Bruna Vidal Mora Moviments literaris del Modernisme a la Postmodernitat

Filologia catalana: estudis de llengua i litratura - UAB Primer semestre

SESSIÓ 2: 19/09/2022
OPOSICIÓ A LA INTERPRETACIÓ HISTÒRICA DE LA LITERATURA
Segons Robert Jaus un text literari és un producte que es fa des d’un punt de vista i cada lector
l'entén des d’un de diferent. Segons allò que s’ha dit, se’n creen expectatives, esperem certes coses
en concret, (p. ex. m’asseuré a veure una pel·lícula d’Agatha Christie amb més ganes i expectatives
que una d’un altre no tan conegut)

VERSIORS NO LINEALS DE L’HISTORICISME:

- Assimilació de les etapes històriques: les literatures tenen etapes com els humans. Infància,
moment de creixement i màxima esplendor i decadència.
- Teoria dels cicles o de moviments pendular: és circular, es va repetint, com un cicle biològic etern.
Interpreten la història a partir de dos principis bàsics que van desapareixent i apareixent, el
classicisme i el barroc (tradició i renovació). Hi ha èpoques que es volen les coses senzilles, anem al
classicisme, ens en cansem i anem al barroc, després ens en tornem a cansar i tornem al classicisme,
és fals: es van acomulant significats, en ve un darrere l’altre (p. ex. la natura serà per un romà una
cosa que no és per un humanista). Eugeni d’Ors era un defensor de la teoria.

HISTORICISME COMPLEX:
El formalisme rus proposa que allò que fa que un text sigui literari sigui l'estranyament: el que estem
llegint no és normal, ens sorprèn pel motiu que sigui. Aquest s’ha de renovar per tal que sigui eficaç.
Quan una forma nova ja és repetitiva és quan cal canviar, i aquesta és la resposta a per què les
formes literàries canvien, les circumstàncies socials, històriques… també hi influeixen. Tenim
maneres de llegir que no són igual a allò que eren.

PERSPECTIVES TEÒRIQUES
R. Wellek / A. Warren -- períodes i moviments literaris
P. Bourdieu -- camp literari i capital simbòlic
I. Even-Zohar -- polisistemes literaris, repertoris i agents de la transferència

1
Bruna Vidal Mora Moviments literaris del Modernisme a la Postmodernitat
Filologia catalana: estudis de llengua i litratura - UAB Primer semestre

SESSIÓ 3: 19/09/2022
PARTICIÓ DEL TEMPS HISTÒRIC:
- Període: porció de temps limitat i determinat per l’ocurrència d'algun fenomen. És a dir, ha passat
alguna cosa, i quan canvia de període aquesta cosa ja no passa. Secció de temps que podem aillar i
creiem que hi ha un sistema en el qual normes pautes i convencions es poden descriure.
* (modernisme / sol)
· Té una constant: modernitat / sol
· Sistema: sèrie de normes que es poden descriure
- Època: és l’espai de temps que es comprèn entre dues dades memorables
!! Llegir article <modernisme i noucentisme, amb algunes consideracions sobre el concepte de
moviment cultural> Els Marges, núm. 26, 1982. p. 31-42
- RESUM ARTICLE:
Marfany vol contestar a com definir un moviment cultural, el noucentisme i el modernisme. Va més
enllà d’un període, aborda la transformació del principi al final del període. El canvi en el
modernisme és que passa d’una cultura estancada a una de moderna, passa de ser regional
(renaixença) a ser nacional (modernisme) tot i que catalunya encara no té reconeixement territorial.
Tot i això, aquest canvi cap al nacionalisme provoca que el modernisme imposi que la cultura i
literatura catalana sigui autònoma i autosuficient: que s’ensenyi a les escoles i tinugui autors propis.
A partir d’aquí, doncs, mai ningú tornarà a veure la literatura catalana dins de l’espanyola. Fins al
segle XV La literatura, socialment l’escriuen persones amb categories socials distingides, capellans,
cavallers i escriptors. En aquest moment la persona que escriu és escriptor, aspiren a ser escriptors
com a feina única, no advocats i escriptors. L’artista és un sacerdot del qual el seu déu és l’art, la
literatura, que no té perquè ser entesa per la literatura artística, sinó com a textos escrits. La filosofia
era literatura. La idea que la literatura sigui art és romàntic.

*Camp literari: hi ha revistes,

Durant la Renaixença, apareix la creació del camp literari autònom català, no només com una
literatura a part de l’espanyola, sinó també com a l’escriptor patriota. Durant el modernisme,
aquesta transformació que es comentava, els escriptors busquen ser artistes.
La modernitat pels modernistes és un valor absolut, pels noucentistes és subordinat. També són
moderns, però estan sotmesos a tota la política de la Lliga Catalana.

REPERTORI I CÀNON
- Repertori: són les normes de creació d’un determinat període. Un sistema literari estableix un
cànon, un centre. Els que no hi són estan a la perifèria.

2
Bruna Vidal Mora Moviments literaris del Modernisme a la Postmodernitat
Filologia catalana: estudis de llengua i litratura - UAB Primer semestre

CARACTERÍSTIQUES DEL PERÍODE LITERARI

- Les obres literàries comparteixen característiques formals i semàntiques que permeten agrupar-les
de manera històrica.
- El temps històric es pot parcel·lar a partir d’aquestes agrupacions en períodes.
- Un període literari és un moment d’equilibri en el polisistema literari, segons el qual preval una
organització determinada que governa la producció canònica dels textos.
- Aquest equilibri es pot considerar com la presència d’una constant.
- El període literari és diacrònic en el sentit que l’equilibri és el resultat d’una lluita per crear-lo i per
mantenir-lo.
- El període literari presenta una dinàmica entre tradició (que pot ser assimilada o pot actuar al
marge del període) i innovació (que no s’ha d’entendre com a progrés, sinó com a canvi).
- La creació d’un nou període implica una reorganització de la producció canònica, és a dir, l’aparició
d’una nova constant que incorpora elements del període anterior.

SESSIÓ 4: 22/09/2022
ELS ISMES
S’han de reconèixer entre ells i per això és important posar noms per diferenciar-se dels que no són
com ells. No tots ho fan, aquells que no ho fan son els pre (preromàntics).
Hi ha un moment que la cultura té consciència de fer coses noves, de modernitat, de canvi, això
comença a passar a l’humanisme (XV-XVI), no ho tenien els clàssics. És llavors quan es comencen a
fer servir els noms per diferenciar els canvis que s’estan introduint. L’isme més fort i el primer de
tots és el romanticisme a partir del qual després s’aniran crean els que el succeiran. Ve del francés i
és oposat als clàssics. Quan fas una cosa nova, la fas nova i per tant es volen diferenciar d’allò
establert abans de la seva aparició. El s.XX és l’edat dels ismes. Els noms segueixen camins molt
diferents
ROMANTICISME
La seva definició és dolenta “el romanticisme és romàntic i a la inversa”. Però després apareix,
segons el Labèrnia, que és un lloc que ens agrada per la seva varietat. També manifesta que és el
gènere oposat al clàssic, és a dir, una espècie de moda (una porqueria).
MOVIMENT, CORRENT, GRUP (diapositiva important)
Una cosa és el període (moment de temps amb constant cultural, en el modernisme, la modernitat).
Però dins d’un període ens trobem, primer de tot, amb el moviment o escola literària, el corrent
literari i per últim el grup literari (de menys a més i no pas excloents l’un de l’altre).
- Període: (definició pàg.2)

3
Bruna Vidal Mora Moviments literaris del Modernisme a la Postmodernitat
Filologia catalana: estudis de llengua i litratura - UAB Primer semestre

- Moviment literari: tenen un manifest, estan organitzats. Quan hi ha gent que presenta una forta
organització al voltant d’una mateixa concepció literària i cultural. La idea forta que organitza tot el
camp literari.
- Corrent literari: no és un moviment però hi ha una serie escriptors que escriuen de la mateixa
manera.
- Grup literari: gent que fa una tertúlia, que fan les seves accions
QUAN HI HA PERÍODE LITERARI I CULTURAL?
Quan un moviment es converteix en període? quan hi ha un moviment literari predominant marca
una jerarquia.
Els corrents literaris poden estar enfrontats entre ells, dins del modernisme, per exemple, existeixen
regeneracionistes () i esteticistes (). Allò que tenen en comú és que tots dos comparteixen són les
bases del Modernisme, un període.
QUAN NO HI HA PERÍODE LITERARI I CULTURAL?
Llavors ja no podem parlar d’un període cultural. Parlem, llavors, de període històric. Quan no hi ha
organització jeràrquica sinó que aquesta és horitzontal, no tenim període literari cultural
PERÍODES CULTURALS I PERÍODES HISTÒRICS EN LA LITERATURA CATALANA DEL SEGLE XX
Modenrnista:
Noucentista: 1906-1920 i escaig. La cultura sotmesa a la Lliga Regionalista. Mentre la gent que pensa
així mani, estarem dins del Noucentisme. DIntre d’aquest temps hi ha corrents que no són
noucentistes, hi ha avantguardisme, etc. No hi ha corrent avantguardista literari perquè falta unitat i
jerarquia, l’avantguarda no s’ho ha menjat tot, no hi ha res important, s’hauria de deixar fora el 80%
de les produccions del moment. Així, són dins del Noucentisme.
Quan el Noucentisme desapareix, no hi ha jerarquia i cap “moviment” que sigui més important que
cap altre ni destaqui, per tant en aquest temps se’l denomina com els anys 20-30. A Europa, es parla
de l’època d’entreguerres, (l’època victoriana pels anglesos) o la belle poc, que és allò que s’acaba
quan ve la primera guerra mundial (equivalent més o menys al temps en què a Catalunya hi ha el
modernisme). Nosaltres no podem definir-ho com periode d'entreguerres perquè ni Catalunya ni
Espanya no entra a la primera guerra mundial (sí, però, la guerra civil). Durant aquest temps, el
període històric de la postguerra i l’exili, és un moment on hi ha corrents literaris, és un període ric.
Després hi ha un atre tema: l’exili, en aquest cas, per culpa de la guerra; El fet de marxar del lloc d’on
s’és ciutadà perquè se sent amenaçat o represaliat per motius polítics. La situació històrica és tan
forta que no es pot parlar de període literari o cultural.
Després apareix el període del realisme històric. Un moviment predominant amb l'oposició d’altres
corrents literàries contraris entre ells.

4
Bruna Vidal Mora Moviments literaris del Modernisme a la Postmodernitat
Filologia catalana: estudis de llengua i litratura - UAB Primer semestre

Després apareix la postmodernitat, que apareix com una nova constant cultural que fa referència en
corrents literaris.
El fet de viure una situació que no tornaria a passar com la pandèmia, o com la guerra a Rússia que
ens vulnerabiliza ens crea una situació de nou moment.

SESSIÓ 5: 22/09/2022
★ Un moviment pot tenir més d’un estil. El primer és un programa cultural, i el segon, unan
qüestió formal que fa referència a l’art.

El cop de fuet és un dels identificadors del Modernisme. El modernisme com a moviment o estil es
coneix a Europa com l’Art Nouveau. Des del punt de vista cultural, s’enten de diverses maneres. La
primera vegada que s’usa és a Europa i es fa amb la intenció de parlar de moviments teològics. La
teoria de l’Evolució i el cànon catòlic.
- Als diaris apareix per primera vegada el 1880 en un diari de Barcelona quan feia referència a
l’actualització d’aquesta, per tant, doncs, amb aquest sentit.
- Tres anys més tard, era una paraula nova que situava el modernisme al costat del realisme, dos
moviments que ara són precisament antitètics.
- Després de la Renaixença pren el paper d’allò actual.
- Marfany, a l’Avens, l'entén con una actitud general que pot descriure un moviment.
- Valentí Fiol s’adona que la societat està endarrerida i es comencen a mirar el Modernisme com una
actitud.
● Per tant, en resum, es comença entenent com l’actualització de les ciutats, continua, i
finalitza amb entendre’l com una actitud. Finalment acabarà sent una bona paraula, com
avui progressista o demòcrata, i qui no es defineixi així és un fanàtic, un destructor.

El moment en què el Modernisme agafa embranzida és amb les Festes Modernistes (EXAMEN dates
i què fan), quan s’ajunten una sèrie de persones que es defineixen igual i tenen les mateixes idees
així com les accions que duen a terme són les mateixes.

Ataquen els Jocs Florals, la literatura retòrica carrinclona, segons ells.

El modernisme segueix allò que ve del centre d’Europa; de París, de Berlín. Per tant -pensen- si allà
agrada, a Catalunya també ho farà.

5
Bruna Vidal Mora Moviments literaris del Modernisme a la Postmodernitat
Filologia catalana: estudis de llengua i litratura - UAB Primer semestre

Entenen l’artista algú independent, amb caràcter diví, algú a qui fer art li surt de dins. La sinceritat
de l’autor, doncs, va molt relacionat amb la modernitat. La seva creació és fruit de passar els seus
sentiments per la personalitat tot havent-se desfet de prejudicis, que és la part més difícil.

Perquè existeixi un camp literari cultural ha d’haver-hi un públic, algú a qui li agradi, i remuneri la
feina dels artiste, o no? Així, s’ha de viure per o de l’art?

● Ha de ser viure per ell, doncs no pots demanar diners per art si ets un Déu. Aquí entraríem a
debatre sobre si això tanca les portes als qui no formen part de l’alt estatus social. Aquesta
burgesia negra pateixen i en són exemples Caselles o Brossa. Els modernistes pensen que
l’expressió de l’ànima no es pot quantificar i per tant, el seu art es vendrà a la quantitat que
es vulgui pagar per ell. Per tant, es podrà ser un artista modernista quan ja hi hagi diners
anteriors o quan es pagui bé per la seva única feina. La sortida aquest problema serà el
Noucentisme.

Aquesta distinció social es torna a fer palesa a les contradiccions dins del camp cultural. Molts
burgesos van arribar a pagar autors perquè féssin campanyes publicistes, doncs ja no hi ha total
llibertat en les seves creacions.

SESSIÓ 6: 3/10/2022
RELACIÓ MODERNISME-CATALANISME
Quan els modernistes parlen de catalanisme no s’inclouen en aquest grup. En aquells moments el
catalanisme està molt relacionat amb els grups de la Renaixença. És evident, però, que els
modernistes són catalanistes. Són catalanistes perquè, en primer lloc, escriuen i parlen català.
- És una forma de catalanisme encara que ells se separin del catalanisme més tradicional.
Quan l’Avens comença a publicar explica una mica la seva intenció i diferencienentre catalanisme
conservador i progresista, on ells es troben. Els modernites es creuen els hereus duna tradició
federal. encara més perque reivindiquen la atalanitat com una forma de regeneració: la societat
ctalana i espanyola en general es una societat que no és moderna, s’ha de regenerar. Com ho fa? a
partir de la posada en marxa duna serie de principis que tenen a veure amb la catalanitat. Es
regenerarà com més catalana sigui la societat. La nació.
aquesta relacio anira canviant perque hi haura un determinat moment que hi haurà confluencia
(1898) entre modernisme i catalanisme conservador.

6
Bruna Vidal Mora Moviments literaris del Modernisme a la Postmodernitat
Filologia catalana: estudis de llengua i litratura - UAB Primer semestre

PARLEM DE MODERNISME A PARTIR DE QUANY?

1890, i una dècada abans ja sonava aquesta paraula, perrò no concebem que hi hagi la paraula i
l’actitud el 1880.
motius:
- 1880 l’actitud s’identifica amb positivisme, naturalisme i a partir del 1890 s’identifica amb
més dun corrent en concret que n’abarca més d’un i tenen modernitat
- als 80 no hi ha un trencament amb la renaixença, els jocs florals (=modernització de la
renaixença, és el que volen, no pas trencar-hi. com oller. a més, tampoc son al centre de la
perifèria i no al centre)
- als 80 es veuen com autors que formen part de la literatrua espanyola en general. encara no
tenen al cap la idea de formar un camp literari autonom, nacional, amb els seus mecanismes
per funcionar, que si que tenen els modernistes el 1890

És un moviment cultural, no polític. la regeneració pels regeneracionistes ha de venir de la cutlrua,

que despres influirà a la política. pero parlem de moviment cultural i no polític.
article: VIURE DEL PASSAT
Comença parlant de les festes que commemoren el centenari de Colom. Arran d’aquí comença a
apuntar que Espanya està endarrerit. Pel que fa a Catalunya, defensa que ha de tenir una cultura
pròpia, agafar el millor del passat i no quedar-s’hi estancat. Es fa referència a la revolució del
setembre així com també menciona la República Federal el 1973 liderada per Estanislau Figueras..

(p.21): “l’edat mitjana fou una veritable obsessió dels poetes i escriptors catalana…… ”
Així, aquesta és gent que ha participat una revolució política: ha fet fora a la reina i que resultarà a
una república federal que fracassarà. És a partir d'aquesta idea de fracàs que es construeix una acció
cultural i regeneradora per tot Espanya. Aquí és el que dona lloc al modernisme.
Aquesta república ja neix sabent que ha de fracassar perquè és coixa. Quan ho federalitzen no saben
què han de federalitzar. Per tant, es pensa que si s’ha de tornar a fer, s’ha de tenir una cultura més
forta i agafar la base cultural com a punt de partida de la revolució política. Si un poble està
conscienciat de ser un poble, pot fer la revolució política, sinó no. Per això el modernisme és una
formació catalanista, perquè són els antics federalistes que s’adonen que cal la cultura per crear la
federació o el canvi social.

7
Bruna Vidal Mora Moviments literaris del Modernisme a la Postmodernitat
Filologia catalana: estudis de llengua i litratura - UAB Primer semestre

Llenguatge p.17: “en els països civilitzats, la vida en els quals és molt complexa (...) entremig de la
disbauxa ens oblidarem del nostru decaïment polític, de la nostra anèmia intel·lectual, i de la nostra
desfeta isandística (...) d’aquest poble decadent (...) ”
Es parla de decadència, i és fonamental. Hi ha la idea que els pobles del sud són inferiors al de nord:
els llatins són pobles decadents enfronts a les nacions protestants del nord. Això canvia quan els
francesos són derrotats pels prussians-alemanys, el 1890 Portugal i el 1898 Espanya amb la seva
colònia a Cuba. En aquest moment es parla de la decadència dels països del sud com Espanya que
s’entenien com superiors que els Estats Units, per exemple.
“Insulta” Espanya, és un poble decadent.
A partir d’aquest article es durà a terme la regeneració, però primer es necessita una Espanya nova,
per poder-ho fer possible.
Es comenta també -indirectament- el mètode positivista (?), el Krausisme. Kraus és un filòsof
alemany idealista (de Kant) que creu amb una mena d’unitat panteista a qui no fa cas gairebé ningú.
A Madrid es crea una escola que prendrà molta importància però a Catalunya no té èxit.
Krausisme:

“No només França és bo, molts altres països civilitzats ens poden aportar (...)”
Un altre aspecte a comentar és que no només França és bo. No parla només de Zolak, en cita molts
d’altres, autors que ja no són realistes: text clar modernista. No és l'únic lloc d’on ens ve la llum, hi
ha altres pobles que també “ens fan coses” parteixen del naturalisme però avancen cap a altres
corrents literàries. Quan Narcís oller fa la “febre d’or”, Brossa ho critica perquè Oller és massa
moralista, idealista romàntic.. i els modernistes no son moralistes ni romàntics perquè no són
ortodoxes.
CORRENTS LITERARIS I CULTURALS DINS EL MOVIMENT MODERNISTA
Allò que marca totes i cadascuna de les lluites internes que hi haurà dins del modernisme vindran de
la por dels regeneracionistes al veure que a Europa comencen a pujar i tenen por, doncs, d’acabar
essent romàntics i conservadors enlloc de revolucionaris i federals. Aquest dubte és aquell que
marca totes les lluites.
Els modernistes, amb el sentit de la regeneració social i la voluntat de voler explicar les coses, de
voler canviar la societat oposats a aquells que no creien possible la intervenció directa a causa d'uns
plantejaments diferents i irreconciliables entre ells i la resta de gent, i com a conseqüència s'aïllaven
d'un entorn que els semblava que no els entenia i els rebutjava i al qual ells menyspreaven, i
buscaven la creació d'una obra artística que tingués valor per ella mateixa, d’aquí surt la burgesia
daurada. Els esteticistes són menys políticament reivindicatius i més decoratiu.

8
Bruna Vidal Mora Moviments literaris del Modernisme a la Postmodernitat
Filologia catalana: estudis de llengua i litratura - UAB Primer semestre

Tenen una societat enfonsada, han fet una revolució social i no se n’han sortit. Llavors pensen en
fer-ne una de nacional. El catalanisme tal com el van entendre aquí és una ètica de regeneració
social i opten per fer un canvi: si abans era una eina per recuperar el passat, ara n’és una una per
canviar la societat. S’ha de posar en marxa el geni, l’orgull, l’ànima, el caràcter… És també una
manera de crear una nació perquè es basa en les idees de que la legitimitat no prové de deu ni els
governants, sinó que ho fa dels ciutadans. L’ànima és nacional però els que són rics tenen altres
interessos, per tant, és més popular.

· El modernisme es una forma de crítica, crítica absoluta, és la única forma de funcionar és aquesta
· A més a més, el modernisme instaura una sèrie de valors que prendran significats antitètics com:
poble-ciutat, joventut-vellesa…
· Un dels nous lemes de revolució literària i científica: no admetre cap límit en la concepció de l’obra
artística. Es poden creure en coses però que no influeixin directament.
· En èpoques noves, formes d’art noves.
SESSIÓ 7: 6/10/2022
TÍTOL
El Modernisme, per molt que sigui un moviment de revolta, necessita la burgesia per néixer i per
triomfar, sobretot en el corrent esteticista. Les grans obres modernistes són cases particulars.

És una burgesia enriquida a finals del s. XIX, arran de la Restauració Borbònica (situació d’estabilitat,
d’acumulació de capital), amb el vi, el tèxtil i el comerç amb Cuba. Període conegut com la Febre
d’Or: va tenir lloc un creixement econòmic, però alhora la burgesia tenia una sensació de crisi.

El 1888 va tenir lloc la 1a Exposició Universal a Barcelona. És la demostració de força de la burgesia

catalana que ha anat acumulant capital, sobretot al llarg dels 80. És en aquest moment que es
comencen a introduir les novetats arquitectòniques que relacionarem amb el Modernisme. Per tant,
als anys 80 es van posant les bases del Modernisme, i al 1890-92 es defineix ja com a moviment.

Als anys 60 s’havia creat de la 1a Internacional i al 1889 es funda la 2a Internacional. Els obrers
comencen a organitzar-se i la idea de la revolució s’estén per Europa. Barcelona es convertirà en un
dels centres, amb la bomba del Liceu o la del carrer dels Canvis Nous. La burgesia, tot i tenir diners,
té una sensació de crisi (el vi, la fil•loxera, ensorrament de la borsa a París).

El modernisme com a moviment eclèctic.

9
Bruna Vidal Mora Moviments literaris del Modernisme a la Postmodernitat
Filologia catalana: estudis de llengua i litratura - UAB Primer semestre

Apareix el decadentisme i “l’art per l’art” de Téophile Gautier.

En el SIMBOLISME, la natura és una realitat espiritualment viva que té una força pròpia. Elements
sensorials (sinestèsies). Anar més enllà del símbol extern i entrar en el símbol intern: el simbolisme
és capaç de connectar el món material amb el món espiritual (l’art com a connexió amb el més enllà,
neo-idealisme). Els símbols ens parlen perquè estem units: formem part del mateix cosmos.
- “Correspondències”: Les flors del mal (Charles Baudelaire). La natura com a “temple vivent”.
- “Unes flors que s’esfullen” (Joan Maragall) . Maragall agafa un element natural i es fa preguntes
espirituals. L’humanitza, fa servir personificacions. També juga amb el ritme de la repetició i dels
elements anafòrics i formula preguntes retòriques. La poesia simbolista crea una suggestió en el
lector a partir de la musicalitat.

El poema “Unes flors que s’esfullen” ens introdueix en el misteri de la mort: “i un sospir olorós
suspès en l’aire...”. Fins aquí seria un poema simbolista decadentista, però Maragall acaba de forma
vitalista: “i el camp tot estrellat de noves flors”. La natura com a roda incessant de mort i vida, que
es relacionen còsmicament. Les flors són com estrelles a la terra (el món superior o ultraterrenal i el
món inferior o físic estan connectats i són indestriables).

El símbol permet connectar la natura amb elements transcendents. El modernisme introdueix la

poesia simbolista.

El decadentisme es caracteritza pel rebuig de la societat i la idea del “tedi”, “ennui” o “spleen”:
l’artista està fastiguejat. El decadentisme contempla la matèria en la seva descomposició: tot és
mort, tot és corrupció no hi ha res a fer. À rebours (Joris-Karl Huysmans, 1884).

El decadentisme pot ser místic? S’ha de concentrar només en la mort i deixar el misticisme per a
l’idealisme?

Esteticisme anglès: Arthur Symons, Oscar Wilde, Ernest Dowson, Lionel Johnson. Molt connectat
amb el decadentisme francès, que és més desagradable. L’esteticisme, en canvi, és més idealista.
El modernisme elimina el desfasament entre França i Anglaterra i nosaltres.

10
Bruna Vidal Mora Moviments literaris del Modernisme a la Postmodernitat
Filologia catalana: estudis de llengua i litratura - UAB Primer semestre

El prerafaelitisme (1848). Donna angelicata (l’àngel o la dona com a intermediari entre el cel i la terra
- posterior imatge idealitzada de la dona domèstica?). També sorgeix la imatge oposada: la femme
fatale (dona sexualitzada que és un perill per a l’home - posterior imatge idealitzada de la dona que
no és domèstica?). L’ésser humà s’ensorra en la bestialitat o aspira a la transcendència?
Arts and Crafts (1880): William Morris. Les arts aplicades, que La societat industrial s’ha
“renaturalitzar” a través de l’art.

Exemple del tren i la vaca. El tren només com a objecte, sinó com a subjecte, perquè crea diferents
punts de vista. Idea de l’home nou. S. XIX: segle del progrés, de la industrialització. La literatura
catalana continua instal•lada en el passat, mentre el modernisme ja s’ha instal•lat en el progrés i té
integrat el nou punt de vista.

Marfany situa l’inici del modernisme amb l’article “Viure del passat” de Joan Brossa (1892).
Abans de “Viure del passat”:
L’Avens com a nucli del moviment cultural modernista. Fundat el 1881.
“Nostre propòsit” (1882) - punt de partida de la reforma lingüística que després farà Fabra (“el català
que ara es parla”). Catalanisme progressista, idea d’emprar un llenguatge modern. La idea del català
acostat al que es parla s’anirà matisant per qüestions dialectals.

La primera etapa de L’Avens es correspon a la identificació del modernisme i el naturalisme. Es va

deixar de publicar el 1884 perquè Massó i Torrents se’n va a Londres. El 1889 es reprèn la publicació.
Per donar-se a conèixer, el 1890 es fa la campanya lingüística, amb Joaquim Casas-Carbó (cosí de
Ramon Casas) i Eudald Canibell.

En la segona etapa de L’Avens, entre el 1890 i el 1893, el modernisme es configura ja com un

moviment que s’identifica amb la modernitat absoluta.
Es pot considerar que campanya lingüística de L’Avenç va ser reeixida i important. Publicació de la
Gramàtica de Pompeu Fabra (1891). Segons el professor, aquesta campanya lingüística és la primera
mostra d’acció conjunta del modernista, abans de “Viure del passat” de Joan Brossa.
“Com és que L’Avenç s’ha llençat a la reforma lingüística”, de Jaume Massó i Torrents: nacionalisme
lingüístic; modernitat; els erudits són el poble; cal escriure la llengua de manera moderna, actual,
viva, modernista (i llatina, recuperació de la ç amb un raonament lingüístic nacionalista). La nostra
llengua ha de ser moderna i s’ha desfigurat pel castellà (doble vessant entre allò eficaç i allò genuí).

11
Bruna Vidal Mora Moviments literaris del Modernisme a la Postmodernitat
Filologia catalana: estudis de llengua i litratura - UAB Primer semestre

L’Avenç, com a casa editorial, publica obres d’ideologia anarquista. Arran de la bomba del Liceu,
L’Avenç se’n desmarca i desapareix com a revista, però no com a casa editorial.

Amb el tancament, els modernistes perden l’oportunitat de publicar plegats. Alexandre Cortada,
Brossa, Maragall, Rusiñol, eren tots intel•lectuals modernistes. Entre el 1890 i el 1893, L’Avenç havia
funcionat com a plataforma de tots ells, independentment de si eren més esteticistes o
regeneracionistes

SESSIÓ 8: 10/10/2022
CAMPANYA LINGÜÍSTICA
Comença l’any 90 amb una sèrie d'articles de l’Eudald Canibell i Casas-Carbó. El primer dóna motiius.
El punt central és CAMPANYA LINGUISTICA VI

Casas-Carbó conençarà a publicar i pel mig hi haurà Pompeu Fabra, just per això serà un moviment
imparable, entre el 90 i el 92 el català patirà la reforma lingüístics. Al costat de considerar el 92 com
l’any en què es publica “Viure del passat”, el moviment modernista comença a agafar forma.

L’avens era més que una revista, era una casa editorial. Publicava la resvista perè també una
col·lecció de llibres i revistes d’altres escriptors. Durant el S.XIX era com funcionava. La majoria de
les seves publicacions eren de caire anarquista, per tant, està al punt de mira de les autoritats i quan
esclata la bomba del liceu, s’espanten. L’únic mig modernista que pot ser anarquista era Pere
Coromines, anarquista amb responsabilitats. Plega la revista però no la casa editorial, que es
mantindrà durant i més enllà del modernisme.

Quan desapareix, d’alguna manera el modernisme es queda sense plataforma i sense la possibilitat
de fer coses conjuntes a nivell modernista. A la revista s‘havien anat incorporant una sèrie
d’intel·lectuals: Maragall, Rusiñol, Brossa, Alexandre Cortada… Encara que fossin de diferents
corrents, uns més esteticistes i els altres regeneracionistes, compartien un punt en comú: el
modernisme. Entre el 90-93, doncs, funciona com una plataforma de tota la gent que es considera
modernista. Amb el seu tancament, qui pren el lloc com a activitat aglutinadora de l'avenç seran les
festes modernistes. Són festes que van adquirint cada vegada més importància. Se’n fan 5, però la
primera és una exposició de belles arts, és a dir, no és el que serà després. La primera important és
la del 93, l’Avens encara és actiu i el seu grup li dona cobertura en tant que els modernistes que

12
Bruna Vidal Mora Moviments literaris del Modernisme a la Postmodernitat
Filologia catalana: estudis de llengua i litratura - UAB Primer semestre

s’han organitzat al voltant de l’avens, ho fan també al voltant de la festa. És una festa totalment en
contra dels Jocs Florals. La festa va acompanyada de música d’Enric Morera, com a repressentació de
l’art total. Música impressionista i sobretot la representació l’obra la intrusa, que va ser l’obra que va
trencar amb tots els esquemes que hi havia: és simbolista. Vol ser la representació de la vinguda de
la mort. Entra el vestuari, l’ambientació, els efectes sonors… crea aquest món diferent. És un
moment clau.
* la intrusa: aquesta festa va ser molt polèmica a la premsa, va ser vista com una mena de macanal.

Als quatre gats també es fan aquest tipus de representacions. Una de les vies més fortes de
representació serà el teatre i les arts visuals.
Jaume Brossa escriu sobre la Festa Modernista de Sitges el mateix mes de setembre i la festa
modernista de sitges pren força importància.
La premsa els va criticar, però això és el que volien. La gràcia per triomfar és que les forces vives
t’ataquin. Per ells, allò, era anar pel bon camí si volien canviar les coses. Alhora, Brossa, té una certa
prevensió per la festa, pel què ha passat, hi ha una cosa que li fa por: la intervenció que l’avens hi va
tenir.

Admet que són molt diferents amb Rusiñol, però reconeix que aquest és sincer, i per tant, dels seu.
D'alguna manera, accepta la manera artística que ve d'Europa com a art per l'art, art com a
sacerdoci, la germanor…
1. Idea del recolliment del teatre com el nou art, entrem al teatre com qui entra al temple
2. Sugestió: relació entre ànima de l'artista i de qui la rep
3. Si hi ha les dones, els homes es distreuen i no es poden centrar. És, clarament, un moviment
masclista. Hi ha escriptores i pintores modernistes però es van oblidar com Lluïssa Masriera
Una de les coses importants és que fins llavors el català era una llengua privada, quan era public era
per fer-ne broma, per riure, els Jocs Florals van ajudar que el català fos seriós. Van recuperar-lo com
a llengua de cultura seriosa. Els modernistes ho porten més enllà: a més de seriosa, la fan moderna.

A diferencia dels espanyola, com a moviment nacionalista, critica que els espanyols es queden amb
allò anitic mentre que els catalans s’estan modernitzant. S’han reunit, han fet la festa que ha sigut
un èxit, els conservadors ho critiquen… tot surt perfecte. Però hi ha hagut un problema: no vol que
s’identifiqui el decadentisme amb la intrusa, l’Avenç o el modernisme. L’Avens no és modernista
perqùe és decadentista, el que l'uneix és la sinceritat, la devoció pura… pero d’arts purs n’hi ha de
moltes maneres. Per això no es pot agrupar amb cap grup ni moviment. És un moviment amb

13
Bruna Vidal Mora Moviments literaris del Modernisme a la Postmodernitat
Filologia catalana: estudis de llengua i litratura - UAB Primer semestre

diferents grups/direccions al seu interior.. Brossa fa una exposició de com ha de funcionar la cosa: un
poble jove, renaixent
- recollim el guant - Jaume Brossa (és posterior)
Quan l’Avens tanca, els més regenacionistes com Brossa, llavors, Russinyol agafarà l’arc cantant del
modernisme. durant lavens és més el regeneracioneisme, a partir de la seva desaparicio i la intrusa,
seran les festes modernistes (rusiñol). simbolitzaran el moviment.

el quadre de russiñol és simbolista pel q vol simboitzar, solitud, cel groc, arbres pel mig…

idea de l’art tota: obres van acompanyades normalment de música.

SESSIÓ 9: 10/10/2022
regeneracionsiem-vitalisme - iben, ignasi iglesias
- dos mots que acabaran funcionant primer alhorai despres vitalisme substituira l’altre. Canvi
important és el canvi filosòfic. Tots els modernismes son iguals: antipositivistes. Corrent
filosofic que ve de d’auguste comte. corrent filosofic que entre a cat els anys 60-70 del segle
dinou i que es basa en les dades positives, corrent cientificistes, el que podem coneixer a
partir del que els nostres sentits ens poden donar. realisme i naturalisme són els corrents
estetics que donen suport al positivisme o hi parteixen. observació, dades i consequencies.
observació, conclusió, acció: ho predicava el positivisme
- els regeneracionsites vene d’aquí, de la idea del modernisme primera que era realisme
primer.pero canvia, noespiritualisme i antipositivisme: no hi ha prou amb la rao per
entendre, per assimilar tots els principis que ens venen de la veritat. no senten nomes amb
els ulls de la rao, també amb el sentiment la realitat te una cosa oculat que no es dona pels
sentits pero h podem percepre si som capaços de barrejarho amb el sentiment i blabla
- schopenhauer, té un llibre: el món com a voluntat i representació.
esteticisme-decadentisme - maeterlinck, rusinñol…

SESSIÓ ?: 20/9/2022
quan he marxat de lajuntament, q hem hagut danar alla a fernos aquet puta paper he dit bueno va
adeu que vai al gim. pista: no hi he anat i el xavier quan li he dit m’ha preguntat si m’havia adormit.
Clarament no, pero mira el que li he passat

14
Bruna Vidal Mora Moviments literaris del Modernisme a la Postmodernitat
Filologia catalana: estudis de llengua i litratura - UAB Primer semestre

EXERCICI: COMENTARI DE TEXT_LA FLORISETA, RAIMON CASELLES

- Tema:
- investigació artística, sentida, per qui és aquesta noia, que estranya el narrador.
- es mou entre simbolisme i costumisme. El dubte es reflecteix a través de diferents
recursos estilístics.
- Recursos:
- narrador en primera persona, típic del modernisme. No és la realitat, sinó que
aquesta està modificada perquè passa per una visió interna i no se’ns és explicat,
justament, objectivament.
- descripció minuciosa, redundant i acurades. Utilitza molta substantivització
(literatura impresionista que utilitzen molt els modernistes). També comparació.
És la fem fatal, la debilitat i perdició de l’home (pàl·lida de cara i cabells vermells):
provoca inquietud. La troba atractiva, té un interès cap a ella més que cap altra
cosa.
- la nena la descriu com exòtica, clown: tot relacionat amb el món del circ.
- dona detalls en el temps
- no tenir coneixement és ser un desgraciat, valor al coneixement i intel·lectualisme
- avui en dia observem una descripció i tracte cap a la nena masclista així com
també el tracte que rep la seva germana.
- no actua al liceu perquè el Pepe no vol, diferents estatus social. Oposició
entre rics i pobres.
- La nena la relacionem amb la poesia, no vol preocupar-se, no es vol estancar
oposada a la vida que porta la seva germana, encara que per obligació del seu
amant, que l’obliga a quedar-se. A la petita no la deixen acostar-se a Don Pepe, a
la societat.
- El que amaga ensenya, enganyant yant vols ocultar alguna cosa: el clown amaga
la nena. La realitat xoca. A través dels colors entén que a darrere hi ha alguna altra
cosa.
- blanca de cara i pèl-roja
- bata rosa pàlid, vocabulari afectuós (devantalet)
- La noia té dos dones dins seu: Doloretes i Loló (Lolita, sentit simbòlic el quej
sembla purament descriptiu, prostitució)

15
Bruna Vidal Mora Moviments literaris del Modernisme a la Postmodernitat
Filologia catalana: estudis de llengua i litratura - UAB Primer semestre

- Llenguatge:
- multitud: Els modernistes ho porten a l’extrem; la massa, l’espècie, la
voluntat massificada, la societat moderna.
- Ella i la germana són la mateixa persona “la mateixa cara que la nena”. Són la
multitud, l’espècie, l’instint, barbàrie. No la renovació, individu…
- La nena és més una depredadora que la víctima, la fem fatal, no és innocent.ç
ho descobreix el narrador observant-la i a a través de les seves paraules.

16