Durant el segle XVIII, Europa estava immersa en un període de canvis socials,

polítics i culturals conegut com la Il·lustració. Aquesta època es caracteritza per un

creixent enfocament en la raó, la ciència i la filosofia com a mitjans per aconseguir el
progrés social i el coneixement. A Anglaterra, país natal de Hume, aquest segle va
ser testimoni de l'ascens de la monarquia parlamentària,. Aquesta transició cap a un
sistema polític més representatiu va fomentar el debat sobre els drets humans, la
llibertat i la governança.

Pel que fa al panorama filosòfic, el segle XVIII va presenciar un enfrontament entre

dues corrents principals: l'Empirisme i el Racionalisme.El Racionalisme, posava
èmfasi en la raó i la deducció lògica com a fonts de coneixement, mentre que,
l'Empirisme, del qual Hume és un dels representants més destacats, defensava que
el coneixement deriva principalment de l'experiència sensorial i l'observació del món
natural. Aquest corrent seguía quatre tesis fonamentals que eren; l’origen del
coneixement és l’experiència, el coneixement humà no és il.limitat, tot coneixement
és coneixement d’idees i un nou concepte de raó.

Hume, nascut a Edimburg al si d’una bona família sempre va tenir una gran passió
per la literatura i la filosofia però per obligació familiar va començar a estudiar dret,
carrera que va acabar deixant. Va provar la vida de comerciant però en veure que no
era per ell va marxar a França on es va dedicar a la filosofia empirista i va escriure el
que serà la base de la seva obra “tractat sobre la naturalesa humana” que no va tenir
el reconeixement que esperava.

Durant els anys següents va viure entre el compliment de càrrecs oficials i la creació
d’escrits filosòfics: en un viatge a paris com ambaixador coneixerà a Rousseau i els
enciclopedistes. Durant aquests anys escriurà “Abstract”, “Investigació sobre
l’enteniment humà” i “investigacions sobre els principis de la moral”. El seu objectiu
filosòfic és l'estudi científic de la naturalesa de l'ésser humà per tal de descobrir les
seves possibilitats i límits, abandonant l'anàlisi filosòfic del coneixement tal i com
s'havia portat a terme anteriorment proposant un anàlisi de ésser humà utilitzant el
mètode experimental. Per tant, dur a terme una investigació empírica dels processos
psicològics que es donen en l'acte de conèixer seguint el mètode inductiu i la
introspecció.