GENERALITATS DELS

LLANÇAMENTS
 OBJECTIU: Llançar
Ll un objecte
bj t ell més
é lluny
ll possible
ibl

• Modalitats:
d li
– Llançament de pes
– Llançament de martell
– Llançament
ç de jjavelina
– Llançament de disc

Anomenem llançaments pesats als dos primers i

lleugers als dos últims,
últims classificació determinada pel
pes en kg. que tenen els artefactes a llançar.
Pes en Kg.
Kg dels diferents artefactes
ipper categories
g
SENIORS CADETS INFANTILS
PROVA
Homes Dones Homes Dones Homes Dones

PES 7,275 4 5 3 4 3

MARTELL 7,275 4 5 3 4 3

JAVELINA 0,800 0,600 0,600 0,500 0,500 0,400

DISC 2 1 15
1,5 1 1 0 800
0,800
 LLEIS FÍSIQUES
que condicionen els llançaments
• La distància a la que podrem llançar dependrà
bà i
bàsicament d dues
de d variables:
i bl

– La velocitat o ACCELERACIÓ que es pot transmetre

a ll’artefacte
artefacte

– L’ANGLE DE SORTIDA de
d l’artefacte
l’ t f t
• LLa velocitat
l i de d llançament
ll en ell moment en quèè
l’artefacte deixa d’estar acompanyat estarà en funció
d la
de l intensitat
i i ded la
l força
f que li h
hem transmès
è id de lla
durada de l’aplicació d’aquesta força.

• L’angle
g de projecció
p j serà el resultat de la forma en
que hem aplicat la tècnica de llançament. I cada
llançament
ç té una tècnica ideal o òptima
p q
que ve
determinada per la forma de l’artefacte, les lleis
biomecàniques
q i les condicions qque ens marca el
reglament.
• Consideracions: una de les més importants que hem de
ttenir
i presentt a l’hora
l’h d treballar
de t b ll elsl llançaments
ll t és
é la
l de
d
que no es llença tant sols amb la força dels braços sinó que
s’empeny els artefactes amb tot el cos, de manera que els
músculs de les cames, del tronc i dels braços formen una
cadena de força que coordinadament imprimeixen
acceleració als artefactes. Aquesta
q cadena comença ç a les
cames continua pel tronc i acaba al braç i la mà.

• D
De vegades,
d els
l factors
f t aerodinàmics
di à i podend influir
i fl i en els
l
llançaments (fonamentalment en el de javelina i en el de
disc). En aquest sentit, el vent en contra ajuda al
llançament, doncs col∙locant‐se per sota el artefacte, crea
una diferència de pressió (efecte venturi) que el fa ser
xuclat,, “flotar” i anar més lluny. y En qqualsevol cas,, la
influència és molt petita, per iniciació es poden
menysprear,... tot i que a l’alta competició són condicions
molt i molt valorades!!
 FASES DELS LLANÇAMENTS
• POSICIÓ INICIAL: Determinada pel reglament i els
moviments que s’hagin de fer a posteriori.

• FASE D’ACCELERACIÓ: intenta donar velocitat al conjunt

cos‐artefacte mitjançant una sèrie de moviments:
– En els llançaments de disc, martell i a una de les
variants del de pes es realitza amb un moviment de
rotació.
rotació
– En els llançaments de javelina i el més habitual de
pes,, es realitza mitjançant
p j ç una translació.
– En el moment final cal aconseguir que la línia de
malucs es situï per davant de les espatlles i que
l’
l’artefacte
f es col∙loqui
ll ell més
é enrera possible.
bl
• FASE FINAL: LL’objectiu
objectiu és aconseguir una bona
direcció de l’artefacte i una velocitat alta de
sortida.
sortida
– L’aplicació del impuls comença per les accions de
les cames que empenyen amb força a la resta del
cos.
– El peus no deixen de tenir contacte amb el terra
fins el moment en que l’artefacte abandona la
nostra mà.
 COM SÓN ELS LLANÇADORS?
• Els llançadors
ç de p
pes,, martell i disc tenen característiques
q
similars. Acostumen a ser alts (més de 1’90 els homes i
1’75 les dones) i amb una gran massa muscular que els fa
tenir
i un gran pes corporall ((els
l hhomes poden
d superar
àmpliament els 110 kg i les dones els 85kg., però els de
disc solen ser un xic menys pesats)
pesats). Capaços de córrer
distàncies molt curtes a gran velocitat, també són molt
explosius,
p , coordinats i amb un ggran sentit de l’equilibri.
q

• Els llançadors de javelina són els més lleugers i la seva

alçada no els determina tant. Han de ser molt explosius
(especialment a la fase d’alliberament) i tenir molta
flexibilitat a les articulacions de les espatlles, columna i
malucs.
ON ES REALITZEN ELS LLANÇAMENTS?
• LLa javelina
j li és é l’únic
l’ú i llançament
ll t que no es realitza
lit
a una zona delimitada per un cercle. La zona
d’impuls
d impuls és una passadís de 36,50
36 50 metres de
llargada màxima amb amplada de 4 metres, que
té com a límit una línia lleugerament
g corbada.

• Els altres llançaments es realitzen des d’un

d un cercle
(de 2,14 de diàmetre pel pes i el martell i de 2,50
pel disc). El cercle de disc i martell està protegit
per una mena de d gàbia
àb per evitar que els l
artefactes puguin fer mal en cas de que surtin
descontrolats.
descontrolats
Les millors marques dels llançadors
p
s’assoleixen després de molts anys y
d’entrenament, sent fàcil trobar homes i
dones de més de 30 anys a les finals dels
grans campionats.
 REGLAMENT
• Els
l llançaments
ll s’han
’h d’iniciar
d’i i i des
d de d parats.
• En els llançaments des d’un cercle, cap part del
cos pot tocar la part superior d’aquest o l’exterior
del mateix. A la javelina no es pot sobrepassar el
límit del passadís
• Al finalitzar el llançament cal sortir per darrera de
la zona totalment equilibrat.
• Els artefactes han de caure a un sector de 40º
delimitat per dues línies que tenen la seva
ç
intersecció al centre de la zona de llançament.
• Els llançadors tenen tres intents i els vuit millors
tenen tres oportunitats més de millora.
• És disposa de 1,301 30 minuts per cada intent a partir
de la indicació del jutge.
• En el llançament del pes, pes aquest ha de estar situat
de manera que toqui la barbeta o molt a prop
d’ella
d ella, agafat amb una sola mà. mà El pes no pot
abandonar aquesta posició fins al moment final.
• En la javelina el cap de metall ha de ser la primera
part que toqui el terra, sense que sigui necessari
que es clavi,
clavi i ll’atleta
atleta no pot donar mai ll’esquena
esquena a
la direcció del llançament
CONSIDERACIONS METODOLÒGIQUES
• Marcar una zona de llançament i una zona (sempre per darrera de la
direcció
d ecc ó de llançament
a ça e t i a uunaa d
distància
stà c a su
suficient)
c e t) de segu
seguretat.
etat
• Treballar normalment per onades. Distribuir la classe en grups de 2
ó de 3. Quan els uns llancen, els altres estan tots a la zona de
seguretat. Només quan el professor/a ho digui, podran anar a
buscar l’artefacte qui vagi a llançar.
• Prendre tot tipus de precaucions:
– Revisar el material.
material
– Escalfar bé.
– Seguretat d’espectadors, companys,...
– ...
• No cal utilitzar només artefactes convencionals. Es poden fer servir:
– Pilotes de tennis.
– Pilotes de tennis emplenades de terra o de sorra i tornades a tancar.
– Pilotes medicinals.
– Pilotes medicinals p
posades en bosses de p
plàstic amb nanses (p(per fer un
succedani del martell...)
– Qualsevol cosa
En iniciació s’ha de llançar sense especialització.
De totes les maneres possibles,
possibles possibilitats
diverses…
Es pot seguir aquest esquema: