2 >> El préstec bancari

5·· L’empresa BIOSA va sol·licitar un préstec de 300 000 €, al 9,75 % d’interès anual, a
retornar en cinc anys. Elabora el quadre d’amortització segons el sistema americà, l’italià i el
francès. Comprova els resultats amb un full de càlcul.
Al llibre Excel corresponent a les solucions d’aquesta unitat es poden veure els càlculs. Per accedir
a la solució d’aquesta activitat, cal fer clic al full Activitat 5.
- Per confeccionar el quadre d’amortització pel sistema americà, amb les dades de l’enunciat, partim
del fet que el terme amortitzatiu és el següent:

fins al 4t any

fins al 5è any
Amb aquesta informació s’elabora el quadre d’amortització que es pot veure al llibre d’Excel.
- Per confeccionar el quadre d’amortització pel sistema de quotes amortizatives constants (italià),
procedim a calcular la quota amortizativa de tots i cada un dels cinc anys de vida del préstec de la
forma següent:

en cada un dels 5 anys

Partint d’aquesta dada, es confecciona el quadre d’amortització al qual s’accedeix a la solució
d’aquesta activitat.
- Per confeccionar el quadre pel sistema francès, procedim a calcular el terme amortitzatiu de tots i
cada un dels cinc anys de la forma següent:

Partint d’aquesta dada, es confecciona el quadre d’amortització al qual s’accedeix a la solució

d’aquesta activitat.
En aquesta opció, per elaborar el quadre d’amortització en un full de càlcul, es pot recórrer a les
funcions de PAGO, PAGOINT i PAGOPRIN.
6·· ANALISA ha sol·licitat un préstec de 120 000 € al tipus d’interès nominal del 9,60 %, a
retornar en dos anys mitjançant pagaments trimestrals. Elabora el quadre d’amortització
segons el sistema d’amortització americà, l’italià i el francès. Comprova els resultats amb un
full de càlcul.
En el llibre Excel corresponent a les solucions d’aquesta unitat es poden veure els càlculs. Per
accedir a la solució d’aquesta activitat, cal fer clic al full Activitat 6.
- Per determinar la quota amortizativa en el sistema italià, tenim en compte que es pagarà en vuit
pagaments trimestrals (4 · 2 = 8 pagaments):

en cada un dels 8 pagaments trimestrals

Per determinar el quadre d’amortització, hem d’obtenir el tipus d’interès efectiu trimestral, tenint en
compte que partim del nominal (TIN):

Amb aquesta informació s’elabora el quadre d’amortització que es pot veure al llibre d’Excel.
- Per confeccionar el quadre pel sistema americà, partim del fet que el terme amortitzatiu es calcula
de la manera següent:

fins al 7è pagament trimestral

el 8è trimestre
Amb aquesta informació s’elabora el quadre d’amortització que es pot veure al llibre d’Excel.
- Amb aquest nombre de pagaments i tipus d’interès efectiu, en el sistema francès, el terme
amortitzatiu serà igual a:

Amb aquesta informació s’elabora el quadre d’amortització que es pot veure al llibre d’Excel.

8·· L’empresa KOKOLISA desitja finançar-se amb un préstec i rep les dues ofertes següents:
– SILBANK ofereix un interès efectiu anual del 9,25 % a retornar en pagaments mensuals.
– QUEILESBANK ofereix un interès nominal del 9,15 % capitalitzable per mesos.
a) Compara les dues ofertes, sense calcular el terme amortitzatiu, i indica en quin pagarà més
interessos.
b) Si el nominal del préstec és de 600 000 €, a retornar en cinc anys pel sistema francès,
calcula els termes amortitzatius de les dues ofertes i comprova que el terme amortitzatiu és
menor en l’opció anteriormente indicada..
a) Les dues ofertes no són comparables perquè una està expressada en tipus d’interès efectiu anual
(la de SILBANK) i l’altra en TIN (la de QUEILESBANK). Per poder-les comparar, expressem aquesta
última en interès efectiu anual:

A aquest resultat es pot arribar en un full de càlcul amb la funció INT.EFECTIVO ().
La millor oferta per a l’empresa KOKOLISA és la de SILBANK (tipus d’interès efectiu del 9,15%)
enfront de QUEILESBANK (9,54%) perquè pagarà menys interessos i, per tant, serà més econòmica
en cas que no existeixin comissions ni despeses o que siguin iguals en les dues ofertes.

Suggeriments didàctics
En el següent apartat, es recomana que el docent recordi a l’alumnat que, quan es tracta de calcular el
terme d’una renda constant on la freqüència de venciment dels termes difereix del període al qual està
referit el tipus d’interès, no hi ha alternativa: sempre s’ha de convertir el tipus d’interès efectiu al període
de temps en què vencen els termes de la renda.
D’altra banda, quan convertim un tipus d’interès efectiu en un altre equivalent al període que vencen tots
els termes de la renda, hem de treballar amb el nombre màxim de decimals. En definitiva, per tractar-se
d’un resultat intermedi, no hem d’arrodonir. S’ha de treballar amb el major nombre de decimals possible,
amb la finalitat d’oferir un resultat més exacte.
b) Per determinar el terme amortitzatiu de l’oferta de QUEILESBANK, hem d’obtenir el tipus d’interès
efectiu mensual, per la qual cosa partim del nominal:

Per calcular el terme amortitzatiu que es pagarà en 12 · 5 = 60 pagaments mensuals, procedim de la

manera següent:

En l’oferta de SILBANK, per obtenir el tipus d’interès efectiu mensual, hem de saber que partim de
l’efectiu anual, per la qual cosa s’obté de la manera següent:

Per calcular el terme amortitzatiu d’aquesta oferta, operarem així:

Es pot veure que el terme amortitzatiu de l’oferta de SILBANK és menor que el de l’oferta de
QUEILESBANK, perquè es paguen menys interessos.

12·· L’empresa KUSA necessita finançar l’adquisició d’una màquina mitjançant un préstec.
Per a això, acut a diferents entitats bancàries i rep les següents ofertes, totes sense despeses
ni comissions:
– L’entitat bancària LOIRABANK li ofereix un tipus d’interès nominal de l’11 % capitalitzable
mensualment.
– L’entitat bancària SEGREBANK li ofereix un tipus d’interès efectiu anual de l’11,10 %.
a) Amb quina oferta pagarà menys interessos?
b) Comprova que paga un terme amortitzatiu inferior en l’operació de préstec a la qual abona
menys interessos, suposant un principal de 900 000 € i que es retorna en 12 anys mitjançant
mensualitats pel sistema francès. Determina l’import dels interessos totals de cada oferta i
l’estalvi per aquest concepte.
a) Les dues ofertes no són comparables, perquè una està expressada en tipus d’interès efectiu (la
de CARRIONBANK) i l’altra en TIN (la de LOIRABANK). Per poder-les comparar, expressem
aquesta última en interès efectiu anual de la manera següent:

La millor oferta per a l’empresa KUSA és la de CARRIONBANK (tipus d’interès efectiu de l’11,10%)
enfront de LOIRABANK (11,57% i), perquè pagarà menys interessos i, per tant, serà més econòmica
en cas que no hi hagi comissions ni despeses o aquests siguin iguals en les dues ofertes.
b) Per determinar el terme amortitzatiu de l’oferta de LOIRABANK, hem d’obtenir el tipus d’interès
efectiu mensual, per la qual cosa partim del nominal:

Per calcular el terme amortitzatiu que es pagarà a 12 · 12 = 144 pagaments mensuals, procedim de
la manera següent:

En l’oferta de CARRIONBANK, per obtenir el tipus d’interès efectiu mensual, hem de saber que
partim de l’efectiu anual, per la qual cosa és igual a:

Per calcular el terme amortitzatiu d’aquesta oferta, procedim com s’indica:

Es pot veure que el terme amortitzatiu de l’oferta de CARRIONBANK és menor que el de

LOIRABANK, perquè es paguen menys interessos

3·· L’empresa FURISA va sol·licitar un préstec per import de 60 000 € a retornar al cap de 4,25
anys, juntament amb els seus interessos. Per això, va acudir a l’entitat bancària ARGABANK i
van acordar un tipus d’interès del 8,50 % compost anual (sense comissions i altres despeses
a càrrec del prestatari). Quina és la quantitat que ha retornat l’empresa? Quin és l’import que
ha pagat en concepte d’interessos?
Es tracta d’un préstec que s’amortitza amb un sistema simple, en el qual el pagament d’interessos i
la devolució del capital es realitza al final de l’operació. Per tant, la quantitat pagada per l’empresa,
en aquell moment, s’obté de:

L’import dels interessos es pot calcular per vies diferents, una de les quals és restar el capital inicial
al final, i resulta vàlida per a qualsevol operació financera: