Tècniques d’ajuda odontològica/estomatològica 46 La clínica dental.

Anatomia i patologia de la cavitat bucal

• És important conèixer els moviments que es poden realitzar durant la

transferència d’instrumental.

Codificació dels dits de la mà

El codi numèric preestablert que assigna a cada dit de la mà un número facilita la

descripció de la manera d’agafar un instrument i fer l’intercanvi.

A la mà dreta se li assignen els números de l’1 al 5 i a la mà esquerra els números

del 6 al 10, començant pel polze, que té assignat el número 1 o 6, en funció de si
parlem de la mà dreta o esquerra. Observeu la taula 2.1.

T . . Numeració dels dits de les mans

Mà esquerra Mà dreta

• Polze: 6 • Polze: 1
• Índex: 7 • Índex: 2
• Del mig: 8 • Del mig: 3
• Anular: 9 • Anular: 4
• Dit petit: 10 • Dit petit: 5

Subjecció i moviments

En els instruments dentals es diferencien diverses parts (vegeu figura 2.4):

• Part activa: tots els instruments estan dissenyats per tenir una funció. La
part activa és la que realitza la funció.

• Part inactiva: També s’anomena mànec, és la part per on se subjecta

l’instrument.

• Coll: és la part intermèdia que uneix la part activa amb el mànec de

l’instrument.
Tècniques d’ajuda odontològica/estomatològica 47 La clínica dental. Anatomia i patologia de la cavitat bucal

F . . Parts d’un instru-

ment

Hi ha diverses formes de subjectar l’instrumental:

• Llapis: l’instrument s’agafa amb el tou dels dits 1, 2 i 3 (vegeu figura 2.5).

• Llapis modificat: l’instrument s’agafa amb el tou dels dits 1 i 2 i es recolza

en el dit 3 (vegeu figura 2.6).

• Palmell: l’instrument es recolza al palmell de la mà, que es manté cap

amunt (vegeu figura 2.7).

• Tisores: l’instrument se subjecta entre els dits 4 i 5 (vegeu figura 2.8).

F . . Llapis
Tècniques d’ajuda odontològica/estomatològica 48 La clínica dental. Anatomia i patologia de la cavitat bucal

F . . Llapis modificat

F . . En palmell

F . . En tisora

Els moviments en la transferència d’instruments són moviments en el pla

horitzontal i de poca amplitud:

• Moviments de classe I: només es mobilitzen els dits de la mà.

• Moviments de classe II: es mobilitzen els dits de la mà i canell.

• Moviments de classe III: es mobilitzen els dits de la mà i canell i colze.

• Moviments de classe IV: són moviments del braç des de l’espatlla.

• Moviments de classe V: són moviments del braç i l’esquena.

Tècniques d’ajuda odontològica/estomatològica 49 La clínica dental. Anatomia i patologia de la cavitat bucal

Intercanvi d’instrumental

En l’intercanvi d’instrumental l’odontòleg ha de demanar el material que

necessiti amb els dits en pinça:

• Polze i índex per demanar el mirall.

• Polze i cor per demanar la sonda.

• Polze i anular per demanar la cullereta o excavadora.

• Polze i petit per demanar la turbina.

Aquests quatre materials són els bàsics que hi ha d’haver a la safata.

Per realitzar la transferència d’instruments hi ha d’haver una bona comunicació

entre l’odontòleg i l’auxiliar i tenir en compte algunes precaucions importants:

• Estar ben col·locat i assegut.

• Veure-hi correctament (bona il·luminació) .

• Interaccionar correctament amb l’auxiliar, lleugerament més elevat que

l’odontòleg.

Per al lliurament de l’instrumental bàsic l’auxiliar se situa a l’esquerra del pacient,

mentre que l’odontòleg es troba a la dreta. L’auxiliar ha de col·locar prèviament a
la safata l’instrumental ordenat de manera que l’instrument de més a prop és el que
s’ha de fer servir primer. L’auxiliar lliura l’instrument a l’odontòleg agafant-lo per
l’extrem més distant de la part activa en forma de llapis i orientant la part activa
cap a la boca del pacient, de manera que l’odontòleg reculli aquest instrument pel
mànec. El lliurament s’ha de fer a una distància de seguretat del pacient no inferior
als 4 cm i mai a la vista del pacient.

En el moment que l’odontòleg ha de canviar d’instrument es distingeixen diferents

etapes:

• Senyals: l’odontòleg fa un petit moviment de translació exterior paral·lel

al pit de l’auxiliar girant lleugerament el canell i mostrant el mànec de
l’instrument utilitzat.

• Preintercanvi: l’auxiliar recull l’instrument amb el palmell de la mà mirant

cap al sostre, amb el dit petit i anular (forma de tisora, dits 4 i 5) i alhora
acosta i orienta el nou instrument que agafa en forma de llapis.

• Final d’intercanvi: l’odontòleg agafa el següent instrument pel mànec.

• Treball: l’odontòleg dirigeix l’instrument a la zona de treball mentre

l’auxiliar agafa el següent instrument que s’utilitzarà.
Tècniques d’ajuda odontològica/estomatològica 50 La clínica dental. Anatomia i patologia de la cavitat bucal

Si l’odontòleg ha de tornar a fer servir un instrument, l’auxiliar el manté a la mà

agafant-lo en forma de llapis fins al moment de tornar-lo a lliurar a l’odontòleg.
En cas que no l’hagi de tornar a fer servir, l’allunya en perpendicular al palmell
de la seva mà per evitar punxades.

Algunes qüestions importants són:

• El dentista no ha de fer mai moviments amplis perquè pot danyar la cara del
pacient.

• Les mans de l’odontòleg i l’auxiliar no s’han de creuar mai. D’aquesta

manera, la mà esquerra de l’auxiliar passa l’instrument a la mà dreta de
l’odontòleg.

• El moviment de l’auxiliar és un moviment de braços; en canvi, l’odontòleg

només ha de moure els dits i el canell, els colzes han d’estar al costat del
cos i no ha d’aixecar la vista del camp de treball.

• Tots els intercanvis estan explicats amb la mà dreta de l’auxiliar, considerant

que és dretà i que en el moment de l’intercanvi no fa cap altra tasca. Si en el
moment de l’intercanvi controla l’aspiració i/o dona suport en la retracció
de teixits, l’intercanvi el farà amb la mà esquerra i els dits que utilitzarà
seran els corresponents d’aquesta mà.

2.2.2 Transferència d’altres instruments i materials

Transferència de pinces

Les pinces serveixen per a transferir materials com rotllos de cotó, falques, etc.
Per transferir les pinces l’auxiliar les agafa per la part activa en llapis (en pinça
1, 2 i 3) orientant la part activa cap al palmell de la mà subjectant-les amb força.
Sempre que sigui possible ha de posar l’altra mà a sota per evitar que l’objecte
pugui caure.

Quan l’odontòleg ho indica, l’auxiliar atansa la pinça cap a la seva mà dominant

amb la part activa orientada cap a la boca del pacient. Si el dentista té un altre
instrument a la mà, primer es retira amb els dits 4 i 5 i després es lliuren les pinces
no retirant la mà fins a assegurar-se que les té agafades fermament. Per retirar les
pinces es pot fer amb els dits 1, 2 i 3 amb pinça per la part activa o bé amb 4 i 5
per l’extrem distal i pressionant amb força per evitar que l’objecte pugui caure.

En l’intercanvi és important vigilar de no contaminar amb l’instrumental utilitzant

la part activa i el material que subjecten les pinces.

Transferència de materials

En la utilització i lliurament de materials s’ha de tenir en compte:

• L’auxiliar ha de disposar anticipadament els materials que impliquen bar-

Tècniques d’ajuda odontològica/estomatològica 51 La clínica dental. Anatomia i patologia de la cavitat bucal

reja i tenir temps disponible per a preparar-los abans que l’odontòleg els
necessiti. La improvisació sempre comporta errors.

• Els materials s’han de preparar immediatament abans de fer-los servir.

• Els materials han de presentar-se a la zona de transferència, tan a prop

com sigui possible de la boca del pacient. L’auxiliar ha de sostenir el
material amb la mà dreta, deixant lliure la mà esquerra per a l’intercanvi
d’instruments o neteja de l’instrument utilitzat.

Transferència de xeringa d’anestèsia

Abans de la seva utilització la xeringa d’anestèsia ha d’estar preparada amb

l’agulla i l’anestèsia. Per preparar la xeringa primer s’ha de col·locar el cartutx
d’anestèsia i després enroscar l’agulla (amb el protector posat) a la xeringa.

L’auxiliar agafa la xeringa amb el palmell de la mà i la porta a la zona de

transferència orientant el mànec de la xeringa cap a l’odontòleg i l’agulla cap a
l’auxiliar (vegeu figura 2.9).

F . . Transferència de xeringa d’anestèsia

Un cop utilitzada, normalment l’odontòleg es queda amb la xeringa i la diposita a la

safata d’instruments de la unitat dental per si l’ha de tornar a utilitzar. Si després
d’utilitzar-la l’odontòleg lliura la xeringa a l’auxiliar, primer cal encaputxar-la.
Finalment l’auxiliar ha de retirar l’agulla de la xeringa i el cartutx d’anestèsia i
llençar-los als corresponents contenidors de residus.

Una precaució important és que la xeringa s’ha de lliurar i recollir sempre

encaputxada. Mai poden encaputxar o desencaputxar l’agulla l’odontòleg i
l’auxiliar a la vegada.

Transferència d’instruments articulats

Per als instruments articulats l’auxiliar ha de subjectar l’instrument per a l’articu-

lació amb pinça dels dits 1, 2 i 3 orientant la part activa cap al palmell de la mà.
Amb els fòrceps l’orientació també té en compte l’arcada en la qual es treballa.
Així, l’odontòleg demana els fòrceps de l’arcada superior amb el palmell de la mà
cap amunt i els de l’arcada inferior amb el palmell de la mà cap avall.
Tècniques d’ajuda odontològica/estomatològica 52 La clínica dental. Anatomia i patologia de la cavitat bucal

Transferència de material rotatori

En la transferència de material rotatori s’ha de tenir en compte que l’intercanvi

no es pot fer mentre està en funcionament. Abans de lliurar aquest instrumental,
l’auxiliar ha d’haver retirat de la mà de l’odontòleg qualsevol instrument. L’instru-
mental rotatori és un instrumental delicat que té més pes que l’instrumental de mà,
per aquest motiu la transferència s’ha de fer amb totes les precaucions per evitar
caigudes accidentals d’aquest instrumental.

Per realitzar la transferència l’auxiliar ha d’agafar l’instrument rotatori amb pinça

dels dits 1, 2 i 3 orientant la part distal cap a l’odontòleg. L’odontòleg l’ha d’agafar
amb la mà dominant i col·locar-lo a la mànega de la unitat dental.

2.2.3 Aspiració de fluids i control de la visibilitat

Durant tot el tractament l’odontòleg ha de tenir una visió del camp operatori
òptima per poder realitzar els tractaments. L’auxiliar col·labora a mantenir aquesta
visió del camp operatori controlant la il·luminació, mantenint el camp operatori
lliure d’aigua i fluids i separant els teixits tous.

L’auxiliar controla la il·luminació i amb la mà esquerra ha de col·locar en cada

moment la làmpada dental de manera que enfoqui l’àrea de treball. Sempre ha
d’evitar produir enlluernaments al pacient.

La separació dels teixits tous per tenir una bona visió del camp operatori és una
tasca que fa l’odontòleg amb la mà no activa. Normalment utilitza el mirall, o
també els dits. En algunes ocasions l’acció de l’odontòleg no és suficient i és
necessari que l’auxiliar reforci aquesta separació dels teixits tous. Pot fer-ho
fent servir els mateixos elements que l’odontòleg, és a dir, els dits o el mirall.
Normalment ho fa amb la mà esquerra. L’auxiliar també pot utilitzar la cànula
d’aspiració amb aquesta finalitat, amb la mà dreta i sempre amb molta precaució
perquè pot tenir un efecte traumàtic per als teixits.

Durant els procediments la boca del pacient s’omple de saliva i de l’aigua

procedent de l’instrumental rotatori i de la xeringa multifunció que dificulta la
visió en el camp operatori. Cal evacuar aquests líquids amb el sistema d’aspiració.
El sistema d’aspiració incorporat a la cadira dental i situat al costat de l’auxiliar
està dotat amb aspiradors de baix i d’alt poder d’aspiració que es posen en
funcionament quan se separa la mànega del suport on es troba ancorada.

És tasca de l’auxiliar evacuar els líquids amb el sistema d’aspiració. Hi ha diferents

tipus de cànules o ejectors:

• Cànula convencional: s’utilitza amb la mànega de baix poder d’aspiració i

és flexible. La flexibilitat d’aquestes cànules permet que en ocasions adopti
una forma de ganxo que permet que se subjecti sola en la comissura del llavi
i amb l’extrem sota la llengua. D’aquesta manera l’auxiliar queda lliure per
a desenvolupar altres tasques (vegeu figura 2.10, a l’esquerra).