JOAN FUSTER, Diccionari per a ociosos

NOTA: Aquestes són les qüestions que han sortit fins ara a les proves PAU
sobre Joan Fuster. Les respostes pretenen ser un model vàlid però, ni de bon
tros, únic.

JULIOL 2020

La constatació és fàcil de fer: basta fullejar una història -il·lustrada, no cal dir-
ho- del moble. Ens hi ratificaríem, de seguida, en qualsevol visita a algun
museu de pintura figurativa o d’arts menors, on en imatges o en realitat es
conserven testimonis de les formes de seient utilitzades pels nostres
avantpassats. I fins i tot avui mateix, en moltíssimes cases d’aquestes latituds,
en la majoria potser, encara hi trobarem models de cadires ben significatius. La
conclusió que s’imposa, ja l’endevinarà el lector. L’home occidental, tan ric en
inventiva per a certes coses -mitologia, metafísica, literatura, art, guerra,
opressió, etc.-, ha mostrat al llarg dels segles una singular falta d’imaginació
per a tot allò que feia referència al seu confort més immediat.

Fragment de l’entrada «Cadira» de Diccionari per a ociosos, de Joan Fuster

c) Identifica una de les idees que Fuster utilitza en aquest fragment

respecte al tema de l’entrada [0’5]. Quines altres idees introdueix
Fuster en la totalitat de l’entrada? (Extensió: unes 75-80 paraules) [1
punt] [0’5. Estem parlant d’un número reduït d’idees, al voltant de 2-3.
Tingueu en compte que no s’està demanant classificar els tipus d’arguments.]

La principal idea que ens transmet Fuster en aquesta passatge de l’entrada

«Cadira» fa referència a la poca preocupació que ha mostrat l’home per la
comoditat d’aquest moble al llarg de la Història.

Al llarg de tota l’entrada l’autor incideix en el fet que l’ésser humà no s’ha
aplicat mai a buscar el benefici en articles de maneig diari, quotidians, com ho
podria ser una cadira. És una evidència procurar la nostra pròpia comoditat és
una cosa nova en la nostra civilització; l’austeritat i la mortificació eren
considerades virtuts en èpoques passades i a vida de l’home exigia sacrifici.

d) Quins altres autors o autores destaquen en el context d’escriptura

de Diccionari per a ociosos (dins del gènere assagístic)? (mínim 2
autors/es) Aporta algunes dades sobre l’escriptura (títols destacats i/o
característiques bàsiques) d’aquests altres autors o autores.
(Extensió: unes 75-80 paraules) [1 punt]

En aquest context de postguerra i dificultat màxima per a publicar en català,

Fuster ho fa al mateix temps que altre autor que ja hi publicava amb antelació,
Josep Pla, el principal autor assagístic d’aquesta època, amb un estil clar,
senzill, amb una adjectivació molt cuidada i que va dedicar un article al propi
Fuster en el seu llibre Homenots. Un altre autor de l’època seria Josep Maria
Espinàs, autor de bells llibres de viatge, amb un estil amé, humorístic i de gran
enginy. Destaca el seu llibre Els nostres objectes de cada dia o els diferents A
peu per... I també cal esmentar dins de l’assaig de l’època l’escriptora Maria
Aurèlia Capmany.
JULIOL 2021

En qualsevol cas, l’estranger és un punt de referència polèmic, probablement

imprescindible, per a un patriotisme agressiu. Com que l’estranger sol ser, al
seu torn, patriota del seu país i respecte a ell adopta una actitud semblant, la
col·lisió resulta fatal. Tota xenofòbia contesta a una altra xenofòbia, ja que tots
som «estrangers» per a algú.

(Joan Fuster: fragment de «Xenofòbia», Diccionari per a ociosos)

c) Identifica una de les idees que apareixen a l’entrada “Xenofòbia”

de Joan Fuster, a partir del text del fragment 2. (Extensió:
aproximadament 75-80 paraules). [1 punt]

La xenofòbia està condicionada per un patriotisme “agressiu”. El problema és

que l’estranger, sovint, també és patriota del seu territori i per això se sol
generar un conflicte entre dos tipus de patriotisme. Una altra qüestió pot ser la
definició del terme i la qualificació d’aquest com a polèmic si no procurem
donar-li una doble perspectiva, molt habitual en l’assaig fusterià.

d) Com evoluciona el gènere de l'assaig amb posterioritat al context

d’escriptura de Diccionari per a ociosos (Extensió: 75-80 paraules
aproximadament). [1 punt]

Fuster dedica bona part de la seua trajectòria a estudiar temes molt concrets,
erudits com La decadència al País Valencià o Poetes, moriscos i capellans,
Literatura catalana contemporània..., combinats amb assajos de tipus polític (El
blau a la senyera; País Valencià, perquè). La generació que el segueix té
orientacions diferents: des de l’antropologia dels orígens de Joan Francesc Mira,
que evoluciona cap al pensament nacional (Crítica de la nació pura) i
l’articulisme periodístic (Punt de Mira); passant per la reflexió social (J. V.
Marqués amb País perplex); els llibres de viatges i d’impressions intimistes de
Josep Piera. La diversificació temàtica de Fuster es va concretar en l’aparició de
diversos estudiosos de la llengua i de la literatura, de la societat i de la
filosofia. Cal recordar una antologia que recollia bona part d’aquestes
tendències, realitzada per Vicent Salvador, sota el títol “Tebeos” per a
intel·lectuals (1986). D’altra banda, el panorama català en general va donar un
seguit de figures com Màrius Carol, Vicenç Villatoro, Sala Valldaura...

JULIOL 2022

Si volem —i ho hauríem de voler—, sempre trobarem una raó per a excusar les accions
del covard: la seva covardia. Perquè, ¿qui és que no ha tingut mai por? És clar que la por
pot ser superada: diuen que el valent no és sinó un que té por i se l’aguanta. Potser sí. El
que sí que sé és que no hi ha manera humana de fixar un límit moral en aquest terreny.
Cadascú s’administra la pròpia por com pot i com Déu li ho dona a entendre. I tampoc no
ens hem pas d’enganyar: tothom és covard per comparació a algú altre.

«Covardia», Diccionari per a ociosos de Joan Fuster

a) Joan Fuster justifica la covardia en el fragment 1? Raona la teua resposta i
enumera els arguments concrets que hi addueix. (Extensió: 75-80 paraules) [1
punt]

Sí que la justifica. De sempre s’ha dit que la «temor» és lliure, que cadascú que la que
«vol». Realment, més que la que vol hauríem de dir la que el cos i els seus condicionants
com a ésser humà li aporta la naturalesa. Podem associar el valor a la inconsciència, una
persona és valenta no quan actua sense pensar si no quan sap sobreposar-se a la temor
que li transmeten certs perills. Som valents o covards sempre respecte a algú; i sempre
trobarem algú que serà més valent que nosaltres en segons quines circumstàncies.

b) Identifica i explica les característiques de l’assaig de Joan Fuster que trobes en

el fragment 1. (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt]

Aquest passatge resulta representatiu de l’estil fusterià. Per exemple, hi trobem incisos
que ajuden a matisar una afirmació prèvia (utilització dels guionets), frases curtes
representatives del seu dubte metòdic («Potser sí.»), hi ha també una interrogació de
caire retòric quan li pregunta directament al lector «qui no ha tingut mai por?». Crida
l’atenció com en tan poques línies ens podem trobar fins a tres oracions introduïdes per
dos punts (:), sempre treure unes conclusions que resulten lògiques del que s’acaba de
dir.