Tema 1

Introducció
102505 – Química dels Elements
Grau de Química
Universitat Autònoma de Barcelona
 GUIÓ

• Origen dels elements: Nucleogènesi o nucleosíntesi

• Abundància dels elements
• Càrrega nuclear efectiva: Regles de Slater
• Radi atòmic i radi iònic
• Electronegativitat
• Resum de les propietats periòdiques
• Models d’Enllaç
• Nombre d’Oxidació
• Energia d’enllaç
Tema 1_Introducció: Origen dels Elements (nucleogènesi o nucleosíntesi)

La nucleosíntesi o nucleogènesi és el procés de creació de nous nuclis atòmics a partir

dels nucleons preexistents (protons i neutrons) per a generar la resta d’elements de la
taula periòdica. Hi ha tres tipus principals de nucleosíntesi:

1) Nucleosíntesi primordial: entre un segon després del Big Bang i 3 minuts. Es van
formar, mitjançant fusió nuclear, nuclis d’hidrogen 1, hidrogen 2, heli 4, liti 7 i
beril·li 7. Major part de l’univers, igual que actualment, format per hidrogen 1 i heli
4).

2) Nucleosíntesi estel·lar: formació d’elements lleugers a partir d’hidrogen en

reaccions nuclears en estels. L’hidrogen es fusiona per a donar heli i el col·lapse
gravitatori addicional permet la fusió per a donar àtoms més pesants fins al ferro. A
partir del ferro la fusió deixa de ser exotèrmica.

3) Nucleosíntesi explosiva: quan la concentració d’àtoms pesants a dins d’una estrella

és massa gran, pot tenir lloc un col·lapse catastròfic: les supernoves. Permet la
formació d’àtoms més pesants que el ferro (més de 26 protons) en reaccions
nuclears endotèrmiques.

Supernova Kepler
Tema 1_Introducció: Abundància dels Elements

H - Z , abundància 
He
- 81 elements estables
C
(fins al Bi)
Fe

- Relació n/H+  amb Z

(els neutrons (n) atenuen
la repulsió +/+)

B - Estructura quàntica del

Be nucli (en capes): capes
Li plenes i spins aparellats,
nuclis més estables (i per
tant, abundants)
Tema 1_Introducció: Abundància dels Elements

O S
Al i Ca Fe
C Ti
H
F Ba
Ce
Li Pb
N Co Br Sn Th
I U
Be Ag Hg
Au
Ar
He Ne Pd
Kr Rh
Xe

Rn

- H i He menys abundants (escapen del camp gravitatori terrestre)

- Elements amb nombre parell de protons ≈ 10 vegades més abundants (spin aparellat)
- Gasos Nobles poc abundants (formats per desitegració radioactiva)
Tema 1_Introducció: Abundància dels Elements

Elements a l’Escorça

1) Els elements lleugers són més abundants que els pesants

2) Oxigen 50% / Silici 25% (en massa)

3) O > Si > Al > Fe > Ca > Na > K > Mg > H > Ti

4) Els 10 elements més abundants 99% de l’escorça

5) L’abundància disminueix a mesura que augmenta Z

6) Comparat amb l’Univers, la Terra té poc H i molt poc He

Tema 1_Introducció: Càrrega Nuclear Efectiva (Zef) – Regles d’Slater

La càrrega nuclear efectiva Zef és la càrrega positiva neta experimentada

per un electró en un àtom polielectrònic. És deguda a l’apantallament que
pateix el nucli (Z) per part dels altres electrons de l’àtom.

Zef = Z – σ (σ = apantallament)

Càlcul de la càrrega nuclear efectiva: Regles de Slater

Primer, separem els electrons de l’àtom en grups de Slater:
(1s)(2s,2p)(3s,3p) (3d)(4s,4p) (4d)...

Quan apantallen, els electrons d s’ajunten amb els s i p

per a formar un grup de Slater

Apliquem les regles de Slater:

1) Els electrons externs no apantallen.
2) Els electrons del mateix grup de Slater apantallen 0.35 (0.30 si és 1s)
3) Per a un electró s o p, tots els electrons d’un grup inferior apantallen 0.85 i la
resta d’electrons interns apantallen 1.
4) Per a un electró d o f, tots els electrons interns apantallen 1.
Tema 1_Introducció: Càrrega Nuclear Efectiva (Zef) – Regles d’Slater

Primer, separem els electrons de l’àtom en grups de Slater:

(1s)(2s,2p)(3s,3p) (3d)(4s,4p) (4d)...

Quan apantallen, els electrons d s’ajunten amb els s i p

per a formar un grup de Slater

Exemples:
• 1 electró 1s de l’He
(1s2)
Zef = 2 – 0.30 = 1.70

• 1 electró 4s del V (Z = 23)

(1s2)(2s22p6)(3s23p63d3)(4s2)
Zef = 23 – (1·0.35+11·0.85+10·1) = 3.3
Tema 1_Introducció: Càrrega Nuclear Efectiva (Zef) – Regles d’Slater

Primer, separem els electrons de l’àtom en grups de Slater:

(1s)(2s,2p)(3s,3p) (3d)(4s,4p) (4d)...

Quan apantallen, els electrons d s’ajunten amb els s i p

per a formar un grup de Slater

Exemples:
• 1 electró 3d del V (Z = 23)

(1s2)(2s22p6)(3s23p6)(3d3)(4s2)
Zef = 23 – (2·0.35+18·1) = 4.3
Tema 1_Introducció: Càrrega Nuclear Efectiva (Zef)

càrrega nuclear efectiva creix

• Compareu Li / Be i C / O
 Tema 1_Introducció: Càrrega Nuclear Efectiva (Zef) / Radi Atòmic

càrrega nuclear efectiva creix

radi atòmic creix
radi atòmic creix
Tema 1_Introducció: Radi Atòmic i Radi Iònic

És difícil definir el radi d’un àtom a nivell teòric donat que la probabilitat de trobar un
electró només és zero quan el radi és infinit.
En canvi, experimentalment sí que es pot definir el radi atòmic de diferents maneres
en funció de l’estat en què es troba l’àtom:

Radi atòmic

Radi metàl·lic Radi covalent Radi iònic

 Tema 1_Introducció: Radi Atòmic

Grups Principals Elements de transició

1) Mostren poca variació en cada fila del

bloc d (afegim electrons d interns que
apantallen força_0.85 Slater).
1) Per un mateix grup, el radi atòmic creix
2) En un mateix grup, el radis atòmics dels
quan augmenta n (Zef augmenta poc pel
elements 4d i 5d són més grans que el
gran apantallament).
radi de l’element 3d.
2) Degut a que la Z creix cap a la dreta (i els
3) Degut a la contracció dels lantànids
electrons apantallen poc_0.30-0.35 Slater)
(ocupació d’orbitals f, poc apantallants),
ja que s’afegeixen a la mateixa capa n, en
i per un mateix grup, el radi atòmic dels
un període, el radi atòmic creix cap a la
elements 4d i 5d són molt similars.
esquerra.
Tema 1_Introducció: Radi Atòmic vs. Radi Iònic

• Per un mateix element, el radi

aniònic és sempre més gran que el radi
atòmic

• Per un mateix element, el radi

catiònic és sempre més petit que el
radi atòmic
Tema 1_Introducció: Radi Atòmic vs. Radi Iònic

IA IIA IIIA IVA VA VIA VIIA

Li Be B C N O F
1.52 1.11 0.88 0.77 0.70 0.66 0.64

Na Mg Si
Al P S Cl

1.86 1.60 1.43 1.17 1.10 1.04 0.99

K Ca Ga Ge As Se Br

2.31 1.97 1.22 1.22 1.21 1.17 1.14

Rb Sr In Sn Sb Te I

2.44 2.15 1.62 1.40 1.41 1.37 1.33

Cs Ba Tl Pb Bi

2.62 2.17 1.71 1.75 1.46

= 1 Angstrom
Tema 1_Introducció: Radi Atòmic vs. Radi Iònic

IA
1 IIA
2 13
IIIA IVA
14 VA
15 VIA
16 VIIA
17
Li1+ Be2+
Li C NN3- OO2- F1-
Be B F
1.52
0.60 1.11
0.31 0.88 0.77 0.70
1.71 0.66
1.40 0.64
1.36
Na 1+ Mg2+
Na Al3+ 1-
Mg Al Si P 2-
SS ClCl

1.86
0.95 1.60
0.65 1.43
0.50 1.17 1.10 1.04
1.84 0.99
1.81

K Ca Ga3+ Ge As Se2- Br1-

K1+ Se Br
Ca2+
2.31
1.33 1.97
0.99 1.22
0.62 1.22 1.21 1.17
1.98 1.14
1.85

Rb In3+
Sr In Sn Sb TeTe
2- II1-
Rb1+ Sr2+
2.44
1.48 2.15
1.13 1.62
0.81 1.40 1.41 1.37
2.21 1.33
2.16

Cs Tl3+
Ba Tl Pb Bi
Cs1+ Ba2+

2.62 2.17 1.71 1.75 1.46

1.69 1.35 0.95 = 1 Angstrom
Tema 1_Introducció: Resum de les Propietats Periòdiques
 Tema 1_Introducció: Electronegativitat

L’electronegativitat, χ, és una mesura de la força d'atracció que exerceix un àtom sobre els
electrons d'un altre en un enllaç químic.
L’electronegativitat no es pot mesurar directament i s’ha de calcular a partir d’altres
propietats atòmiques o moleculars.
Els valors de l’escala més utilitzada, la de Pauling, s’obtenen a partir de la comparació de
l’energia mitjana dels enllaços A-A i B-B en front de la de l’enllaç A-B. Els valor màxim
d’aquest escala és pel F (3.98, referència arbitraria) i el mínim pel Fr (0.7).

Electronegativitat creix
Electronegativitat creix

Valors d’electronegativitat de l’escala de Pauling

Tema 1_Introducció: Models d’Enllaç

Electronegativitat d’A
0,5 4.0
CsF AlF3 BF3 SF2 NF3 OF2
4.0 F2

MgO
SiO2 H2 O SO2 Cl2O O2
Electronegativitat de B

NaCl NH3 NCl3 N2

HCl Cl2
ZnCl2 CH4
K2 S PH3
Ga S8 A-B
H2
Cu Enllaç Iònic
Fe
Be
MgAl Au Enllaç Covalent
Mg
Na, Ca
Fr Enllaç Metàl·lic
0,5
Tema 1_Introducció: Models d’Enllaç

Triangle d’Arkel-Ketelaar
Tema 1_Introducció: Models d’Enllaç

MODEL D’ENLLAÇ
◉ Ha d’explicar les dades experimentals (les geometries –distàncies i angles-
d’enllaç i les energies d’enllaç)
◉ Ha de permetre fer prediccions per a compostos nous

• Iònic (NaCl) Models habituals en els compostos químics

(la diferència d’electronegativitats dels
Tipus d’Enllaç • Covalent (CH4) elements que es combinen juguen un paper
clau a l’hora de definir el tipus de model a
• Metàl·lic (Au) considerar)

• Forces de London o de dispersió (He)

• Van der Waals
• dipol permanent – dipol pemanent (HCl)
Tipus de Forces
Intermoleculars
• Enllaç d’hidrogen (HF, H2O, NH3)
 Tema 1_Introducció: Models d’Enllaç

El nombre d’oxidació (n.o.) caracteritza l’estat electrònic d’una espècie química (àtom,
molècula, ió o radical) en relació amb a l’estat elemental neutre que serveix de referència
(n.o. = 0).

Determinació del nombre d’oxidació:

• El nombre d’oxidació dels elements en el seu estat elemental és zero.
• El nombre d'oxidació dels ions monoatòmics és igual a la càrrega de l’àtom.
• La suma total dels nombres d’oxidació de tots els àtoms en una espècie química
és igual a la seva càrrega total.
• Com a norma general, en enllaços covalents, per a calcular el nombre d’oxidació cal
considerar, formalment, que l’àtom més electronegatiu d’un enllaç covalent
adquireixi completament els dos electrons de l’enllaç.

χH = 2.1; χO = 3.5; χF = 4.0

Cl2
n.o. = 0

Na+ n.o. (H) = +1 n.o. (F) = -1

n.o. = +1 n.o. (O) = -2 n.o. (O) = +2
 Tema 1_Introducció: Energia d’Enllaç

L’energia d’enllaç (EA-B) es

mesura mitjançant l’entalpia
de dissociació (energia que
cal aportar per trencar
l’enllaç).
L’energia mitjana d’enllaç A-B
és l’entalpia mitjana de
dissociació d’una sèrie
d’enllaços A-B.

Aquest valors (Taula) es

poden utilitzar per a estimar
de manera aproximada les
entalpies de reacció.
(quantitat d'energia en forma
ΔHr = Σ Ereactius – Σ Eproductes de calor absorbida o cedida
per una reacció química).
CH4(g) + Cl2(g) CH3Cl(g) + HCl(g)
ΔHr = 4EC-H + ECl-Cl – (3EC-H + EC-Cl + EH-Cl) = EC-H + ECl-Cl – EC-Cl - EH-Cl =
= 414 +243 – 339 – 431 = -113 kJ / mol ∆H<0: exotèrmica
Tema 1_Introducció: Energies d’Enllaç al Bloc p

Tendència de les Energies d’enllaç al bloc p

a) Enllaç E-X on X no té parells d’electrons lliures:

L’energia d’enllaç disminueix quan es baixa en un grup. Els àtoms petits formen
enllaços més forts perquè els electrons compartits estan més a prop dels dos nuclis.

Energia d’enllaç (kJ / mol) Energia d’enllaç (kJ / mol)

C–C 347 C–H 412
Si – Si 222 Si – H 328
Ge – Ge 188 Ge – H 289

Conseqüències:

1) Tendència molt més gran del carboni a la concatenació (Energia d’enllaç C – C i C -

H gran) que el Si (energia d’enllaç Si – Si i Si - H molt més petita).

2) Alcans de cadena oberta són més estables termodinàmicament a la descomposició

en els elements C(s) i H2(g) que els silans (SinH2n+2) en Si(s) i H2(g).
Tema 1_Introducció: Energies d’Enllaç al Bloc p

Tendència de les Energies d’enllaç al bloc p

b) Enllaç E-X on E i X tenen parells d’electrons lliures:

L’energia d’enllaç també disminueix quan es baixa en el grup, excepte quan E
és del segon període. En aquest cas, per àtoms petits, els parells d’electrons
lliures són molt a prop i hi ha repulsions entre ells.

Energia d’enllaç (kJ / mol) Energia d’enllaç (kJ / mol)

N–N 165 N–H 388

P–P 200 P–H 322
As – As 180 As – H 247
No segueixen la tendència perquè l’H
no té parells d’electrons lliures
Conseqüències:

1) El N té poca tendència a fer enllaços senzills N – N i l’element es troba com a N2

amb triple enllaç (ENΞN = 946 kJ /mol > 3 x EN-N).

2) El P elemental es troba en forma de P4 , amb enllaços senzills entre els àtoms de

P (EPΞP = 480 kJ /mol < 3 x EP-P)
 Tema 1_Introducció: Energies d’Enllaç al Bloc p

Repulsió parells liures

Energia d’enllaç
(àtoms petits, 2on període)
Tema 1_Introducció: Energies d’Enllaç al Bloc p

Distància d’enllaç
Tema 1_Introducció: Energies d’Enllaç al Bloc p

Energia d’enllaç

Distància d’enllaç
Tema 1_Introducció: Estudi/Lectura

Shriver & Atkins capítols 1 i 2

Feu èmfasi en els temes tractats a classe i en els temes de primer

- Radis
- Electronegativitat
- Tipus d’enllaç
- Estructures de Lewis
- Energies d’enllaç

Nota: Shriver & Atkins vol dir el llibre de text,

Química Inorgánica, 4ª Ed
McGraw Hill
ISBN-10: 970-10-6531-X
ISBN-13: 978-970-10-6531-0