DRET EUROPEU

TEMA 7. CREACIÓ I EVOLUCIÓ DE LA INTEGRACIÓ EUROPEA

Introducció: cooperación/integració

¿Que es la UE? Es un conjunt d’estats, una organització internacional formada pels 28 estats membres, es un
subjecte autònom dels estats. Un cop creada aquesta unió te les seves propies regles per decidir, el seus propis
tipus de normes que pot adoptar, les seves competencies al marge del que poden fer o no els estats. Les normes
adoptades per aquestes son obligatòries pels estats.
- Hi ha organitzacions universals (ONU) que son de cooperació: tenen l’objectiu d’assolir interessos
comuns en l'àmbit social, laboral, de salut... els estats tenen una serie de interessos.
O regionals (UE) que son d’integració, un dels objectius es l’integracio entre els estats. Per exemple l’euro es la
moneda de la unió, el banc central d’espanya no pot devaluar l’euro aixo ho ha decidir el banc central europeu.

Los tratados
Es un acuerdo escrito entre ciertos sujetos de Derecho internacional (Estados igualmente soberanos) y que se
encuentra regido por éste, que puede constar de uno o varios instrumentos jurídicos conexos, y siendo
indiferente su denominación. El acuerdo implica siempre que sean, como mínimo, dos personas jurídicas
internacionales quienes concluyan un tratado internacional.
—--Dependiendo del contenido del tratado una firma puede significar el consentimiento y es suficiente, pero
dependiendo de la naturaleza del tratado a veces no, y por lo tanto debe de ser ratificado, lo cual es un control
que establecen las constituciones para evitar que el ejecutivo ponga en peligro los intereses del Estado. Si no se
ratifican nunca llegan a ser obligatorios.
¿Quiénes son los sujetos internacionales?
Los estados y las organizaciones internacionales.
Una organització internacional és un subjecte de dret internacional creat pels estats, a través d’un tractat
internacional, per tal d’assolir objectius comuns. Un cop creada una organització internacional coopera al marge
dels estats i per tant hi conviu. La unióeuropea es una organització l’objectiu últim de la qual és la unió política
entre els estats per tant és una organització internacional.
- La majoria de les organitzacions s’anomenen de cooperació de les quals l’objectiu es aconseguir
interessos comuns mitjançant l’aportació de recursos i la cooperació entre ells. En aquestes es prenen
les decisions mitjançant consens i unanimitat, i per tantl’adopció dedecisions es molt complicada.
Aquestes s’organitzen per un òrgan on son representats tots els membres.
ORIGEN DE LA UE
La idea de la UE va sorgir al segle XVI, on ja hi han autors que parlen de la fusió d’estats. Els elements de
confluència històrica que contribueixen a la conformació d’un ideal d’UE: cultura, pensament polit́ic homogeni,
arrels jurid́ iques comunes…
Europa ha compartit sempre moviments culturals, conflictes armat… però a idea d’assolir una integració entre
els estats que la conformen no té el seu origen fins després de la 1GM.

Entre l’any 1939 i el 1945 es produeix la 2GM, durant aquesta apareix el projecte del BENELUX (1943) del
qual en formen part Bèlgica, Holanda i Luxemburg. Finalitzada la guerra a Europa també queda molt devastada
i durant la postguerra sorgeix des de diversos moviments populars la voluntat de crear una unió entre els països
europeus per tal d’evitar un nou conflicte. El detonant d’aquest acord es gràcies al Pla Marshall dels Estats Units
queposa com a condició de les ajudes econòmiques al previ acord entre el continent per tal de identificar les
necessitats i gestionar els fonts rebuts, per a fer això es crea l’Organització Europea de Cooperació Europea
rebatejada al 1960 com a OCDE.
A la mateix època té lloc el Congrés d’Europa (maig de 1948) on hi participen representats de tots els estats
europeus on s’hi poden distingir dos corrents, els que proposen la creació d’una organització de cooperació i els
altres que apunten a una d’unificació per tal d’establir relacions entre tots els països. Les dues propostes es
materialitzaran en part, de la primera proposta sorgeix el Consell d’Europa i el tribunal d’Estrasburg dels quals
depèn el control que tots els estats compleixin amb la carta de dretseuropea, de la segona deriva la creació de la
primera organització europea, la CECA (organització europea del carbó i l’acer) que serà la llavor de la Unió
Europea actual.

Aquesta unificació entre França i Alemanya està estes a altres països, per això al crear-se l’Organització, amb el
tractat de París s’hi afegeixen Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg.

En el moment de creació de la CECA s’inicia un nou conflicte, la guerra freda, i per tant naixen projectes
d’unificació política. L’any 1957 es signa el tractat de Roma en base al qual es crea la Comunitat Econòmica
Europea, amb l’objectiu d’establir un mercat comú i eliminar les traves a la lliure circulació de vens, i la
Comunitat Europea de l’Energia Atòmica, que promou la cooperació en l’àmbit de l’energia atòmica, entre els
mateixos participants. Per tant en aquest moment ja estan instaurades les tres institucions base de l’actual UE.
A la dècada dels 90 es produeixen dues reformes, la Reforma de Maastricht, anomenada la gran reforma perquè
es amb la que es crea la Unió Europea al 1992 que coexisteix amb les tres comissions ja existents, es crea la
ciutadania de la unió, es fan noves cessions de competències, etc., i la Reforma d’Amsterdam al 1997 on es
cedeixen noves competències, i altres reformes. I una Ampliació al 1995 on entren a la Unió Suècia, Finlàndia i
Àustria.

A la dècada dels 2000 es fa una reforma més al 2003, la de Niça amb la carta de drets fonamentals de la UE i
altres canvis, i dues ampliacions més de deu estats al 2004, i una segona al 2007.

COMUNIDAD EUROPEA DEL CARBÓN Y DEL ACERO (CECA)

Fue promovida y alentada desde 1950 por los franceses Schuman y Monet, pero sobretodo fue inspirada en la
Declaración de Schuman. Fue la semilla de la actual Unión Europea.
La precursora de la Comisión Europea fue la Alta Autoridad, que fue el primer organismo supranacional
compuesta por nueve miembros.
Los propósitos de la CECA eran:
​ - Vinculación económica de Francia y Alemania para evitar conflictos
​ - Mercado común
​ - Sentar las bases institucionales para la integración europea
La comunidad fue el antecedente directo de la Europa de los 6: Francia, Alemania, Italia, Bélgica, Luxemburgo
y Países Bajos, cuya unión se pactó en 1957 con el Tratado de Roma.
La CEE y la EURATOM
La Comunidad Económica Europea (CEE) fue una organización internacional creada por los Tratados de Roma,
para crear un mercado común europeo.
La comunidad Europea de Energía Atómica (EURATOM) pretendía favorecer las condiciones necesarias para la
creación de una industria nuclear en el territorio de sus Estados miembros, y establecer un mercado común una
materia nuclear. En Italia en 1955, se propone una reunión y crea un Comité de Expertos para elaborar un
proyecto para relanzar la integración basado en:
​ - Desarrollo de instituciones
​ - Fusión progresiva de las economías
​ - Creación de un mercado común
​ - Armonización de políticas sociales

En 1960 nace la Asociación Europea de Libre Comercio con 7 Estados miembros: Reino Unido, Austria,
Noruega, Suecia, Dinamarca, Portugal y Suiza. Y en 1965 se hace el Tratado de Fusión: Consejo y Comisión
común CECA, CEE Y EURATOM.
¿Cuáles han sido los momentos claves en el procedimiento de integración europea?

EL PLA SCHUMAN I LA CECA

A Franca̧ Robert Schuman té una idea i la comparteix amb Jean Monnet i la va estructurar i verbalitzar. “Hay
que crear una Europa dinámica e indispensable. Hay que abandonar las formas pasadas y abrir un camino de
transformación. Europa no existe, no se crea una entidad por la adición de soberaniá s. Hay que crear Europa”
Al 1950 Schuman va fer una reunió on es van tractar diferents conceptes:
- Europa no es farà de cop ni en una construcció de conjunt.
- S’ha de fer pas a pas.
- S’ha de crear primer una solidaritat de fe.
- S’ha de solucionar els conflictes entre Franca̧ i Alemanya.
- Col·locar el conjunt de la producció franco-alemanya de carbó i acer
sota una alta autoritat comuna en una organització oberta a la participació.
El pla Schuman suposa: l’abandonament del projecte d’integracio política inicial; la unificacio d’europa partint
d’un punt de vista economic; la primera etapa del proces de creacio d’una Unio que cada vegada s’anira fent
mes estreta i la creacio de la CECA.

TRATADO DE PARÍS 1951

Tratado constitutivo de la Comunidad Europea del Carbón y del Acero (CECA).

Firmado por Bélgica, Francia, Italia, Alemania, Luxemburgo y los Países Bajos en París. Reino Unido rechazó
la invitación. Con este se creó supervisar el mercado, vigilar el respeto de las normas de competencia, y velar
por la transparencia de los precios.

TRATADO DE ROMA 1957 | ELS TRACTATS DE ROMA: LA CEEA I LA CEE

El Tratado de Roma es un acuerdo firmado en 1957 con el que se estableció la Comunidad Económica Europea
(CEE) con el objetivo de fomentar el comercio a fin de alcanzar un mayor crecimiento económico. Se estableció
la creación de una unión aduanera y de un mercado común.
Adhesiones:
1973: REINO UNIDO, IRLANDA Y DINAMARCA.
1981 GRECIA
La CECA es la primera organització internacional on els pais̈os es posen d’acord per moderar la producció de
materials. Estava creada només per 50 anys, va deixar d’existir. Poder de gestionar i comercialitzar la producció
del carbó i l’acer.
Alguns estats van proposar fer una comunitat europea de defensa, però va fracassar. També va passar amb la
comunitat polit́ ica europea. Però si es van poder activar dues iniciatives de basant econòmica que s’uneixen a la
CECA i que estan integrades pels 6 pais̈os:
• La Comunitat Econòmica Europea (1957): per ampliar tots els factors de producció.
• Comunitat Europea d’Energia Atòmica (1957): es va considerar crear una comunitat apart.
EURATOM: els estats decideixen posar en comu el sector d’energia atómica i crear un mercat comú de
l’energia atómica. Es una comunitat sectorial amb un objectiu molt concret i encara está vigente avui día.
CEE: marca la diferencia. Es una comunitat que pren com a exemple la posada en comú del carbó i l’acer i ho
amplia.
Totes tres comunitats (CECA, CEE i CEEA) responen a una idea que es anomenada Comunitats Europees
(dintre de les Organitzacions Internacionals), que es afavorir el procés de profundització de la Unió Europea.

La part inferior son les diferents reformes que s’han anat fent d’aquests comunitats inicials. Els nous tractats
reformen els anteriors. L’any 86 s’adapta la AUE, l’any 92 el tractat de Matrich... A la part superior es veuen
com s’han ampliat els membres de la Unió. Es sumen nous estats d’Europa fins arribar als 28
Per tant, en el any 1957 es constitueixen les 3 comunitats explicades:
- La CECA (1951-2000)
- El EURATOM o CEEA (1957) encara segueix
- La CEE (1957-2009)

Las siguientes adhesiones fueron la de España y Portugal en 1986. El proceso de ampliación con estos países,
aumentó los desequilibrios del grupo, que suponía la disolución progresiva de las fronteras internas con el fin de
alcanzar la libre circulación de personas y mercancías. Durante los años siguientes la CEE sigue avanzando en
el proceso de integración a la vez que se intentan corregir los desequilibrios internos, firmando así el siguiente
tratado.
Adhesiones: ESPAÑA Y PORTUGAL 1986

Supone la transformación de la CEE en la Unión Europea. Este tratado implica la creación de euro como
moneda única, la creación de una política exterior y de seguridad común y la cooperación policial y judicial. Se
inicia un periodo de grandes transformaciones y ampliaciones para la Unión.
Adhesiones: Finlandia, Suecia y Austria 1995
EL PROYECTO DE CONSTITUCIÓN EUROPEA DEL PARLAMENTO EUROPEO
El proyecto se inicia en 1989 y se detiene en 1994. Los cambios que proponía era otorgar al PE poder
colegislativo en igualdad con el Consejo, y Derecho de amparo ante el T.J. por violaciones a los DD.HH.
Debido a su calificativo de Constitución, el proyecto fracaso.

El tratado de Amsterdam fue un acuerdo firmado el 2 de octubre de 1997 pero no entró en vigor hasta el 1 de
mayo de 1999. Este tratado crea una área de seguridad, libertad y justicia común para toda la ciudadanía
(creación de un sistema de sanciones ante violación de Derechos Humanos y Democracia) e introduce la figura
del alto representante para asuntos exteriores y política de seguridad.
- El Tratado de Ámsterdam entró en vigor en 1999. Con ello, el Parlamento Europeo se extendió y se
simplificó la codecisión y se crearon sanciones para las violaciones de los DDHH (competencia del TJ)
y más competencias para crear política comunitaria de empleo. También pretendía simplificar y
reenumerar los artículos de los tratados.

El tratado de Niza fue firmado en 2001 pero entró en vigor en 2003 y su propósito era reformar la estructura
institucional para preparar a la UE ante su expansión. Este dota de más poderes legislativos y de control al
Parlamento y amplia a un mayor número de ámbitos la votación por mayoría cualificada en el consejo.
El 1 de enero de 2002 entró en vigor el euro
El Tratado de Niza entró en vigor en 2003 y pretendía resolver temas pendientes del Tratado de Ámsterdam
sobre la ampliación: modifica el peso de los Estados en las votaciones por mayoría cualificada y (-) necesidad
de unanimidad (+) mayoría cualificada.
- En Niza el PE, el Consejo Europeo y la Comisión adoptaron La Carta de Derechos Fundamentales
(Acuerdo político). Se abre un debate sobre el futuro de la UE

El Tratado de Lisboa fue acordado en 2007 pero no entró en vigor hasta el 1 de diciembre de 2009. Este tratado
confirió nuevas competencias legislativas al Parlamento Europeo e introdujo la Carta de Derechos
Fundamentales a la UE. También cambió la forma en que el Parlamento trabajaba con otras instituciones
Adhesiones Bulgaria y Rumanía
Tractat de Lisboa de 2007: tot això es transforma en la Unió Europea.
Tractat Constitutiu: Text que crea les organitzacions internacionals. Diuen el nom de la organització, quin seran
els seus objectius, li atorguen òrgans i competències, parlen de si podran crear normes jurid́ iques o no...
FRACASO DEL TRATADO CONSTITUCIONAL Y TRATADO DE LISBOA
En octubre de 2004 se firmó el Tratado por el que se establece una Constitución europea, pero se abandonó por
la denominación de Constitución y por el voto negativo en el referéndum de Francia y Holanda.
El Tratado de Lisboa dota a la UE de instituciones modernas y perfecciona sus métodos de trabajo para poder
afrontar con eficacia los desafíos del mundo de hoy.
Modifica al TUE (T. Maastricht) y al de la CE, pero no los sustituye:
​ - El TCE pasa a llamarse: “Tratado de funcionamiento de la UE”
​ - UE adquiere personalidad jurídica
​ - Crea la figura del Presidente del Consejo Europeo
​ - Hace vinculante a la Carta de Derechos Fundamentales Europea

LES REVISIONS DELS TRACTATS CONSTITUTIUS: LES DINÀMIQUES D’APROFUNDIMENT DE LA

INTEGRACIÓ I D’AMPLIACIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA.
Eixos bàsics de perfeccionament per arribar a la UE:
- Fenomen de la ampliació: de 6 estats fundadors hem passat a 26 pais̈os.
- Fenomen de les revisions: s’han produiẗ diverses revisions dels tractats que han incorporat més matèries i
competències. Es reuneixen els estats membres i decideixen per unanimitat la modificació dels tractats.

TEMA 8. LA UNIÓ EUROPEA

NATURALEZA JURÍDICA: un complex model de la UE integra als estats membres i a les comunitats
europees. Per tant, es podría dir que la UE pot ser entesa com un paraigues sota vagi cobertura es va
desenvolupar tot el proces de construccio europea, unificant sota una mateixa estructura les diferents accions
empreses pels Estats en connexió amb el proces d’integracio, que fins llavors, estaven disperses.
VALORS DE LA UE
Artículo.2 Constitución europea: “La unión se fundamenta en los valores de respeto a la dignidad human,
libertad, democracia, igualdad, estado de derecho y respeto de los derechos humanos, incluidos los derechos de
las personas pertenecientes a minorías. Estos valores son comunes en los estados miembros en una sociedad
caracterizada por el pluralismo, la no discriminación, la tolerancia, la justicia, la solidaridad y la igualdad entre
los hombres y mujeres.” Ideales de paz, para evitar nuevos conflictos. Inicialmente era una unión económica que
ha ido evolucionando.
OBJECTIUS DE LA UE
El conjunt d'objectius justifica la pròpia existència de la Unió, així com les accions que duu a terme, la
consecució dels objectius Atribució de poders concrets i limitats en favor de la UE (competències). Els objectius
s’han d’aconseguir d’acord amb les competències atribuïdes i pels mitjans apropiats. Art 3.6 TUE: “La Unió
perseguirà els seus objectius pels mitjans apropiats, d'acord amb les competències que se li atribueixen en els
Tractats”, qualsevol norma o acte amb un impacte negatiu sobre els objectius pot ser impugnada.
Per aconseguir-los necessitem unes competències que li dona el estat per poder exercir-los.
​ - ECONOMICS: mercat interior; unió económica i monetaria (Euro); creixement economic i
estabilitat de preus; economía de mercat competitiva; cohesio económica.
​ - POLITICS: pau, espai de llibertat seguretat i justicia; cohesio territorial.
​ - SOCIALS: desenvolupament sostenible, plena ocupacio; combatre exclusio social i discriminacio;
igualtat de sexes; proteccio drets del nen, de la diversitat cultural i lingüística.
​ - TRANSVERSALS: progrés científic i tècnic, solidaritat entre els membres
​ - EN POLÍTICA EXTERIOR: promoure valors UE; contribuir a la protecció
dels seus ciutadans, de la pau, del medi ambient, drets humans; erradicar la pobreza, comerç lliure i
just, respecte DIP (carta ONU).
​ La UE té uns principis (democràcia, respecte als DDHH...):
- La democràcia per la UE: democràcia representativa (els ciutadans són representats a la UE: Parlament
Europeu (democràcia directe directe) i el cap de govern forma part del Consell Europeu (democràcia
indirecte). També està la democràcia participativa, participar directament a la vida de la UE (propostes
dels ciutadans cap a la UE)
 - El respecte cap als DDHH: La UE ha de respectar els drets fonamentals garantits al convent europeu.
Les tres manifestacions del principi (un principi que es manifesta de diferents maneres) son:
- Hi ha igualtat en el poder de les competències es igual per tots els estats.
- No es poden al·legar normes de justificació interna per incomplir el dret de la UE
- Tots els estats membres han d’estar representats en les mateixes condicions.

Principi de cooperació lleial: té dos pilars: cooperació per assolir uns objectius i per tant, no es pot assolir unes
iniciatives que dificultin el assolir els objectius.
Igualtat entre estats (gaudeixen dels mateixos drets i obligacions)
Respecte de la identitat nacional dels Estats (la UE no pot entrar a qüestionar ni valorar la manera amb la que
cada estat s’estructura)
Solidaritat (obligació per part de la UE de defendre i accionar en pro de
l’interès comú, no pot prendre decisions per afavorir a un paiś en concret), hi
ha 4 tipus de solidaritat.
Principi de transparència: Les decisions s’han de prendre de forma oberta i
pròxima als ciutadans, el consell decideix per codecisió en el parlament europeu, son publiques, i els ciutadans
tenim dret a tenir accés a qualsevol document de qualsevol institució i òrgans de la UE.

LES COMPETÈNCIES DE LA UE
Les competències estan basades en el principi d’atribució: significa la transmissió que els estats membres li han
fet de competències sobiranes cap aquesta estructura (UE). En paral·lel el que estan fent es renunciar a unes
competències (principi de renuncia). Hi han certes conseqüències:
- La UE no neix amb poders sinó que són derivats
- La UE no pot exercir competència que no li hagi estat atribuid̈ a pels estats
membres mitjanca̧nt el TUE i TFUE.
COMPETENCIES COMPARTIDES (2.2 TFUE) tant la unio com els estats membres poden exercir aquella
competencia, pero en el momento que la UE comença a exercir com a organ legislatiu els estat no ho podrán. Els
estats podrán començar a actuar quan la UE ho deixi de fer.
principios que rigen su ejercicio:
- Principi d’equilibri institucional
- Principi de cooperació lleial Subsidiariedad.
Las decisiones que se tienen deben ser cercanas a los ciudadanos, por ejemplo si una actuación se puede hacer
mediante la actuación del estado miembro mejor, si no se puede ya actuará la UE.
- Proporcionalidad.
Si un objetivo se puede regular por una directiva mejor que con un reglamento.
- Suficiencia de los medios.
Recursos económicos, teniendo la posibilidad de tener reglamentos y directivas.

1. MERCAT INTERIOR I LLIBERTATS COMUNITÀRIES

Es una polit́ ica i un objectiu. L’objectiu es crear un espai a imatge i semblanca̧ a un
mercatnacionalsensebarreresniliḿitsalalliurecirculaciódelsfactorsdeproducció. La polit́ ica del mercat interior o
les accions que ho fan possible son les llibertats de la UE, on es reconeix la lliure circulació de mercaderies,
persones, de serveis i de capitals
Lliure circulació de mercaderies: prohibició de establir qualsevol dret d’aduanes a la entrada o sortida de
productes del seu territori a qualsevol altre estat de la UE. També imposa l’establiment d’un aranzel exterior
comú pels estats membres.
Lliure circulació de persones: eliminar tots els obstacles per a la lliure circulació de treballadors, per a les
activitats per compte pròpia (persona de nacionalitat x que vol obrir un establiment a Franca̧ ), i per a la
eliminació d’obstacles al dret de la prestació de serveis (activitats de caràcter professional, mercantil...)
Lliure circulació de capital: els estats tenen prohibit demanar requisits a les persones per tal de dur un compte
en una ltre paiś.
4. CIUTADANIA DE LA UE
El concepte de ciutadà (ciutadà de la UE) va ser introduid̈ a amb el tractat de Maastricht (1992) . Ciutadania de
la UE: Es el vincle jurid́ ic comú que lliga a tota persona nacional d’un estat membre, aquest vincle vol
aconseguir un gran aprimament entre les sobiranies, fent desaparèixer sobirania i integrar a tots els ciutadans,
reconeixent alguns drets que suposen atribuir a la UE a cada ciutadà, es a dir un estatut jurid́ ic de la UE que
ofereixi titularitat de certs drets al ciutadà per ser ciutadà europeu.
DRETS
Lliure circulació i de residencia; Dret a una feina assalariada en un altre paiś ; Dret a feina per compte pròpia;
Dret a prestar un servei puntual; Dret a exercir en qualsevol estat membre de la UE; Dret a no ser objecte de
discriminació (Exercicis de drets públics)
Dreta participació polit́ica
Dret a participar a les eleccions municipals; Dret al accés del parlament; Poder activar un procés de iniciativa
legislativa
Quan el ciutadà esta fora de la UE
- Dret reconegut al ciutadà a rebre protecció diplomàtica ( estàs de viatja i perd el passaport i encara que no hi
hagi ambaixada del teu paiś , pots anar a una altre i et faran un duplicat del passaport). Tot ciutadà te dret a
dirigir-se a les institucions europees

1.Espai de seguretat, llibertat i justićia

Es una nova modalitat apareix amb la reforma del tractat d’Amsterdam 1997. Objectiu: aconseguir un mateix
espai judicial i policial europeu.
Objectius concrets:
​ Garantir la absència de controls de persones a les fronteres interiors de la unió europea
​ Garantir un nivell de seguretat elevat dins el territori de la UE
​ Imposar mesures de prevenció de la delinqüència
​ Mesures de repressió d’avant la constatació de la delinqüència
REQUISITS D’ADHESIÓ:
Criterio geográfico histórico y cultural: Siendo de un estado europeo. Porque es una
Organización de ámbito regional (Continente europeo, en su límite turquía).
Criterio político: Estados que se comprometan a respetar los principios de libertad, democracia, respecto a los
derechos humanos y las LLFF... valores de la UE .
Criterio económico: Tener una economía de mercado capaz de afrontar competencias y mercado de interior de
la UE. Un mercado planificado (Socialista) no podría entrar.
Criterio jurídico: Asumir acervo13 (Obligaciones de todos los acuerdos y tratados, adoptados hasta el
momento de la adhesión) comunitario.
FINANÇAMENT DE LA UE:
Fins al 70 nomes es finançava mitjançant contribucions internaciones despres pasa a fer-ho amb fonts propies.
Es autònom respecte dels membres, es la pròpia que la que
fafuncionarelseusistemadefinanca̧ment.Espossiblegraciesaquelaqueteelseu propi pressupost.
El pressupost es un sistema que es fonamenta en diversos principis:
- Principi d’unitat pressupostària: quan s’aproven les comptes es fa amb un sol acte normatiu.

TEMA 9: L’ESTRUCTURA DE LA UNIÓ EUROPEA

La unión dispone de un marco institucional que tiene como finalidad promover sus valores, perseguir sus
objetivos, defender sus intereses, los de sus ciudadanos y los de los estados miembros, así como garantizar la
coherencia, eficacia y continuidad de sus políticas y acciones.
Las 7 instituciones de la unión son:
a) El parlamento europeo e) El tribunal de justicia de la UE
b) El consejo europeo (jefes de estado y particulares) f) El banco central europeo
c) El consejo (ministros de temas en particular) g) El tribunal de cuentas
d) Comisión europea
CONSELL D’EUROPA
El Consell d’Europa té dos òrgans reglamentaris: l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa (APCE) i el
Comitè de Ministres. El Consell d'Europa no té res a veure amb la Unió Europea. Són dues organitzacions
internacionals diferents encara que molts membres siguin comuns i que tinguin acords entre elles.
Les seves funcions són:
-Legislatives (negocia y adopta actes legislatius de la UE).
-Representació exterior(rol de la Unió Europea cap el món. Impulsa la polit́ica exterior i de seguretat: a partir
dels directrius del consell europeu.)
-Pressupostàries (adopta el pressupost de la Unió Europea juntament amb el Parlament Europeu)
-Definir i coordinar polit́iques (coordina la actuació dels estats membres en uns àmbits especif ́iics: mesures
econòmiques i pressupostàries, educació, la cultura, la joventut i el esport.
Funcionament del Consell de la UE: la votació.
- Unanimitat: han d’estar d’acord tots. Si un vota no, no s’adquireix l’acord. Si s’absté, no afecta a al
votació. Aquest sistema s’utilitza en temàtiques com l’adhesió de nous estats.
- Majoria simple: meitat més u.
- Majoria qualificada: en la majoria de decisions s’utilitza aquest mètode.
Sistema de doble majoria (sistema de vot que té en compte els estats i la població que aquell estat
representa. Excepcions: si la proposta que el Consell estudia no procedeix de la Comissió, necessitaran
el 72% dels estats membres a favor i el 65% de la població total de la UE.
Procediment legislatiu ordinari o de codecisió.
El primer pas, l’inicia la comissió europea presentant una proposta legislativa al Parlament Europeu i al Consell
de la UE.
Següent, el Parlament Europeu l’examina al arribar-li i pot fer o bé aprovar-la o fa canvis. Per altre banda, el
Consell fa una lectura de la proposta, y la accepta amb el Parlament, està aprovada. Si no s’accepta, fan una
segona lectura i s’esmena. Si segueixen sense aprovar-la, s’arriba al comitè conciliació on la estudien junts per
arribar a aprovar-la. Si no és aprovada, no s’adopta la proposta legislativa. Si s’aprova, la proposta s’adopta.
¿QUE FA EL CONSELL EUROPEU?
Donar l’impuls necessari per al desenvolupament i definir les seves orientacions i prioritats polítiques generals.
No exerceix funció legislativa
COM DECIDEIX?
Per consens, en questions menors pot ser es decideix per majoria.
QUAN ES CELEBRA?
Dues reunions per trimestre mes totes les extraordinàries.
ON ES REUNEIX?
A Brusseles, per cada 6 mesos un país ostenta la presidencia del Consell i de vegades el Consell europeu es
dona.
Es una institució, per tant és controlada per altres, igual que aquesta controla a altres, per això és parcialment
fiscalizable per el TJ de la UE. Lisboa crea una presidencia estable per el CE, i augmenta les competències que
controla.

9.3 EL CONSELL DE MINISTRES

¿Qui forma part?: un representant de cada estat membre, amb rang ministerial. Quin representant? Depen de la
materia que s’hagi de decidir, ja que el Consell esta format per 10 formacions diferents: assumptes exteriors;
economic i financers; cooperacio en els ambits de justicia i d’interior; ocupacio; política social; sanitat i
consumidor; competitivitat; transports; telecomunicacions i energía; agricultura i pesca; medi ambient;
educación; juventut i cultura. Hi ha data exacta per la realitzacio de cada reunió

La presidencia: no recau en una persona en particular, si no en un estat, durant 6 mesos. Quan es reuneixen les
diferents formacions, el precedeix el ministre del país presidencial en aquel moment.
Seu: Te la seu a bruseles. el el sistema de Niça per adoptar decisions es tenien que seguir tres condicions. Ara a
Lisboa, una decisió es adoptada si voten que si mínim 55% dels estats, (16/28 sivoten tots) i representació del
65% de població, per als estats que no tinguin molta població.

9 . 4 . LA COMISSIÓ EUROPEA

Està composta per un número de membres corresponent a dos terco̧s del número dels Estats membres, a no ser
que el Consell Europeu decideixi per unanimitat modificar aquest número.

Té un president, aquesta persona s’escull després de les eleccions del Parlament, el Consell proposa una persona
com a candidata (tenint en compte el resultat de les eleccions al Parlament, perquè es proposi com a president, el
candidat que pertanyi al grup polit́ ic que ha tingut més vots al Parlament) i el Parlament la de votar per majoria
absoluta. I els comissaris, el president de la Comissió rep propostes per ésser comissaris i ell l’examina i escull
els comissaris de les propostes (fa una llista). Aquesta llista l’examina el Consell Europeu i després els
comissaris s’han de presentar davant elParlament Europeu. Finalment, la llista la d’aprovar en ple el Parlament
Europeu i aquesta llista torna al Consell Europeu i els nomena.
Un comissari o comissaria de cada estat membre, el proper any aquesta composició canviarà, i hi haurà sols un
2/3 comissaris de tots els Estats membres, aquests aniran canviant.
ARTIBUCIONS
Promou l’interès general de la Unió. Té quatre funcions legislativa (fa i presenta propostes legislatives, té el dret
d’iniciativa legislativa. Aquesta iniciatives legislatives poden no venir de la Comissió. Poden provenir del
Parlament, del Consell, dels ciutadans...que són instades cap a la Comissió.
Funcions executives, desenvolupa normativa que precisa el reglament, el model d’execució es majorment
descentrat, la Comissió es qui proposa les normes i quicontribueix a aplicar- les.
Potestats en matèria pressupostaria, qui també proposa i executa.
El Control, se la sol conèixer com la guardiana dels tractats, la guardiana del dretde la Unió. Te que veure que
els estats membres i les institucions compleixen en el dret de la Unió. També controla als particulars, empreses
sobretot.

9.5. EL PARLAMENT EUROPEU

¿QUI FORMA PART?

Els europarlamentaris, els “diputats”. Màxim: 750 diputats + el president. Sobre el president hi ha una
particularitat: els 2,5 anys presideix el primer partit parlamentari, els posteriors 2,5 anys, el segon partit més
votat.
L’Estat amb menys europarlamentaris es Malta amb 6, el que mes Alemanya amb 96. Com més poblat es l’Estat
més diputats tindrà.
Està format per representants dels pobles, escollits per sufragi directe de la ciutadania de la Unió. Abans, 1952,
era anomenat l’Assemblea comú de la CECA.
QUI ESCULL ELS EUROPARLAMENTARIS?
Nosaltres, cada 5 anys votem per sufragi directe, lliure i secret. Fa anys, era una representació en 2o grau, ja que
eren els parlaments nacionals qui decidien els diputatsde la Unió. A partir de la votació de 1976, la votació la
fan els ciutadans. Son sessions públiques.
QUÈ FA?
Representa els interessos dels ciutadans. El Parlament te un pes important, a partir de Lisboa, s’insta a utilitzar
mes el procediment de co-decisió. El parlament també aprova els pressupostos i el control d’aquests. Te
funcions de control polític, el parlament vetlla per que la comissió actuï a partir de la voluntat de la Unió. També
es l’encarregat de la designació: president comissió, defensor poble...

9.6. EL TRIBUNAL DE JUSTICIA EUROPEU

Va néixer al 1952, al llarg dels anys ha anat evolucionant, ja que ha anant sigut més important, amb més
competències i amb més modificacions.
Està regulat al article 19 del TUE: la seva funció principal: gramatitzarà el respecte al Dret en la interpretació
(validesa del actes jurid́ ics). Està format per 3 Tribunals: Tribunal de Justić ia, Tribunal General, Tribunals
Especialitzats (només hi ha el de la Funció Publica de la UE, però pensa en la inclusió d’altres en un futur). Són
estàncies, ja que només hi ha un tribunal.
Vigila si s’actua com diu el dret europeu, els Estats, particulars o institucions. Qualsevol jutge ha de garantir que
es garanteixi el dret de la Unió, però hi ha una institució en la Unió encarregat en això. Es poden plantejar
diferents recursos al TJ: recursd’incompliment, d’anul·lació, inactivitat, responsabilitat extra- contractual,
qüestions prejudicials i dictàmens.

PER QUI ES FORMAT EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA?

Jutges i magistrats, proposats per els Estats, un jutge per cada estat membre, però no representen a la seva
nacionalitat, un jutge es imparcial. També esta format per 11 advocats generals, “jutge previ”, jurista que el que
fa es examinar el cas avanç del tribunali proposa una argumentació per el cas.
Te la seva seu a Luxemburg. De vegades funciona amb ple, gran sala o sales amb menys jutges.
Es un procediment contradictori (s’escolten les dos parts), públic, mixt i inquisitiu.
9.7. EL TRIBUNAL DE COMPTES
QUI FORMA PART?
28 membres per un període de 6 anys. Persones que estan en condicions d’integrar organismes similars. Son
independents, no responen al interès de l’estat, si no de la Unió.
La seva funció es ajustar els pressupostos a la legalitat comunitària. Institució de control que controla els
comptes
9.8. EL BANC CENTRAL EUROPEU (BCE)
Es crea en l’establiment de la Unió econòmica i monetària.
El sistema europeu de bancs centrals (SEBC)= Banc Central Europeu (BCE) + Bancs Centrals de cada Estat
Membre que formen part de la zona euro.
OBJECTIUS:
- Mantenir el poder adquisitiu de l’Euro
- Donar suport a polítiques econòmiques.
COMPOSICIÓ:
Per tres òrgans, el consell de govern (màxim òrgan), comitè executiu i per el consell general (l’integren el
president i vicepresident i tots els governadors dels bancs nacionals de tots els estats membres, funcions
consultives).
Te personalitat jurídica pròpia.
ATRIBUCIONS:
​ - Definir/ executar política monetària UE
​ - Efectuar operacions de canvi i gestionar reserves oficials divises
​ - Promocionar bon funcionament sistema de pagaments
​ - Autoritzar/ controlar la emissió de la moneda
EL COMITÈ ECONÒMIC I SOCIAL.
¿Qui el composa? L’interès de la societat civil organitzada. Hi ha tres grups, un que representa els interessos
dels empresaris, dels treballadors i altre de altres interessos. Hi han diferents àmbits detreball.
Opinen sobre els reglaments, es obligatori la seva resposta. Espregunta antes de aprovar un reglament, en la
primera fase, la seva opinió.
EL COMITÈ DE LES REGIONS
350 membres. Son càrrecs electes, alcaldes, presidents de lesCCAA amb els seus propis plans estratègics.
- Òrgans de gestió
- Òrgans de control
Les institucions s’han de entendre i respectar. Principis que regeixen les relacions interinstitucionals:
- Principi d’autonomia institucional
- Principi de cooperació lleial
- Principi de respecte a l’equilibri institucional
- Principi de transparència i accés a la informació.
Els mitjans humans de la Unió:
Els funcionaris
- Accés via concurs o designació (alts càrrecs)
- Administradors/ assistents
- Règim jurídic per un estatut únic: drets, obligacions..
Els agents: personal contractat fixe o temporal
Els òrgans complementaris: el Comitè econòmic i social; el Comitè de les Regions. Les relacions
interinstitucionals. La funció pública de la Unió Europea.

TEMA 10. LES FONTS DE DRET DE LA UE

El Dret de la UE és un ordenament jurídic, no un agregat sense més de normes. La Unió Europea té personalitat
jurid́ ica, crea Dret (normes, actes jurid́ ics vinculants o no vinculants) que és el Ordenament jurid́ ic (DUE) això
ho diu el Tribunal de Justić ia, el qual emet drets i obligacions.
Dos grans categories: dret originari (o primari) i dret derivat, en mig hi són els acords internacionals. I a part, hi
són les fonts subsidiàries: costum, principis generals de dret i jurisprudència.
DRET ORIGINARI O PRIMARI
Les caracteriś tiques del dret originari: pluralitat i diversitat de obligacions (recull molts tipus de regulacions),
supremacia (el dret derivat no pot contradir el dret originari i el dret derivat trobarà el seu fonamental en el dret
originari) i eficàcia directe (generen drets i obligacions de manera directe i immediata, per tenir-la han de ser
clares, precises i incondicionals).
Sus rasgos distintivos es que son las normas de mayor jerarquía y tienen efecto directo, se aplican en todos los
Estados miembros y tienen duración limitada, crean derechos y obligaciones para los Estados parte, y crean
instituciones, atribuyen competencias y determinan objetivos y principios fundamentales.

ÀMBIT D'APLICACIÓ DEL DRET PRIMARI

Te un àmbit material (les institucions de la UE nomes poden actuar si els tractats els atribueixen competències),
temporal (els tractats vigents s’han conclòs per un període de temps indefinit), territorial (als territoris dels estats
membres, al territori europeu dels EM.
PROCEDIMENT DE REVISIÓ DEL DRET PRIMARI
​ A) PROCEDIMENT ORDINARI (ART 48 TUE): conferencia intergovernamental i
ratificació per cada EM
​ B) PROCEDIMENTS SIMPLIFICATS: mixtos i en àmbits acordats
En els seus principis els tractats constitutius (1951 i 1957) no tenien cap exposició dels drets fonamentals perquè
eren econòmics, quan els estats membres estableixen relacions de tot tipus i no nomes econòmicament es on
comença la unificació i la necessitat de la protecció de drets, es sobre els anys 60.
CONVENI: son part els estats membres però no la UE com a institució.
Els principis generals son un producte de la jurisprudència del tribunal europeu
LA CARTA DE DRETS FONAMENTALS (CDFUE)
La CDFUE conté un seguit de drets i llibertats dels treballadors dels EEMM de la UE. La CDFUE és vinculant
pels EEMM.
Tota la unió europea te un sistema propi de protecció de drets fonamentals amb una carta de drets. Al principi
quan es va crear la carta era vinculant i nomes un compromís polític. Una vegada es crea la unió es crea la
necessitat de tenir una carta però abans de aquesta els estats ja eren part del conveni. El consell de Europa es va
crear abans.
ELS ACORDS INTERNACIONALS
Un tractat comercial es el relacionat amb la política.
Com es celebren els acords? El procediment de celebració amb el que esta previst el dret estatal espanyol, es el
consell el que decideix si iniciar la negociació, ha de ser la comissió la que recomana. Hi ha tractats que tenen la
exigència prèvia (han de ser aprovats pel parlament) i això esta previst per la regulació, es un control
jurisdiccional. El dictamen del consell nacional de justícia es dictacional.

APLICABILITAT DIRECTA
1. El reglament s’aplica dins dels ordenaments jurídics competents.
2. Pot generar per si mateix drets i obligacions als particulars
La directiva es la expresio dels límits al poder normatiu de la UE
Si te un destinatari concret: aplicació directa Si no ho te: aplicació indirecta
DRET INSTITUCIONAL O DERIVAT.
El derecho derivado son los actos adoptados por las instituciones y órganos de la UE con base de las
competencias, y siguiendo los procedimientos, derivados del derecho originario. Format per actes vinculantes o
no vinculants. Están previstos al art 288 TFUE.

EL REGLAMENT és un acte legislatiu vinculant que està regulat al article 288 del TFUE. Té un abast general
(vol dir que va dirigit a una categoria abstracta de persone si no a una persona concreta, aquesta caracteriśtica
ens ajudarà a diferenciar un reglament d’una decisió), obligatori en tots els seus elements (en quant al resultat i
al medi, vol dir que els estats no podran aplicar de manera incomplerta un reglament) i directament aplicable en
tots els Estats Membres.

LA DIRECTIVA: es un acte legislatiu vinculant regulat a l'article 288 del TFUE, els que fan es obligar als
estats membres a assolir un determinat resultat deixant marge a que arribi a aquest resultat de la forma que
aquests. Estats considerin. Els destinataris de la directiva pot ser un estat o diversos estats membres. Els estats
membres hauran de transposar la directiva al OJ de cada Estat, el temps per transposar-la ho indica la directiva,
normalment sol ser de dos anys. En general, no tenen efecte directe, perquè la seva eficàcia jurid́ ica depèn de la
norma nacional de transposició, però en determinats supòsits síque en tenen, com: passat el temps marge de
transposició i l’estat no l’ha transposat i que sigui clara, precisa i incondicional.

Diferència entre el reglament i la directiva: la finalitat, els reglaments busca una uniformitat en el dret (per tots
els estats) i la directiva busca una aproximació de legislacions (ja que la directiva exigeix un mateix resultat,
sense importar els medis).

La decisió: es un acte legislatiu vinculant regulat a l’article 288 del TFUE, és obligatòria en tots els seus
elements (el resultat a aconseguir i els medis), els Estats o els destinataris no poden aplicar-les de manera
incomplerta les decisions, no tenen un abast general (determinades situacions on està determinat el destinatari,
tot i que no sempre és especif ́ ic, persones fiśiques o jurid́ iques) i té efecte directe vertical (consisteix en una
relació particulars (persones fiś iques o jurid́ iques) i un Estat). Les decisions produiran drets i obligacions quan
es publiqui -i si va a un destinatari en concret-quan rebi un acús de rebut.

Actes vinculants no legislatius: actes que no són resultat d’un procediment legislatiu. Actes no vinculants: no
són obligatoris. Hi ha dos tipus d’actes no vinculants: recomanacions i dictàmens.

Les recomanacions: ens indiquen una conducta a seguir, també poden demanar modificar determinades
conductes.
Els dictàmens: consisteix en emetre una opinió o valoració; un dels que més utilitza aquesta eina és el Tribunal
de Justić ia.
Actes atiṕics: en els tractats constitutius no hi ha previst quin acte s’aplica en una competència, i serà decisió de
les institucions escollir quin acte utilitzar. El Tribunal de Justić ia comprovarà la legalitat dels actes tiṕ ics
vinculants i dels atiṕ ics. No comprovarà els actes tiṕ ics no vinculants degut a que no són obligatoris.

REGIM DE LA PROMULGACIÓ: Cadascun d’aquests actes han d’estar motivats (296 TFUE) i publicats (297
TFUE). S’han d’explicar els motius pels quals s’han optat pels diferents actes. Si no está ben motivat un acte,
pot resultar no ser valid.
ACORDS INTERNACIONALS FETS PER LA UE AMB TERCERS
Els acords internacionals de la UE son actes unilaterals que afecten la comunitat-unio i que poden ser controlats
judicialment (a través de sentencies). Poden ser:
- acords celebrats per la UE - acords comunitaris per successió - acords mixtes.
El procediment per a celebrar acords internacionals es (Art 218 TFUE)
Negociació per comissió, seguint les directrius del Consell (que manifesta el consentiment) i la participació
(generalmente, a manera de previa aprovació) del Parlament Europeu.
LA JURISPRUDENCIA
La jurisprudencia son el conjunt de sentencies emanades pel TJUE i la seva missió es asegurar que es respecten
els tractats i que per tant el dret primari s’interpreti correctament.
La jurisprudencia NO es Font de dret sino que es un mitja auxiliar encara que exerceix un paper molt important
a la UE pel que fa als principis com el d’efecte directe o el de primacía. Les sentències del TJUE son
obligatòries i creen doctrina.

TEMA 11. LES LLIBERTATS COMUNITÀ RIES I EL DRET SOCIAL EUROPEU

1. LAS 4 LIBERTADES FUNDAMENTALES DE LA UE

Libre circulación de personas / Libre circulación de mercancías / Libre prestación de servicios / Libre
circulación de capitales

EL PRINCIPIO DE NO DISCRIMINACIÓN
-Por motivos de nacionalidad
-Por otros motivos (religión, genero, orientación sexual, etc)
ELEMENTOS COMUNES A LAS 4 LIBERTADES
-Libertad de circulación dentro de la UE, salvo restricción justificada por motivos de orden publico, seguridad
publica, etc. Interpretación restrictiva
-No discriminación por razón de nacionalidad (trato nacional) del factor productivo, salvo excepción justificada
(empleos en la administración publica o actividades relacionadas con el poder publico)
-Ejercicio de una actividad económica remunerada
-Conexión transfronteriza

LLIURE CIRCULACIÓ DE PERSONES (45-55 TFUE)

Esregulaeldretderesidenciaaqualsevolpaiś delaUE,dretatreballarambles mateixes condicions i drets que altres
treballadors de la UE, dret de residència de la famiĺia.
La normativa respecte a la lliure circulació estava molt dispersa, i provocava inseguretat. Degut a això
decideixen unir les normes en un sol document, per esclarir conceptes i concretar (Directiva de la UE de 29 de
abril de 2004). La directiva estableix tres supòsits: estada a un paiś de la UE inferior a 3 meses, una estada
superior a tres mesos i una estada permanent. Aquest dret el tenen els ciutadans de la UE: va lligada a la
nacionalitat de la persona a un estat membre. Per evitar els abusos, estableix qui és la famiĺia.
-Inferior a tres mesos:
-Superior a tres mesos:
-Permanent:

11.6. EL FONDO SOCIAL EUROPEO.

Busca que se asuman las orientaciones sociales y de ocupación. “Sirve para la formación de profesionales,
renovar el mercado, mantenerlo activo y ayudar a quien lo necesita etc”.
Regulado en:
162 TFUE: “Para mejorar las posibilidades de empleo de los trabajadores en el mercado interior y contribuir así
a la elevación del nivel de vida, se crea, en el marco de las disposiciones siguientes, un Fondo Social Europeo
destinado a fomentar, dentro de la Unión, las oportunidades de empleo y la movilidad geográfica y profesional
de los trabajadores, así como a facilitar su adaptación a las transformaciones industriales y a los cambios de los
sistemas de producción, especialmente mediante la formación y la reconversión profesionales.”
163 TFUE: “La administración del Fondo corresponderá a la Comisión. En dicha tarea, la Comisión estará
asistida por un Comité, presidido por un miembro de la Comisión y compuesto por representantes de los
Gobiernos, de las organizaciones sindicales de trabajadores y de las asociaciones empresariales.”

TEMA 12. L’APLICACIÓ DEL DRET DE LA UNIÓ EUROPEA I LES RELACIONS ENTRE EL DRET DE
LA UNIÓ EUROPEA I ELS ORDENAMENTS INTERNS DELS ESTATS MEMBRES

La conclusión de Tratados de la UE en el derecho español

El gobierno dirige la política exterior y tiene competencia para celebrar en exclusiva los tratados vinculantes
para España. El papel de las Cortes Generales en la conclusiónde Tratados, dependerá de la materia del Tratado,
pero siempre se requerirá autorización previa de las CG para manifestar el consentimiento en tratados de las
materias siguientes:
- Políticos, militares, si afectan la integridad territorial de España, sobre derechosfundamentales, si
implican la derogación o modificación de la ley o requieren medidas de ejecución, si implican
obligaciones financieras
La autorización de las CCGG se da en ley orgánica si el tratado transfiere competencias constitucionales a una
organización internacional (art.93 CE)
Los Tratados sobre otras materias solo se notifica de su conclusión a las CG.
LA INTEGRACIÓ DEL DRET DE LA UE EN ELS DRETS INTERNS
DUE i dret intern coexisteixen en el interior de cada estat membre. El DUE forma part del dret aplicable en cada
estat pero no es confon amb l’intern. El seu punt en comú son els destinataris.
Efecto directo del Derecho de la UE
El efecto directo es cualquier norma comunitaria que puede invocarse ante las autoridades nacionales sin
necesidad de actos del Estado que la integren a su Derecho interno. Los límites del efecto directo es el efecto
directo horizontal (entre particulares). El efecto directo puede ser de dos clases: vertical (particular vs Poderes
Públicos) u horizontal (particular vs particular). Criterios para que una norma tenga efecto directo:
-Claridad y precisión - Establezca derechos para los particulares -Sea incondicional
Pueden tener efecto directo el derecho originario, los tratados vinculantes para la UE,y los reglamentos y
decisiones.
LA PRIMACÍA DEL DERECHO UE SOBRE EL DERECHO INTERNO
En caso de conflicto, se debe dar primacía del derecho de la UE sobre el derecho interno, el cual es producto de
la Jurisprudencia, los tratados no contienen una norma expresa sobre el principio. (en conflicto de normas
prevalece el derecho comunitario) Argumentos del TJUE a favor de la primacía del derecho comunitario:
​ - En consecuencia, de la limitación voluntaria de la competencia Estatal
​ - Es necesaria para que tenga sentido el efecto directo
​ - Existe un deber de abstención de actos contrarios a los objetivos de la UE

EXECUCIÓ DEL DRET DE LA UE EN L’ESTAT ESPANYOL

Els Tractats deleguen en els EM l'execució del DUE (norma general). L'execució del DUE pels EM es duu a
terme mitjançant categories pròpies de cada Dret intern. L’execució s’ha de fer semper respectant:
1. Principi de cooperació lleial (art 4.3 TUE)
2. Autonomia institucional i procedimental
L'aplicació del DUE a Espanya es regula en l'art 93 CE :" (...) Correspon a les Corts Generals o al Govern,
segons els casos, la garantia del compliment d'aquests tractats i de les resolucions emanades dels organismes
internacionals o supranacionals titulars de la cessió.”
Regulació incompleta i confusa sobre la base de les següents raons:
1. No designa de manera concreta els òrgans encarregats de l'execució ni el procediment 2. No parla del poder
judicial, que és qui aplica de manera preferent el DUE
3. No fa referència a l'aplicació del DUE per les CCAA
Quan intervenen?
A) Les Corts Generals: Cal atendre el contingut material de la norma en qüestió i al marge d'actuació que es
deixa en la norma a les autoritats internes (normes sobre drets fonamentals, càrrega fiscal...)
B) El Govern espanyol: Matèries que hagin de ser desenvolupades (per la seva naturalesa tècnica) per l'Executiu

LA PRIMACIA DEL DERECHO UE Y LA CONSTITUCION ESPAÑOLA

Los jueces nacionales deben aplicar la norma de la UE aún si es contraria a la CE, y no se puede recurrir al TC
ya que no tiene competencia anular una norma UE. Lo que el Tribunal Constitucional puede hacer es conocer
los recursos amparo por actos internos que aplican normas UE si violan derechos fundamentales. Para el TJUE
la validez normas UE no depende de que cumpla con CE.
Los argumentos del Tribunal Constitucional sobre la primacía (art 95), es decir, antes de la manifestación del
consentimiento, el Gobierno o cualquiera de las cámaras pueden solicitar al TC que declare si existe
contradicción entre el tratado y la CE. La celebración de un tratado contrario a la CE exigirá una revisión CE.
La primera revisión de la CE fue para permitir a España ratificar el tratado de la Unión Europea de 7/2/1992.
RESPONSABILIDAD DEL ESTADO POR VIOLACION DEL DERECHO DE LA UE
El Estado está obligado a reparar los perjuicios causados a los particulares por el incumplimiento de las normas
de la UE. Los argumentos de la Jurisprudencia del TJUE son que:
. Los sujetos de la naturaleza del Derecho de la UE no sólo son los Estados
. Obligación de los tribunales nacionales de garantizar la eficacia del Derecho UE
. Obligación Estados de adoptar medidas para asegurar cumplimiento del Derecho UE

DESARROLLO Y EJECUCIÓN DEL DERECHO UE

Los Estados están obligados a dictar normas de desarrollo o ejecución Derecho UE Autonomía Estatal para
designar órganos y procedimientos para dictarlas
El texto y la finalidad del derecho de la UE debe guiar la interpretación del Derecho interno.
Autonomía estatal designa órganos competentes y los recursos para hacer cumplir, y los particulares para hacer
valer, el derecho de la UE:
- Principio de equivalencia: No sean menos favorables que recursos similares
- Principio de efectividad: que su ejercicio no sea imposible o difícil en la práctica
Las medidas cautelares están permitidas para tutelar derechos en normas UE Condiciones de revisión de los
recursos administrativos firmes:
Si el derecho nacional reconoce la posibilidad de revisión
Es resolución firme por provenir de un órgano que ha resuelto en última instancia
La resolución se basa en una interpretación del derecho UE errónea (no recurso prejudicial)

El principi de la UE té autonomia: el dret de la UE té autonomia, és a dir, no està subjecte al mecanisme
legislatiu dels Estats membres, però està relacionat. La UE disposa d’aquest principi pel qual no ha de sotmetre
a la legislació dels Estats la legislació de la UE.

Principi de Primacia: és un criteri de relació entre normes que tenen el seu origen en OJ diferents, el seu fi és
dir quina és la norma que preval. Els fonaments dels principi de primacia, els trobem en la sentencia del
Costa-Enel. Té aplicació, quan una norma nacional contradiu una norma de la UE la qual es trobava abans que
la norma que la contradiu; les conseqüències són: l’Estat ha d’inaplicar la norma nacional i, per tant, aplicar
l’europea. La norma inaplicada no serà tinguda en compte en un judici. I, s’haurà d’iniciar el procés de
derogació d’aquesta norma, per part del poder legislatiu. Però les normes nacionals que eren anteriors a les
normes de la UE, també seran inaplicades.

Principi d’aplicabilitat o d’efecte directe: es dona quan una norma crea drets i obligacions a tots els seus
destinataris, i hi ha tutela judicial (és a dir, que puguis reclamar l’aplicació d’aquests drets davant un jutge). La
sentència de Van Gend en Loos diu que no només generen obligacions als Estats membres sinó també generen
drets pels particulars. Requisits perquè tingui efecte directe: ha de ésser clara, precisa i incondicional, és a dir,
que sigui una obligacióinequiv́ocaisenseambigüitats,améssensemarged’apreciaciódiscrecional.

Principi de responsabilitat dels Estats: quan l’Estat ha produiẗ un dany a un

particular.Hihaunescaracteriśtiquesperquèesdoniaquestprincipi:norma que atribueixi drets a favor de particulars;
que la violacio estigui prou caracteritzada; relacio de causalitat incompliment-perjudici sofert.