UNITAT 3: SEGONA RESTAURACIÓ (1898 - 1931)

CRONOLOGIA
Restauració Borbònica (1825 - 1931)

Segona Restauració (1898 - 1931)

 Període Constitucional d’Alfons XIII (1902-1923)
 Dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930)
o Directori militar (1923-1925)
o Directori civil (1925-1930)
 Dictablanda (1930- 1931)

FRACÀS DEL PRIMER GOVERN REGENERACIONISTA (1899 - 1903)

Francisco Silvela, líder conservador, forma un govern i impulsa una política reformista.

 Proposa la descentralització administrativa.

 Nova política pressupostària: apuja els tributs i crea nous impostos per poder fer
front a les despeses de la Guerra de Cuba.
 El nou sistema d’ impostos provoca el tancament de caixes i vagues.

El 1902, Alfons XIII puja al tro.

El seu regnat està marcat pels seus intents de reforma que busquen:
 Renovació de la vida social i política i posar fi al caciquisme.

TORNADA AL TORN PACÍFIC (a partir de 1902)

REVOLUCIÓ DES DE DALT I LES MASSES NEUTRES

Els partits dinàstics van fer un intent de reforma  REVOLUCIÓ DES DE DALT

Es tractava de reformar el sistema polític de la Restauració des de les institucions i per

iniciativa del propi govern, per intentar acabar amb el caciquisme i aconseguir el
recolzament popular.
DOS EXEMPLES DE REFORMISME

Líder: Antonio Maura

Govern llarg: (1907-1909)

QUÈ FA?
REFORMISME
CONSERVADOR LLEI D’ADMINISTRACIÓ LOCAL i LLEI ELECTORAL (1907)
 Es buscava posar fi al caciquisme

Mesures proteccionistes per impulsar l’activitat industrial.

Integració del catalanisme donant autonomia a ajuntaments i

diputacions.

Millores en la legislació regional

Millores en les condicions de treball de dones i nens.

Creació de l’INSTITUT NACIONAL DE PREVISIÓ.

La falta d’entesa amb el Partit Liberal i la repressió de la Setmana

Tràgica van posar fi a la seva etapa de govern

Líder: J. Canalejas.
Govern: (1910-1912)

QUÈ FA?
REFORMISME
PROGRESSISTA. LEY CANDADO: separació de l’església i l’Estat.
 Prohibició temporal de la implantació de nous ordres
religiosos a Espanya.

Reformes del sistema d’impostos que van provocar protestes de

les classes benestants.

Reforma en la LLEI DE RECLUTAMENT (1912).

 Eliminació de les quintes i obligatorietat en temps de guerra.

Lleis encaminades a la millora de les condicions laborals.

 Normativa sobre el treball de la dona i contractes laborals

LLEI DE MANCOMUNITATS (1914): permetia que diverses

diputacions provincials s’unissin per gestionar els serveis públics
(aprovada pel govern Dato).
 FORCES DE L’OPOSICIÓ
REPUBLICANISME

Principal grup de l’oposició política, va constituir de manera permanent la minoria

parlamentària més nombrosa al Congrés de Diputats.

Força notable a les zones urbanes, on el vot es podia expressar amb més llibertat i la
influència dels cacics era molt més reduïda.
 Els obrers van donar gran força als moviment.

Ampli moviment
S’uneixen social,tendències
les diferents de caràcter
delreformista.
republicanisme

UNIÓ OBJECTIUS
REPUBLICAN  Restauració de Constitució 1869, Convocar les Corts
A (1903) Constituents i Proclamar la República

Salmerón La Unió guanya força a les ELECCIONS de 1903 i 1905. Guanya a

grans ciutats com Barcelona o Madrid.

PARTIT Lerroux funda el Partit Radical al 1908.

RADICAL
Populista, demagògic, anticatalanista i anticlerical
(1908)

CARLISME

Es fusiona amb l’integrisme de Nocedal i comencen a tenir participació electoral i

representació al Congrés.

Primera Guerra Mundial: adopta una tendència més tradicionalista.

 Vázquez de Mella funda el PARTIT TRADICIONALISTA al 1919.

TRADICIONALISME + CARLISME + INTEGRISME = COMUNIÓ TRADICIONALISTA.

PSOE

Va incrementar el nombre d’afiliats durant les primeres dècades del segle XX.

Defensava l’acció política i era partidari d’aprofitar les aliances electorals amb els partits
republicans.
 CONJUNCIÓ REPUBLICANOSOCIALISTA a l’any 1910.
 Aquest fet va permetre que el socialisme entrés al Parlament.
 La seva força electoral i la seva influència en la vida política van augmentar.

Partit Liderat per Dolores Ibárruri

Comunista
 Després de la guerra civil, s’exilia a Russia per defensar les
d’Espanya
seves idees.
(1921)
 Una dona que aconsegueix liderar un partit polític en una
societat patriarcal.

ANARQUISME

OBJECTIUS
 Comprendre el desenvolupament i l’arrelament a Catalunya.
 Fer front a les conseqüències de la conflictivitat laboral al primer terç del segle XX.

Destaquen Salvador Seguí i Àngel Pestaña

Promou la fundació de la CNT (Confederació Nacional del Treball)

SOLIDARITAT IDEOLOGIA
OBRERA  Independència del proletariat respecte la burgesia i l’Estat.
(1910)  Enderrocar el capitalisme
 Necessitat de la unitat sindical
 CONGRÈS DE La CNT reafirma els ideals i acorda recórrer a l’acció directa quan
SANTS (1918) calgués.

CATALANISME A LA SEGONA RESTAURACIÓ

LLIGA REGIONALISTA

És el partit més important dins del catalanisme  PARTIT HEGEMÒNIC

Intervenir a la política espanyola per descentralitzar el país.

OBJECTIUS
Obtenir l’autonomia a través de la participació política i les eleccions.

LÍDERS Prat de la Riba i Cambó

EXPANSIÓ DEL LERROUXISME  pren força a les eleccions

DISCREPÀNCIES INTERNES

Visita del rei Alfons XIII a Barcelona (1904): alguns creien que no
havien d’acceptar la seva vista i els altres creien que l’havien d’acceptar.

PROBLEMES Els que volien boicotejar el rei marxen de la Lliga Regionalista.

 Formen el CNR (1906) (Aparició d’un nou catalanisme republicà).

Aparició d’un sindicat de comerciants que no estan d’acord amb les

idees del partit  CADCI

ELS FETS DEL CU-CUT

ELS FETS DEL CU-CUT (1905)

Després de la victòria de la Lliga a les eleccions de Barcelona, la revista Cu-Cut va publicar

un acudit/caricatura
 “El banquet de la victòria”

Aquesta publicació dibuixa de forma ridícula a un soldat.

 El soldat diu que l’exèrcit no val per res.
EXÈRCIT I MILITARS: ataquen les redaccions de LA VEU DE CATALUNYA i el CU-CUT.

SECTORS CONSERVADORS I ANTICATALANISTES: s’ho prenen com un insult.

LLEI DE JURISDICCIONS (1906)

L’exèrcit pot intervenir quan es consideri que es posen en perill conceptes com
l’exèrcit, la pàtria i els seus símbols tant de forma oral com escrita.

REBUIG MASSIU DE LA LLEI: aliança de les forces polítiques catalanistes.

 Formació de la SOLIDARITAT CATALANA

SOLIDARITAT CATALANA (1906 - 1909)

Aliança electoral de forces polítiques catalanes.

 Lliga Regionalista
 Carlins
 Republicans federals

S’exclouen els lerrouxistes i els partits dinàstics.

Candidatura i programa comú presentat a les eleccions de 1907.

PROGRAMA OBJECTIUS
TÍVOLI (1907)  Derogació de la Llei de Jurisdiccions.
 Autogovern per a Catalunya.

Discrepàncies ideològiques entre els republicans i els carlins.

PROBLEMES
Aquests problemes Fets de la Setmana Tràgica.
causen la
Forta repressió del govern
desaparició de la
 Acceptada per la lliga
Solidaritat Catalana.
 Rebutjada pels republicans

CONSEQÜÈNCIES UFNR (1910 - 1916) independent a la Solidaritat Catalana

  Caràcter republicà i nacionalista, es vincula amb l’obrerisme
 PACTE DE SANT GERVASI (1914)
o Pacte amb Lerroux que va suposar la fi de l’UFNR.

LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (1914 - 1925)

DATA DE CONSTITUCIÓ 6 d’abril de 1914

DATA DE SUSPENSIÓ 1925 (Dictadura de Primo de Rivera)

Introduir la base de poder regional i prendre decisions conjuntes.

Millorar les infraestructures.

OBJECTIUS
Modernitzar el programa educatiu.

Fomentar i difondre la llengua i cultura catalana.

Prat de la Riba (fins 1917)

PRESIDENTS Puig i Cadafalch (fins 1923)

Alfons Sala (fins 1925)

DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC

PROJECTES Millora de la xarxa viària i telefònica.

Tots aquests Modernització de l’agricultura  foment de la cooperació agrària.

projectes han
Creació d’escoles de tècnics agraris.
arribat fins a
l’actualitat. PROJECTE EDUCATIU I CULTURAL
Gran
Creació de biblioteques i l’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS
importància
per Catalunya. Diccionari de Pompeu Fabra

Catalogació de monuments.
 LA SETMANA TRÀGICA (1909)

Revolta popular iniciada a la ciutat de Barcelona des del 26 de juliol al 2 d’agost del
1909 a Barcelona i altres ciutats catalanes importants.

CAUSES

Espanya controla un protectorat francoespanyol al Marroc  interès per

les mines del territori.
CONFLICTE
ATAC AL BARRANC DEL LLOP (1909)
AL MARROC
 Els cabilencs ataquen les mines espanyoles.
 S’amenacen els interessos d’Espanya al Rif.

DETONANT Lleva de reservistes per lluitar al Marroc al port de Barcelona.

OBJECTIUS

1. Fi de la mobilització de reservistes per lluitar.

2. Evitar la caiguda de Melilla.

FETS PRINCIPALS

18 Juliol Mobilitzacions al port de Barcelona contra la guerra i el sistema de les

1909 lleves.
 Record de la crisi del 98
 Protestes de les dones, podien quedar-se sense res en marxar els
 homes.

Crida a la vaga general per SOLIDARITAT OBRERA

Constitució del COMITÉ DE VAGA

24 Juliol
 Format per: republicans lerrouxistes, socialistes i anarquistes.
1909
 Punt en comú: mobilització contra la guerra al Marroc.

Crida a la vaga general per SOLIDARITAT OBRERA, UGT i grups

republicans.

26 Juliol Moviment antimilitarista i anticlerical que afavoreix la radicalització de la

1909 revolta. La revolta va esdevenir una insurrecció.
 Incendis a edificis religiosos
Inici de la
SETMAN
 Aixecada de barricades  frenar l’exèrcit.

A  Declaració de l’Estat de Guerra.

TRÀGICA  Radicalització del moviment a causa de l’acció incontrolada dels
grups.

Expansió de la insurrecció  Maura ho volia evitar.

CONSEQÜÈNCIES

FERRER I GUARDIA  pedagog i lliure pensador català

 Crea l’Escola Moderna (1901 - 1906)
 Mor afusellat a Montjuic.
REPRESSIÓ
 Condemnat sense proves per un tribunal que el va
declarar culpable d’haver estat incentivador dels actes de
la setmana tràgica.

POLÍTIQUES Caiguda del govern de Maura

 Onada de protestes a causa de l’actuació del govern.
 Desestabilització dels partits dinàstics.
 Pèrdua d’influència del lerrouxisme.
  Arrelament del sindicalisme apolític (CNT)

Catalanisme
 Desaparició de la SOLIDARITAT CATALANA
 Retrocés electoral de la LLIGA REGIONALISTA
 Suport indirecte a la repressió per part del govern.
 Augment del catalanisme republicà

LA CRISI DE 1917
CONTEXT POLÍTIC

Primera Guerra Mundial (1914 - 1917) / Revolució Russa (1917 - 1924)

 Espanya es declara neutral, es dedica a l’exportació de productes als països.
Grans beneficis: augment dels preus interiors però no dels sous.

 Empitjorament de les condicions de vida dels obrers.

Vagues i conflictes: influència de la Revolució Russa (radicalització de la gent)

Formació d’una associació militar  JUNTES DE DEFENSA

ÀMBIT  No és legal però és aprovada pel govern.

MILITAR Demanen: augment salarial i la oposició als ascensos per mèrits de

guerra
Junta de  MACROCEFÀLIA: molts alts càrrecs i pocs militars.
Defenses
Juny 1917 Manifest on es culpabilitza al govern dels mals de l’exèrcit.
 Crida a la renovació política

La Lliga Regionalista exigeix:

ÀMBIT
 Govern provisional
POLÍTIC
 Reforma del sistema polític
 Descentralització
Assemblea
 Proposen la declaració de l’Estat de Guerra, la censura de la
de
premsa i el tancament de les corts.
Parlamentari
s La manca d’assistència a l’assemblea i la prohibició de la
convocatòria contribueixen al seu FRACÀS

ÀMBIT Es convoca una vaga general a tota Espanya (UGT, socialistes i

 anarquistes)

Reclamen:
 Contra la pujada de preus
 Fi de la monarquia
SOCIAL  Formació d’un govern provisional
 Es declara la LLEI MARCIAL (fracàs per la incidència desigual en
Vaga general
els territoris).

Causes del conflicte obrer: salaris baixos i males condicions de vida i

treball.

Radicalització de l’oposició obrera a causa de la REVOLUCIÓ RUSSA.

LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA

CONSEQÜÈNCIA DE LA CRISI DE 1917

CONFLICTES SOCIALS

TRIENNI Influència de la Revolució Russa  RADICALITZACIÓ

BOLXEVIC
(1918 - 1921) Període de revoltes, protestes i demandes camperoles.

A Andalusia

Treballadors de la vinya entren en conflicte amb l’INSTITUT

AGRÍCOLA DE SANT ISIDRE (propietaris de la vinya)
INICI DEL
CONFLICTE Causes:
DELS  Els treballs de la vinya tenien un contracte que deia que fins
RABASSAIRES que no desaparegués aquella vinya, treballarien.
(1922)  Arribada de la fil·loxera, que va destrossar les vinyes.
 Els treballadors es van quedar sense feina.

Empresa que proporciona llum i electricitat a Barcelona.

Es van posar en vaga un total de 44 dies, tallant la energia elèctrica.

VAGA DE LA
CANADENCA  Tota activitat econòmica depenent de l’electricitat es va aturar.
(1919) Demanen: jornada laboral de 8 hores.
A Catalunya
Protagonista: Salvador Seguí.

Convocada per: CNT

 Els patrons contracten matons i pistolers per enfrontar-se als
sindicalistes i revolucionaris de les fàbriques (sobretot Barcelona).

La taxa d’obrers assassinats augmenta.

Dos tipus de pistolerisme:

PISTOLERISME BLANC
SINDICAT LLIURE (1919)
PISTOLERISM
E (1918 - 1923)  Organització creada pels patrons de les fàbriques.
 Esdevé una força parapolicíaca.
Època entre 1918 i
1923 on la Locaut
conflictivitat laboral  Els amos de les fàbriques tancaven per evitar que els
és molt elevada
treballadors es reunissin i així evitar l’expansió de la revolta.

PISTOLERISME ROIG
LOS SOLIDARIOS
 Grup anarquista armat fundat a Barcelona.
 Resposta al pistolerisme.
 Es destaca la figura de Durruti.

POLÍTICA: EL PROJECTE D’ESTATUT (LLIGA REGIONALISTA)

PROPOSEN:
 L’autonomia per Catalunya
 Descentralització
 Formació d’un govern català i un parlament (escollits per sufragi universal).

Aquest projecte va ser molt mal acceptat per part d’Espanya, sobretot Madrid, el que va
desencadenar un boicot a Catalunya.

DERROTA D’ANNUAL: EL PROBLEMA DEL MARROC (1921)

Espanya perd uns 13000 soldats a la ciutat d’Annual.

GENERAL SILVESTRE: relacionat amb Alfons XIII, partidari d’atacar les tropes

Derrota de l’exèrcit espanyol a Annual

enemigues. INFORME PICASSO: investigació sobre les responsabilitats per la derrota.

 Es posa en dubte la figura del rei i el culpen per la derrota.

Fracàs del rei Alfons XIII  COP D’ESTAT DE PRIMO DE RIVERA

 Aquest va ser acceptat per Alfons XIII.
 OBJECTIU: acabar amb la inestabilitat política, social i militar a Espanya.
 DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923 - 1931)
CRONOLOGIA
Directori militar (1923-1925)
Directori civil (1925-1930)

CAUSES DEL COP D’ESTAT

 Inestabilitat
 Conflictes laborals
SOCIALS
 Problemes d’ordre públic  PISTOLERISME

INTERNES  Descomposició del sistema de la Restauració

POLÍTIQUES  Expansió dels nacionalismes

 Derrota d’Annual  Sentiment de decepció

MILITARS  Problemes interns de l’exèrcit  acabar amb les juntes

Ascens dels totalitarismes europeus

EXTERNES
Por a la Revolució Bolxevic  Influència de la Revolució Russa.

DICTADURA DE CARÀCTER FEIXISTA

CARACTERÍSTIQUES

1. Prohibició de la Constitució
2. Únic partit polític
3. Objectius: trobar l’estabilitat i acabar amb la descomposició del sistema.
 ETAPES
DIRECTORI MILITAR (1923 – 1925)

POLÍTICA 1. Suspensió de la Constitució de 1876

ANTICACIQUI 2. Dissolució del Parlament: il·legalització d’altres partits polítics.
L 3. Dissolució d’ajuntament.

1. Declaració de l’Estat de Guerra

POLÍTICA
2. Prohibició d’organitzacions obreres i forta repressió
D’ORDRE
3. Depuració de bens
PÚBLIC
4. Persecució de les professions liberals (metges, advocats...)

DIRECTORI CIVIL (1925 - 1930)

1924 Creació del partit únic, LA UNIÓ PATRIÒTICA

1925 DESEMBARCAMENT D’ALHUCEMAS

 Gran victòria de Primo de Rivera.
 Caiguda del líder dels riferenys VICTÒRIA AL MARROC
 Espanya torna a controlar el terreny.
1927Es convoca l’ASSAMBLEA NACIONAL CONSULTIVA

Creació del CONSELL DEL TREBALL i del sindicat vertical.

DICTADOR AMO DE LES FÀBRIQUES OBRERS

Institucionalització del Somatén:

 Força armada ciutadana
 Dona suport a les forces militars i a la policia
 Objectiu: contenir les revolucions del poble.
 POLÍTICA ANTICATALANISTA
A l’inici, la LLIGA REGIONALISTA està a favor del cop d’Estat.

Instaura una gran repressió a Catalunya:

 1923 Publicació del DECRET DE LA REPRESSIÓ DEL SEPARATISME
 Clàusula de les institucions catalanes i el Fútbol Club Barcelona
 Censura de la premsa
 Prohibició del català i dels símbols catalans.
 Depuració del magisteri
 1925 Dissolució de la MANCOMUNITAT DE CATALUNYA

ECONOMIA DURANT LA DICTADURA

Època de prosperitat econòmica  FELIÇOS ANYS VINT

 Poca conflictivitat i molt treball fins al 1929.

CRACK DEL 29 No afecta tant com als USA ja que es prenen diverses mesures.

EXPOSICIÓ INTERNACIONAL 1929 BARCELONA

MESURES

NACIONALITZACIÓ Empreses privades passen a ser de l’Estat.

INTERVENCIONISME L’Estat controla els sous i les formes de treballar.

PROTECCIONISME Protecció dels productes espanyols.

Creació de zones de regadiu o configuracions hidrogràfiques.

AGRICULTURA
 Objectiu: aconseguir la màxima productivitat.