Les parts bàsiques del text

Es tracta de delimitar i justificar quines són les parts bàsiques del text, és a
dir, l'estructura interna.

En general:

Introducció
Desenvolupament
Conclusió

Textos narratius de ficció (una novel·la, un conte):

Plantejament
Nus
Desenllaç

Hi ha altres estructures més complexes:

Presentació
Plantejament d'un conflicte
Desenvolupament de l'acció
Desenllaç
Situació final.

Textos narratius informatius (una notícia). Responen a les preguntes conegudes com
les 6 W (qui?, què?, on?, quan?, com?, per què?). S'hi ordena la informació segons
un interés decreixent, que es coneix com “piràmide invertida”.

Titular:
Avanttítol (el motiu)
Títol (titular pròpiament dit)
Subtítol (informació complementària)
Entradeta o lead (resum). Sovint el primer paràgraf.
Cos (dades en interés decreixent). Diversos paràgrafs.

Textos descriptius
Informació jerarquitzada (de més general a més concreta).

Textos instructius
Estructura enumerativa o dividida en fases d’un procés.

Textos retòrics o literaris

Hi ha múltiples estructures possibles.

Textos conversacionals
Estructura basada en la successió dels torns de paraula (intercanvi dialògic).

Textos expositius:

Introducció: on es presenta el tema de què es parlarà. [Qüestionament: Per

què?]
Desenvolupament del tema. [Resolució: Perquè...]
Conclusió o síntesi del que s'ha dit. [Recapitulació: Per tant...]

Els diferents esquemes organitzatius impliquen estructures temàtiques del tipus:

Pregunta – resposta;
Problema – solució;
 Causa – efecte;
Comparació;
Seqüència temporal;
Classificació...

Textos argumentatius:

Premisses. Captatio benevolentiae. [Presentació i plantejament del tema]

Exposició dels fets. Arguments (i contraarguments). [Desenvolupament]
Tesi. [Conclusió o final obert]

La manera de distribuir la tesi i els arguments pot variar segons l'estratègia

argumentativa:

Estructura analitzant (deductiva o anticlimàtica). La tesi apareix al

començament del text.
Estructura sintetitzant (inductiva o climàtica). La tesi apareix al final.
Estructura enquadrada (o circular). La tesi apareix al començament i al final.
Estructura paral·lelística (en paral·lel). Dues o més idees d’importància
semblant.
Estructura dialèctica. S’hi inclou la tesi pròpia i l’antítesi.
Estructura repetitiva. La tesi apareix al llarg de tot el text.
Estructura oberta. Si el contingut pot ser completat.

L'autor pot utilitzar diferents tipus d'argumentacions (quan aquestes

argumentacions són defectuoses s'anomenen fal·làcies): exemplificació; analogia;
autoritat; modus ponens (inferència que afirma); modus tollens (inferència que
nega); sil·logisme hipotètic; sil·logisme disjuntiu; reducció a l'absurd o reductio
ad absurdum; posar de manifest determinats valors, com la llibertat o la
solidaritat...; la utilització de la repetició o argumentum ad nauseam; l'argument
ad hominem (per exemple tu quoque “tu també”); l'argument ad populum (“tothom ho
pensa, tothom ho fa”), etc. També poden aparéixer contraargumentacions: per
refutació; per concessió a l’adversari...