PROCEDIMENTS DIAGNOSTICS

1. DEFINICIÓ DE LA ANAMNESIS I DATOS DE LOS QUE SE DEBE

PREGUNTAR AL PACIENTE DURANTE LA ANAMNESIS
Anamnesi és el conjunt de dades que es recullen a la història clínica d'un
pacient amb un objectiu diagnòstic. La finalitat és obtenir dades útils per
diagnosticar i tractar el pacient. Consisteix en una conversa entre el metge i el
pacient durant la qual el doctor fa preguntes sobre la història clínica, els hàbits
de vida i els antecedents del pacient.

 Pes i altura; per saber la quantitat d'anestèsia que s’administrarà.

Son les més rellevants perquè si no, no pot haver intervenció.
 Constants vitals.
 Valoració del pacient de cap a peus.
 Proves d'al·lèrgia.
 Revisió d’antecedents.
 Valoració del pacient amb l’escala Norton.
 Observació de signes i símptomes

2. EXPLORACIÓ FISICA, DEFINEIX INSPECCIÓ, PALPACIÓ,

PERCUSSIÓ I AUSCULTACIÓ.
És el conjunt de maniobres que permeten observar signes i símptomes que
orietaran el diagnòstic.

- Inspecció: consisteix a observar detingudament el pacient i analitzar-lo.

- Palpació: consisteixen palpar amb les mans, diferents parts del cos,
amb la finalitat didentificar possibles punts de dolor.
- Percussió: consisteix a copejar amb els dits diferents parts del cos.
Obtindrem diferents sons:
so mat: zones sense aire
so timpanic: vibracions de l'aire.
so clar: s'obté de la percussió de zones on hi ha aire i parts massisses,
com els pulmons.
- Auscultació: consisteix a escoltar els sons fisiològics, que es donen
dins de lorganisme.

3. PREPARACIÓ DE LA CONSULTA I DEL PACIENT PER LA

EXPLORACIÓ (FUNCIONS DEL TCAI ABANS I DESPRES DE LA
CONSULTA I FUNCIONS DEL TCAI EN RELACIÓ AMB EL PACIENT
ABANS I DURANT L’EXPLORACIÓ)

L'auxiliar és l'encarregat que la consulta estigui en ordre perfecte abans de

començar.
Les seves funcions abans de la consulta:
- ha de reposar la roba del llit
- preparar linstrumental.
durant la consulta:
- hem de col·laborar amb el personal sanitari.

després de la consulta:
- recollir i reposar el material
- netejar l'instrumental
- esterilitzar el material

4. PROVES DE LABORATORI (EXPLICAR)

- Anàlisi de sang: l'objectiu és l'estudi de la sang per diagnosticar

malalties.

- Anàlisi d'orina: l'objectiu és la detecció de possibles malalties.

- Anàlisi de femta: es porta a terme per identificar la presència de paràsits

o sang a la femta.

- Anàlisi de l'esput: es recull l'esput procedent de les vies respiratòries

baixes. Es pretén analitzar-ne les característiques macroscòpiques.

- Anàlisi del vòmit: es duu a terme per observar-ne l'aspecte i determinar-

ne l'origen.

- Anàlisi d'exsudats: per determinar les característiques dels productes de

secreció de diferents parts.

5. PROVES RADIOLOGIQUES I DE DIAGNOSTIC PER LA IMATGE

(TIPUS)
Són proves que es fan mitjançant l'ús de raigs X.
- Radiografia simple: fotografía d’organs interns del cos. Les més
utilitzades són:
Cap: es realitzen amb el pacient en decubit
torax: es col·loca el pacient en bipedestació
Abdomen: es fa amb el pacient en decúbit supí.
columna vertebral:
- columna dorsal, amb el pacient en decúbit
- columna cervical, amb el pacient assegut
extremitats: es fa servir per descartar fractures.

6. DEFINEIX ALTRES PROVES DIAGNOSTIQUES

- RADIOESCOPIA: és l’examen radiològic directe dels òrgans del cos.
- TAC: proporciona plans d'un orgue mitjançant el gir del tub de raigs X
- PET: és una tècnica diagnòstica no invasiva que permet prendre
imatges de lorganisme del pacient que mostren lactivitat i el
metabolisme dels òrgans del cos.
 - ECOGRAFIA: és una prova de diagnòstic per imatges. També
s'anomena sonografia o ultrasonografia. Utilitza ones de so d'alta
freqüència per produir imatges dels òrgans interns.
- RM: utilitza ones electromagnètiques per obtenir imatges corporals
per plans en un ordinador.
- GAMMAGRAFIA: és una prova diagnòstica de Medicina Nuclear que
consisteix a administrar una petita dosi de radioisòtop.

7. ALTRES PROVES FUNCIONALS

- ELECTROENCEFALOGRAMA: és una prova que detecta l'activitat
elèctrica del cervell mitjançant petits discos metàl·lics (elèctrodes)
fixats sobre el cuir cabellut.
- ELECTROMIOGRAMA: és un examen que verifica la salut dels
músculs i els nervis que controlen els músculs.
- ELECTROCARDIOGRAMA (COM ES FA): registra els senyals
elèctrics del cor. És una prova comuna i indolora que es fa servir per
detectar ràpidament els problemes cardíacs i controlar la salut del
cor.
Com es realitza:
1. Perquè l'electrocardiògraf registri l'activitat elèctrica del cor cal la col·locació
de dos tipus de derivacions: les augmentades i les precordials. Les derivacions
augmentades es col·loquen als canells i als turmells i les precordials se situen a
la zona del tòrax.
2. Abans de la col·locació de les derivacions cal dur a terme la preparació del
pacient. En primer lloc, cal explicar al pacient que l'electrocardiograma és un
procés indolor, que es fa en pocs minuts i que requereix la seva col·laboració.
3. demanarem al pacient que es tombi en una llitera en posició decúbit supí i
prepararem l'electrocardiògraf per a la seva execució.
5. Per a la col·locació de les derivacions augmentades trobarem 6 elèctrodes
que es nomenen per V1 a V6 i es col·loquen sobre el tòrax en la següent ordre
i forma:
V1, color vermell: 4t espai intercostal immediatament a la dreta de l'estern.
V2, groc: 4t espai intercostal immediatament a l'esquerra de l'estern.
V3, verd: Directament entre V2 i V4, per la qual cosa abans cal col·locar V4.
V4, marró: 5è espai intercostal a la línia mitjana clavicular esquerra.
V5, negre: 5è espai intercostal a la línia axil·lar anterior esquerra.
V6, morat: 5è espai intercostal a la línia mig axil·lar esquerra.

6. Finalment, cal programar l'equip segons la petició mèdica i abans de fer

l'ECG cal demanar-li al pacient que estigui quiet, no parli i respiri amb
normalitat. Quan el registre hagi estat completat, cal registrar: data, hora i nom
complet.

- ESPIROMETRIA: Medeix la capacitat de ventilació pulmonar, permet

diagnosticar l’existencia de posibles problemas respiratoris.
- GASOMETRIA ARTERIAL: és una tècnica de mesurament respiratori
invasiu que permet, en una mostra de sang arterial, determinar el pH,
les pressions arterials d'oxigen i diòxid de carboni i la concentració de
bicarbonat.
 8. EXPLICAR I FUNCIONES DEL TCAI ABANS, DURANT I DESPRES DE
L’ENDOSCOPIA
L’endoescopia és un procediment que fa el metge amb un endoscopi (un tub flexible
amb una càmera) per veure el revestiment de la part superior de laparell digestiu.