Tema 3.

Reproducció i cicles biològics

1. TIPUS REPRODUCCIÓ
Reproducció asexual:
- Per divisió o fragmentació (multiplicació vegetativa): divisió i fragmentació d’un
individu en dos o més individus idèntics genèticament
- Per cèl·lules germinatives especials:
● formació d’estructures especials (espores) que per mitosis successives,
donen lloc a nous individus idèntics genèticament
Reproducció sexual:
- Formació d’estructures especials haploides (gàmetes) que, per fusió amb un altre
gàmeta i posteriors mitosis successives, donen lloc a un nou individu amb dotació
genètica diferent

2. REPRODUCCIÓ ASEXUAL
Mitosi
Sense canvis genètics en la descendència
Formació clons = individus genèticament idèntics
Avantatges:
- Forma de reproducció ràpida i simple
- No requereix la participació d’un altre organisme
- Un sol individu pot formar un gran nombre de descendents, expansió ràpida
Inconvenient: no hi ha variabilitat genètica a la descendència, tots són iguals al seu
progenitor i entre ells

2.1. EN ORGANISMES UNICEL·LULARS

Bipartició: en un moment donat, un organisme unicel·lular es divideix
per mitosi (dos individus idèntics)
Gemmació: una cèl·lula petita es forma per mitosi a l’extrem de la
cèl·lula mare. Cèl·lula filla és una petita part que comença a créixer i
després es trenca quan te la mida necesaria
Pluripartició: divisió en més de dues unitats idèntiques

2.2. EN ORGANISMES PLURICEL·LULARS

Propàguls: òrgans especialitzats (estoló, bulb, tubercle,
rizomes...)
Fragmentació: fragmentació del tal·lus original (esqueixos).
Nou individu (trenques una patata i arrels)
 2.3. R. ASEXUAL PER MITÒSPORES
Mitòspores:
- Espores procedents de la mitosi
- Poden ser haploides (n) o diploides (2n)
- SEMPRE acaben germinant per donar un nou organisme
- Són espores de repetició (clons)

Esporangis = lloc on es formen les espores. Té la funció de

generar l’espora
- Endòspora: formació espora dins l’esporangi, que està
rodejat per una coberta de cèl·lules estèrils
- Exòspora: formació espora fora de l’esporangi, que NO
està rodejat per cap coberta

Mobilitat de les espores:

- Zoòspora: té flagels = mòbil
- Aplanòspora: NO té flagels = NO mòbil

3. REPRODUCCIÓ SEXUAL
Pot generar heterogeneïtat genètica
- Meiosi i singàmia (= fecundació)
- Canvis genètics en la descendència per recombinació
- Cèl·lules especialitzades: gàmetes (n), meiòspores (n)
- Formació de zigot (2n)
- Cicle vital amb alternança de fases nuclears (n, 2n)
Principal avantatge evolutiu: permet generar heterogeneïtat genètica

3.1. AMB IMPLICACIÓ DE GÀMETES

Gàmia: unió sexual (tot el que tingui gamia voldrà dir sexe)
Gàmetes (n):
- Cèl·lules especialitzades d’origen meiòtic
- Singàmia (plasmogàmia + cariogàmia): fusió de gàmetes per donar un organisme
(per formar un zigot)
- Gametangis = cèl·lulas o òrgans on es formen els gàmetes
● Formació dins dels gametangis (cèl·lules/òrgans pluricel·lulars) → per
gametogènesi
- Zigot = desenvolupament individu amb composició genètica diferent a la dels dos
progenitors
- Els gàmetes no poden donar un individu nou per tant sempre s’han de fusionar
mitjançant una singamia o una fecundació
 Tres tipus de gàmia:
- Isogàmia:
● gàmetes idèntics en forma i mida i flagel·lats
● gametangis iguals: gàmeta + / gàmeta -
● A vegades semblen iguals pero son incompatibles sexualment.
- Anisogàmia:
● gàmetes flagel·lats però diferents en mida
- microgàmeta(petits) / macrogàmeta(grans)
● gametangis iguals: gàmeta + / gàmeta -
- Oogàmia:
● gametangis i gàmetes diferents (en forma, mida...)
● espermatozoide (gàmeta masculí): mòbil i format a l’anteridi (gametangi)
● ovocèl·lula/oosfera (gàmeta femení): immòbil i format a l’oogoni (gametangi)

3.2 SENSE IMPLICACIÓ DE GÀMETES

Implicació dels gametangis: gametangiogàmia
- Fusió de dos gametangis (lloc on es formen els gàmetes) (NO arriben a alliberar els
gàmetes)
● Generació directa d’un zigot
● En alguns fongs
Implicació de les cèl·lules (sense existència de gametangis ni gàmetes):
- Cistogàmia/conjugació:
● formació de ponts citoplasmàtics entre dues cèl·lules i traspàs del contingut
d’una a l’altra
● formació zigot
● en algunes algues verdes i organismes filamentosos i unicel·lulars
- Somatogàmia + cariogàmia:
● cèl·lules vegetatives assumeixen funció de cèl·lules sexuals
● unió de citoplasmes i posterior unió de nuclis
● en fongs: fusió de cèl·lules de dues hifes compatibles → hifes dicariòtiques →
(quan hi ha condicions adequades) fusió de nuclis i formació de bolets

RECORDATORI MITOSI I MEIOSI:

4. CICLES BIOLÒGICS
Cicle biològic: cicle de la vida d’un organisme. Seqüència completa de les fases de
creixement i desenvolupament de qualsevol organisme des del moment de la formació del
zigot fins la formació de gàmetes. Tipus:
- Monogenètic: una única fase vegetativa (n o 2n)
- Digenètic: dues fases vegetatives (n i 2n)
- Trigenètic: tres fases vegetatives (exclusiu d’algues vermelles)
CICLES MONOGENÈTICS: organismes amb una única dotació genètica en tot el seu cicle
biològic
- Haploide (amb meiosi zigòtica):
el zigot es diploide → meiosi → individu haplont → mitosi → gàmetes haploides → fusió: zigot diploide
→ meiosi → 4 cèl·lules haploides (meiòspores) → germinació: nou individu
- Diploide (amb meiosi gamètica): el zigot es diploide → individu diplont → meiosi → formació
de gàmetes → fusió de gàmetes: zigot diploide → germinació: individu diplont

R! =
recombinació

ALTERNANÇA DE GENERACIONS (CICLE DIGENÈTIC - DIPLOHAPLOIDE)

Alternança de generacions (major part d’organismes vegetals): cicle digenètic diplo-haploide
= organisme és diplohaplont:
- En alguns moments tenen una única còpia d’ADN i en altres dues còpies
- Generació: etapa de la vida d’un organismes que comença amb un tipus de cèl·lula
germinativa i acaba amb la formació d’un altre tipus de cèl·lula germinativa
● esporòfit (generació diploide, 2n): comença amb el zigot i acaba quan
comença la meiosi → forma meiòspores
● gametòfit (generació haploide, n): comença amb una espora i acaba amb la
formació de gàmetes → formació de gàmetes i gametangis.

Zigot 2n → individu 2n → meiosi → meiospores n → individu n → forma gàmetes → s’uneixen → zigot 2n

Tipus de cicles amb alternança de generacions:
- Isomòrfic: ( que el esporòfit i el gametòfit son iguals visualment). Morfologia (mida)
de les dues generacions (gametòfit i esporòfit) és igual. Procés:
1. gametòfit (n) madura → mitosi → formació de gàmetes (n)
2. fusió de gàmetes: zigot diploide → desenvolupament: esporòfit (2n)
3. maduració esporòfit → meiosi → formació de 4 meiòspores
4. 4 meiosperes —> gameotit (n)
→ isospòric: totes les meiòspores són iguals
- Heteromòrfic: (l'esporòfit i el gametòfit son diferents visualment)
● mateix procés
● morfologia de gametòfits i esporòfits és diferent
→ heterospòric: meiòspores femenines i masculines tenen forma/mida diferent: micròspores
i megàspores

Alhora que s’estan fent aquests procesos pot fer altres tipus de reproduccions, pot existir
reproducció sexual i asexual en un mateix cicle: tant els gametòfits com els esporòfits poden
generar mitòspores per formar nous individus:
- Gametòfit (n) → mitòspores (n)
- Esporòfit (2n) → mitòspores (2n)
Aquest tipus de reproducció asexual conjunta a la reproducció sexual es pot trobar als cicles
monogenetics. (N) o (2n)
 4.1 Tendències observades al llarg de l’evolució
- Organismes primitius: gametòfit (n) més gran i predominant
- Organismes més evolucionats: esporòfit (2n) adquireix més
importància
- En briòfits (molsa): part de sota es gametòfit i part de sobre
esporòfit

RESUM:
- La reproducció asexual, a diferència de la sexual, comporta la formació d'una
descendència genèticament idèntica a la dels progenitors.
- La reproducció asexual pot tenir lloc per bipartició, per fragmentació, per propàguls o
per cèl·lules especialitzades (mitòspores).
- La reproducció sexual comporta una alternança entre meiosi i fecundació, i de les
fases nuclears haploide i diploide.
- La reproducció sexual pot ser per isogàmia, anisogàmia, oogàmia o conjugació.
- Les espores germinen. Es poden originar per meiosi (meiòspores) o mitosi
(mitòspores) dins esporangis. Poden ser haploides o diploides, i poden ser
flagel·lades (zoòspores) o no (aplanòspores).
- Dos gàmetes es fusionen entre ells si són compatibles. Són sempre haploides i es
formen a l'interior de gametangis. Tenen noms diferents, igual que els gametangis,
segons si són masculins o femenins.
- Els vegetals tenen tres tipus bàsics de cicle biològic: haploide, diploide i
diplohaploide, en funció de la importància de cada fase nuclear i del moment en el
que te lloc la meiosi.
- El cicle haploide té la meiosi zigòtica. Domina la fase haploide.
- El cicle diploide té la meiosi gamètica. Domina la fase diploide.
- El cicle diplohaploide té la meiosi espòrica. Hi ha un codomini, molt variable, de les
dues fases nuclears, amb dos cossos vegetatius, l'un diploide i formador de
meiòspores (esporòfit) i l'altra haploide i formador de gàmetes (gametòfit).
- La presència d'aquests dos cossos fa que el cicle diplohaploide també s'anomeni
d'alternança de generacions, isomòrfica o heteromòrfica segons gametòfit i esporòfit
siguin iguals o diferents, respectivament.

PREGUNTAS RESPONDIDAS

- Los gametos son siempre haploides.

- La oogamia hace referencia a la fusión entre un gameto móvil y un inmóvil.
- Las esporas siempre germinan.
- La conjugación es una forma de reproducción sexual.
- Si en una reproducción sexual intervienen gametos de forma y medida diferentes, estamos hablando
de una reproducción sexual del tipo anisogamia.
- Si en una reproducción sexual intervienen gametos de forma y medida iguales, estamos hablando de
una reproducción sexual del tipo isogamia.
- La bipartición es una forma de reproducción asexual.
- Un ciclo biológico tipo diplohaploide con alternancia de generaciones implica la presencia de dos
generaciones de cuerpos vegetativos llamados gametófito y esporofito.