica – a escala
o Tipus de línies (de – nombroses a +)
 Zoomorfes
 Formes geomètriques – espirals
 Formes trapezoidals o camins més amplis
 90% - línies molt fines
o Que representen?
 Teories
 Von Daniken
 Llibre - Carros de los dioses (més o menys )
 Tª de que eren pistes d’aterratges
 Les línies només es poden veure des del
cel pel que són per as deus
 Maria Reike
 En un principi va dir que es tractava d’un
calendari solar i d’un zodíac
 Zodíac vàlid per a les representacions
zoomorfes
 El calendari solar no dona explicació a
totes les línies
 algunes si que marquen calendari
solar però no totes
 Una part marca el calendari solar
 Hi ha algunes que marquen punts d’h2o
 Els antropòlegs van dir que formen part d’un complex
ritual propiciatori – caminen per les línies
 Arqueològicament s’han trobat petits altars a les
línies
 Camins marcats per fer rituals
o Com es conserven?
 Mov de vents – els vents carregats de sorra no dipositen aquí
sinó a uns centenars de km més lluny
 El cascajo absorbeix molta escalfor (es desert)- entre la sup i mig
metre per damunt de la sup es forma un coixí d’aire calent
(gracies a l’absorció d’escalfor) que el deixa totalment immòbil
 El terreny conté grans quantitats de guix (yeso) – es queda quiet
 Actuals problemes de conservació
  Turistes – avionetes + helicòpters
 Construcció de carreteres
 El tràfic canvia els vents
 Segle XX -XXI
 Major dipòsit de sorra a les línies pels canvis
- Nazques hereus dels paracas – els dels caps

Horitzó mig

Cultura Huari (Wari)

- Crono – 500 dC (comencen a perdre poder moche i nazca) fins al 1000 dC

- Se la considera el 1r gran imperi
o Considerat així pq s’observa una expansió brutal
o Estat molt expansiu - utilitzant 2 models
 El comerç
 la guerra
o Pq necessitat d’eixamplar-se?
 Vall de llacutxo – on es troba la ciutat de Wari – complicada
 circumscripció geogràfica que porta a l’expansió
 zona molt seca
 Caracteritzada per tenir un sol molt pobre
 Necessitat de grans recuros alimentari
 Necessitat d’elements de prestigi per la elit
 Necessiten per tant expandir-se
- Se’n derivarà gran part de la cultura inca
- Huari + Twanaku - Ocuparan 2 espais – tant la costa com la serra – cultures
serranes que s’expandeixen cap a la costa – no s’expandeixen cap a l’orient
- Wari = capital
- Huari - cultura

Twanaku es troba entre Bolívia + Perú + Xile i arriba a l’Argentina

- Inicialment es considerava que eren un sol imperi - Imperi de Wari-Twanaku-

amb 2 capitals
o Capital de caràcter administratiu – wari
o Capital de caràcter reli – twanaku
o 2 cultures de serra que ocupen tmb la costa
- Actualment sabem que es mentida – ninguna deriva de l’altra + no formen 1 sol
imperi amb 2 capitals – són 2 cultures totalment difs
- Cadascú s’expandeix cap una banda dif – difs formes d’expansió
- Es van rel – rels culturals comercials?

- Wari
 o gran capital
o centre econòmic cultural polític administratiu...
o Està situat en alçada
o 500 ha
o 70.000 individus
o Recinte emmurallat - + dins hi ha altres recintes emmurallats
o Té difs sectors
o No hi ha una coherència en tot l’assentament – no està planificat – cada
sector si que esta planificat i té coherència
o No hi ha portes – entren per sota – túnels subterranis- + rampes
o Els canvis de la ciutat mostren el procés de secularització de la ciutat
 Inicialment edificis relis grans
 Posteriorment edificis de caràcter civil + militar els més grans i
importants
o Centre acaba sent tant aglutinat que acaben construint en alçada –
edificis de 2 i 3 plantes – 1a vegada que es veu- 1a vegada que es
construeix en alçada
o Pedres unides amb argamassa (el fang fa d’argamassa)- magatzems
o Àrees residencials – de planta quadrangular o triangular i a 2 aigües
o Xarxa de sortida d’aigües de pluja i de fecals – Clavegueres
o Es va anar fent per sectors – per sectors té la seva lògica
 A gran nivell no té sentit- ciutat no planificada
- Cultura que més influencia els inques

7/11/23

- Cultura expansiva – tant en guerra com comercial

- Ciutats Pikillacta + ¿cochapampa?
o Per expandir-se funden colònies ? – ciutats fetes exnovo
o no s’assemblen a wari
o ciutats creades per l’expansió
o es troben cituades en llocs molt estratègics – a zones conquerides o a
zones on es vol comerciar – no fundads a l’atzar
o urbanisme planificat + planta regular
o Ciutats emmurallades
o Quadrats per allotjar a l’exercit- element defensiu
 - Característiques huari que agafen els inques
o El huari van construir una xarxa de camins que desprès els inques
recuperen
o Organització totalment centralitzada
o Us de formes agressives – a la ceràmica per exemple
o Sist d’emmagatzematge + tributari
o Planificació urbanística- pensar la ciutat abans de fer-la – no ve de wari
sinó de Pikallacta i conchapampa?

A l’àrea andina no hi ha moneda- mesuren la riquesa emmagatzemant prods

- Decadència wari
o Entre el 800 i el 900 la ciutat és abandonada – quda un 10 % de la
població
o Col·lapsa com a gran centre rector – la gent marxa
o Molt sobtada
o Teories
 Problemes de prod d’aliment + de grans quantitats
 Tenim un sector de la població no prod amb problemes
pq ja no arriben els excedents
 Si venen una sèrie de temporades del niño seguides
poden quedra destrossades les collites
 Factors interns
 Enfrontament amb tewanaku
 A la zona sud de huari esta Moquegua – lloc
complicat
 Dins de territori tewanaku
 Situat en un lloc altíssim + fortificat
 Lloc huari en territori tewanaku
 Queda destrossada completament –
mostra que tewanaku i huari entren en
guerra
- Decadència de huari molt clara a Viracochapampa – a la vall de kuzko

Quan col·lapsa una cultura és que col·lapsa el centre rector – la gent marxa – movs de
població – reformulen la cultura que ve desprès
Cultura Tiwanaku

- Andes centre-sud o circumtitikaka– el llac titikaka és el que articula (lloc

central)
o El lloc central del poder està al voltant del titikaka
- Tiwanaku al costat del llac titikaka (al costat de Bolivia)
- Precedents cap als inicis de la nostra era
- A partir del 500 dC màx apogeu – fins al 1000 dC
- A partir del 1000 dC comença a davallar el poder de tiwanaku
- A partir del 1000 part del llac titikaka es retrau
- A 4.000 metres
- Lloc inhòspit
- Ocupació pq hi ha una font d’aigua permanent(el llac titikaka) + pq és pla – no
es necessiten grans construccions
- Van utilitzar els camellones – camps elevats – canals + treure terra de fons del
lllac en zones d’aiguamolls i anar fent muntanyes- irrigació permanent- + l’aigua
servia de regulació tèrmica (no es congelava)
- Sist de camellones que alimenten a la gent
- Problema – al 1000 dC s’observa un retraïment del llac – poc a poc comença a
fer-se més petit – els camellones poc a poc van perdent la seva utilitat
- Com s’explica la caiguda tant lenta entre 1.000 i 1.400? - per la pèrdua
successiva d’aigua del llac – per deixar improductives certes zones
- Ocupació de varius pisos ecològics
o Feien colònies cap a altres pisos ecològics
- Una bona part de l’expansió cultural de tiwanaku vindrà a partir de l’ocupació
de diversos pisos ecològics
- Forta carrega simbòlica de tiwanaku
o Molt important per als inques
o Molt important tmb actualment
o Lloc màgic – lloc de creació
o Els mites diuen que viracocha? Va crear
o Lloc de partida civilatòria
- Van crear el temple sagrat de waka de copacabana?
o Era tant important que part dels que guardaven la waka eren els
copacavana? que controlaven l’espondilus
- Finestres trapezoidals = inques
- Tiwanaku
o Principal centre rector de la zona
o Lloc de control econòmic polític ideològic...
o Tiwanaku com a capital important
o 100.000 habitants com a molt – agafant tota l’àrea metropolitana
o Certa ordenació
- Hi ha capitals subsidiàries
- Un cop tiwanaku perd el poder les capitals subsidiàries agafen el poder – poder
efímer i regional
- Portes megalítiques sempre a les portes dels edificis
- Patis enfonsats?
- Escultura
o Els caps clava
o Monòlits
o Es recupera la estatuària
- Cultura tremendament influent
o Mentre huari s’expandeix tiwanaku s’expandeix cap al sud
 o Arriba fina a la part nord d’Argentina i Xile – arriba als andes
meridionals
o Molt important als andes meridionals + als andes circumtitikaka
o expansió de caràcter cultural
 culte al deu dels bastons
 verticalitat – utilització de diversos pisos ecològics
 entren en contacte amb altres cultures i les dispersen – al
canviar de pisos ecològics
 element d’ideologia a través del culte al deu dels bastons +
expansió de la utilització de diversos pisos ecològics
- llengua que es parla al llac titikaka- Aymara
- va caient poc a poc fins que els inques els conquereixen – no entra en col·lapse
sinó que va perdent importància

Els textos entren al examen!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!